Nothing Special   »   [go: up one dir, main page]
Vés al contingut

Ixil

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaIxil
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
ParlantsGuatemala Guatemala 83.574 (2002)[1]
Mèxic Mèxic 83 (2010)[2]
Parlants nadius92.000 Modifica el valor a Wikidata
Parlat aEl Quiché Modifica el valor a Wikidata
Oficial aReconegut com a llengua nacional a Guatemala[3] i Mèxic[4]
Autòcton deÀrea lingüística mesoamericana
EstatGuatemala
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües mesoamericanes
llengües maies
llengües mam Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióALMG i INALI
Codis
ISO 639-2ixl
ISO 639-3ixl Modifica el valor a Wikidata
Glottologixil1251 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueixl Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1371 Modifica el valor a Wikidata
IETFixl Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages4314 Modifica el valor a Wikidata

L'ixil és una llengua maia parlada pels ixils, un poble de cultura maia que habita al departament d'El Quiché, en l'altiplà nord-occidental de la República de Guatemala.

Context geogràfic

[modifica]

La comunitat Ixil ocupa una àrea al voltant de 1.439 quilòmetres quadrats. Al nord confina amb Ixcán (Playa Grande); al sud, amb Cunén i Sacapulas; a l'est, amb San Miguel Uspantán, municipis de Quiché; a l'oest, amb Aguacatán, Chiantla, Santa Eulalia, San Juan Ixcoy i Santa Cruz Barillas, municipis del departament de Huehuetenango. Està situada en una secció intermèdia entre la Sierra de los Cuchumatanes i la muntanya més baixa de Chamá.

Els municipis on més es parla ixil són, en el departament de Quiché: Chajul (San Gaspar Chajul), San Juan Cotzal i Nebaj (Santa María Nebaj), zona coneguda com el Triangle Ixil.

Límits lingüístics

[modifica]

La comunitat ixil es troba envoltada per pobles que parlen diferents idiomes: al nord es troben les comunitats itza’ i q'eqchi’, i un territori multilingüe; al sud, la comunitat dels quitxés; a l'oest, les comunitats Mams i q'anjob'als i a l'est, les comunitats quitxés i q'eqchi'.

Fonologia

[modifica]

Vocals

[modifica]
Curtes Anterior Central Posterior
Tancada u [ŭ]
Quasi tancada i [ɪ̆]*
Vocal intermitjana o [ŏ]
Semioberta e [ɜ̆]
Oberta a [ɐ̆]

Nota [*]: la IPA classifica la vocal [ɪ] com a gairebé tancada anterior, no com a central.

Llarga Anterior Central Posterior
Alta ii [iː]
uu [yː]
Semitancada ee [eː]
oo [øː]
Oberta aa [aː]

Una característica notable de l'ixil és que totes les vocals curtes són o bé les vocals centrals o posterior i totes les vocals llargues són vocals anteriors. Aquesta és una característica única que no es troba en altres llengües maies. Excepcionalment alguns parlants no pronuncien 'oo' com la vocal anterior [øː] sinó més aviat com a vocal posterior [oː] i alguns parlants també pronuncien "i" com la vocal anterior [i] en lloc de la vocal quasi-tancada [ɪ]. Les vocals curtes són molt curtes en Ixil i 'uu' llarga [yː] és força llarga i tònica.

Consonants

[modifica]
Bilabial Alveolar Postalveolar Retroflexa Palatal Velar Uvular Glotal
Normal Palatalitzada
Oclusiva Normal p [p̪ʰ] t [tʰ] k [kʰ] ky [kʰʲ] q [qʰ] ' [ʲʔ]
Ejectiva t' [tʼ] k' [kʼ] ky'[kʼʲ]
Implosiva b' [ɓ] q' [ʛ]
Nasal m [m] n [n] nh [ŋ]
Fricativa v [v~f] z [s] xh [ɕ] x [ʂ] j [χ]
Africada Normal tz [t͡sʰ] ch [t͡ɕʰ] tx [ʈ͡ʂʰ]
Ejectiva tz' [t͡sʼ~dzʼ] ch' [t͡ɕʼ~dʑʼ] tx' [ʈ͡ʂʼ~ɖʐʼ]
Bategant r [ɾ]
Aproximant w [ʋ] l [l] y [j]

Gramàtica

[modifica]

Els pronominals ixils es distingeixen entre ergatius i absolutius.[5] Una característica notable de la gramàtica de la llengua és la seva ambigüitat en discernir reflexius dels pronoms recíprocs.[6]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Guatemala Arxivat 2014-01-07 a Wayback Machine. al web del Sistema de Información de los Pueblos Indígenas de América (UNAM)
  2. ↑ Lenguas indígenas en riesgo de desparición publicat per l'INALI
  3. ↑ Congreso de la República de Guatemala. «Decreto Número 19-2003. Ley de Idiomas Nacionales». ALMG.
  4. ↑ «www.sep.gob.mx». Arxivat de l'original el 2006-11-04. [Consulta: 8 gener 2014].
  5. ↑ "Toward a Dialectology of Ixil Maya: Variation across Communities and Individuals" Thomas E. Lengyel
  6. ↑ "Reflexive and Reciprocal Elements in Ixil", ERIC: ED353802, Glenn Ayres, 1990.

Bibliografia

[modifica]
  • Asicona Ramírez, Lucas, Domingo Méndez Rivera, Rodrigo Domingo Xinic Bop. 1998. Diccionario Ixil de San Gaspar Chajul. La Antigua Guatemala: Proyecto Linguistico Francisco Marroquín.
  • Cedillo Chel, Antonio, Juan Ramírez. 1999. Diccionario del idioma ixil de Santa María Nebaj. La Antigua Guatemala: Proyecto Linguistico Francisco Marroquín.
  • Programa de Rescate Cultural Maya-Ixil. 1995. Aq'b'al Elu'l Yol Vatzsaj: Diccionario Ixil. Guatemala City: Cholsamaj.
  • Ayers, Glenn Thompson. 1991. Gramática Ixil. La Antigua Guatemala: CIRMA.
  • Maximiliano Poma S., Tabita J.T. de la Cruz, Manuel Caba Caba et al. 1996. Gramática del Idioma Ixil. La Antigua Guatemala: Proyecto Linguistico Francisco Marroquín.
  • England, Nora C. 1994. Ukuta'miil Ramaq'iil Utzijob'aal ri Maya' Amaaq': Autonomia de los Idiomas Mayas: Historia e identidad. (2nd ed.). Guatemala City: Cholsamaj.
  • Oxlajuuj Keej Maya' Ajtz'iib' (OKMA). 1993. Maya' chii'. Los idiomas Mayas de Guatemala. Guatemala City: Cholsamaj.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ixil&oldid=32182606»