Zapoteca (llengua)

Zapoteca

Ditze,[1] Dizá, Ditsá, Díidxa záa, Tiits Së
Tipus	família lingüística, llengua, macrollengua i llengua viva
Ús
Parlants	410.901 (2005)[2]
Parlants nadius	777.000
Autòcton de	Mèxic
Estat	Oaxaca, Puebla, Guerrero, sud-oest de Veracruz.
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües otomangues
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Institució de normalització	SEP
Codis
ISO 639-2	zap
ISO 639-3	zap
Glottolog	zapo1437
IETF	zap

El zapoteca (díidxa záa (Tehuantepec), tiits së (Santa Catarina Quioquitani), per exemple) és una macrollengua integrada per diferents llengües zapoteques, parlades per un total de 777.000 persones del poble zapoteca^[3] a Oaxaca i altres llocs, juntament amb el chatino forma part de les llengües zapoteques de la família lingüística otomang que és un grup de llengües mesoamericanes, junt amb les llengües mixteques, mazateca i popoloca, entre altres.

Les llengües zapoteques es parlen principalment als estats d'Oaxaca, Guerrero i Puebla i a la regió sud-est de Veracruz, al sud de Mèxic. L'emigració per feina ha portat un nombre de parlants de zapoteca als Estats Units, particularment a Califòrnia i a Bridgeton (Nova Jersey). Moltes comunitats parlants de zapoteca tenen un alt grau de bilingüisme amb el castellà.

És una llengua tonal. L'ordre de la frase més freqüent és Verb Subjecte Objecte (VSO).

Sota el terme zapoteca es comprèn un gran nombre de dialectes no sempre mútuament intel·ligibles, la qual cosa significa que aquestes variants van començar a divergir del proto-zapotecs fa molts segles. Morris Swadesh va estimar mitjançant anàlisis estadístiques del lèxic i glotocronologia que el temps de diversificació del zapoteca pròpiament dit, era de 14 segles (comparable per exemple al temps de diversificació del llatí fins a donar les llengües romàniques actuals).^[4][5][6] Segons els mostrejos d'intel·ligibilitat, publicats pel SIL International, el zapoteca estaria compost per 38 variants o llengües inintel·ligibles entre si.^[7] Tanmateix la majoria de classificacions deixen a un costat els criteris d'intel·ligibilitat i consideren les característiques compartides per les diverses variants, l'inventari es redueix a set o vuit llengües. Belmar va ser el primer a proposar agrupar les variants en tres grans grups: zapoteca septentrional, zapoteca central i zapoteca meridional sota criteris en part lingüístics i en part geogràfics i històrics. El grup nord inclouria les varietats parlades a la zona muntanyenca al nord de la ciutat d'Oaxaca de Juárez, el grup centre inclouria les varietats de les valls centrals i la regió sud de l'istme de Tehuantepec i el grup meridional les varietats parlades a la zona muntanyenca al sud de l'estat d'Oaxaca.

Les primeres classificacions internes basades en el mètode comparatiu van començar en els anys 1920 amb els treballs de Jaime Angulo (1925), Paul Radin (1925), Angulo i Freeland (1933) i Swadesh (1949). Aquestes agrupacions subdivideixen els grups de Belmar, assignat alguna varietat local al grup adjacent. L'últim intent de classificació interna i el més acceptat es deu al lingüista mexicà Jorge Suárez (1977) i publicat per l'INAH en 1990. Aquest estudi sobre la base estricta de trets fonològics i lèxics compartits rebutja l'agrupació tripartida i proposa sis agrupaments estretament emparentats. El següent quadre mostra les evolució de les diferents variants de zapoteca^[8]

Radin (1925)	Angulo & Freeland (1933)	Swadesh (1949)	J. Suárez (1990)
Grup A 1. Valle - 2. Tehuano - 3. Miahuatlán Grup B 4. Serrano 5. Vijana (Villalta) 6. Nexitzo (Rincón)	Valls 1a. Mitla 1b.Zaachila 2. Tehuano Meridional 3. Miahuatlán Septentrional 4. Ixtlán (serrano) 5. Yalalag (Villalta) -	- 1. Valle - 2. Tehuano - 3. Miahuatlán - 4. Serrano 5. Villalteco 6. Rincón	- 1. Valle - 2. Tehuano - 3. Miahuatlán - 4. Serrano 5. Villalteco 6. Rincón

Swadesh i Suárez rebutgen els grups septentrional, central i meridional com a unitats filogenètiques vàlides, per tant dites no assenyalen una relació més propera sinó que són purament geogràfiques i no sustentats des del punt de vista lingüístic. Una classificació estàndard de les variants o llengües zapoteques, que combina els agrupaments geogràfics juntament amb les divisions lingüístiques demostrades, és la següent:

• Variants septentrionals (Sierra Nord)
  • Variant d'Ixtlán o Zapoteca serrà
  • Variant del Rincón o Nexitzo
  • Variant de Choapan^[9]
  • Variant dels Cajonos (Zapoteca de Villalta, Villalteco o Yalalag)
• Variants de les valls centrals i de l'Istme
  • Barris centrals, amb variants a Mitla, Quiatoni, Zaachila, etc.
  • Occidentals, Zapoteca de l'Istme o Zapoteca tehuano.
• Variants meridionals
  • Zapoteca del Sud amb variants a: Amatlán [zpo], Coatecas Altas [zca], Coatlán [zps], Lapaguía-Guivini [ztl], Loxicha [ztp], Miahuatlán [zam], Mixtepec [zpm], Ozolotepec [zao], S. Agustín Mixtepec [ztm], S. Baltazar Loxicha [zpx], S. Vicente Coatlán [zpt], Xanaguía/S. Francisco Ozolotepec [ztg].

Les variants de la llengua de la vall d'Oaxaca mostren un major grau d'intel·ligibilitat que les dels contraforts muntanyencs al nord i al sud. No obstant això, hi ha una aguda diferència entre el zapoteca de Tlacolula i el de Mitla, separats per uns pocs quilòmetres i tots dos a la vall d'Oaxaca. La intel·ligibilitat és el 40% i fins i tot més baixa, excepte para Teotitlán del Valle. Aquesta baixa intel·ligibilitat pot deure's al fet que Mitla era també un centre urbà i després una ciutat estat.

La regió septentrional es divideix en dos grans grups que estan separats per una barrera geogràfica nord-sud. Al zona oriental els dialectes zapoteques tenen poca intel·ligibilitat amb els del nord de l'istme i els de la costa del Pacífic al llarg de l'istme de Tehuantepec. La regió meridional té un grup gran nord-sud en el centre flanquejat per un grup dialectal a cada costat, tal vegada com a resultat de migracions successives.

La llengües zapotecas són part de la família zapotecana que inclouria a més les llengües parlades en a l'oest de la regió zapoteca el papabuco i el solteco (considerades de vegades llengües zapoteques divergents, altres vegades llengües zapotecanes però no-zapoteques) a més del chatino. Les estimacions glotocronológiques per al temps de diversificació a partir del proto-zapotecano és de 24 segles,^[4] és a dir, al voltant d'un mil·lenni més que el temps de diversificació de zapoteca pròpiament dit. Fora d'aquest agrupament des del segle xix es van reconèixer relacions entre el grup zapotecano i el grup mixtec que formarien la branca oriental de les llengües otomang.

Totes les variants de zapoteca són llengües tonals, típicament el nombre de tons és de tres (alt, baix, ascendent) però existeixen grans diferències entre les diferents variants, arribant a ser cinc en el zapoteca serrà (els anteriors, més mitjà i descendent). L'accent en les varietats que s'han descrit recau sempre en la penúltima síl·laba de l'arrel i la seva posició no es veu afectada pels processos d'afixació. Algunes llengües zapoteques han perdut l'última síl·laba no accentuada, per la qual cosa es podria dir que l'accent recau en l'última síl·laba en aquestes llengües.

La majoria de variants posseeix almenys sis vocals simples (tancades: /i, i, o/, obertes: /i, a, o/) i freqüentment el tret de laringització produeix nous segments en contrast amb els sis anteriors. L'inventari consonàntic varia lleugerament d'una variant a una altra, però sempre trobarem l'oposició fortis-lenis característica de totes les llengües zapoteques. En el següent quadre es resumeixen aquests inventaris:

	labial	alveolar	palatal	velar	lab-vel	uvular	glotal
oclusiva	p b	t d		k g	(kʷ gʷ)		ʔ
africada		(ʦ ʣ)	ʧ (ʤ)
fricativa		s (z)	(ʃ) ʒ	x		(ʁ ʁʷ)
nasal	(m̥ m)	(n̥) n
vibrant				ɾ (r)
aproximant		(l ̥) l		(j)	(w)

El diacrític inferior de les sonorants /m̥, n̥, l ̥/ indica que són sordes. Els fonemes entre parèntesis només estan presents en algunes varietats de zapoteca:

L'estructura sil·làbica difereix d'unes llengües zapoteques a unes altres. Així el zapoteca de l'istme no admet consonants a final de paraula, per la qual cosa la síl·laba final és sempre oberta. En canvi el zapoteca de Rincón admet diverses consonants en aquesta posició (/n, β, ʣ, tβ, d_, s, z, l, t/).

El sistema fonològic proto-zapoteco fou reconstruït preliminarment per Morris Swadesh^[10] i posteriorment altres autors continuaren la feina.^[11][12] L'inventari consonàntic mínim podria estar format pels següents elements:^[13]

	labial	alveolar	palatal	velar	lab-vel	uvular	glotal
obstruent	*p, *b	*t, *d		*k, *g	*kʷ		*ʔ
africada		*ť, *ď	*č
fricativa			*š, *ž			*ʁ
nasal	*m	*N, *n
aproximant		*L, *l		*y	*w

On el contrast entre fonemes d'una mateixa casella no és de tipus sorda/sonora sinó molt probablement de tipus fortis/lenis (on les /*L, *N/ són les contrapartides fortis de /*l, *n/ lenis. Els fonemes /*ť, *ď/, proposats per Suárez,^[11] podrien ser africades encara que la seva naturalesa fonètica exacta no pot reconstruir-se, ja que també podrien correspondre a fricatives (Suárez empra el signe /*${\displaystyle \scriptstyle {\hat {\theta }}}$/ per a /*ť/ suggerint que podria interpretar-se com /*t^θ/ o /*t^s/).

Quant a l'inventari vocàlic, si bé originalment es va reconstruir un sistema maximal amb cinc vocals breus /*i, *e, *a, *o, *u/ i cinc llargues /*iˑ, *eˑ, *aˑ, *oˑ, *uˑ/, va proposar que podia reduir-se l'anterior sistema de tres vocals tancades /*i, *ɨ, *u/, tres obertes /*e, *a, *o/ i dues vocals /*A, *O/ l'articulació fonètica de les quals és incerta, encara que per les seves correspondències fonètiques amb el chatino podrien ser possiblement *[ã], *[õ].

El següent quadre mostra els pronoms subjecte en diferents variants. Pot observar-se que en el cas dels pronoms les variacions són purament fonològiques, però totes les variants presenten les mateixa categories en el pronom:

GLOSA	Choapa	Teotitlán	Texmelucan	Atepec	Istmo	Yate	Yagallo	proto- zapoteca[14]
1a persona singular	-(g/w)aʔ	naa, -a	inte	nadaʔ, -aʔ	-aʔ	-aʔ	-aʔ	*naʔ
2a persona singular	-loʔ	lui, -u	-luʔ	leʔ -(l)oʔ				*luʔ(i) *nuʔ
3a persona singular (persona)	-bi(ʔ)	laaŋ, -aŋ	labi, bi	Leʔ, -(n)eʔ	be	-beʔ	-biʔ	*pi
3a persona singular (animat)	-baʔ	lam, -m	laba, -ba	Leb -(ə)b	me	-baʔ	-baʔ	*ma(ni)
3a persona singular (inanimat)	-na, -n	laiŋ, -iŋ	la, -na	Len, -(ə)n	ni	-n		*ni
1a persona plural inclusiva	-ro	tonouŋ, -uŋ	intuʔ	netoʔ, -toʔ	nu	-ʤoʔ	-ruʔ	*na
1a persona plural exclusiva	-ndoʔ		riʔu	chiʔo, -cho	du	-toʔ	-tuʔ	*tyiʔu *ya
2a persona plural	-le	lui-tu, -tu	lebiʔ, -le	leʔe, -le	tu	-leʔ	-luʔ	*wa
3a persona plural	-yaka+3	laadaŋ, -daŋ	laka+3	3+gaʔak	ka+3	-gak+3	(la)-gaka+3

Quant a la sintaxi la variant més divergent és novament el Zapoteca de Rincón, les altres variants estudiades tenen un ordre bàsic VSO i no tenen concordança de persona amb el verb. No obstant això el zapoteca de Rincón té ordre VOS, i a més concordança de subjecte i d'objecte en el verb:

M. Piper assenyala que podria existir una raó estructural que relacionés l'existència de concordança en aquesta variant amb l'ordre bàsic VOS.

La proximitat entre les llengües zapoteques i el chatino pot ser examinada comparant la forma dels numerals:

Variante	un	dos	tres	quatre	cinc	sis	set	vuit	nou	deu
Zapoteca septentrional (Xhon)[cal documentació]	to	chope	shone	tape	gayo'	xope	gaze	xono'	ga	chi
Zapoteca de l'Istme (Juchitán)[15]	tobi	tʃupa	tʃonːa	tapa	gaʔjuʔ	ʃoʔpaʔ	gadʒe	ʃono	gaʔ	tʃiʔ
Zapoteca de Mitla[16]	teʰ, teʔb	tjoʔp	tʃonː	taʰp	gaiʔ	ʃoʔp	gaʰdz	ʃuʰnː	gaʔ	tsuʔ
Zapoteca de San Pedro Quiatoni[cal documentació]	toʰb	tʃop	tsoʰn	tap	gæʔj	ʃo'p	gaʰdz	ʃuʰn	gaʔ	tʃiʔ
Zapoteca de Sierra de Juárez[17]	tu, tubi	tʃupá	tsunːá	tapa	gàjuʔ	ʂupá	gatsì	ʂunúʔ	gà	tsìʔ
Zapoteca de Zoogocho[18]	to	tʃop	ʃonːe, jonːe	tap, dap	gajoʔ	ʂop	gaʒe	ʂonoʔ	ga	ʃi
Chatino de la zona alta[19]	ska23	tukwa³²	snã³²	hakwa23	ki'yu³²	skwa³²	kati21	snũ23	kaa²	tii²
Proto-zapoteca[20][21]	*tŭbí	*t(y)úpá	*čónná	*tápá	*gàʔyú	*šòʔpá	*gáčé	*šónnúʔ	*găʔ	*čiʔ(i)
Proto-zapotecano[22]		*tup-	*tsna-	*tap-	*kaʔyu	*spa	*ka'ti	*snu	*kaʔ	*tii

En la llista anterior els accents i els nombres com a superíndexs indiquen el to.

• Gonzalo Santiago Martinez 2009 "Didxaza tp" programa informàtic que permet la traducció d'espanyol a zapoteca. www.aprendezapoteco.blogspot.mx
• Ernesto Díaz-Couder (1996): "Ecología de la lengua zapoteca en la Sierra Norte de Oaxaca" en Español y lenguas indoamerindias: estudios y aplicaciones, UAM-Iztapalapa, México DF, ISBN 970-620-892-5.
• Long C., Rebecca y Sofronio Cruz M., compiladores. 1999. Diccionario zapoteco de San Bartolomé Zoogocho Oaxaca. Coyoacán D.F.: Instituto Lingüístico de Verano.
• Nellis, Neil y Jane G. Nellis, compiladores. 1983. Diccionario zapoteco de Juárez: zapoteco-español, español-zapoteco. (Ca titsa’ qui’ ri’u). México, D.F.: Instituto Lingüístico de Verano.
• Pickett, Velma B. y colaboradores. 2007. Vocabulario zapoteco del Istmo. Español-zapoteco y zapoteco-español. Quinta edición. Instituto Lingüístico de Verano.
• Pickett, Velma B., María Villalobos Villalobos, y Stephen A. Marlett. 2008. Zapoteco del Istmo (Juchitán). Ilustraciones fonéticas de lenguas amerindias^{[Enllaç no actiu]}, ed. Stephen A. Marlett. Lima: SIL International y Universidad Ricardo Palma.
• Stubblefield, Morris y Carol Stubblefield. 1991. Diccionario zapoteco de Mitla, Oaxaca. México, D.F.: Instituto Lingüístico de Verano.
• Suárez, Jorge A. 1973. "On Proto-Zapotec Phonology", International Journal of American Linguistics, Vol. 39, No. 4 (Oct., 1973), pp. 236-249.
• Swadesh, Morris. 1947. "The Phonemic Structure of Proto-Zapotec", International Journal of American Linguistics, Vol. 13, No. 4 (Oct., 1947), pp. 220-230
• Ward, Michael, Emiliano Zurita Sánchez, y Stephen A. Marlett. 2008. Zapoteco de Santa Catarina Quioquitani. Ilustraciones fonéticas de lenguas amerindias, ed. Stephen A. Marlett. Lima: SIL International y Universidad Ricardo Palma.

• www.aprendezapoteco.blogspot.mx
• Diccionario Español-Zapoteco Istmeño, en Biyubi (México)
• Catálogo de lenguas zapotecas de INALI (México) Arxivat 2021-03-09 a Wayback Machine.
• Información sobre lenguas zapotecas, al web d'ILV de México
• Com comptar en zapoteca de l'Istme