Poqomchi'
Tipus | llengua i llengua viva |
---|---|
Ús | |
Parlants | Guatemala 92.241 (2002)[1] |
Oficial a | Reconegut com a llengua nacional a Guatemala[2] |
Autòcton de | Àrea lingüística mesoamericana |
Estat | Guatemala |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües maies | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Institució de normalització | ALMG |
Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
Codis | |
ISO 639-2 | poh |
ISO 639-3 | poh |
Glottolog | poqo1254 |
Ethnologue | poh |
UNESCO | 1825 |
IETF | poh |
Endangered languages | 6197 |
El poqomchi' és una llengua maia, emparentat amb el poqomam. És parlat pels poqomchi's de Guatemala. Es distingeixen dos dialectes: el poqomchi' oriental[3] i occidental[4] parlats a Purulhá, Baja Verapaz, i a les següents municipalitats d'Alta Verapaz: Santa Cruz Verapaz, Sant Cristóbal Verapaz, Tactic, Tamahú i Tucurú. És també l'idioma predominant en el municipi de Chicamán (El Quiché), fronterer amb Alta Verapaz.[5]
Gramàtica del Pocomchi' Occidental
[modifica]Fonologia
[modifica]El sistema fonològic pocomchi' consta de cinc vocals: a, i, i, o, o, que poden ser curtes o llargues, en aquest cas posseeixen una durada doble de la normal. El sistema de consonants consta de 25 sons representats per les grafies: b,c,ch,h,j,k,l m,n,p,q,r,s,t,w,x,i,z i les grafies glotalitzades: c', ch', k', p', q', t', tz'.
Totes les paraules en aquest idioma s'accentuen en l'última síl·laba amb excepció en aquells préstecs de l'espanyol "xamána" "Xíla" "úla"; setmana, cadira, hule respectivament
Morfologia i Sintaxi
[modifica]Com tota llengua maia, es tracta d'una llengua ergativa amb ergativitat escindida, donant el mateix tracte a fi d'una acció transitiva com el subjecte d'una acció intransitiva en la majoria dels casos. La forma més simple per estructurar una frase és la següent: Verb + complement + subjecte.
Hi ha dos sistemes bàsics per ordenar l'oració pocomchi':
Verb/Subjecte
[modifica]- Xinjamanic i hin
- lit. Vaig córrer jo
- tz'ukulcat i hat
- lit. estàs sentat tú
Subcjete/Verb
[modifica]- Re hin Xinjamanic
- lit. Jo vaig córrer
Tots dos ordres poden ser alterats quan l'oració és de tipus transitiva i es desitja marcar al tema (re) del qual es parla sigui aquest el subjecte o objecte d'una acció.
Tipus de Verbs
[modifica]Verbs transitius
[modifica]Descriuen accions en les quals participen explícita o implícitament un objecte i un subjecte marcats dins de l'oració per partícules pronominals. Ex.
- Re hin xinch'ey i pedro
- Jo colpegi Pedro
- Re hat xalok' kiib tilul
- Vostè va comprar dos bananers
Verbs intransitius
[modifica]Expressa accions en les quals participa únicament un subjecte sense un objecte al que es dirigeixi l'acció
- re' hin xinjamanik
- Jo vaig córrer
Conjugació dels Verbs
[modifica]En aquest idioma la informació sobre l'acció se centra en l'estat de desenvolupament en el que es troba i els participants que la fan :
Partícula | funció | Exemple |
---|---|---|
x- | acció completa | x-in-ban vaig fer |
e- | probabilitat de finalitzar una acció en el futuo | e-ni-ban jo faria |
na- | certesa de finalitzar una acció en el futur | na-ni-banam jo faré |
k'ahchi' | acció en progrés | k'ahchi' ni-banam Estic fent |
P'uht | inici d'una acció | p'uht ni-banam vaig començar a parlar (en aquest moment) |
ch- | imperatiu transitiu | Cha-yew win wooj dona'm el meu alvocat |
ti- | imperatiu intransitiu | ti-tz'uk assegui's |
Pronoms
[modifica]Clítics
[modifica]Persona | Joc A | Joc B | Joc C |
---|---|---|---|
1 singular | ni-/w- | Kin- | -in- |
2 singular | a-/aw- | ti/t | -at- |
3 singular | ri-/r- | in/n | sin indicador |
1 plural | ka-/k_ | koj- | -oj- |
2 plural | a- tak/aw- tak | ti- tak/ t- tak | -at- tak |
3 plural | ki-/k- | ki- | -i-/-eb |
Joc A Poden actuar com a subjectes de tot acció transitiva. Endemés fan la funció de possessius quan es troben davant d'un substantiu comú.
- Awex el teu pantaló
- Re hat xachey i pedro tú vas colpejar Pedro
Joc B Actuen com a subjectes d'accions intransitives imperatives (ti) habituals (sense marca) i de possible realització (e-).
- tiponok pan nipat vaig arribar a casa meva
- Re hin kinoj pan tinamit "vaig cap al poble"
- Re' take re' equiponic ar ells arribarien (podrien arribar) allà
Joc c Funcionen com a subjectes de verbs intransitius i objectes de verbs transitius quan l'acció ha conclòs i com a subjectes de verbs d'estat.
- Xinwirik i hin jo vaig dormir
- Re hin Xatnich'ey i hat et vaig colpejar
- re hin Tz'ukulkin Jo estic assegut
Lliures
[modifica]Pronom | |
---|---|
1 singular | hin |
2 singular | hat |
3 singular | re' |
1 Plural | hoj |
2 Plural | hat tak |
3 Plural | take re' |
Relacionals
[modifica]Pronom | |
---|---|
wiin | meu/a mi/ per mi |
aweh | teu/a tu/ per tu |
reh | seu/a ell ella/per ell ella |
keh | nostre/a nosaltres/per nosaltres |
aweh tak | Vostre/a vosaltres/per vosaltres |
qej | llur/a ells/ per ells |
Referències
[modifica]- ↑ Guatemala Arxivat 2014-01-07 a Wayback Machine. al web del Sistema de Información de los Pueblos Indígenas de América (UNAM)
- ↑ Congreso de la República de Guatemala. «Decreto Número 19-2003. Ley de Idiomas Nacionales». ALMG. Arxivat de l'original el 2009-04-29. [Consulta: 10 gener 2014].
- ↑ Gordon, Raymond G., Jr. (ed.). SIL International. Ethnologue: Languages of the World (versió en línia). Barbara F. Grimes (ed. contribuent). Fifteenth edition. Dallas, TX: SIL International, 2005. ISBN 1-55671-159-X. OCLC 60338097.
- ↑ Gordon, Raymond G., Jr. (ed.). SIL International. Ethnologue: Languages of the World (versió en línia). Fifteenth edition. Dallas, TX: SIL International, 2005. ISBN 1-55671-159-X. OCLC 60338097.
- ↑ Municipalitat de Chicamán. «Demografia».
- ↑ Ulrich, E.; Ramirez, B. (1988). Pokomchí, A trilingual Handbook of Phrases and Expressions. ILV San Cristobal Verapaz
Bibliografia
[modifica]- Spanne, Joan. «ISO 639-3 Change Requests Series 2008: Summary of Outcomes» (PDF online publication). ISO 639-3 Change Requests. SIL International, 19-02-2009. [Consulta: 9 març 2009].