Nothing Special   »   [go: up one dir, main page]
Vés al contingut

Chuj

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaChuj
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
ParlantsGuatemala Guatemala 59.048[1]
Mèxic Mèxic 2.503 (2010)[2]
Parlants nadius43.370 Modifica el valor a Wikidata (1991 Modifica el valor a Wikidata)
Oficial aReconegut com a llengua nacional a Guatemala[3] i Mèxic[4]
Autòcton deÀrea lingüística mesoamericana
EstatGuatemala, Mèxic
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües mesoamericanes
llengües maies
llengües maia occidentals
llengües q’anjob’al Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióALMG a Guatemala i INALI a Mèxic.
Codis
ISO 639-2cac
ISO 639-3cac Modifica el valor a Wikidata
Glottologchuj1250 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuecac Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1787 Modifica el valor a Wikidata
IETFcac Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages3467 Modifica el valor a Wikidata

El chuj és una de les llengües maies parlat per la població dels chujs que habita en l'altiplà occidental de Guatemala i en una zona veïna de l'estat mexicà de Chiapas. El chuj forma part de la branca occidental de la família maia juntament amb el q'anjob'al, jakaltek, akatek, tojolabal i mocho'. Va formar la seva pròpia branca lingüística (el chujean) fa aproximadament 21 segles.[5]

Text en chuj

La comunitat lingüística de l'idioma chuj té uns 50.000 parlants, concentrats sobretot en tres municipis del departament de Huehuetenango l'oest de Guatemala: San Mateo Ixtatán, San Sebastián Coatán i Nentón.[6] Algunes comunitats als municipis de Barillas i Ixcán també parlen chuj. Arran de la guerra civil a Guatemala (1960-1996) milers de refugiats migraren cap al territori de Chiapas, on en l'actualitat viuen aproximadament 10.000 persones refugiades endemés de 2.500 originaris de la regió.

Alfabet i ortografia

[modifica]

Alfabet chuj

[modifica]

a, b', ch, ch', e, h, i, j, k, k', l, m, n, nh, o, p, r, s, t, t', tz, tz', u, v, w (b), x, y, ' (salt)[6][7]

Exemples del vocabulari chuj a San Mateo Ixtatán

[modifica]
  • pat = casa
  • ix = dona
  • winak = home
  • unin = nen
  • wa'il = truita
  • ixim = blat de moro
  • tut = fesols
  • pajich = tomàquet
  • k'u = sol
  • nhab' = pluja
  • ik' = vent o aire
  • asun = núvol

Exemples del vocabulari chuj de San Sebastián Coatán

[modifica]
  • chakchak = vermell
  • b'ak = os
  • >
  • lu'um = terra
  • ha' = aigua
  • te' = arbre
  • nunb'il = mama
  • mamb'il = papa
  • nholob' = ou
  • nha = casa
  • k'anal = estrella
  • uj = lluna/mes

Números d'1 a 10

[modifica]

San Mateo Ixtatán / San Sebastián Coatán

  1. Jun / Jun[8]
  2. Chab' / Cha'ab'/chab'
  3. Oxe' / Oxe'
  4. Chanhe' / Chanhe'
  5. Hoye' / Ho'e'
  6. Wake' (es pronuncia " bake' ") / Wake'
  7. Huke' / Huke'
  8. Wajxake' (es pronuncia " bajxake' ") / Wajxke'
  9. B'alunhe' / B'alnhe'
  10. Lajunhe' / Lajnhe'

Referències

[modifica]
  1. ↑ Guatemala Arxivat 2014-01-07 a Wayback Machine. al web del Sistema de Información de los Pueblos Indígenas de América (UNAM)
  2. ↑ Lenguas indígenas en riesgo de desparición publicat per l'INALI
  3. ↑ Congreso de la República de Guatemala. «Decreto Número 19-2003. Ley de Idiomas Nacionales». ALMG. Arxivat de l'original el 2009-04-29. [Consulta: 5 gener 2014].
  4. ↑ «www.sep.gob.mx». Arxivat de l'original el 2007-02-08. [Consulta: 16 desembre 2016].
  5. ↑ Stzolalil Stz'ib'chaj Ti' Chuj, ALMG, 2007, p.34
  6. ↑ 6,0 6,1 «Comunidad Lingüística Chuj -Historia». Academia de Lenguas Mayas de Guatemala.
  7. ↑ Stzolalil Sloloni-Spaxtini Heb' Chuj, ALMG, 2007, p. 66
  8. ↑ Stzolalil Sloloni-Spaxtini Heb' Chuj, ALMG, 2007, p. 145

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Chuj&oldid=31928462»