CARTIPÀS 3 EL PLAFÓ DE SANT ONOFRE ANACORETA DE L’ALCÚDIA DE CRESPINS PALAU DE LA SENYORIA D’ALFARA DEL PATRIARCA Josep Lluís Cebrián i Molina (© text i fotografies) Publicat en ART I PATRIMONI el 30/08/2016 http://artpatrimoni.blogspot.com.es/2016/08/el-plafo-de-sant-onofre-anacoreta-de.html EL PLAFÓ DE SANT ONOFRE ANACORETA DE L’ALCÚDIA DE CRESPINS 4 Josep Lluís Cebrián i Molina EL PLAFÓ DE SANT ONOFRE ANACORETA DE L’ALCÚDIA DE CRESPINS St. Onofre Anacoreta que hi havia al carrer del Sant Crist núm. 16 de l'Alcúdia de Crespins. Diapositiva de 1990 cARTipàs 3 (agost 2016) 2 EL PLAFÓ DE SANT ONOFRE ANACORETA DE L’ALCÚDIA DE CRESPINS 4 Josep Lluís Cebrián i Molina En els primers mesos de l’any 1990 vaig recórrer els carrers de l’Alcúdia per tal de fotografiar els plafons ceràmics devocionals que hi havia. Aleshores els historiadors de l’art solíem fer diapositives. El motiu era disposar d’il·lustracions per a un article sobre el tema que enllestia el meu germà Joan Antoni i que va publicar mesos més tard, en el llibre de festes d’aquell estiu. Entre els plafons de l’Alcúdia de Crespins destacaven dos del segle XIX que encara es conserven in situ: un Santíssim Crist del carrer de l’Església núm. 7 (obra que he atribuït al pintor Joan Ortiz) i un Sant Rafael al carrer de la seua advocació. Sobre aquestes dues obres ceràmiques venerables per l’antiguitat ens hem ocupat fa uns anys als llibres de festes de 2009 i 2010. El tercer plafó vuitcentista que aleshores hi havia al carrer del Sant Crist número 16 era un Sant Onofre anacoreta, actualment desaparegut de la via pública. Es tractava d’una obra de 4 x 3 taulells, dels quals faltaven el 3, el 10 i el 12, i la podríem datar al voltant de 1880-1890. Encara no s’ha identificat amb certesa el nom d’aquest artesà dedicat a la pintura ceràmica, el qual va treballar durant el darrer terç del segle XIX en l’àmbit laboral de les factories ceràmiques de Manises. La seua extensa producció és un exemple de la decadència estètica i artística en què havia caigut la pintura ceràmica valenciana en la segona meitat del segle XIX, tot i excloent, això sí, l’excepcional producció dels pintors Francesc Dasí (1833-1892) i Rafael Monleón (1843-1900). L’autor del Sant Onofre de l’Alcúdia, malgrat no posseir aptituds per al dibuix ni la pintura, amb el pas dels anys assolí els recursos tècnics de l’ofici i aconseguí donar eixida comercial a una producció ingènua, de caire infantil i de baixa qualitat des del punt de vista estètic i artístic. Això només fou possible gràcies a la nul·la exigència artística de gran part de la clientela devota contemporània, la qual s’aconformava simplement en poder identificar de forma primària les advocacions dels plafons. Així i tot, trobarem en la producció d’aquest autor algunes poques obres belles, més per l’atractiu dels colors que pel dibuix simple i esquemàtic. És el cas potser de la Puríssima Concepció de Xelva (4 x 3, centrals i inferiors partits) o el Sant Blai de Vilamarxant (4 x 3). En 2008 li vam atribuir al pintor algunes obres que estan datades i permeten situar-lo en una cronologia contrastada. Per exemple, 1865 Sant Tomàs de Manises, 1882 làpida funerària del Museu de ceràmica de Manises, 1883 rellotge del campanar de Xirivella, 1885 Sant Miquel de Xelva, 1887 Sagrada Família de Castellfort o 1892 Sant Bernat d’Alzira. Per les característiques del Sant Onofre de l’Alcúdia podríem situar la seua creació, com hem dit adés, al voltant dels anys 80 del segle XIX. Coneixem un Sant Onofre d’idèntica autoria que cARTipàs 3 (agost 2016) 3 EL PLAFÓ DE SANT ONOFRE ANACORETA DE L’ALCÚDIA DE CRESPINS 4 Josep Lluís Cebrián i Molina fotografiàrem en col·lecció particular, perfectament conservat. És una obra molt similar i només varia una mica la composició, ja que situa el sant dret en compte d’agenollat. L’escenografia és comuna a la dels sants retirats al desert. Sant Onofre s’alimentava sols dels dàtils de les palmeres i un rotllet de pa que tots els dies li portava un àngel. Al jardí del Palasiet de Xàtiva hi ha una placa1 dedicada a San Antoni Abat en la qual trobareu el mateix crani que simbolitza la precarietat de la vida. St. Onofre. Col·lecció particular Les característiques comunes en les obres esmentades són les següents: Quasi tots els plafons tenen el mateix tipus de llistells que imiten marcs de fusta i una inscripció inferior amb el nom del titular. S’hi combina cert regust pictoricista amb un dibuix i perfilat excessivament marcat en algunes parts. Fa servir sovint el color rosa, una innovació d’èxit característica de l’època. En els tèxtils, sobre tot, dibuixa i acoloreix al mateix temps a base de pinzellades llargues molt visibles de diferents tonalitats. Quan recrea paisatges li agrada pintar joncs i arbres frondosos, les copes dels quals estan fetes amb colps de pinzell. Les anatomies solen ser bastant tosques, amb cossos de vegades massa llengueruts, colls curts, esquenes amples i extremitats un tant fràgils. Però, el tret pel qual és més fàcil reconèixer la mà del pintor és la manera que té de compondre els rostres dels personatges. Pinta unes faccions exageradament esquemàtiques. Amb una línia negra resol les celles, les 1 A més de plafons de taulells aquest artesà va realitzar plaques o planxes ceràmiques devocionals. En 2014 va aparèixer en el comerç una placa (42 x 43 cm) fragmentada dedicada als Sants Just i Pastor que li atribuïm. cARTipàs 3 (agost 2016) 4 EL PLAFÓ DE SANT ONOFRE ANACORETA DE L’ALCÚDIA DE CRESPINS 4 Josep Lluís Cebrián i Molina parpelles i els llavis. Els ulls són grans punts negres. El nas de forma rectangular no està pintat sinó aconseguit en obscurir la carn del voltant, igual que els pòmuls estan accentuats amb ombres triangulars. En realitat, pinta sempre la mateixa figura humana amb diferents vestidures i escenaris. Les obres indiquen que l’autor és un autodidacta sense cap formació artística, estancat en les seues pròpies limitacions pictòriques. En la rodalia de l’Alcúdia podem veure altres obres devocionals d’aquest pintor desconegut. En el mur exterior de l’església de Canals, vora la porta lateral meridional, hi ha un Sant Josep (4 x 3). És una advocació que l’autor realitzaria en diverses ocasions com el plafó esmentat de Castellfort de 1887 (4 x 3), el del Molí del Romà d’Alcoi (3 x 3) o el de Marxalenes a València (4 x 3), possiblement la peça més reeixida que té d’aquest tema. A Quatretonda hi ha una Puríssima (4 x 3) amb el rostre picat i en la façana principal del palau de Llutxent un Sant Joaquim (4 x 3). Sant Onofre és el patró de l’Alcúdia de Crespins i de Quart de Poblet. A l’Edat Mitja tenia a Xàtiva una ermita dedicada, sobre la qual es va construir a finals del segle XVI el convent de Sant Onofre el Vell, de franciscans alcantarins. De tots el artistes ceràmics valencians que han pintat sant Onofre, potser ningú millor que Joan Bru, el qual va treballar a finals del segle XVIII i principis del XIX en les Reials Fàbriques de taulells de València, propietat de la família xativina Disdier. En l’interior d’una casa de Quart de Poblet es conserva un plafó magnífic que abans es trobava en l’exterior, al carrer del sant. Bru té un altre Sant Onofre que pertanyia al gremi dels espardenyers de València i es pot admirar al carrer de Salvador Giner d’aquella ciutat. Les dues obres estan signades pel pintor: Bru f[eci]t. BIBLIOGRAFIA CEBRIÁN I MOLINA, Joan Antoni: “La imatge de la Fe: els retaules de taulellets a l’Alcúdia de Crespins”. L’Alcúdia de Crespins festes majors 1990, pàg. 49-54. CEBRIÁN I MOLINA, Josep Lluís; NAVARRO I BUENAVENTURA, Beatriu: “El plafó de Sant Rafael de l’Alcúdia de Crespins”. L’Alcúdia de Crespins festes majors 2009, pàg. 96-98. CEBRIÁN I MOLINA, Josep Lluís: “Dos plafons del pintor ceràmic Joan Ortiz a l’Alcúdia de Crespins”. L’Alcúdia de Crespins festes majors 2010, pàg. 73-74. CEBRIÁN I MOLINA, Josep Lluís: Els santets de Canals. Capelletes i plafons ceràmics de devoció popular. Canals, Ajuntament, 2000, pàg. 171. cARTipàs 3 (agost 2016) 5 EL PLAFÓ DE SANT ONOFRE ANACORETA DE L’ALCÚDIA DE CRESPINS 4 Josep Lluís Cebrián i Molina NAVARRO I BUENAVENTURA, Beatriu: “Pintura ceràmica del segle XIX a Alfara”. Alfara del Patriarca festes patronals 2008, pàg. 24-26. CEBRIÁN I MOLINA, Josep Lluís; NAVARRO I BUENAVENTURA, Beatriu: Pintura ceràmica a Xàtiva. Plafons devocionals, làpides funeràries i taulells de mostra dels segles XVIII i XIX. Xàtiva, Ajuntament, 2009, pàg. 83-87 i 179184. CEBRIÁN I MOLINA, Josep Lluís; NAVARRO I BUENAVENTURA, Beatriu; SEGURA I MARTÍ, Josep Maria: “La pintura ceràmica devocional vuitcentista a les comarques alacantines”. Canelobre núm. 64. Hivern 2014. Alacant, Institut alacantí de cultura Juan Gil-Albert, pàg. 230 i 232. St. Joaquim. Llutxent cARTipàs 3 (agost 2016) 6