Obres de Francesc Dasí (1833-1892) a les comarques castellonenques

90 julio /diciembre 2013 90 CENTRE D’ESTVDIS DEL MAESTRAT boletín del centro de estudios del maestrazgo CEM Boletín de divulgación cultural CEM Boletín de divulgación cultural Año XXXI Número 90 Julio/Diciembre 2013 Edita Centro de Estudios del Maestrazgo Directora Ana Meseguer Branchat Consejo de redacción Joan Ferreres Nos Javier Hernández Ruano Ximo Roca Albalat Pere-Enric Barreda i Edo Casto Sorli Moliner Juan B. Simó Castillo Coordinador gabinete lingüístico Jaume Rolindez Fonollosa Traducción al inglés Jaume Pellicer Verge Fotografía de portada ¿¿¿¿¿¿¿¿¿ Distribución y coordinación Antonio Cuenca Caballero Suscripciones Intercambios CEM Apartado de Correos, 271 Cl. Mayor,3 12580 Benicarló cemaestrat@teleline.es www.cemaestrat.org Diseño Estudio Juan Carlos Palau Impresión Jordi Dassoy, Impressor. Registro ISSN 0212-3975 DL CS-283-84 © Los derechos sobre los contenidos corresponden a los diversos autores. El CEM es una entidad cultural no lucrativa inscrita en el Registro Autonómico de Asociaciones de la Generalitat Valenciana con el nº 619, por este motivo las personas que faciliten al CEM sus artículos para ser publicados, renuncian a reclamar al CEM ninguna compensación por su colaboración. El CEM podrá divulgar los textos de los artículos publicados en este boletín, por medios informáticos, via internet, o por cualquier otro medio de difusión que el CEM considere oportuno en cada momento para la mejor consecución de sus objetivos estatutarios de divulgación de la cultura del Maestrazgo. El CEM no se hace responsable de las opiniones de sus colaboradores en los trabajos que publica, ni necesariamente se identifica con las mismas. Colaboran en la presente edición CEM 90 Obres de Francesc Dasí (1833-1892) a les comarques castellonenques Josep Lluís Cebrián i Molina RESUM En aquest article sobre el pintor ceràmic del segle XIX Francesc Dasí aportem noves dades biogràfiques al temps que ampliem les etapes pictòriques i recollim els seus plafons devocionals que hem trobat a les comarques de Castelló. RESUMEN Este artículo sobre el pintor cerámico del siglo XIX Francesc Dasí aporta nuevos datos biográficos a la vez que amplía sus etapas pictóricas y recoje sus paneles devocionales localizados en las comarcas castellonenses. ABSTRACT In this article about 19th century ceramic painter Francesc Dasí bring new biographical details while expand painting stages and collect their devotional panels that we found in the region of Castelló. 116 JOSEP LLUÍS CEBRIÁN I MOLINA F rancesc Dasí i Ortega és un dels pintors ceràmics del segle XIX més reeixits. Junt a Joan Bru1 i Josep Sanchis2 se situà al cim de la taulelleria valenciana vuitcentista. De fet, és la nostra darrera gran figura de la pintura ceràmica i els seus contemporanis ja foren conscients a darreries del segle XIX que s’enduria a la tomba els secrets de la tradició pictòrica valenciana sobre taulell iniciada al segle XVIII. Dissortadament no s’ha publicat encara cap biografia de Francesc Dasí.3 Fins i tot les dates del naixement i de la mort han estat confuses en la bibliografia generada pels especialistes de la ceràmica valenciana. Segons Teodor Llorente va nàixer al si d’una família de llauradors de l’horta de València l’any 1833.4 Altres autors més recents esmenten l’any 1834 però confiem en la precisió de Llorente perquè fou contemporani de Dasí i, sobre tot, perquè és l’escriptor que proporcionà l’any exacte de la mort, com després veurem. En 1843 Dasí cursava estudis de dibuix a l’Acadèmia de Sant Carles de València sota el mestratge del pintor Vicent Castelló5. En 1845, als dotze anys, hi guanyà el premi de dibuix i figura. Malgrat destacar en la pintura sobre cavallet i ser un jove artista que prometia, l’any 1850 hagué d’abandonar els estudis a l’Acadèmia per problemes familiars. Aquest contratemps potser dirigí Dasí vers el treball ceràmic, on trobà una sortida professional que a la llarga el conduiria a l’èxit social i la fama artística. Tanmateix, tenim coneixement que posteriorment també arribà a exposar obres pictòriques sobre llenç, encara per localitzar.6 Francesc Dasí treballà a temporades per a diversos fabricants de València i Manises: s’havia convertit en un pintor-estrella itinerant. No era considerat un oficial-pintor de la fàbrica sinó un artista. L’any 1878 participà a l’Exposició Universal de París. El 1879 i 1882 a l’Exposició Industrial que tingué lloc a la Llotja de València. La monarquia espanyola el nomenà cavaller de l’Orde d’Isabel la Catòlica. Valls David esmentà 1891 com l’any de defunció de Dasí, data que últimament ha fet seua Pérez Guillén. Altres autors recents com Mª Paz Soler, J. Pérez 1 Navarro i Buenaventura, B. (2009): “Joan Bru i Plancha: obres a la Costera i la Vall d’Albaida”. Llibre alternatiu. Fira de Xàtiva 2009, Xàtiva, Ulleye, p. 167-178 i 221-226; Navarro i Buenaventura, B., Cebrián Molina, J. Ll. (2011): “Més obres dels pintors ceràmics Joan Bru i Josep Sanchis”, Llibre alternatiu. Fira de Xàtiva 2011, Xàtiva, Ulleye, p. 105-118 i 153-168. 2 Cebrián i Molina, J.Ll. (2009): “Josep Sanchis i Cambra: pintura ceràmica devocional”, Llibre alternatiu. Fira de Xàtiva 2009, Xàtiva, Ulleye, p.179-187 i 227-232. 3 Malgrat que Efrén Beltran i Calpe guanyà un premi en els Jocs Florals de 1900 a la millor biografia dedicada al pintor ceràmic Dasí, obra la qual no tenim constància que fos publicada i que romandria inèdita o perduda. Almanaque de Las Provincias para el año 1901, pàg. 355. 4 Llorente, T. (1889): Valencia, Barcelona, Daniel Cortezo, Vol. II, p. 485, nota 1. 5 Alcahalí, Baró de (1897): Diccionario biográfico de artistas valencianos, València. Imp. Federico Doménech, p. 97. 6 En l’exposició sobre Arts i Indústries celebrada per la societat l’Iris a València el juliol de 1880 presentà una pintura a l’oli, a més de formar part de la comissió organitzadora. Roig Condomina, V. (2000): “El Iris (1879-1882): Un ejemplo de sociedad recreativa valenciana del siglo XIX promotora de arte”, Ars Longa, 9-10, p. 239-346. 117 CEM 90 Nínxol de Francesc Dasí i Ortega. València 1892 Camps i en un principi també Pérez Guillén esmenten l’any 1886 per a la mort del pintor.7 Tanmateix, com avançàvem adés, el pintor morí l’any 1892 tal i com ens diu En Teodor Llorente. Hem pogut localitzar la sepultura de Francesc Dasí al Cementeri General de València i la làpida constitueix un document incontestable: R.I.P. / D. FRANCISCO DASÌ / Y ORTEGA / FALLECIÒ 29 JULIO 1892. / RECUERDO DE SU AFLIGIDA HIJA.8 Al mateix Cementeri General hem trobat el nínxol que comparteixen les despulles de l’esposa morta el 1885 i el fill Francesc que l’ajudava al taller, mort el 7 Valls David, R. (1894): La cerámica. Apuntes para su historia. València, Imp. Juan Guix, p. 139; Pérez Guillén, I. V. (2006): Pintura cerámica religiosa: Paneles de azulejos y placas: Fondos del Museo Nacional de ceràmica y Artes Suntuarias González Martí, Madrid, Ministeri de Cultura, p. 74; Soler Ferrer, M. P., Pérez Camps, J. (1992): Historia de la cerámica valenciana, Vol. IV (s. XIX-XX), València, Vicent Garcia, p. 107. 8 Secció tercera esquerra pòrtic, nínxol número 1601, tramada 5. 118 JOSEP LLUÍS CEBRIÁN I MOLINA 1888: D. MARIA ESTEVE / Y / ASENSI / DE DASI. /FALLECIÓ / EL 27 DE AGOSTO 1885 / A LOS 52 AÑOS / DE EDAD. / SU DESCONSOLADO / ESPOSO E HIJOS / LE DEDICAN ESTE / RECUERDO. // D. FRANCISCO DASI / Y / ESTEVE / FALLECIÓ / EL 27 DE DIBRE. 1888 / A LOS 24 AÑOS / DE EDAD. / SU PADRE Y / HERMANA / LE DEDICAN ESTE / RECUERDO.9 En aquest cementeri també estan soterrades les dues filles del pintor: Josepa Dasí i Esteve que morí xicoteta el 3 de juny de 187510 i Empar Dasí i Esteve, la qual va sobreviure fins el 30 de març de 1941 i està soterrada en companyia de son pare11. En resum, Francesc Dasí i Ortega nasqué molt probablement l’any 1833 i faltà el 29 de juliol de 1892. Els honors socials i el treball en diverses fàbriques no li reportaren estabilitat laboral ni gran riquesa econòmica. Ja ens cridà l’atenció en visitar el cementeri general de València que els tres nínxols de la família Dasí estan situats al nivell superior (tramada 5), és a dir, els més econòmics d’adquirir amb caràcter de perpetuïtat. Aquesta percepció, en principi merament anecdòtica, la confirmaria el fet que, només un any abans de morir i amb cinquanta-vuit anys, Francesc Dasí formava part de la llista d’aspirants a la plaça d’ajudant de la classe de dibuix lineal (primer curs) de l’Escola de Belles Arts de València.12 I que conste que estem davant d’un pintor excepcional. No hi havia a València cap pintor ceràmic del nivell de Dasí. I des d’aleshores ençà tampoc. Molts pintors de l’època es presentaven a aquests concurs docents perquè si obtenien la plaça de numerari podien comptar amb l’estabilitat econòmica que proporcionava uns ingressos anuals segurs. Amb aquest treball ens apropem a l’obra de l’artista per tercera vegada. En l’actualitat establim una primera època jovenívola, al voltant dels anys cinquanta, en la qual el dibuix previ té més presència.13 D’aquest moment primerenc 9 Secció tercera esquerra pòrtic, nínxol número 2174, tramada 5. 10 Secció segona esquerra, nínxol número 1281, tramada 5. La xiqueta fou soterrada al nínxol del seu avi, sogre de Dasí: D.O.M. / VICTORINO ESTEVE / Y BAGUENA / FALLECIÓ EL 9 DE MAYO DE 1863 / A LOS 63 AÑOS DE EDAD. / SU ESPOSA E HIJAS / LE CONSAGRAN ESTE TRISTE RECUERDO. / R.I.P. 11 Secció tercera esquerra pòrtic, nínxol número 1601, tramada 5. 12 Gaceta de instrucción pública, Período decenal, Madrid, 5 de febrer de 1891, núm. 70, p. 538. La convocatòria s’havia publicat al núm. 364 de La gaceta de Madrid, 30 desembre 1890, pàg. 1001: Se halla vacante en la Escuela Provincial de Bellas Artes de Valencia la plaza de Ayudante numerario de la Cátedra de Dibujo lineal, primer curso, dotada con el sueldo anual de 999 pesetas, consignadas en el presupuesto provincial y municipal, la cual ha de proveerse por concurso entre los artistas que hubieren obtenido primero, segundo y hasta tercer premio en Exposición Nacional o Universal [...] Lo que se anuncia al público a fin de que los que reúnan estas condiciones puedan solicitar ser admitidos al concurso... Finalment aquesta plaça d’ajudant se l’emportà Salvador Abril. Sánchez Trigueros, J. A. (1999): Documentos sobre pintores valencianos del siglo XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, Tom I, p. 5. 13 En treballs anteriors establirem dues etapes pictòriques, a les que ara afegim una fase anterior de joventut. Cebrián Molina, J. Ll., Navarro i Buenaventura, B. (2010): “Francesc Dasí i Ortega: pintura ceràmica devocional”, Llibre alternatiu. Fira de Xàtiva 2010. Xàtiva, Ulleye, p. 101-106 i 141-149. 119 CEM 90 Pietat. El Forcall 120 JOSEP LLUÍS CEBRIÁN I MOLINA serien obres com la Pietat del Forcall14 (5x3 taulells) o les estacions 9ª, 11ª, 12ª, 13ª i 14ª del viacrucis urbà de Burjassot. Una mica posterior seria el Sant Antoni Abat de Penàguila (3x3, laterals de la dreta partits). Són obres perfilades, en les quals la base de dibuix és accentuada. Quantitativament, és el període de Dasí amb menys obres conservades i cronològicament és el més curt. La segona època l’establiríem aproximadament entre finals dels anys cinquanta i vers 1870. La pinzellada pren més protagonisme encara que el dibuix continua essent important. A aquest segon període adscrivim el plafó de la Mare de Déu de Gràcia de Cinctorres (4x3), obra excel·lent que està directament inspirada en un gravat del segle XIX. A Albocàsser es conserva un plafó de la Mare de Déu del Carme (4x3) que atribuïm a Dasí on ja podem percebre l’inici de la tercera època del pintor, en la qual la pinzellada, més solta, es convertirà progressivament en la protagonista absoluta de l’estil final del pintor. L’obra d’Albocàsser és un anticipi de la Santa Teresa de Sogorb, com després veurem. Aquest canvi entre la segona i la tercera època estilística es produeix al voltant de l’any 1870, data a partir de la qual la producció es modernitza notablement. Només hem trobat obres signades en aquesta tercera època (1871-1892), que és quan el pintor assolí notorietat artística i social. Hom diria que aquesta transició estilística de Dasí podria haver estat conseqüència de conèixer la tècnica de la pintura impressionista francesa. També percebem certes similituds amb l’obra d’alguns pintors contemporanis com Fortuny i no tant Pinazo. Francesc Dasí és capaç de plasmar la pintura contemporània sobre llenç en un suport tan imprevisible com el taulell passat pel forn. Marià Fortuny (1838-1874) pintà amb una tècnica similar a la de Dasí, fins i tot alguns models fisiognòmics són molt semblants. Comparem per exemple l’aquarel·la de Fortuny Frare pidolaire que es conserva al Museu del Prado amb alguns personatges masculins pintats per Dasí: la semblança és força suggeridora. Pinazo (1849-1916) en canvi, en ser uns anys més jove que Dasí, ja no s’assembla tant, té la pinzellada extensa. Però l’esmentem ací perquè com Dasí, també, en la dècada de 1850 es veié obligat a abandonar els estudis de pintura per treballar en la pintura ceràmica, encara que només de forma temporal. Hem dividit doncs l’obra del pintor Dasí en tres etapes estilístiques. La primera jovenívola (1850-1860), la segona de plenitud (1860-1871) i la tercera d’excel·lència (1871-1892). Durant la segona etapa el pintor consolidà un estil propi ben definit, amb un domini tècnic molt elevat. D’aquest període no hem trobat encara cap obra signada. Al voltant de 1871 encetà un canvi estilístic que situà la seua producció a l’avantguarda europea i el convertí en el millor pintor valencià de taulells de la segona meitat del segle XIX. 14 Cebrián i Molina, J. Ll. (1993): “Capelletes i santets”. Forcall 1993, festes patronals, p. 28-30. 121 CEM 90 Mare de Déu de Gràcia. Cinctorres 122 JOSEP LLUÍS CEBRIÁN I MOLINA Segons la bibliografia tradicional el pintor va realitzar un viatge a l’exposició de Londres l’any 1880, arran de la qual va introduir algunes novetats.15 Tanmateix, aquesta modernització de la pinzellada, del tractament dels colors, la lluentor i els reflexos estaria provocada possiblement per un viatge a l’Exposició Internacional de Belles Arts i Indústria de Londres que Pérez Camps situa en l’any 1871.16 Això podria explicar perfectament el canvi estilístic que ja trobem al plafó de Sant Joan Baptista (3x3, laterals partits)17 d’Atzeneta del Maestrat, datat en un taulell inferior exempt com a obra de 1871.18 El mateix any es col·locà el Sant Francesc de Paula de Benimàmet, encara deutor de l’estil anterior. La vegetació de fons del Sant Joan és similar al Sant Francesc de Paula de Torrent19(3x4), el Sant Antoni Abat de Canals*20 (3x4) o el Sant Agustí del convent d’agustines de Sogorb. A partir d’ací assenyalem amb asterisc les obres autògrafes que esmentarem. Al Museu del taulell d’Onda trobem quatre plafons de la darrera etapa del pintor. La Trinitat (4x3) recorda el plafó de la mateixa advocació conservat a Algemesí21 (5x3) i la placa* del convent de Sta. Anna de Jumella. La Mare de Déu del Carme* del Museu d’Onda (3x3, laterals partits) és una evolució del plafó de la Mare de Déu de l’Aljub de Montsant a Xàtiva22(3x4). El plafó de Sant Jordi* prové del Mas de Barberà en terme d’Ibi, el qual pertanyia a una família alcoiana.23Finalment, el museu onder conserva un plafó amb dos trapezistes i un gos* (4x4). L’any 2009 s’hi realitzà una exposició temporal24 que entre les obres presents mostrava una placa de Dasí, de propietat particular, dedicada a la Puríssima*. 15 González Martí, M. (1964): Museo nacional de cerámica González Martí, Madrid, Dirección General de Bellas Artes, p. 159. 16 Pérez Camps, J. (2000): “La evolución azulejera valenciana entre 1860 y 1936”, La ruta de la ceràmica, Castelló, Alicer-Ascer, p. 172. 17 Aquest format és comú trobar-lo en nombroses obres devocionals del pintor. 18 AÑO 1871 / CALLE DE SN JUAN BTA. 19 Silví Beneyto esmenta que aquest plafó torrentí de la Plaça Major fou col·locat en 1866 per un matrimoni, però la data ens sembla avançada. Beneyto Tasso, S. (1996 [1a ed. 1912]): “Guía histórica descriptiva de la villa de Torrent”, Torrens, núm. 9, p. 247. 20 Cebrián i Molina, J. Ll. (2000): Els santets de Canals. Capelletes i plafons ceràmics de devoció popular, Canals, Ajuntament, p. 156. 21 Olivares i Torres, E. (2007): Ceràmica devocional d’interior i rural d’Algemesí, Algemesí, Ajuntament, p. 27. 22 Cebrián i Molina, J. Ll. (2010): “Montsant: el monestir cistercenc de Xàtiva”, L’art monàstic a la Corona d’Aragó: el cas valencià. Actes de les I Jornades d’Art 2009, Xàtiva, Ulleye, p. 89-99; Cebrián i Molina, J. Ll., Navarro i Buenaventura, B. (2009): Pintura ceràmica a Xàtiva: plafons devocionals, làpides funeràries i taulells de mostra dels segles XVIII i XIX. Premi d’assaig Carles Sarthou de Xàtiva 2008, Xàtiva, Ajuntament, p. 81-82. 23 Cebrián i Molina, J. Ll., Navarro Buenaventura, B. (2011): “Plafó de Sant Jordi d’Alcoi”, La llum de les Imatges. Camins d’Art. Alcoi 2011. Catàleg. València, Generalitat, fitxa 137, p. 438-439. Al mateix catàleg vegeu també les fitxes 134, p. 432-433; i 136, p. 436-437. 24 Falomir Ventura, C., Estall i Poles, V. (2009): La imatge religiosa en la ceràmica. Vila-real, Ajuntament; Onda, Museu del Taulell Manolo Safont, p. 8. 123 CEM 90 Mare de Déu del Carme. Albocàsser 124 JOSEP LLUÍS CEBRIÁN I MOLINA St. Joan Baptista. Atzeneta del Maestrat, 1871 125 CEM 90 Trinitat. Museu del taulell d’Onda 126 JOSEP LLUÍS CEBRIÁN I MOLINA Mare de Déu del Carme. Museu del taulell d’Onda 127 CEM 90 St. Agustí. Sogorb 128 JOSEP LLUÍS CEBRIÁN I MOLINA Santa Teresa. Sogorb 129 CEM 90 St. Vicent Ferrer i St. Tomàs de Villanueva. Col. de S. León. Fot. Museu de BBAA de Castelló. El convent de Sant Martí de Sogorb conserva, com hem vist, dos plafons25 de Dasí amb el format de 3x4: Santa Teresa i Sant Agustí. El primer recorda la Santa Rita* de Jumella i la Santa Llúcia de Benitatxell. El segon és contemporani del St. Antoni Abat de Canals i recorda el Déu Pare de les Trinitats d’Algemesí i de Jumella*. La col·lecció particular de Sergio León26 atresora un plafó apaïsat (3x5, laterals partits) de doble advocació: Sant Vicent Ferrer i Sant Tomàs de Villanueva. El format poc comú i la doble advocació dominica fa versemblant pensar que podria provenir d’un convent de l’orde. La figura del primer és molt similar al Sant Vicent* del Mas del Xocolater d’Alcoi (4x3) i el Sant Vicent* del Convent de Sta. 25 Les agustines conserven a més altres dos plafons de Valentí Garcès: Sant Josep (3x4) amb la inscripció: EL PATRIARCA SN JOSÉ; i la Trinitat (3x4) amb la inscripció: GLORIA AL PADRE. GLORIA AL HIJO / GLORIA AL ESPÍRITU SANTO. 26 Ara mateix dipositada al Museu de Belles Arts de Castelló de la Plana. Agraïm al seu director, Ferran Olucha, que ens haja facilitat la fotografia. 130 JOSEP LLUÍS CEBRIÁN I MOLINA Anna de Jumella (3x3, laterals partits). Tots tres serien una evolució del Sant Ramon de Vallada (4x3), més anterior. Per concloure i malgrat que ja fora de l’àmbit geogràfic castellonenc, volem recollir breument una sèrie de noves atribucions al pintor: –Jesuset (3x3). Massamagrell. –Mare de Déu del Rosari (3x3, els laterals de la dreta partits). Massamagrell. –Sant Josep (3x3, els laterals drets partits). Inscripció: A expensas de José Fuster y Escriba. Vilallonga. –Sant Miquel (4x3). Quatretonda. –Mare de Déu del Roser i Sant Miquel (1x3 + 3x4, laterals partits + 1x3). El plafó s’ha obrat malament o és el resultat d’unificar dos plafons de marc i dimensions idèntiques. L’Alqueria de la Comtessa. –Làpida de Vicent Bazques [sic] (3x3, St. Jordi. Museu del taulell d’Onda els angulars superiors partits). Any 1871. Cementeri d’Albalat dels Sorells. La tipografia i la decoració vegetal perifèrica és idèntica a la que trobem al peu de la Mare de Déu de l’Aljub de Xàtiva. –Sant Josep (4x3, falta el central inferior). Col·lecció particular de Carcaixent.27 –Sant Josep i Santa Bàrbara* (5x7). Interior d’una casa a la Pobla de Vallbona.28 –Mare de Déu dels Desemparats (4x3). Beniarrés. 27 Agraïm a Vicent Guerola la informació i una fotografia. 28 Agraïm a Vicent Guerola la informació i una fotografia. 131 FE D’ERRATES On diu Sant Tomàs de Villanueva ha de dir Sant Lluís Bertran Sumario Sumari Contents 90 comunicaciones xiii jornades del cem 8 Història dels primers pobladors coneguts al terme de Càlig. Enric Forner, Joan Castany i Vicent Gual 34 Les biografies de Sant Vicent Ferrer i el Maestrat Josep Maria Vilarrúbia-Estrany 42 Paso de Felipe II por tierras de Castellón en su “viaje” a la Corona de Aragón. Eduardo París 70 Presentació Poètica de les XIII Jornades del CEM Jaume Rolíndez Fonollosa artículos 74 Un nuevo petroglifo hojiforme en Santa Magdalena de Polpís Mesado, Colón de Carvajal, Viciano, Ramos y Sánchez 88 Les parròquies del Maestrat a les portes de l’edat moderna: La visita pastoral de l’any 1492. Joan-Hilari Muñoz i Sebastià 102 L’inventari-catalogació de barraques de pedra en sec al terme municipal de Tírig (Castelló), com a punt de partida. Javier Folch Roda y Josep F. Pitarch Roda 112 El Castillo de Castell de Cabres (Els Ports de Morella) una aproximación a sus orígenes. Ximo Andrés Bosch 118 Obres de Francesc Dasí (1833-1892) a les comarques castellonenques. Josep Lluís Cebrián i Molina 134 Documento sobre las murallas de la Salzadella (1294). Josep Pavia Simó 142 El Canet medieval de 1428 en la visita pastoral del Bisbe de Tortosa Otto de Montcada. Joan Ferreres i Nos CENTRE D’ESTVDIS DEL MAESTRAT