Nothing Special   »   [go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Tau Sagittarii

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicTau Sagittarii
Tipusestrella amb alt moviment propi, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)K1 III[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióSagitari Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra35,311 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi15,71 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta0,48 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)3,31 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Massa1,25 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva4.434 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi28,3195 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−253,304 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−53,001 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar1,04 km/s Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial40,59 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial178 cm/s²[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)19h 6m 56.4031s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-28° 19' 46.5037''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,19[5] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat87,6 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada7,91 mil milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Tau Sagittarii (τ Sgr / 40 Sagittarii / HD 177716) és un estel de magnitud aparent +3,32 a la Constel·lació del Sagitari.[6] S'hi troba a 120 anys llum del sistema solar.

Tau Sagittarii és una gegant taronja de tipus espectral K1III amb una temperatura superficial de 4.440 K. 92 vegades més lluminosa que el Sol, el seu radi és 16 vegades més gran que el radi solar. Com en molts estels anàlegs del nostre entorn —Aldebaran (α Tauri), Arcturus (α Bootis) o Pòl·lux (β Geminorum) són alguns coneguts exemples—, és una gegant estable en l'interior de la qual té lloc la transformació de l'heli en carboni i oxigen. La seva massa no és ben coneguda, podent estimar-se entre 1,5 i 2 masses solars. Igual que altres gegants, rota lentament; la mesura de la seva velocitat de rotació —3 km/s, sent aquest valor un límit inferior— dona lloc a un període de rotació que pot ser tan llarg com 270 dies.[7]

Tau Sagittarii s'hi mou a una velocitat relativa respecte a nosaltres de 64 km/s,4 vegades superior al valor mitjà local, cosa que suggereix que pot provenir d'una altra regió de la galàxia. Això concorda amb el seu baix contingut metàl·lic, entenent com a «metalls» aquells elements més pesats que l'heli, que suposa el 70% del valor solar.[7]

Referències

[modifica]
  1. Christopher J. Corbally «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 pc--The Southern Sample» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 02-06-2006, pàg. 161–170. DOI: 10.1086/504637.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. 4,0 4,1 4,2 Henrik Jönsson «Abundances of disk and bulge giants from high-resolution optical spectra. I. O, Mg, Ca, and Ti in the solar neighborhood and Kepler field samples» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 08-02-2017. DOI: 10.1051/0004-6361/201629128.
  5. «Abundances of disk and bulge giants from high-resolution optical spectra. V. Molybdenum: The p-process element». Astronomy and Astrophysics, 10-2022. DOI: 10.1051/0004-6361/202244013.
  6. «LTT 7571 -- High proper-motion Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 20 desembre 2020].
  7. 7,0 7,1 «Tau Sagittarii» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 20 desembre 2020].