Nothing Special   »   [go: up one dir, main page]

Vés al contingut

RS Sagittarii

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicRS Sagittarii
Tipusobjecte astronòmic Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)B3/4IV/V[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióSagitari Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra405,0879 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)6,03 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi2,4686 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−10,343 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−2,209 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial10,1 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)18h 17m 36.2449s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-35° 53' 33.8449''[2] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

RS Sagittarii (RS Sgr / HD 167647 / HR 6833) és un sistema estel·lar de magnitud aparent +6,03 situat a la constel·lació del Sagitari.[5] D'acord a la nova reducció de les dades de paral·laxi del satèl·lit Hipparcos, s'hi troba a 1.110 anys llum del sistema solar.[6]

RS Sagittarii és un estel triple; dos dels estels conformen una binària propera «semidesprenguda», cosa que implica que una dels estels plena el seu lòbul de Roche, provocant que aquest estel cedisca matèria al seu acompanyant o a un disc d'acreció. La component primària d'aquest subsistema és una subgegant —encara que també podria no haver abandonat la seqüència principal— de tipus espectral B3IV/V. Té una temperatura aproximada de 15.400 K —18.700 K segons una altra font— i és unes 1.900 vegades més lluminosa que el Sol.[7][6] Amb una massa de 7,2 masses solars, el seu radi és 5,1 vegades més gran que el del Sol.[8] La component secundària d'aquesta binària és un estel blanc de la seqüència principal de tipus A2V i 8.970 K de temperatura.[9] És 2,41 vegades més massiva que el Sol i posseeix un radi 4,1 vegades més gran que el radi solar.[8]

El període orbital d'aquesta binària és de 3,4157 dies i el parell constitueix una binària eclipsant. En l'eclipsi principal la lluentor de l'estel disminueix 0,96 magnituds mentre que en el secundari el descens de lluentor és de 0,27 magnituds.

Un tercer estel orbita al voltant del parell interior. Els paràmetres orbitals no són ben coneguts, ja pot emprar més de 440.000 anys a completar una òrbita al voltant de la binària eclipsant. És un estel de tipus A1V amb una massa gairebé tres vegades superior a la del Sol.[10] El sistema té una edat estimada de 27 milions d'anys.[11]

Referències

[modifica]
  1. Afirmat a: Catalogue of two-dimensional spectral types for the HD stars, Vol. 3. Autor: Nancy Houk. Pàgina: 0. Data de publicació: 1982.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. Afirmat a: SIMBAD.
  4. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  5. «V* RS Sgr -- Eclipsing binary of Algol type» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 10 desembre 2020].
  6. 6,0 6,1 Hohle, M. M.; Neuhäuser, R.; Schutz, B. F. «Masses and luminosities of O- and B-type stars and red supergiants». Astronomische Nachrichten, 331, 4, 2010. p. 349.
  7. Hohle, M. M.; Neuhäuser, R.; Schutz, B. F. «Masses and luminosities of O- and B-type stars and red supergiants». Astronomische Nachrichten, 331, 4, 2010. p. 349.
  8. 8,0 8,1 Bulut, I.; Demircan, O. «A new catalogue of eclipsing binary stars with eccentric orbits». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 378, 1, 2007. pp. 179-181.
  9. Zasche, P.; Wolf, M.; Hartkopf, W. I.; Svoboda, P.; Uhlař, R.; Liakos, A.; Gazeas, K. «A Catalog of Visual Double and Multiple Stars With Eclipsing Components». The Astronomical Journal, 138, 2, 2009. pp. 664-679.
  10. Tokovinin, A. «Comparative statistics and origin of triple and quadruple stars». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 389, 2, 2008. pp. 925-938.
  11. Tetzlaff, N.; Neuhäuser, R.; Hohle, M. M. «A catalogue of young runaway Hipparcos stars within 3 kpc from the Sun». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 410, 1, 2011. pp. 190-200.