Kaus Medius
Kaus Medius (δ Sagittarii / δ Sgr / 19 [Sagittarii) és un estel de magnitud aparent +2,72, el quart més brillant a la constel·lació del Sagitari.[7] Visualment forma part de l'arc de Sagitari, i està situada entre Kaus Australis (ε Sagittarii) i Kaus Borealis (λ Sagittarii). D'aquí prové el seu nom: Kaus de l'àrab «arc» i medius del llatí, indicant la seva posició intermèdia en l'arc. També és coneguda com a Kaus Media, Kaus Meridionalis i Delta Sagittarii.
Kaus Medius és una gegant taronja de tipus espectral K3IIIa especialment lluminosa, ja que brilla amb una lluminositat 1.180 vegades major que la lluminositat solar. La seva temperatura superficial de 4.300 K és aproximada, car aquesta mai ha estat mesurada directament. També destaca per la seva grandària, car el seu radi és 62 vegades més gran que el radi solar; situada en el lloc del Sol, s'estendria fins a 3/4 parts de l'òrbita de Mercuri. Amb una massa 5 vegades major que la del Sol, en el seu nucli probablement té lloc la fusió nuclear d'heli en carboni.[8] Posseeix una metal·licitat semblant a la solar ([Fe/H] = -0,01).[9]
Visualment Kaus Medius té tres companyes tènues:[10]
- Kaus Medius B, estel de magnitud 14,5 a 29 segons d'arc de l'estel principal.
- Kaus Medius C, estel de magnitud 15,0 a 36 segons d'arc.
- Kaus Medius D, estel de magnitud 13,0 a 59 segons d'arc.
No se sap amb certesa si aquests estels estan físicament relacionats amb Kaus Medius o simplement estan en la mateixa línia de visió. D'altra banda, existeix certa evidència espectroscòpica de que també pot existir una companya propera, cosa que poguera estar relacionada amb la seva incerta classificació com a estel de bari «lleu» —un estel que ha estat contaminat amb elements pesants procedents d'una companya ja evolucionada—.[8]
Kaus Medius s'hi troba a 347 anys llum del Sistema Solar i dins de 2,6 milions d'anys tindrà lloc el seu màxim acostament a la Terra —estarà a 245 anys llum—, moment en què la seva lluentor aconseguirà magnitud +1,96.[11]
Referències
[modifica]- ↑ «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 10-1989, pàg. 245–266. DOI: 10.1086/191373.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 3-2000, pàg. L27-L30.
- ↑ 4,0 4,1 «Lithium in red giant stars: Constraining non-standard mixing with large surveys in the Gaia era». Astronomy and Astrophysics, 1-2020. DOI: 10.1051/0004-6361/201936360.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
- ↑ «High-resolution spectroscopic survey of 671 GK giants. I - Stellar atmosphere parameters and abundances» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 12-1990, pàg. 1075–1128. DOI: 10.1086/191527.
- ↑ «Kaus Medius - Star in double system» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 23 desembre 2020].
- ↑ 8,0 8,1 «Kaus Media» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 23 desembre 2020].
- ↑ Ryon, Jenna; Shetrone, Matthew D.; Smith, Graeme H. «Comparing the Ca ii H and K Emission Lines in Red Giant Stars». Publications of the Astronomical Society of the Pacific, 121, 882, 2009. pp. 842-856.
- ↑ Object query 2 arcmin Delta Sgr (SIMBAD)
- ↑ «Kaus Medius (Ashland Astronomy Studio)». Arxivat de l'original el 2015-03-10. [Consulta: 19 juny 2020].