Nothing Special   »   [go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Rutè

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaRutè
русиньскый a Ucraïna, łemkowski a Polònia, (бачваньска) руска бешеда o (бачваньски) руски язик a Vojvodina
Altres nomsRusin, Rusyn
Tipusllengua natural i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius610.000 Modifica el valor a Wikidata
Oficial aEslovàquia, Vojvodina
Autòcton deVojvodina (Sèrbia), Transcarpàcia (Ucraïna)
EstatEslovàquia, Sèrbia, Ucraïna, Polònia, Hongria, Romania i diàspora (Canadà, Estats Units)
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües balto-eslaves
llengües eslaves
llengües eslaves orientals Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet rusí i alfabet ciríl·lic Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1ry
ISO 639-2sla
ISO 639-3rue
SILRUE
Glottologrusy1239 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere53-AAA-ec Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuerue Modifica el valor a Wikidata
UNESCO407 Modifica el valor a Wikidata
IETFrue Modifica el valor a Wikidata

El rutè, ruté o rúsyn[1] (noms sovint confosos amb la família lingüística del rutè antic) forma part de les llengües eslaves orientals, com el rus, l'ucraïnès i el belarús.[2] La qüestió de si es tracta d'una llengua a part per si sola, d'un dialecte o de diversos dialectes de l'ucraïnès és una disputa que duen a terme lingüistes i nacionalistes de diversa ideologia (com pel que fa al macedònic respecte al búlgar). Per als sociòlegs, i en el pla juridicopolític, existeixen almenys dues llengües ausbau rutenes, reconegudes com a llengües oficials de ple dret i ensenyades oficialment: el rutè carpàtic, a la República d'Eslovàquia (oficial als municipis on és parlada per més del 20% de la població), i el rutè pannònic (rusnak),[3][4] a la província autònoma sèrbia de Vojvodina. D'altra banda, n'hi ha diversos dialectes, entre els quals el lemko, que és parlat a Polònia per unes 50.000 persones, el boiko o el hutsul.

Històricament, els rutens eren les poblacions eslaves orientals de l'actual Ucraïna (a la qual ha estat annexada la Rutènia Carpàtica o Transcarpàcia) i dels voltants, que han adoptat el ritu uniat (vegeu Església grecocatòlica ucraïnesa) més que no el credo ortodox.[5] La dispersió dels rutens per les diverses parts de l'Imperi austrohongarès, per una política de migració organitzada, ha tingut com a resultat la diferenciació dels dialectes parlats, que han estat erigits en dues llengües ausbau distintes al segle xx.

Referències

[modifica]
  1. Moser, Michael. Rusyn: A New-Old Language In-between Nations and States (en anglès). Londres: Palgrave Macmillan UK, 2016, p. 124–139. DOI 10.1007/978-1-137-34839-5_7. ISBN 978-1-137-34839-5. 
  2. Moskal, Marta «Les minories lingüístiques de Polònia en el marc de l'adhesió a la UE». Noves SL. Revista de Sociolingüística, Primavera/Estiu 2004.
  3. Plišková (Plishka), Anna. Language and National Identity : Rusyns South of Carpathians / Jazyk a národná identita : Južnokarpatskí Rusíni / Язык і народна ідентіта : Южнокарпатьскы Русины. Boulder: East European Monographs, 2009, p. 17, 37, 67. 
  4. Magocsi, Paul Robert. With Their Backs to the Mountains: A History of Carpathian Rus? and Carpatho-Rusyns (en anglès). Central European University Press, 2015-11-30, p. 3, 5, 134, 154, 222-224. ISBN 978-615-5053-46-7. 
  5. «rutè». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 8 maig 2022].