Llenega negra
Hygrophorus latitabundus  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Agaricales | ||||||||
| Família | Hygrophoraceae | ||||||||
| Gènere | Hygrophorus | ||||||||
| Espècie | Hygrophorus latitabundus Britzelm., 1899 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Sinònims | Hygrophorus olivaceoalbus var. obesus
| ||||||||
La llenega, llenega negra o mocosa (Hygrophorus latitabundus, del grec antic higrós: 'humit', phorós: 'portador'; del llatí latitabundus: 'molt amagat') és un bolet de la família de les higroforàcies. És molt apreciat, i el més buscat a les comarques interiors de Catalunya.[1]
Etimologia
[modifica]La paraula llenega és una variant dialectal antiga derivada del verb llenegar o esllenegar-se que significa relliscar.[2] Els termes llenega, mocosa i caramellosa s'usen també per denominar els altres bolets amb pell mucosa del gènere Hygrophorus.[1][3]
Descripció
[modifica]És un bolet llefiscós, a causa de l'abundant mucílag transparent, molt abundant, que recobreix tant el barret com el peu.[4] La mucositat pot ser molt abundosa i enganxosa en temps humits,[1] o poc, si el clima és sec.[5] El barret, de 5-15 cm de diàmetre i amb el marge força enrotllat, és de color gris marronós, amb la part central més fosca.[1] Té forma hemisfèrica de jove i després convexa, aplanat en envellir, tot i que no tendeix a aplanar-se massa.[5] Té làmines blanques, espaiades, decurrents, gruixudes[4] i seques.[1] El peu fa de 5 a 10 cm de llarg, per 1,5 fins a 4 cm de gruix,[5] és generalment irregular, més ample a la part central i atenuat a la base,[6] cilíndric, robust, de color blanc o blanc brut.[4] La carn és blanca i compacta, d'una olor suau i de gust dolç.[1]
Hàbitat
[modifica]
Es troba a les pinedes, tant a la plana sota el pi blanc, com a muntanya sota el pi roig, sempre en terrenys calcaris. Surt a la tardor, i és molt comuna en anys plujosos.[1]
Espècies semblants
[modifica]És pràcticament impossible confondre'l amb espècies verinoses.[7] Es distingeix de la mocosa d'alzinar (Hygrophorus persoonii) perquè aquesta és més petita, té el peu més prim i està associada a boscos de planifolis, sempre en sòls silícics i no calcaris.[1] En sòls silícics es troba també la mocosa ensofrada (Hygrophorus hypothejus), d'aparició tardana als Pirineus sota pi roig i pi negre, i menys freqüentment a la plana, sota pinastre.[1] Es pot prestar a confusió amb el bolet no comestible Cortinarius trivialis.
En altres parts d'Europa i Àsia sota l'avet roig creix Hygrophorus camarophyllus, i en boscs de muntanya surt també Hygrophorus olivaceoalbus.[7]
Comestibilitat
[modifica]És un bolet culinàriament excel·lent i molt apreciat a les comarques centrals. Ideal per fer estofats i guisats.
En cuinar-lo, es pot treure part del mucílag, però aquest aporta consistència a les salses i al suc en què es guisa.[4]
Altres noms
[modifica]S'anomena també llanega, llanega negra, mucosa, bavallosa, bavós, bavosa, caramellosa, carmellosa, llenegall, llepissa, senyoreta, pegalosa.[1][8]
Referències
[modifica]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels països catalans i els seus noms populars. Brau, 2013, p. 286-290. ISBN 9788496905986.
- ↑ «GDLC - llenegar». Diccionari.cat.
- ↑ «DIEC - llenega». Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Pascual, Ramon. Guia dels bolets dels Països Catalans. Cossetània, 2014, p. 82. ISBN 9788490342435.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Pascual, Ramon. Guia de bolets per dur sota el braç: el manual per localitzar, identificar i cuinar els bolets de Catalunya. Columna, 2015, p. 110-111. ISBN 9788466419895.
- ↑ «fungibalear.net: Hygrophorus latitabundus». Arxivat de l'original el 2014-01-08. [Consulta: 6 desembre 2019].
- ↑ 7,0 7,1 Laux, Hans E. Setas de España y Europa: todas las setas comestibles así como sus afines tóxicas (en castellà). Tikal, 2013, p. 110. ISBN 9788499281759.
- ↑ «La llenega negra, reina del fred». Bolets.com. Arxivat de l'original el 2019-12-07. [Consulta: 6 desembre 2019].
