Avet roig
Picea abies  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | cervesa de pícea, fusta de ressonància i Norway spruce wood (en)  |
| Longevitat màxima | 468 anys |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 42318 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Pinopsida |
| Ordre | Pinales |
| Família | Pinaceae |
| Gènere | Picea |
| Espècie | Picea abies H.Karst., 1881 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Pinus abies |
| Distribució | |
 Distribució geogràfica de Picea abies (verd: autòctona; taronja: introduïda i naturalitzada). | |
L'avet roig (Picea abies) és una espècie de conífera de la família Pinaceae originari d’Europa.[1] Malgrat el seu nom comú d’avet, no pertany pas al gènere Abies sinó a Picea, de morfologia molt similar.
Noms comuns
[modifica]Per bé que no és una espècie autòctona en els Països Catalans rep diversos noms en català: pícea, picea, avet roig, avet fals, avet, avet de Noruega, avet vermell, pivet.[2][3]
Característiques
[modifica]L'avet roig arriba a fer de 35 a 55 m d'alt i amb un diàmetre del tronc d'1 a 1,5 m.
Els brots són de color taronja marronós i glabres (sense pilositat). Les fulles són aciculars de 12 a 24 mm de llarg. Els estomes no són fàcilment visibles.
Les pinyes fan de 9 a 17 cm de llarg (les més llargues entre les pícees), són verdoses o vermelloses, madurant de 5 a 7 mesos després de la pol·linització. Les llavors són negres de 4 a 5 mm de llarg, amb una ala de 15 mm.[4][5][6][7][8]
Distribució
[modifica]Creix a gran part d'Europa, de Noruega (en anglès es coneix com a Norway spruce) fins a Polònia. També apareix a les muntanyes del centre d'Europa (Alps, Carpats i Balcans). El límit dintre de Rússia és difícil de definir, atès que s'hi fan híbrids amb la pícea siberiana (Picea obovata).
L'avet roig més alt que s'ha mesurat, 63 m, es troba al bosc de Perucica, Parc nacional de Sutjeska, Bòsnia-Hercegovina.
Segons la Universitat d'Umeå, a Suècia, han mesurat amb el mètode del carboni 14 un avet roig que té 9.550 anys i que seria l'arbre viu més vell d'Europa.[9]
Cultiu i usos
[modifica]És una espècie molt plantada com a arbre ornamental i també s'usa en aforestació, com a productor de fusta i de paper. Es tracta, segons la tradició, de l'autèntic arbre de Nadal i de fet Oslo proporciona l'arbre de Nadal principal de les ciutats de Nova York, Londres, Edimburg i Washington D.C., les capitals dels països que van ajudar Noruega durant la Segona Guerra Mundial.
De jove creix ràpidament, arribant a fer un metre cada any, però quan arriba a fer 20 m d'alt alenteix el seu creixement.[10]
Referències
[modifica]- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 164. ISBN 84-7306-390-2.
- ↑ «Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana | TERMCAT». [Consulta: 7 març 2023].
- ↑ «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 7 març 2023].
- ↑ Farjon, A. (1990). Pinaceae. Drawings and Descriptions of the Genera. Koeltz Scientific Books ISBN 3-87429-298-3
- ↑ Rushforth, K. (1987). Conifers. Helm ISBN 0-7470-2801-X
- ↑ Gymnosperm Database: Picea abies Arxivat 2008-04-22 a Wayback Machine.
- ↑ Conifer Specialist Group (1998). Picea abies. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 12 de maig del 2006 (en anglès).
- ↑ Den Virtuella Floran: Picea abies distribution (in Swedish, with maps)
- ↑ Umeå University Press Release: World's oldest living tree discovered in Sweden Arxivat 2008-04-20 a Wayback Machine.. April 16, 2008.
- ↑ Mitchell, A. F. (1974). A Field Guide to the Trees of Britain and Northern Europe. Collins ISBN 0-00-212035-6
-
Brot
-
Pinya
-
Il·lustració del segle xix
-
Picea abies 'Nidiformis', cultivar nan
-
Picea abies 'Acrocona', productor de moltes pinyes
-
Tres deformacions per insectes.
