estrany

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əsˈtɾaɲ/^ⓘ, occidental /esˈtɾaɲ/

Informal: occidental /asˈtɾaɲ/

• Rimes: -aɲ
• Etimologia: Del llatí extraneus ‎(«exterior, aliè, estranger»), segle XIV.

estrany m. ‎(femení estranya, plural masculí estranys, plural femení estranyes)

1. Que no segueix la norma, que no és comú (amb un cert matís despectiu).
2. desconegut

• estranyesa
• estranyar

• aliè, estranger, foraster
• curiós, diferent, original, peculiar, rar, singular
• atípic, desconegut, insòlit, singular
• anòmal, dubtós, rar, sospitós

estrany m. ‎(plural estranys)

1. desconegut
2. (mallorquí, menorquí) crisantem

estrany

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de estranyar.

• estranyo, estranye, estranyi

• Síl·labes: es·trany (2)
• Heterograma de 7 lletres (aenrsty)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: estrany