Mostrando entradas con la etiqueta 1-editorial. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta 1-editorial. Mostrar todas las entradas
miércoles, 1 de enero de 2014
miércoles, 25 de diciembre de 2013
miércoles, 11 de septiembre de 2013
Mai no serem si no som lliures
Vosaltres la veieu? Jo no la veig
ni des dels pollegons del Pedraforca;
només hi crec, i amb una fe molt pura,
a prova de prodigis i miracles.
Fou una pàtria. Bella i poderosa
dama d'amors i honors, s'emmirallava
en la profunda i blava mar d'Ulisses,
mentre s'ornava els pits amb tarongina,
es bressolava amb dolços cants de monjos
i es desvetllava al so de roncs clarins.
Ara jeu morta sota fredes lloses
i avergonyides roses en espera
d'un nou oracle que ressusciti.
No és morta, dorm, o és morta ja per sempre?
Cal descalçar-nos i pregar en silenci.
Podem llençar balcons avall senyeres
talment un clam de festa que es desbordi
en quatre rius damunt de les teulades:
d'aigua rosada, els rius no són de sang.
Podem ballar sardanes a la plaça
i fer que les muntanyes amb nosaltres
no parin de ballar-ne: la tenora
fa un espinguet de funeral solemne.
Podem segar a cops de falç fantàstiques
espigues d'or, que no ens duran pa a taula
si les cadenes van oscant la falç.
Podem brandar l'ensenya amb braç ardit,
que no tremola ni una fulla d'àlber.
Podem fer de la parla un baluard,
que l'enemic, astut, és dintre casa.
Podem guarnir de fulles de paraules
el cadavèric Pi de les Tres Branques,
que no reverdirà de primaveres.
El Cavaller, l'ha devorat el drac
i Montserrat és un castell de núvols.
Si un vent de dalt, de ben endalt, no bufa
i esventa cendres i revifa el foc,
se'ns glaçaran de tan ressecs els ossos.
Cal declarar la guerra de la pau
i batre's a pit nu i ull viu amb totes
les armes invencibles de l'amor.
Mai no serem si no som lliures, mai!
Que els sords ho sentin i que els muts ho cantin:
Mai no serem si no som lliures, mai!
Si som, siguem i, si no som, deixem-nos
de somnis, de records i de follies.
Siguem qui som amb voluntat de ferro.
Només serem allò que vulguem ser,
prínceps que fan honor al nom dels pares
i que s'abriguen amb la sang dels màrtirs.
Poble asservit i desunit, riota
davant altres pobles de la terra!
Posem-nos drets talment un bosc de pins
cridant aurores dins la nit dels segles.
Alcem-nos de la pols com un sol home.
Vosaltres la veieu? Jo no la veig,
només hi crec, i amb una fe molt pura.
Climent Forner
lunes, 24 de diciembre de 2012
martes, 11 de septiembre de 2012
11 de setembre- La Diada
| Aquarel.la de Laura Climent |
Les tombes flamejants
Fou una pàtria. Va morir tan bella,
que mai ningú no la gosà enterrar:
damunt de cada tomba un raig d’estrella,
sota de cada estrella un català.
Tan a la vora del mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.
Un dia es féu una claror d’albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:
Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
Ja ha sonat l’hora d’esventar la cendra,
oh Pàtria de les tombes flamejants!
Bonaventura Gassol i Rovira
Fou una pàtria. Va morir tan bella,
que mai ningú no la gosà enterrar:
damunt de cada tomba un raig d’estrella,
sota de cada estrella un català.
Tan a la vora del mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.
Un dia es féu una claror d’albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:
Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
Ja ha sonat l’hora d’esventar la cendra,
oh Pàtria de les tombes flamejants!
Bonaventura Gassol i Rovira
jueves, 29 de marzo de 2012
29-M: La huelga también debería ser online
Yo me sumo a la huelga porque lo que nos esta pasando es una vergüenza. Cuando de aquí a unos años se estudie este periodo de nuestra historia, nuestros nietos podrán leer:
“Por primera vez en la historia de la humanidad una crisis financiera provocada por la banca privada fruto de su nefasta gestión a la busqueda del un enriquecimiento fácil, fue sufragada con dinero público obtenido de los impuestos abusivos y de los recortes aplicados a pymes, profesionales liberales, clase media y asalariados. Todo ello sin la más mínima protesta de ninguno de ellos y el beneplácito de políticos, medios de comunicación, sindicatos…”
No me da la gana, Aunque el mundo online se escapa de la crisis. Aunque el ecommerce crece año tras año. Aunque Privalia siga batiendo record de facturación. Aunque ya no quepan en la web más agencias de marketing y especialistas en SEO, el mundo online sigue siendo terrenal y también debería sumarse a la huelga, aunque solo sea por una cuestión tan menospreciada actualmente como la dignidad.
Sin dignidad, ¿qué nos queda?.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)