| dbo:abstract
|
- Els molossos (en grec antic Μολοσσοί), eren una de les tribus que habitaven l'Epir. A l'època de les guerres mèdiques estaven governats per un rei anomenat Admetos que vivia de forma molt senzilla a la seva capital. Aquest rei va acollir Temístocles quan es va presentar davant seu com a suplicant, segons diu Tucídides. Tàrips o Tàripes era el fill o el net d'Admetos i era menor d'edat a l'inici de la guerra del Peloponès. Es va educar a Atenes i va ser el que va introduir entre els molossos la civilització hel·lènica. Els molossos sempre van tenir rei, segurament pel poder limitat que tenia el sobirà, ja que el rei amb els seus súbdits es reunien periòdicament a Passaron, la capital, on juraven obediència a les lleis i discutien els temes comuns. Després de la guerra del Peloponès el poder dels molossos va augmentar fins que Alexandre conegut també com Alexandre Molós, el germà d'Olímpia, la mare d'Alexandre el Gran, va prendre el control de totes les tribus epirotes i es va nomenar rei de l'Epir encetant la nissaga dels reis del país. Es creia que Molós havia estat l'heroi epònim d'aquest poble. Els reis de l'Epir deien que eren descendents d'Èac, i d'aquest Molós. (ca)
- Οι Μολοσσοί ήταν αρχαίο ελληνικόφύλο που εγκαταστάθηκε στην Ήπειρο κατά τη διάρκεια των Μυκηναϊκών χρόνων. Στα βορειοανατολικά σύνορά τους είχαν τους Χάονες, στα νότια σύνορά τους το βασίλειο των Θεσπρωτών, ενώ στα βόρεια τους ήταν οι Ιλλυριοί. Οι Μολοσσοί ανήκαν στο Κοινό των Ηπειρωτών, έως ότου τάχθηκαν εναντίον της Ρώμης στον Τρίτο Μακεδονικό Πόλεμο (171–168 π.Χ.). Το αποτέλεσμα ήταν καταστροφικό, και οι εκδικητικοί Ρωμαίοι υποδούλωσαν 150.000 από τους κατοίκους τους και προσάρτησαν την περιοχή στη Ρωμαϊκή Δημοκρατία. (el)
- Die Molosser (griechisch Μολοσσοί) waren, neben den Chaoniern und den Thesprotern, der dritte große griechische Stamm der antiken Epiroten. Aus geographischen Gründen ebenso wie wegen des ergiebigen Ackerbaus entwickelte sich in Epirus relativ früh ein Gesamtstaat, dessen Könige aus dem Stamm der Molosser bis hin zu Pyrrhos I. (ca. 319/18 bis 272 v. Chr.) in der Geschichte durchaus eine Bedeutung haben. Der illyrische König Bardylis unterwarf Epirus im Jahre 385 v. Chr. und der vorher vertriebene molossische König Alketas I. aus der Dynastie der Aiakiden bestieg wieder den Thron. In Anlehnung an ihre typischen Schäferhunde werden heute verschiedene Hunderassen als Molosser bezeichnet. (de)
- La Molosanoj (greke Μολοσσοί, Molossoi) estis antikv-greka triba popolo, ŝtato kaj regno kiu loĝis en la regiono de Epiro ekde la Mikena Epoko. Ĉe la norda limo ili havis la Kaonianojn kaj en la suda limo la regnon de . La Molosianoj estis parto de la Ligo de Epiro ĝis ili frontis kontraŭ Romio en la Tria Macedonia Milito (171–168 a.K.). La rezulto estis katastrofa, kaj la venĝemaj romianoj sklavigis 150,000 el ties loĝantoj kaj aligis la regionon ene de la Romia Respubliko. (eo)
- Los Molosos (en griego: Μολοσσοί) eran un antiguo pueblo griego de Molosia, en el Epiro, relacionado con los tesprotos y caonios. Hablaban el griego del noroeste, un dialecto del griego dorico. El poeta Homero menciona con frecuencia Tesprotia que tenía relaciones de amistad con Ítaca y Cefalonia. En sus fronteras limitaban al norte con los caonios y al sur con los tesprotos. Los molosos formaron parte de la liga epirota hasta que fueron anexados a la República romana. (es)
- The Molossians (Greek: Μολοσσοί or Μολλοτοί, romanized: Molossoi or Molottoi) were a group of ancient Greek tribes which inhabited the region of Epirus in classical antiquity. Together with the Chaonians and the Thesprotians, they formed the main tribal groupings of the northwestern Greek group. On their northern frontier, they neighbored the Chaonians and on their southern frontier neighbored the kingdom of the Thesprotians. They formed their own state around 370 BC and were part of the League of Epirus. The most famous Molossian ruler was Pyrrhus of Epirus, considered one of the greatest generals of antiquity. The Molossians sided against Rome in the Third Macedonian War (171–168 BC) and were defeated. Following the war, 150,000 Molossians and other Epirotes were enslaved and transported to the Roman Republic, overwhelmingly in Italy itself. (en)
- Les Molosses (en grec Μολοσσοί / Molossoi) sont l'un des principaux ethnè (« tribus ») grecs de l'Épire antique aux époques classique et hellénistique. Les Molosses sont dirigés par la dynastie des Éacides, dont le roi le plus célèbre est Pyrrhus Ier. Olympias, la mère d'Alexandre le Grand, est une princesse molosse. Les Molosses sont réputés pour leurs chiens de combat que les bergers utilisent pour garder leurs troupeaux, comme l'atteste Virgile dans les Géorgiques. Le plus célèbre de ces chiens est celui d'Alexandre le Grand, appelé Péritas. Ce nom de « molosse » est utilisé de nos jours dans le langage courant pour qualifier un chien imposant. (fr)
- Suku Molossia (bahasa Yunani Kuno: Μολοσσοί, Molossoi) merupakan suku Yunani kuno dan kerajaan yang mendiami wilayah Epiros sejak . Di perbatasan utara mereka memiliki dan di perbatasan selatan kerajaan Thesprotia. Suku Molossia adalah bagian dari Liga Epiros sampai mereka berpihak pada Roma dalam Perang Ketiga Makedonia (171-168 SM). Hasilnya adalah bencana, dan orang-orang Romawi yang dendam memperbudak 150.000 penghuninya dan mencaplok wilayah tersebut ke dalam Republik Romawi. (in)
- I Molossi (in greco antico: Μολοσσοί, Molossói) erano un'antica tribù epirota che abitava la regione dell'antico Epiro sin dall'età Micenea. Confinavano a nord-est con i Caoni e a sud con il regno dei Tesprozi. I Molossi fecero parte della Lega epirota fino allo scoppio della Terza guerra macedonica, quando si schierarono, insieme ai macedoni, contro i romani (171-168 a.C.). A seguito della sconfitta della Macedonia, i romani schiavizzarono 150.000 abitanti della regione e annessero tutta la zona (compresa quella dei Molossi) alla Repubblica romana. (it)
- De Molossen (Oudgrieks: Μολοσσοί / Molossoí, Latijn: Molossi) waren een aanzienlijk volk in Epirus. Eerst alleen in het oosten, aan de bronnen van de , ten noordoosten van Dodona gevestigd, breidden zij onder het huis van de Aeaciden hun gezag over heel Epirus uit. De naamheros van dit volk was , door Pyrrhus, de zoon van Achilles, bij Andromache verwekt. Hun hoofdstad was eerst . Later, onder Pyrrhus van Epirus, sedert 294 v.Chr., werd dit Ambracia. Bekend waren de grote Molossische doggen of Molossers. Het Molossische koningshuis van de Aiakiden heeft veel bekende Epirotische heersers en generaals voortgebracht, met name Pyrrhus van Epirus (r. 306–302 en 297–272 v.Chr.), die een achterneef was van Alexander de Grote en meevocht in onder andere de Diadochenoorlogen en de naar hem vernoemde Pyrrhische Oorlog, waarin hij 'pyrrusoverwinningen' behaalde tegen de Romeinse Republiek. (nl)
- Molossowie (gr.: Μολοσσοί, Molossoί) – starożytny związek plemion zamieszkały w środkowym Epirze od czasów epoki mykeńskiej. Graniczyli z dwoma innymi związkami plemion epirockich: z na północnym wschodzie, oraz z od południa. Natomiast od północy graniczyli z Ilirami. Byli rządzeni przez królewską dynastię Ajakidów, której członkowie głosili, że wywodzą się od Neoptolemosa, zwanego Pyrrosem („Rudy”), syna Achillesa, bohatera wojny trojańskiej. Lud wziął swą nazwę od Molossosa, syna Neoptolemosa i Andromachy. (pl)
- Molossier eller molosser (grekiska: Μολοσσοί) var en grekisk stam som bebodde Epirus under antiken. De hade ett eget kungadöme som gränsade mot Illyrien i norr, mot i nordväst och mot det thesprotiska kungadömet i söder. Molossierna tillhörde det fram tills att de blev annekterade av Rom. Enligt Strabon var molossierna tillsammans med thesprotierna och de mest kända av de 14 stammarna som bebodde Epirus. Medlemmarna av det molossiska kungahuset ("Aeacidaerna") såg sig som ättlingar till Akilles son Neoptolemus och Andromake. Båda hade sökt sig till området (Epirus) efter Trojas fall. Deras son hette och var grundaren av molossierna. Den mest kända av den molossiska dynastin var Pyrrhus, men även Alexander den stores mor Olympias kom från det molossiska kungahuset. Molossierna var under antiken kända för sina hundar som från början användes av fåraherdarna men som senare även kom att användas av både greker och romare till jakt, i strid, och som vakthund (se molosserhund). (sv)
- Os molossos (em grego clássico: Μολοσσοί) eram uma antiga tribo grega que instalaram-se na região do Epiro desde a era micênica. O seu reino, Molóssia ou Molóssida, tinha por capital a cidade de Dodona. (pt)
- Молосцы, молоссы (молотты, др.-греч. Μολοσσοί) — группа греческих племён, обитавших в Древней Греции в области Эпир Греческое племя, относившиеся к северо-западной греческой группе. Крупнейшими городами молоссов были Пассарон, Текмон, Додона. Название области «Молоссия» сохранилось до наших дней. «Молосским» считался оракул Додоны. Известна также крупная порода собак, использовавшаяся молосцами для охраны стад и домов, на основе которой в последующие века был выведен ряд современных пород. (ru)
- Молосси (дав.-гр. Μολοσσοί, Molossoi) — поряд з (дав.-гр. Χάονες, Chaones) та (дав.-гр. Θεσπρωτοί, Thesprōtoi) третє плем'я, з якого складалося населення Епіру в античні часи. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Οι Μολοσσοί ήταν αρχαίο ελληνικόφύλο που εγκαταστάθηκε στην Ήπειρο κατά τη διάρκεια των Μυκηναϊκών χρόνων. Στα βορειοανατολικά σύνορά τους είχαν τους Χάονες, στα νότια σύνορά τους το βασίλειο των Θεσπρωτών, ενώ στα βόρεια τους ήταν οι Ιλλυριοί. Οι Μολοσσοί ανήκαν στο Κοινό των Ηπειρωτών, έως ότου τάχθηκαν εναντίον της Ρώμης στον Τρίτο Μακεδονικό Πόλεμο (171–168 π.Χ.). Το αποτέλεσμα ήταν καταστροφικό, και οι εκδικητικοί Ρωμαίοι υποδούλωσαν 150.000 από τους κατοίκους τους και προσάρτησαν την περιοχή στη Ρωμαϊκή Δημοκρατία. (el)
- La Molosanoj (greke Μολοσσοί, Molossoi) estis antikv-greka triba popolo, ŝtato kaj regno kiu loĝis en la regiono de Epiro ekde la Mikena Epoko. Ĉe la norda limo ili havis la Kaonianojn kaj en la suda limo la regnon de . La Molosianoj estis parto de la Ligo de Epiro ĝis ili frontis kontraŭ Romio en la Tria Macedonia Milito (171–168 a.K.). La rezulto estis katastrofa, kaj la venĝemaj romianoj sklavigis 150,000 el ties loĝantoj kaj aligis la regionon ene de la Romia Respubliko. (eo)
- Los Molosos (en griego: Μολοσσοί) eran un antiguo pueblo griego de Molosia, en el Epiro, relacionado con los tesprotos y caonios. Hablaban el griego del noroeste, un dialecto del griego dorico. El poeta Homero menciona con frecuencia Tesprotia que tenía relaciones de amistad con Ítaca y Cefalonia. En sus fronteras limitaban al norte con los caonios y al sur con los tesprotos. Los molosos formaron parte de la liga epirota hasta que fueron anexados a la República romana. (es)
- Suku Molossia (bahasa Yunani Kuno: Μολοσσοί, Molossoi) merupakan suku Yunani kuno dan kerajaan yang mendiami wilayah Epiros sejak . Di perbatasan utara mereka memiliki dan di perbatasan selatan kerajaan Thesprotia. Suku Molossia adalah bagian dari Liga Epiros sampai mereka berpihak pada Roma dalam Perang Ketiga Makedonia (171-168 SM). Hasilnya adalah bencana, dan orang-orang Romawi yang dendam memperbudak 150.000 penghuninya dan mencaplok wilayah tersebut ke dalam Republik Romawi. (in)
- I Molossi (in greco antico: Μολοσσοί, Molossói) erano un'antica tribù epirota che abitava la regione dell'antico Epiro sin dall'età Micenea. Confinavano a nord-est con i Caoni e a sud con il regno dei Tesprozi. I Molossi fecero parte della Lega epirota fino allo scoppio della Terza guerra macedonica, quando si schierarono, insieme ai macedoni, contro i romani (171-168 a.C.). A seguito della sconfitta della Macedonia, i romani schiavizzarono 150.000 abitanti della regione e annessero tutta la zona (compresa quella dei Molossi) alla Repubblica romana. (it)
- Molossowie (gr.: Μολοσσοί, Molossoί) – starożytny związek plemion zamieszkały w środkowym Epirze od czasów epoki mykeńskiej. Graniczyli z dwoma innymi związkami plemion epirockich: z na północnym wschodzie, oraz z od południa. Natomiast od północy graniczyli z Ilirami. Byli rządzeni przez królewską dynastię Ajakidów, której członkowie głosili, że wywodzą się od Neoptolemosa, zwanego Pyrrosem („Rudy”), syna Achillesa, bohatera wojny trojańskiej. Lud wziął swą nazwę od Molossosa, syna Neoptolemosa i Andromachy. (pl)
- Os molossos (em grego clássico: Μολοσσοί) eram uma antiga tribo grega que instalaram-se na região do Epiro desde a era micênica. O seu reino, Molóssia ou Molóssida, tinha por capital a cidade de Dodona. (pt)
- Молосцы, молоссы (молотты, др.-греч. Μολοσσοί) — группа греческих племён, обитавших в Древней Греции в области Эпир Греческое племя, относившиеся к северо-западной греческой группе. Крупнейшими городами молоссов были Пассарон, Текмон, Додона. Название области «Молоссия» сохранилось до наших дней. «Молосским» считался оракул Додоны. Известна также крупная порода собак, использовавшаяся молосцами для охраны стад и домов, на основе которой в последующие века был выведен ряд современных пород. (ru)
- Молосси (дав.-гр. Μολοσσοί, Molossoi) — поряд з (дав.-гр. Χάονες, Chaones) та (дав.-гр. Θεσπρωτοί, Thesprōtoi) третє плем'я, з якого складалося населення Епіру в античні часи. (uk)
- Els molossos (en grec antic Μολοσσοί), eren una de les tribus que habitaven l'Epir. A l'època de les guerres mèdiques estaven governats per un rei anomenat Admetos que vivia de forma molt senzilla a la seva capital. Aquest rei va acollir Temístocles quan es va presentar davant seu com a suplicant, segons diu Tucídides. Tàrips o Tàripes era el fill o el net d'Admetos i era menor d'edat a l'inici de la guerra del Peloponès. Es va educar a Atenes i va ser el que va introduir entre els molossos la civilització hel·lènica. Els molossos sempre van tenir rei, segurament pel poder limitat que tenia el sobirà, ja que el rei amb els seus súbdits es reunien periòdicament a Passaron, la capital, on juraven obediència a les lleis i discutien els temes comuns. Després de la guerra del Peloponès el poder (ca)
- Die Molosser (griechisch Μολοσσοί) waren, neben den Chaoniern und den Thesprotern, der dritte große griechische Stamm der antiken Epiroten. Aus geographischen Gründen ebenso wie wegen des ergiebigen Ackerbaus entwickelte sich in Epirus relativ früh ein Gesamtstaat, dessen Könige aus dem Stamm der Molosser bis hin zu Pyrrhos I. (ca. 319/18 bis 272 v. Chr.) in der Geschichte durchaus eine Bedeutung haben. Der illyrische König Bardylis unterwarf Epirus im Jahre 385 v. Chr. und der vorher vertriebene molossische König Alketas I. aus der Dynastie der Aiakiden bestieg wieder den Thron. (de)
- The Molossians (Greek: Μολοσσοί or Μολλοτοί, romanized: Molossoi or Molottoi) were a group of ancient Greek tribes which inhabited the region of Epirus in classical antiquity. Together with the Chaonians and the Thesprotians, they formed the main tribal groupings of the northwestern Greek group. On their northern frontier, they neighbored the Chaonians and on their southern frontier neighbored the kingdom of the Thesprotians. They formed their own state around 370 BC and were part of the League of Epirus. The most famous Molossian ruler was Pyrrhus of Epirus, considered one of the greatest generals of antiquity. The Molossians sided against Rome in the Third Macedonian War (171–168 BC) and were defeated. Following the war, 150,000 Molossians and other Epirotes were enslaved and transported (en)
- Les Molosses (en grec Μολοσσοί / Molossoi) sont l'un des principaux ethnè (« tribus ») grecs de l'Épire antique aux époques classique et hellénistique. Les Molosses sont dirigés par la dynastie des Éacides, dont le roi le plus célèbre est Pyrrhus Ier. Olympias, la mère d'Alexandre le Grand, est une princesse molosse. (fr)
- De Molossen (Oudgrieks: Μολοσσοί / Molossoí, Latijn: Molossi) waren een aanzienlijk volk in Epirus. Eerst alleen in het oosten, aan de bronnen van de , ten noordoosten van Dodona gevestigd, breidden zij onder het huis van de Aeaciden hun gezag over heel Epirus uit. De naamheros van dit volk was , door Pyrrhus, de zoon van Achilles, bij Andromache verwekt. Hun hoofdstad was eerst . Later, onder Pyrrhus van Epirus, sedert 294 v.Chr., werd dit Ambracia. Bekend waren de grote Molossische doggen of Molossers. (nl)
- Molossier eller molosser (grekiska: Μολοσσοί) var en grekisk stam som bebodde Epirus under antiken. De hade ett eget kungadöme som gränsade mot Illyrien i norr, mot i nordväst och mot det thesprotiska kungadömet i söder. Molossierna tillhörde det fram tills att de blev annekterade av Rom. Enligt Strabon var molossierna tillsammans med thesprotierna och de mest kända av de 14 stammarna som bebodde Epirus. Medlemmarna av det molossiska kungahuset ("Aeacidaerna") såg sig som ättlingar till Akilles son Neoptolemus och Andromake. Båda hade sökt sig till området (Epirus) efter Trojas fall. Deras son hette och var grundaren av molossierna. Den mest kända av den molossiska dynastin var Pyrrhus, men även Alexander den stores mor Olympias kom från det molossiska kungahuset. (sv)
|