Aquesta salsa té l'avantatge que es pot deixar mig preparada i es pot anar consumint durant la setmana, amb pasta o arròs. En aquest cas, hem triat uns strozzapretti, un tipus de pasta   allargat i enrotllat sobre sí mateix, semblant als cavatelli, i que es podria traduir com "escanya capellans". Sembla que una de les versions de l'origen del nom té a veure amb capellans massa gormands que menjarien tan àvidament la pasta que haurien estat a punt d'escanyar-se.

Ens va fer gràcia trobar aquest punt d'"anticlericalisme" a la cuina italiana, cosa que ens fa recordar alguns noms de menjar nostres que també són irreverents amb l'església. En el nostre cas, unim la part irreverent amb les ganes de menjar, com la grana de capellà, els macarrons de frare i els del cardenal o el mató de monja. I també tenim una irresistible tendència a unir el  menjar amb l'escatologia, com els deliciosos pets de monja, o les prunes de colló de frare que trobem a l'horta i per Nadal ens mengem ben contents tot allò que "caga" el tronc (ja em perdonareu el to d'avui... És carnaval i tot s'hi val).