Doncs si, jo publico receptes de cors dues setmanes abans de Sant Valenti, però no em demaneu que ho faci avui.

No ha estat mai un dia que hagi celebrat, però no em molesta que els altres ho facin. Aquest any però, em dona la lleugera sensació que s'ha multiplicat l'efecte cupido de tal manera, que si veig un cor més....moro! A tot arreu, fins i tot al gimnàs, han penjat cors per les parets, amb cartells que inclouen paraules com "mitja taronja" .

No molesta però....quin avorriment!

Així que aquest post jo el dedico a una altra cosa molt més important i ho faig amb un pastís de plàtan , de la gran Linda Lomelino, que està per treure els sentits!Pues si, yo publico recetas de corazones dos semanas antes de Sant Valentin, pero no me pedáis que lo haga hoy.

A cap d'any no m'agrada sortir desde fa anys i també he descobert, que em fa mandra anar sopar a casa d'altres o que vinguin a casa. No sé perquè...
Així que aquest any, a últimíssima hora, vam trobar un apartament de Olot on hi podíem anar amb els gossos. El mateix dia 31 em vaig aixecar pletòrica, més ben dit, ens vam aixecar pletòrics. Vam preparar les maletes, les coses dels gossos, els seus bols, les mantetes, vam carregar el cotxe de caixes i tuppers de menjar preparat a casa, els hi vam posar els cinturons de seguretat i carretera i manta!
Ens esperaven tres dies i dues nits magnifiques, amb excursions fent la ruta dels volcans. Ens feia il·lusió per nosaltres i pels gossos. Vam arribar a Olot al migdia, i vam decidir que després de fer un mos aniriem a donar un bol. Reconec que patia per que els nostres "pelons"(com els hi diem a casa) estiren molt. Ja em veia per Olot, tensionant els cuádriceps i evitant anar rodolant darrera d'un d'ells.
Ben al contrari, va ser una tarda perfecta. Vam anar a veure un volcà que hi ha al bell mig de la ciutat, vam passejar pel centre i per rematar vam comprar uns macaroons per menjar de postre. Sé que pot sonar molt estrany, però és a mi m'apassiona la geologia, en concret la vulcanologia i quan tots els meus companys de classe s'adormien mentre explicaven els estrats, jo al·lucinava.

Al final de la tarda, just arribant a l'apartament rebem una trucada colpidora en la que ens comuniquen la mort del tiet de Ferran, un home jove de 50 anys a qui el càncer s'endugué massa ràpid. Vam fer les maletes, vam marxar i la resta no cal que us ho expliqui. D'aquí que la motivació i les ganes per publicar s'hagin fet esperar una mica.
Però tenia recepta, i una recepta molt bona. Exquisida diria jo. I era el postre que havia fet per la nit de cap d'any, i a més, és un dolç que si el feu quan tingueu convidats triomfareu.
Se'm va ocórrer un dia, quan tenia a les meves mans aquest motlle de silicona de Silikomart. I automàticament em va venir al cap xocolota i mousse, així que em vaog apropiar d'aquest supermotlle i vaig fer la prova. No s'enganxa, queda perfecte, fàcil de netejar...No cal que us digui, lo bé que us anirà comprarlo per anar practicant el postre pel dia de Sant Valentí!

Què és millor? Que podeu fer el aquest dolç dos dies abans del sopar que tingueu i el traieu 20 abans de menjar i llestos!
Espero que us agradi aquest postre deliciós perquè la combinació de xocolata blanca, mousse de xocolata negra i melmelada de gerds, és absolutament irresistible.


CORS DE MOUSSE I XOCOLATA BLANCA
Per 6 cors
MOUSSE DE CHOCOLATE
Ingredients
250gr de xocolata fondant (jo vaig utilitzar de a marca Nestle)
100 gr de mantega
4 ous
100 gr de sucre
200 ml de nata per muntar 35% mg

Fonem la xocolata i la mantega al bany maria i deixem reposar.
En un bol fred, muntem la nata i la deixem reposar a la nevera.
Separem les clares dels rovells i afegim aquests últims a la barreja de la xocolata amb mantega.
Al bol de la batedora muntem les clares i quan estiguin més o menys fermes hi afegim el sucre poc a poc. Acabem de muntar-les fins que quedin consistents, firmes i brillants.
Afegim les clares muntades a la barreja de xocolata i mantega, poc a poc i amb moviments envolvents fins que quedi tot integrat.
Repetim l'operació amb la nata muntada. Deixem reposar a la nevera.

Muntatge bombons:
Fonem 250 gr de xocolata blanca al bany maria. Deixem temperar. `
Posem una cullerada gran a cada cor del motlle, assegurant-nos de cobrir bé tot el cor. Deixem reposar a la nevera fins que estigui solidificat. Omplim amb mousse i posem durant 15 minuts al congelador per a que agafi la consistència suficient.
Finalment posem la xocolata blanca a sobre, fent la cobertura i tornem a posar a la nevera.
Vint minuts abans de servir, els desmotllem i posem melmelada de gerds a sobre.


NOTES:
- Fer-los almenys el dia abans de menjar-los,
- Feu una recepta de mousse que sigui força espessa i consistent, sinó no us quedarà bé. Jo vaig fer aquesta de directo al paladar que és genial. Quan tinc pressa, faig la de la Thermomix, que també és absolutament genial i espessa!

Post exprés! Post exprés!

Ja m'imagino amb una gorreta, als anys 50, repartint diaris per Nova York. Apa, i que més voldria jo que haver estat allí, encara que no només fos un dia, repartint diaris i als anys 50!

Bé, deixem les anades d'olla i centrem-nos amb el que hem d'estar. No anem bé, no anem bé...

Resulta que aquests últims dies vaig pensar en fer uns polvorons per primera vegada. Dubtava en fer-los, tenia poc temps i em semblava que havien de ser dificilissims de fer. Però el Dissabte que pintava molt ocupat, es van anar anul·lant cosetes. I vaig pensar que era l'ocasió definitiva per intentar fer uns polvorons. Perquè no? Tenia tota la tarda per endavant!

Post express! Post express!
Ya me imagino con una gorra, en los años 50, repartiendo periodicos por Nueva York. Hala, y que más querría yo que haber estado allí, aunque no sólo fuera un día, repartiendo periodicos y en los 50!
Bueno, dejamos las idas de olla y centrémonos con el que tenemos que estar. No vamos bien, no vamos bien...
Resulta que estos últimos días pensé en hacer unos polvorones por primera vez. Dudaba al hacerlos, tenía poco tiempo y me parecía que tenían que ser dificilísimos de hacer. Pero el Sábado que pintaba muy ocupado, se fueron anulando cositas. Y pensé que era la ocasión definitiva para intentar hacer unos polvorones. Porque no? Tenía toda la tarde por delante!
Y resulta que todo aquel trabajazo que me parecía que tenía que hacer se redujo a una hora y pico. Fácil, fácil.



Espero que us agradin! Jo aquesta tarda repetiré tanda per a la nit per sopar!

Os tengo que decir unos tips para que no os pase como mí. Yo, de siempre, soy muy sensible con los olores y a pesar de que ya venía advertida del olor de la mantequilla de cerdo...digamos que me costó. Con el turrón la mezclas con el chocolate fundido la pones al molde y listos, de forma que prácticamente no te da tiempo a sentirla.
Pero con los polvorones haces una masa y esta masa...aix esta masa...huele que echa pa atrás! Y encima lo tienes que dejar reposar y después trabajar con ella.
Con esto no os quiero asustar, simplemente que si sois un poco sensibles como yo, vais sobre aviso.
Tanta manía me hace el olor que me parecía que no me los podría comer. Nada más lejos de la realidad! Al día siguiente yo ya los estaba devorando, porque salen exquisitos! He variado de la receta original, que en ella pone avellana y yo he preferido almendra.
Espero que os gusten! Yo esta tarde repetiré tanda para la noche para cenar! 

 * La recepta original parla de 15 minuts de fornejat. En el meu cas, estaven completament crus, incomestibles. Em va fer falta ben bé mitja hora, així que no us deixeu guiar massa pel temps. Jo posava l'alarma cada 5 minuts i anava mirant. El vaig quan vaig veure que les vores estaven torrades.

POLVORONES DE CHOCOLATE Y ALMENDRA
Unos 20 polvorones
Ingredientes:
480 gr de harina de repostería
250 gr de mantequilla de cerdo ibérico
200 gr de azúcar glacé
120 gr de almendra cruda pelada
20 gr de cacao en polvo
1 pizca de sal

Ponemos las almendras al horno a 170ªC durante unos 15 minutos para tostarlas. Vigilamos que no se quemen.
En otra bandeja ponemos toda la harina y al horno también para tostar la harina.
En el bol de la batidora añadimos la harina tamizada, la mantequilla a temperatura ambiente, el azúcar,la almendra, el cacao y la sal y empezamos a batir. Nos quedará una masa uniforme, y blanda, a pesar de que no se engancha en las manos.
La ponemos en un papel film y la dejamos reposar durante media hora.
Pasado este tiempo, enharinamos la superficie de la cocina, estiramos la masa dejando un grueso de 1,5 cm aproximadamente. Con un cortador (el mío es circular), vamos cortando y con los restos, las volvemos a amassar y volvemos a cortar.
Los ponemos en una bandeja cubierta con papel de horno.
Precalentamos el horno a 190ªC y fornegem durante 25- 30 minutos

NOTES:
* La mantequilla de cerdo la encontré a la carnicería de mi pueblo pero sino al supermercado en solo haber.
Lo numero de polvorones variarán en función de la medida de cortador que utilizáis y del grueso de la demasiada. A mí, por ejemplo, me gusta que salgan mucho gruixudets.
* La receta original habla de 15 minutos de fornejat. En mi caso, estaban completamente crudos, incomestibles. Me hizo falta muy bien media hora, así que no os dejáis guiar demasiado por el tiempo. Yo ponía la alarma cada 5 minutos e iba mirando. Lo voy cuando vi que los bordes estaban tostados.

Poques vegades em veureu fer un postre nadalenc al blog. Crec que mai, pot ser? No sé, però ara mateix tampoc tinc temps de comprovar-ho.

El cas és que sempre em passa exactament igual. Cada any el mateix com si el dia de la marmota és tractés. Hauria de deixar-ho gravat i passar-ho una i altra vegada, eliminant així la frustació.

O fins i tot, podria deixar de lluitar contra corrent, ben pensat. És a dir, no accentuar el patiment de no arribar a temps a penjar un post nadalenc, al que se li suma l'angoixa dels regals, menjars i les deu hores de jornada laboral.

Pocas veces me veréis hacer un postre navideño al blog. Creo que nunca, puede ser? No sé, pero ahora mismo tampoco tengo tiempo de comprobarlo.

El caso es que siempre me pasa exactamente igual. Cada año lo mismo cómo si el día de la marmota es tratara. Tendría que dejarlo grabado y pasarlo una y otra vez, eliminando así la frustación.

O incluso, podría dejar de luchar contra la corriente, bien pensado. Es decir, no acentuar el sufrimiento de no llegar a tiempo a colgar un post navideño, al que se le suma la angustia de los regalos, comidas y las diez horas de jornada laboral.





Pero no sé que me pasa. Sabéis estas cosas que las quieres tanto que no desistes? Y que aun y sabiendo que será difícil conseguirlas, las intentas una y otra vez,

Y que ha pasado este año? Pues que he podido hacer un turrón de almendras con chocolate! Qué cómo ha sido?

Resulta que mi padre, és un gran cocinero en casa. Él se encarga de todas las comidas familiares y hace auténticas delicatessen. Y este año, buscaba como un desesperado copos de oro para decorar no sé qué plato de anchoa. 

Y yo sin saberlo! Así que cuando me lo dijo le dije que le conseguiría en las tiendas online donde siempre compro. Reconozco que si no hubiera sido por su insistencia habría pasado lo que siempre me pasa a mí. Pero él no paraba "que no me llegará a tiempo", "no me lo has pedido" hasta que un día, decidí buscar por internet. De este modo descubrí este maravilloso molde de turrón de almendras, del que me enamoré.




Ya hace unos cuántos años que cuando compro este turrón pienso que le falta algo para mí, así que esta era un gran oportunidad para hacer un turrón guapo y encima con el toque que yo siempre había querido.
Y así ha sido, de forma que he seguido la receta del blog de maria lunarillos pero variando la parte de las almendras, a las que dado un toque de canela y azúcar.

El resultat? Jutje-ho vosaltres mateixos perquè no costa gens de fer. Ni temps, ni dificultat.

El resultado? Juzgadlo vosotros mismos porque no cuesta nada de hacer. Ni tiempo, ni dificultad.

TURRÓ DE CHOCOLATE Y ALMENDRAS CON TOQUE DE CANELA
Receta adaptada de Tú mundo saludable

Ingredientes para las almendras:
300 gr almendras crudas
2 cucharadas de miel
2 cucharadas de aceite
1 cucharada de agua
50 gr de azúcar
1 culleradeta colmada de canela en polvo 

Posem les ametlles en una safata de forn i les torrem a 150ºC durant 15 min. Sobretot vigileu que no es cremin!
En un paella posem l'aigua, la mel i l'oli i escalfem fins que surtin bombolles. Posem les ametlles i les deixem durant deu minuts.
En un plat barregem el sucre i la canyella fins que quedi homogeni.
Passats aquests minuts rebossem les ametlles amb el sucre i la canyella. Jo ho poso tot a dintre un tupper i ho faig a mode de coctelera.
Les posem a sobre d'una safata i les deixem refredar.

Método: Ponemos las almendras en una bandeja de horno y las tostamos a 150ºC durante 15 min. Sobre todo vigilad que no se quemen!
En una sartén ponemos el agua, la miel y el aceite y calentamos hasta que salgan burbujas. Ponemos las almendras y las dejamos durante diez minutos.
En un plato mezclamos el azúcar y la canela hasta que quede homogéneo.
Pasados estos minutos rebozamos las almendras con el azúcar y la canela. Yo lo pongo todo dentro un tupper y lo hago a modo de coctelera.
Las ponemos encima de una bandeja y las dejamos enfriar.

INGREDIENTES POR EL TURRÓ
40 gr de manteca de cerdo
250 gr de chocolate para fundir
150 gr de almendras

INGREDIENTES POR EL TURRÓ 40 gr de manteca de cerdo
250 gr de chocolate para fundir
150 gr de almendras

Mètode:
Ponemos las almendras encima una bandeja de horno y las tostamos al horno durante 15 minutos a 160ºC. Vigilamos que no se quemen.
Fundimos el chocolate al baño maria y cuando esté medio fundir añadimos la manteca de cerdo.
Dejamos templar un poco y añadimos las almendras. Una vez todo integrado lo ponemos en el molde de turrón.

Dejamos reposar toda la noche y por la mañana ya lo podemos desmoldar. Sale con mucha facilidad.

Método: Ponemos las almendras encima una bandeja de horno y las tostamos al horno durante 15 minutos a 160ºC. Vigilamos que no se quemen.
Fundimos el chocolate al baño maria y cuando esté medio fundir añadimos la manteca de cerdo.
Dejamos templar un poco y añadimos las almendras. Una vez todo integrado lo ponemos en el molde de turrón.
Dejamos reposar toda la noche y por la mañana ya lo podemos desmoldar. Sale con mucha facilidad.

NOTA:
- Si queremos acelerar el proceso, lo podemos poner en la nevera.

NOTA:
- Si queremos acelerar el proceso, lo podemos poner en la nevera.

Tot són èpoques, això ja ho sabem tots. Hi ha Diumenges en els que t'aixeques ben tard perquè també has anat a dormir ben tard, després d'una nit de copes amb les amigues. I t'aixeques amb certa ressaca, no massa perquè ara ja controles més que abans. Esmorzes malament, el primer que trobes a la despensa i que generalment porta xocolata o algun que altre greix poc saludable.

I segurament dinarem malament i soparem pizza davant una pelicula. Y que nos quiten lo bailao!

Si alguna cosa té l'hivern és que em retorna, i de forma considerable, les ganes de cuinar. Però de forma exagerada.

És curiós els canvis pels que travessem al llarga de la nostra vida, i no em refereixo als físics, sinó també als psicològics.

Jo sempre he estat "d'estiu". Sempre he volgut i he adorat la calor, el sol, les hamaques, l'ambient, que es faci fosc ben tard. Fins i tot m'encantava la suor d'humitat que tan insuportable (per als altres) que ens proporciona el clima d'Altafulla. Sempre m'ha agradat tot això, i fins i tot em posava de malhumor quan la gent es queixava de calor i desitjava que arribés l'hivern.

Han estat uns dies espectaculars al seu costat i realment esgotadors. Salvant totes les distàncies es podria comparar a quan tens convidats entre setmana i tu has de seguir treballant però quan surts de la feina has d'anar a sopar, a prendre una cervesa o el que faci falta.
I ho fas mooolt a gust però quan arriba el final de la setmana et sents realment esgotada. Això no és ben bé així ja que amb ella, també ens estirem al sofà, descansem, dormim, li dic que estic cansada i que no em ve de gust i no passa res. Però sóc jo la que no vull perdre'm ni un segon amb ella.
Em vaig agafar festa el Dilluns per la tarda per poder estar amb ella, però aquell matí va ser caòtic y desordenat i em va deixar exhausta. Vaig dinar amb ella a casa els meus pares i després vam anar a casa meva a fer el café però jo vaig caure rendida al sofà i sense ni adonar-me'n, em vaig adormir.




Quan em vaig despertar em vaig posar taquicàrdica pensant que havia passat tota la tarda i ella havia marxat. Però no, havien estat 15 minutets i ella estava a la taula del menjador fent-se unes trenes al cabell esperant a que em despertés.
M'hagués fastiguejat molt haver perdut la tarda dormint després d'haver agafat festa!
En fi, que d'entre altres coses bones que han passat, estant aquí la meva supergermaneta, està la adquisió d'un llibre de Linda Lomelino, un blogger que m'enamora, m'encanta, em deixa sense paraules i no només per la fotografia que fa (que tècnicament no entenc però que em sembla espectacular) sinó per les receptes enriquidores que hi penja.
I canviant de tema, recordeu que fa unes setmanes vam anar a Londres? Doncs en un super vaig veure unes bosses de Mini Reese's!! I com que estava farta de veure als blocs anglosaxons que parlaven d'aquests minibombonets, no vaig dubtar ni un segon en comprar dues bosses. D'aquestes, a només en quedava una i jo ja havia perdut tot esperança de poder fer alguna recepta amb ella, donat que la meva gula no té límits, ni finals i ni mals de panxa que facin que no pugui deixar de menjar aquests bombonets quasi compulsivament.




I tornant a fa uns dies, fullejant el llibre de la meva estimada Linda Lomelino apareix una recepta de cupcakes de crema de cacahuet, allí a doble pàgina, i ho vaig interpretar com una autèntica senyal.
- Neus, això va en serio. El karma està dient que no comencis amb la segona bossa. Fes aquests cupcakes i comparteix-los...
El karma va parlar i jo vaig fer cas. I em va encantar com van quedar. A mi i als que m'envolten també, perquè com em va dir el karma, els vaig regalar!

CUPCAKES DE CREMA DE CACAUET
Recepta de Linda Lomelino

Ingredients:
180 gr de farina
40 gr de cacau
1 cullereta de bicarbonat
1 cullereta de llevat en pols
225 gr de sucre
75 gr de mantega a temperatura ambient
1 ou
2 culleretes d'extracte de vainilla
100 ml d'aigua bullint
150 ml de llet
12 Reese's

Presescalfem el forn a 175ºC. Posem les càpsules al motlle per cupcakes.
En un bol tamisem la farina, el bicarbonat, el llevat en pols, el cacau i el sucre i apartem.
Desfem la mantega. Al bol de la batidora, batem l'ou i hi posem la mantega fosa, la vainilla, l'aigua i la llet.
Afegim la farina poc a poc i remenem fins que estigui tot integrat.
Repartim la massa a les càpsules tenint en compte de no omplir més de 2/3 de la seva capacitat. Posem un Reese's a sobre de cada un.
Fornegem durant 17-20 minuts o fins que un escuradents surti net. Traiem i els deixem deu minuts al motlle.
Passats aquests els posem a sobre una reixeta fins que estigui freds del tot per a poder decorar.


INGREDIENTS DE LA CREMA DE MANTEGA:
200 gr de mantega a temperatura ambient
240 gr de sucre glacé
300 gr de mantega de cacauet
200 gr de Philadelphia ben freda
6 Reese's per trossejar i posar per sobre

Batem la mantega fins que quedi blanca i cremosa. Afegeix el sucre glacé i bate una mica més. Afegim la mantega de cacauet i la Philadelphia fins obtenir una crema suau i consistent.
Decorem amb un broquet 1M de Wilton. Trossegem els Reese's i els tirem per sobre.