Calor veïnal en una tarda de juliol...
És cert: no ha estat un tasca fàcil ni
planera. Enredar un editor, aplegar una quarantena de relats, maquetar-los,
corregir-los, dissenyar una coberta, empescar-se una samarreta i treure el
projecte a Verkami,
a la recerca de voluntariosos micromecenes, va ser tot un repte i una feinada.
Però el que acaba bé, no té preu. Què dic, bé! Molt rebé!
Però si estic content més
que per tenir el llibre és per allò que el llibre transmet. A mi i a vosaltres,
crec. Presentar el llibre m’ha plagut tant com passar dels nicks anònims als noms reals; de la pantalla tàctil al tacte de la
pell (en sentit metafòric, no us penseu que allò fos una orgia!) Sabia que si arribàvem a editar-lo, serviria
per desvirtualitzar veïns (encara ens queden uns quants i unes quantes, eh?) i
per retrobar-ne de coneguts i conegudes. O de seguidors fidels!
La tarda de diumenge va ser
un goig. Veure tanta gent que semblava conèixer’s des de sempre quan realment acabaven de saludar-se per primer cop. En el
meu cas, va ser un plaer immens abraçar (vaig haver de saltar per arribar-hi,
alt com és!) al Puji, un blocaire de la vella
guàrdia –cincs anys fa que ens postejàvem; al Carles
Mulet, que també és uns dels “onze magnífics” que participen des
de la primera edició de les HV i venia de les terres del sud, al Vilapou
i les seves escales, a la Lolita Lagarto, a la Sílvia Poch (que s’ha afegit recentment a les HV i al tinc al replà) i al Vullunfestuc
(que va venir amb la petitíssima família al damunt!). En fi, una tarda de retrobaments.
Mil gràcies a tos els que
vau dedicar-me el llibre. Mil gràcies a Fra Miquel per dur la
samarreta veïnal posada. Mil gràcies als
que he citat i a la RaTeta (que sap que també
és una mica culpable de tot plegat), a la Gerònima (entranyable en el
seu suport), a la Laura T. Marcel (sempre amatent
des del seu mar celest), a la Carme
(que segur en farà un dibuix de tot plegat), a la Rita (com t’enyorem!),
a la Viuillegeix (una lletraferida
de referència), a l’Anna (i la seva circumstància que
duia al damunt), a la Júlia (un de les veïnes ja
consagrades literàriament parlant) al Doommaster (que sempre somriu), al Barbollaire
(a tu també, home!), a l’Elfree (que sembla que dubti
si la pescarem per les HV), a la Kika i a la Vuitena (otras
que tal!), a la Kweilan (una ressenyadora literària
d’alçada), a l’Àfrica
(per la sorpresa), al Martí
(que ens promet un vídeo veïnal amb palíndroms), i als que segur em deixo,...
(perdoneu, però la memòria té els bits
limitats). Mil gràcies als que vau posar per la foto de grup. Mil gràcies per participar en les històries. Mil gràcies
als que no vau venir però sé que hi
serieu si poguéssiu i us vau excusar (Arare, Xurri, Violette, MK, Emily, Robertinhos, Gatot,...)
Gràcies per llegir-les. Per seguir creient en el projecte. Per seguir sent tants bons
escriptors i escriptores. Per fer-ne difusió. Mil gràcies per ser-hi, tan sols.
Ho tinc clar: Blogville serà veïnal, o no serà!
Vosaltres ho fareu
possible.
Ens veiem pel replà!
