Pagina principala
|
La cusina lombarda la gh'ha dent di cusin di provinc divers per la soeu stòria e territori, cont prodott gastronomegh tipegh de la produzion agricola de la region. Ona ròbba comuna la se ved intra i piatt che riven di prodott agricoi disponibel in funzion di sò risors naturai: i acqu di lagh e fiumm (e donca el pess d'acqua dolza), i pascoi (cont i prodott che riven dal lacc, la carna de boeu e de porscell), el ris e 'l formenton. Sora i maner de preparà e de cusina quest aliment chì, gh'hann avuu tanta influenza i dominazion che in del cors di secoi a gh'hinn staa in Lombardia: di celt ai roman, fin ai austriegh, spagnoeu e franzes. A l'è propri per questa reson chì, che i savorii polpett de carna coeusuda che i milanes ciamen "mondeghili", ciappen el nòmm di polpett catalan, che in quella lengua se ciamen apont mandonguilles. La cusina lombarda a l'è caratterizzada di lungh cottur, di less ('me la cassoeula), di stuvaa, di intingoi (faa per compagnass cont la polenta), dal ris e di past repien, dal butter e dal lard. A hinn specialitaa tipegh de la Lombardia: la busecca cusinada succia putost che in broeud, la luganega, la polenta oncia (ai formai e al butter), el tocch. A gh'hinn anca dolz e bibit tipegh de cert pòst, 'me i nosciolitt e 'l vespetrò (d'origen savoiarda) de Canz; oltra che i varï tipp locai de fritol, che ciappen nòmm divers (cutiscia, cutizza, miascia, paradèll, tortèll, o alter) in baa ai ingredient e a la manera de preparai. On alter piatt famos de la Valtelina a hinn i pizzoccher. (Va inanz)
El romanegh lombard l'è on stil architetonegh che 'l s'è desvilupad in la Lombardia storega in tra i secol XI e XII e che poeu el gh'ha havud influenze in sul stil architetonegh de tuta l'Italia e anca de la Catalogna. L'è stad el prim di terre sota i Alp a ciapà dent di element del stil todesch, per via del moviment di artista in tra la Lombardia e la Germania. Se in quella che incoeu l'è l'Emilia l'era despess bell pur, in Piemont se sentiven sgiamò i influenze del romanegh frances, menter in Liguria, indova che inn rivade di influenze lombarde, eren pussee messedade cont i stil artistegh penninegh. Di esempi ben famos in l'area lombarda storega inn la Basilega de Sant Abondi a Com, el Dom de Modena, la Badia de Vezzolan arent de Ast, la Basilega de San Michel Magior e la Gesa de San Teodor a Pavia, la Basilega de Santa Maria Magior a Lumé, la badia de San Peder al Mont a Civaa, la Rodonda de San Tomè, el Dom de Parma, el Dom de Fidenza, la Badia de Nonantola, la Gesa de San Steven a Bologna, la Badia de San Michel a Sant Ambroeus de Turin e la Basilega de San Zen a Verona. (Va inanz)
I des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian Alter lengov minoritari e piscinine: Piemontes, Catalan, Sardegnoeul, Galles, Galizzian, Ciovasch, Alemann, Sicilian, Cherokee, Mannes.
"Tromba de cul, sanitaa de còrp" |
Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po. I nost Cinch Pilaster inn:
|