Nothing Special   »   [go: up one dir, main page]
Sâta a-o contegnûo

Comunitæ outònome da Spàgna

Quésta pàgina a l'é scrîta in zenéize
Da Wikipedia
ZE
 Quésta pàgina a l'é scrîta in zenéize, segóndo a grafîa ofiçiâ
Màppa de Comunitæ Outònome da Spàgna

Unn-a comunitæ outònoma a l'é un di tréi livélli d'outonomîa inte l'òrganizaçión teritoriâle da Spàgna segóndo a sò costituçión; i âtri doî són a provìnsa e o comùn[1]. Quésto livéllo o corispónde a l'aministraçión regionâle[2]. D'acòrdio con l'artìcolo 143, e comunitæ outònome se créan segóndo l'ezercìçio do drîto a l'outonomîa riconoscûo pe-e naçionalitæ e-e regioìn ch'én pàrte do stàto spagnòllo[3]. Quéste comunitæ outònome són formæ, a-o mæximo ténpo, pe provìnse con caraterìstiche stòriche, colturâli e econòmiche comûni ò pe teritöi d'entitæ regionâle stòrica. Gödan d'outonomîa legislatîva e capaçitæ escluxîve coscì cómme da facoltæ d'aministrâse atravèrso di seu raprezentànti[4].

Da promulgaçión da Costituçión into 1978, l'è comensòu 'n procèsso de restituçión de poéi, cómme 'n drîto e no cómm'òbligaçión, vèrso e naçionalitæ e regioìn[5], pe-o quæ s'àn formòu dîsètte comunitæ e dôe çitæ outònome co-o pàsso di ànni[6].

Da-o 2003 e pe fìn statìstichi, basæ inte normatîve eoropêe stabilîe pe l'Eurostat, s'atrêuvan e unitæ NUTS in vigô a l'Unión Eoropêa. E dîsètte comunitæ outònome spagnòlle se clasifìcan segóndo livélli NUTS-2.

Formaçión

[modìfica | modìfica wikitèsto]

A costituçión spagnòlla a riconósce e a garantîsce o drîto a l'outonomîa pe-e naçionalitæ e-e regioìn che fórman o stâto[7]. Poéivan acêde a l'outonomîa[8]:

  • Dôe ò ciù provìnse confinànte con caraterìstiche stòriche, colturâle e econòmiche comùn.
  • E îzoe.
  • Unn-a provìnsa con identitæ regionâle.

E Còrte Generâle àn dónca o drîto de[9]:

  • Outorizâ a creaçión de 'na comunitæ pe raxoìn d'interèsse naçionâle a despêto de 'n'estensción teritoriâle ch'a no l'arîve a quélla de 'na provìnsa ò ch'a no rispètte e âtre condiçioìn.
  • Acordâ 'n statûto d'outonomîa pe-i teritöi che no són integræ inte de provìnse.

In sciâ bâze de dispoxiçioìn costituçionâli minsonæ de d'âto, tra o 1979 o 1996 l'é stæto inandiòu dîsètte comunitæ outònome e dôe çitæ outònome:

Òrganizaçión

[modìfica | modìfica wikitèsto]

E comunitæ outònome àn cómme nòrma instituçionâle de bâze 'n statûto d'outonomîa[12]. I statûti d'outonomîa aférman a denominaçión d'ògni comunitæ segóndo a sò identitæ stòrica, o teritöio, e instituçioìn e i poéi ch'àn òtegnûo d'acòrdio a-a costituçión[13].

L'òrganizaçión instituçionâle outonòmica stipolâ inti statûti d'outonomîa a l'é bazâ in sce 'na divixón de poéi coscì òrganizâ[3][14]:

  • 'N'asenblêa legislatîva outonòma, co-i sò ménbri ch'én çernûi pe vôto universâle in sciâ bâze de 'n scistêma de raprezentànsa proporçionâle ch'o l'asegûe a raprezentaçión de tùtte e pàrte che fórman o sò teritöio. L'asenblêa a l'à o poéi legislatîvo.
  • 'N Conséggio de Govèrno, co-o poéi esecutîvo e fonçioìn aministratîve, goidòu da 'n Prescidénte çernûo pe l'asenblêa cómme càppo. O prescidénte o raprezénta a comunitæ a-o de fêua do sò teritöio e o stàto drénto a-a comunitæ, méntre o Conséggio o l'é o responsàbile polìtico depoî a l'Asenblêa.
  • 'N Tribunâ Superiôre de Giustìçia, sénsa pregiudìçio da giurisdiçión ch'a corespónde a-o Tribunâ Suprêmo do Stàto, ch'o dirìzze l'òrganizaçión giudiçiâia drénto a-a comunitæ; pertànto o Tribunâ o l'à o poéi giudiçiâio.

Zaché a gestión de l'outogovèrno in Spàgna a l'é fæta inte 'na mainêia ascimétrîca, no tùtte e comunitæ outònome gh'àn e mæxime capaçitæ e i mæximi poéi. Unn-a de diferénse prinçipæ a l'é a capaçitæ fiscâle, ch'a divìdde e outonomîe inti doî grùppi de:

  • Comunitæ forâle (Pàize Bàsco e Navàra), che gh'àn 'n'outonomîa fiscâle ascì.
  • Comunitæ de regìmme comùn, che no gh'àn de st'outonomîa chi ma che, a ògni mòddo, pêuan tegnîse 'na pàrte de tàscie arecheugûe into sò teritöio.

Conpeténse

[modìfica | modìfica wikitèsto]

E conpeténse són distriboîe tra e comunitæ outònome e o govèrno çentrâle in sciâ bâze di artìcoli 148 e 149 da costituçión. E conpeténse pêuan êse escluxîve do stâto, de comunitæ òpû condivîze tra i doî sogètti[3]. Pe de ciù, o govèrno çentrâle o pêu dâ de conpeténse a-e séncie comunitæ pe mêzo de lézze struturâle e de lézze de trasferiménto de poéi[15], che pìggian o pòsto de quélle d'armonizaçión[16].

E conpeténse de comunitæ són de dôe clàsse: crêan e sò istituçioìn ò manézan i sò afâri. A mainêa d'atriboî i poéi do segóndo tîpo inte 'n mòddo definitîvo a l'é spésse vòtte a decixón ch'o pòrta a ciù conflìtti tra e outoritæ. In sciâ fìn, o poéi giudiçiâio o l'é do tùtto esclûzo da-o ripàrto de conpeténse, zaché o l'é de lóngo gestîo da-o govèrno çentrâle[17].

Pe risòlve i frequénti conflìtti de conpeténse[18] l'é stæto stabilîo doî mecanîximi giudiçiâi: o prìmmo o prevédde 'n scistêma de contençiôzo aministratîvo pò-u contròllo di òrgani aministratîvi, dòppo gh'é 'n Tribunâ Costituçionâle ascì, dêuviòu pe-i conflìtti de conpeténsa[19].

Lìsta de comunitæ outònome

[modìfica | modìfica wikitèsto]
Bandêa Nómme Capolêugo Provìnse Poxiçión
Bandera d'Andalusia Andalózia (Andalucía) Sevìggia (Sevilla) Almeria Almerîa (Almería) Andalusia
Cadis Càdiçe (Cádiz)
Còrdova Córdoba
Granada Granâda (Granada)
Huelva Oélva (Huelva)
Jaén Jaén
Màlaga Màlaga (Málaga)
Sevilla Sevìggia (Sevilla)
Aragó Aragónn-a (Aragón) Saragóza (Zaragoza) Osca Oésca (Huesca) Aragó
Terol Teroél (Teruel)
Saragossa Saragóza (Zaragoza)
Astúries Prinçipàdo de Astórie (Principado de Asturias) Oviêdo (Oviedo-Uviéu) Astúries Astórie (Asturias) Astúries
Illes Balears Îzoe Baleari (Illes Balears)
 Pàrma de Maiòrca (Palma) Illes Balears Îzoe Baleari (Illes Balears) Illes Balears
País Basc Pàize Bàsco (Euskadi ò País Vasco) Vitòria-Gastéiz (Vitoria-Gasteiz) Àlaba Àraba (Álaba-Araba) País Basc
Guipúscoa Ghipóscoa (Gipuzkoa)
Biscaia Biscàggia (Bizkaia)
Illes Canàries Îzoe Canâie (Islas Canarias) Sànta Crôxe de Tenerìfe (Santa Cruz de Tenerife) e Las Pàlmas de Gràn Canàia (Las Palmas de Gran Canaria) Província de Las Palmas Las Pàlmas (Las Palmas) Canàries
Santa Cruz de Tenerife Sànta Crôxe de Tenerìfe (Santa Cruz de Tenerife)
Cantàbria Cantàbria (Cantabria) Santandér (Santader) Cantàbria Cantàbria (Cantabria) Cantàbria
Castella-la Manxa Castìggia-A Mància (Castilla-La Mancha) Tolêdo (Toledo) Província d'Albacete Albaséte (Albacete) Castella - la Manxa
Ciudad Real Çitæ Reâ (Ciudad Real)
Província de Conca Coénca (Cuenca)
Província de Guadalajara Goadalajàra (Guadalajara)
Toledo Tolêdo (Toledo)
Castella i Lleó Castìggia e Lión (Castilla y León) Valladolìd (Valladolid) Àvila Àbila (Ávila) Castella i Lleó
Burgos Bórgos (Burgos)
Lleó Lión (León)
Província de Palència Palénçia (Palencia)
Província de Salamanca Salamànca (Salamanca)
Província de Segòvia Segóbia (Segovia)
Província de Sòria Sória (Soria)
Valladolid Valladolìd (Valladolid)
Zamora Samóra (Zamora)
Catalunya Catalógna (Catalunya) Barçelónn-a (Barcelona) Barcelona Barçelónn-a (Barcelona) Catalunya
Girona Xirónn-a (Girona)
Lleida Gléida (Lleida)
Tarragona Taragónn-a (Tarragona)
Extremadura Estremadóra (Extramadura) Mérida Badajoz Badajós (Badajoz) Extremadura
Càceres Càçeres (Cáceres)
Galícia Galìçia (Galicia) Santiàgo de Compostéla (Santiago de Compostela) A Corógna (A Coruña) Galícia
Lugo Lógo (Lugo)
Ourense Ourénse (Ourense)
Pontevedra Pontevédra (Pontevedra)
Comunitat Autònoma de Madrid Comunitæ de Madrìd (Comunidad de Madrid) Madrìd (Madrid) Comunitat Autònoma de Madrid Madrìd (Madrid) Comunitat de Madrid
Múrcia Región de Mùrçia (Región de Murcia) Mùrçia (Murcia) e Cartagéna (Cartagena) Múrcia Mùrçia (Murcia) Múrcia
Navarra Comunitæ Foràl de Navàrra (Navarra ò Nafarroa) Panplónn-a (Pamplona ò Iruña) Navarra Navàrra (Navarra ò Nafarroa) Navarra
Rioja A Riója (La Rioja) Logrógno (Logroño) Rioja A Riója (La Rioja) La Rioja
País Valencià Pàize Valençiàn (Comunitat Valenciana) Valénçia (València) Província d'Alacant Alicànte (Alicante-Alacant) País Valencià
Castelló Castegló (Castelló)
València Valénçia (Valencia-València)
Çitæ outònome Poxiçión
Ceuta Çéota (Ceuta) Ceuta
Melilla Melìgla (Melilla) Melilla

Nòtte

[modìfica | modìfica wikitèsto]
  1. ↑ Rodríguez, Ezcurra & González, 1996, p. 425
  2. ↑ Paniagua Soto & Alvarado Pérez, 1997, p. 18
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 (ES) Ernesto Pérez de Lama, Manual del Estado Español, Madrid, LAMA, 1999, p. 43, ISBN 84-930048-0-4.
  4. ↑ (ES) Ernesto Pérez de Lama, Manual del Estado Español, Madrid, LAMA, 1999, p. 695, ISBN 84-930048-0-4.
  5. ↑ Aragón Reyes, 2006, p. 81
  6. ↑ Paniagua Soto & Alvarado Pérez, 1997, pp. 29-30
  7. ↑ (ES) Artìcolo 2: Preànbolo, in Costituçión Spagnòlla, 14 agòsto 2007.
  8. ↑ (ES) Artìcolo 143: Tìtolo VIII, in Costituçión Spagnòlla, 14 agòsto 2007.
  9. ↑ (ES) Artìcolo 144: Tìtolo VIII, in Costituçión Spagnòlla, 14 agòsto 2007.
  10. ↑ (ES) Sinópsis del estatuto de Autonomía de Navarra, in Costituçión Spagòlla, Madrìd, 5 màrso 2008. URL consultòu o 10 de dezénbre, 2007.
  11. ↑ (ES) Sinópsis del estatuto de Autonomía de la Comunidad de Madrid, in Costituçión Spagnòlla, Madrìd, 11 dexénbre 2009. URL consultòu o 10 de dezénbre 2007.
  12. ↑ (ES) Artìcolo 147: Tìtolo VIII, in Costituçión Spagnòlla, Madrìd, 14 agòsto 2007.
  13. ↑ Rodríguez, Ezcurra & González, 1996, p. 428
  14. ↑ (ES) Artìcolo 152: Tìtolo VIII, in Costituçión Spagnòlla, 14 agòsto 2007.
  15. ↑ Viciano, 2005, p. 186
  16. ↑ Viciano, 2005, pp. 186-188
  17. ↑ Rebollo Delgado & Pais Rodríguez, 2004, p. 216
  18. ↑ Rebollo Delgado & Pais Rodríguez, 2004, p. 218
  19. ↑ Rebollo Delgado & Pais Rodríguez, 2004, p. 219

Bibliografîa

[modìfica | modìfica wikitèsto]

Âtri progètti

[modìfica | modìfica wikitèsto]
Contròllo de outoritæLCCN (EN) sh86006399 · BNF (FR) cb12236937p (data)
Estræto da "https://lij.wikipedia.org/w/index.php?title=Comunitæ_outònome_da_Spàgna&oldid=241688"