Planeta nan

Planetes nans reconeguts per la UAI amb les seves dates de descobriment
; Ceres (1801)	; Plutó (1930)
	Els cinc astres reconeguts com a planetes nans per la UAI: Ceres vist per la sonda Dawn. Probablement és l'únic planeta nan del cinturó d'asteroides.; Plutó vist per la sonda New Horizons el 13 de juliol del 2015.; Eris i el seu satèl·lit Disnòmia vistos pel telescopi espacial Hubble.; Makemake i el seu satèl·lit vistos pel telescopi espacial Hubble.; Haumea i els seus dos satèl·lits, Namaka i Hiʻiaka, vistos pel telescopi espacial Hubble.;

Un planeta nan és un objecte de massa planetària que gira directament al voltant del Sol i té prou massa perquè les forces gravitatòries li facin adoptar una forma en equilibri hidroestàtic, generalment un esferoide, però que no ha estat capaç d'escombrar altres objectes comparables de l'entorn de la seva òrbita.^[2] El prototip de planeta nan és Plutó.^[3]

Segons aquesta definició, Plutó es deixà de considerar un planeta -tal com es feu històricament- per esdevenir un planeta nan, perquè compleix la quarta característica: no ha esvaït els seus veïnats de la seva òrbita (el Cinturó de Kuiper) i fou rebatejat com a (134340) Plutó. Alhora, Ceres ascendí a la categoria de planeta nan, ja que abans era considerat un asteroide, i de la mateixa manera, ho fou Eris, conegut anteriorment com a Xena (de manera informal) o per la seva designació provisional 2003 UB₃₁₃.

Llista de planetes nans

La UAI definí inicialment tres cossos celestes que quedaren immediatament dins la classe dels «planetes nans»:^[4] Plutó, Ceres i Eris. El juliol del 2008, la llista s'amplià amb un nou integrant, Makemake i al setembre se n'hi afegí un altre, Haumea.

**Planetes nans**
Nom	Ceres	Plutó	Eris	Makemake	Haumea
Imatge
Número del MPC	1	134340	136199	136472	136108
Regió del sistema solar	Cinturó d'asteroides	Cinturó de Kuiper	Disc dispers	Cinturó de Kuiper	Cinturó de Kuiper
Diàmetre (en km)	975×909	2306 ± 20	2400 ± 100	1300–1900	~ 1400
Massa (en kg) comparada amb la de la Terra	9,5×10²⁰ 0,00016	~ 1,305×10²² 0,0022	~ 1,5×10²²(aprox.)	~ 4 × 10²¹	4,2 ± 0,1 × 10²¹
Radi equatorial mitjà* en km	0,0738 471	0,180 1,148.07	0,19 ~ 1,200	750 ± 200
Volum*	0,00042	0,005	0,007
Densitat (en kg/m³)	2,08	2,0
Gravetat a l'equador (en m/s²)	0,27	0,60
Velocitat d'escapament (en km/s)	0,51	1,2
Període de rotació (en dies siderals)	0,3781	-6,38718 (retrògrad)
Radi orbital^* (ua) mitjana en km	2,5-2,9 2,766 413 715 000	29,66-49,30 39,48168677 5 906 376 200	37,77 - 97,56 67,6681 10 210 000 000	38,509-53,074
Període orbital^* (en anys siderals)	4,599	248,09	557	309,88	285
Velocitat mitjana de l'òrbita (en km/s)	17,882	4,7490	3,436	4,419
Excentricitat de l'òrbita	0,080	0,24880766	0,44177	0,159
Inclinació de l'òrbita	10,587°	17,14175°	44,187°	28,96º	28,19°
Inclinació de l'equador des de l'òrbita	4°	119,61°
Temperatura superficial mitjana (en K)	167	40	30	30-35
Nombre de satèl·lits naturals	0	2 + planeta binari	1	0	2

També es pot parlar de molts potencials «planetes nans», que es creu que poden ser majors d'uns 600 a 800 quilòmetres de diàmetre; alguns d'aquests candidats són:

**Possibles planetes nans**
Nom	Categoria	Diàmetre	Massa
Orc	Plutí	840 – 1880 km	6,2 - 7,0 × 10²⁰ kg
Sedna	objecte del disc dispers	1180–1800 km	1,7-6,1 × 10²¹ kg
Quaoar	Kuiperià	989 - 1346? km	1,0-2,6 × 10²¹ kg
Caront (satèl·lit de Plutó)	Plutí	1207 km ± 3 km	(1,52±0,06)×10²¹ kg
2002 TC₃₀₂	Objecte del disc dispers	≤ 1200 km	desconegut
Varuna	Kuiperià	~ 936 km	~ 5,9 × 10²⁰ kg
2002 UX₂₅	Kuiperià	~ 910 km	~ 7,9 × 10²⁰ kg
2002 TX₃₀₀	Kuiperià	<900 km	desconegut
Ixió	Plutí	<822 km	desconegut
2002 AW₁₉₇	Kuiperià	700±50 km	desconegut

L'estatus de Caront, vist ordinàriament com un satèl·lit de Plutó, roman en la incertesa, perquè actualment no hi ha una definició clara que distingeixi un planeta amb el seu satèl·lit d'un sistema planetari doble. L'esborrany original de resolució (5)^[5] presentada a la UAI estableix que Caront podria ser considerat un planeta, pels següents motius:

Caront, independentment, podria satisfer el criteri de classe i forma per a l'estatus de planeta (i en els termes de la resolució final, per a l'estatus de planeta nan).
Caront, a causa de la seva massa relativa respecte de Plutó, gira amb Plutó entorn del baricentre comú localitzat a l'espai entre Plutó i Caront, quasi arran de Plutó.

La definició, sigui com sigui, no ha estat conservada en la resolució final de la UAI, i es prendrà en una data futura. Si una definició similar fos adoptada, Caront s'afegiria a la llista de planetes nans.

El segon, tercer i quart asteroides (Vesta, Pal·les i Higiea), se'ls pot classificar com a planetes nans, tal com es descriu.^[6]

Grandària i massa de planetes nans

Comparativa de mides. Aquesta imatge no està actualitzada, ja que se sap que el diàmetre de Plutó és més gran al que diu la mateixa.

Els límits màxims i mínims de la mida i de la massa dels planetes nans no estan especificats a la resolució 5A de la UAI. No hi ha estrictament límit màxim, i un objecte de major diàmetre o de més massa que Mercuri que es consideri tingui «clarament veïns al voltant de la seva òrbita» pot ser classificat com a planeta nan.

El límit mínim està determinat pel concepte de l'equilibri hidroestàtic de la forma, però la mida o la massa a què un objecte adquireix la seva massa no està definit, i observacions empíriques suggereixen que pot variar d'acord amb la composició i la història de l'objecte. L'esborrany original de la resolució 5 de la UAI definia la forma en equilibri hidroestàtic com l'aplicació «a objectes amb massa sobre de 5 x 10²⁰ kg i diàmetre major de 800 km»,^[7] però això no va ser conservat a la resolució 5A final que va ser aprovada. D'aquesta manera, la UAI evita posar límits arbitraris sense fonament i decideix basar-se en proves observacionals.

Domini orbital

Els astrònoms S. Alan Stern, Harold F. Levison, Steven Soter i altres han discutit sobre la distinció entre els planetes nans i els planetes clàssics basada que aquests últims hagin «netejat el veïnatge de la seva òrbita»; és a dir, hagin eliminat altres cossos més petits del seu entorn mitjançant col·lisions,^[8] captures o interferències a la seva òrbita. Aquest concepte es combina amb el de dominància de l'òrbita, mesurat mitjançant el discriminant planetari (µ) com la raó entre la massa d'un planeta i la suma de les masses de tots els seus objectes propers. Els planetes nans són massa petits, pel que fa a massa, per alterar significativament el seu voltant com ho fa un planeta.

Hi ha moltes altres teories que intenten diferenciar entre planetes (clàssics) i planetes nans, però la definició actual de planeta utilitza aquest concepte.

Stern introdueix un paràmetre, Λ, que expressa la probabilitat que una trobada doni com a resultat la desviació de l'òrbita. El valor d'aquest paràmetre és, segons Stern, proporcional al quadrat de la massa i inversament proporcional al període. Segons els autors, aquest valor es pot utilitzar per estimar la capacitat d'un cos celeste de netejar la seva òrbita d'altres cossos menors. Stern i Levison van trobar un buit de cinc ordres de magnitud en Λ entre els planetes rocosos més petits, els asteroides i els objectes del cinturó de Kuiper més grans:


Discriminants planetaris
Cos	Massa/M_T	Λ/Λ_T	µ^*
Mercuri	0,055	0,0126	9,14×10⁴
Venus	0,815	1,08	1,35×10⁶
Terra	1,00	1,00	1,7×10⁶
Mart	0,107	0,0061	1,8×10⁵
Júpiter	317,7	8510	6,25×10⁵
Saturn	95,2	308	1,9×10⁵
Urà	14,5	2,51	2,9×10⁴
Neptú	17,1	1,79	2,4×10⁴
Ceres	0,00015	8,7×10^-9	0,33
Plutó	0,0022	1,95×10^-8	0,077
Eris	0,005	3,5×10^-8	0,10
Makemake	0,000 67	1,45×10^-9	0,02
Haumea	0,000 67	1,72×10^-9	0,02

*µ = M/m, on M és la massa del cos i m és la suma de les masses de tots els cossos més petits amb què comparteix la seva zona orbital

Referències

↑ «Pluto and the Developing Landscape of Our Solar System» (en anglès). Unió Astronòmica Internacional. Arxivat de l'original el 2016-01-30. [Consulta: 11 maig 2020].
↑ «Definition of a Planet in the Solar System: Resolutions 5 and 6» (en anglès). Assemblea General de la UAI del 2006. Unió Astronòmica Internacional, 24 agost 2006. Arxivat de l'original el 2009-06-20. [Consulta: 26 gener 2008].
↑ Martínez et al., 2008, p. 138.
↑ «Asamblea general de 2006 de la UAI: Resultado de los votos a la resolución de la UAI». Arxivat de l'original el 2006-11-07. [Consulta: 15 setembre 2011].
↑ «Draft Resolution 5 for GA-XXVI: definició d'un planeta». Arxivat de l'original el 2006-08-22. [Consulta: 26 agost 2006].
↑ «Three new planets may join solar system». New Scientist. Arxivat de l'original el 2019-09-13. [Consulta: 16 agost 2006].
↑ «Borrador de la resolución 5 para GA-XXVI: Definición de planeta». Arxivat de l'original el 2006-08-22. [Consulta: 26 agost 2006].
↑ Elía, Gonzalo Carlos de «Evolución colisional y dinámica de pequeños planetas». , 3-2009, pàg. 200. Arxivat 2024-07-07 a Wayback Machine.

Bibliografia

Martínez, V. J.; Miralles, J. A.; Marco, E.; Galadí-Enríquez, D. Astronomia fonamental. 2a edició. Universitat de València, 2008. ISBN 9788437087122.

Vegeu també

Grandària dels cossos celestes

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Planeta nan

[1] «Pluto and the Developing Landscape of Our Solar System» (en anglès). Unió Astronòmica Internacional. Arxivat de l'original el 2016-01-30. [Consulta: 11 maig 2020].

[UAI-2] «Definition of a Planet in the Solar System: Resolutions 5 and 6» (en anglès). Assemblea General de la UAI del 2006. Unió Astronòmica Internacional, 24 agost 2006. Arxivat de l'original el 2009-06-20. [Consulta: 26 gener 2008].

[FOOTNOTEMartínezMirallesMarcoGaladí-Enríquez2008138-3] Martínez et al., 2008, p. 138.

[Resultado_de_la_resolución-4] «Asamblea general de 2006 de la UAI: Resultado de los votos a la resolución de la UAI». Arxivat de l'original el 2006-11-07. [Consulta: 15 setembre 2011].

[Draft_Resolution_5-5] «Draft Resolution 5 for GA-XXVI: definició d'un planeta». Arxivat de l'original el 2006-08-22. [Consulta: 26 agost 2006].

[New_Scientist-6] «Three new planets may join solar system». New Scientist. Arxivat de l'original el 2019-09-13. [Consulta: 16 agost 2006].

[Borrador_de_la_resolución_5-7] «Borrador de la resolución 5 para GA-XXVI: Definición de planeta». Arxivat de l'original el 2006-08-22. [Consulta: 26 agost 2006].

[8] Elía, Gonzalo Carlos de «Evolución colisional y dinámica de pequeños planetas». , 3-2009, pàg. 200. Arxivat 2024-07-07 a Wayback Machine.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

Ceres (1801)		Plutó (1930)
Eris (2005)	Makemake (2005)		Haumea (2004)
Els cinc astres reconeguts com a planetes nans per la UAI:^[1] Ceres vist per la sonda Dawn. Probablement és l'únic planeta nan del cinturó d'asteroides. Plutó vist per la sonda New Horizons el 13 de juliol del 2015. Eris i el seu satèl·lit Disnòmia vistos pel telescopi espacial Hubble. Makemake i el seu satèl·lit vistos pel telescopi espacial Hubble. Haumea i els seus dos satèl·lits, Namaka i Hiʻiaka, vistos pel telescopi espacial Hubble.