Nicolas Chopin

Nicolas Chopin

Biografia
Naixement	15 abril 1771 Marainville-sur-Madon (França)
Mort	3 maig 1844 (73 anys) Varsòvia (Polònia)
Causa de mort	tuberculosi
Sepultura	Cementiri de Powązki
Activitat
Camp de treball	Professor
Lloc de treball	Varsòvia
Ocupació	professor de llengües, professor de francès
Instrument	Piano
Família
Cònjuge	Tekla Justyna Chopin
Fills	Ludwika Jędrzejewicz, Frédéric Chopin, Izabela Barcińska, Emilia Chopin

Nicolas Chopin (en polonès: Mikolaj Chopin) (15 d'abril de 1771 – 3 de maig de 1844) va ser un professor de llengua francesa en la Polònia ocupada per russos i prussians, i el pare del compositor polonès Frédéric Chopin.^[1] Va emigrar a Polònia el 1787, i allà va fer carrera com a educador; primer com a professor, sobretot en la família de Marie Walewska i, posteriorment, treballant en l'educació pública polonesa.

La vida de Nicolas Chopin té lloc en un context polític canviant: arribà el 1787 a Polònia, que va patir una primera divisió el 1772, una segona el 1793 i una tercera el 1795 en la que va deixar d'existir políticament. Entre 1795 i 1807, Nicolás Chopin va viure en el que va ser la província de Prússia del Sud (capital: Varsòvia). El 1807, Napoleó va crear el Gran Ducat de Varsòvia, satèl·lit de França. En 1815, el ducat és assignat pel Congrés de Viena al tsar Alexandre i es va convertir en el regne de Polònia, amb una constitució relativament liberal. El 1832, després de la insurrecció dels anys 1830 i 1831, el tsar de Rússia i rei de Polònia Nicolau I imposa els primers estatuts orgànics que redueixen l'autonomia.

Nicolas era el fill de François Chopin, un carreter i enòleg, membre del consell del llogaret de Marainville, a Lorraine. A partir de 1780 el senyor de Marainville és el comte polonès Michel Pac, que té com a intendent Adam Weydlich, també polonès, casat amb una francesa d'Estrasburg, Françoise Schelling. Quan Michel Pac va vendre el senyoriu de Marainville, el 1787 Weydlich va decidir retornar a Polònia i amb ell va marxar l'adolescent Nicolas Chopin.^[2] Per tant, Nicolas Chopin va emigrar a Polònia a l'edat de 16 anys i es va integrar al país i allà va anar ascendint socialment dins la burgesia intel·lectual. Després d'aconseguir diverses feines entre 1787 i 1795 –fins i tot el seu pas per la Guàrdia Nacional a Varsòvia el 1794–, durant l'aixecament de Kosciuszko es va convertir en tutor dels fills de la família Łączyńska (1795-1802) –entre els quals hi havia Maria Walewska–, posteriorment de la família de la comtessa Ludwika Skarbek (1802-1810), entre els quals cal destacar el futur economista Frederic Skarbek (1792-1866), que el va honrar en la seva Mémoires,^[3] i que sempre el va tenir com a amic. Durant aquest període amb els Skarbek, va viure a Varsòvia i a la zona rural de Zelazowa Wola, a 40 quilòmetres a l'oest de la capital, el lloc on naixeria Frédéric Chopin.

Nicolas es va casar el 2 de juny de 1806 amb Tekla Justyna Krzyżanowska (1782-1861), parenta de la comtessa Skarbek. La parella va tenir quatre fills: Ludwika (1807), Fryderyk Franciszek (Frederic) (1810), Izabela (1811) i Emilia, nascuda el 1813 però que va morir de tuberculosi el 1827, als 14 anys. Pocs mesos després del naixement de Frédéric, el setembre de 1810, Nicolas entrà a treballar a l'escola secundària a Varsòvia (Liceum Warszawskie), on posteriorment seria professor i, des de 1820, a l'escola militar (Académie du Corps des Cadets de la Noblesse).^[4]

Es va retirar l'any 1837 i la seva sol·licitud de jubilació va quedar arxivada i aparegué publicada el 1925;^[5] és aquest document que ha permès saber el seu lloc exacte de naixement de Nicolas, ja que en vida, ell afirmava haver nascut a Nancy. Nicolas Chopin va morir de tuberculosi el 3 de maig de 1844,^[6] i està enterrat en el Cementiri Powązki, a Varsòvia.

Després de la marxa de Frédéric a Viena, en 1830, i després que es traslladés a França el 1831, Nicolás i Justyna només van poder veure tornar-lo a veure en una ocasió, el 1835, a Karlovy Vary (Karlsbad), una ciutat-balneari de Bohèmia (llavors formant part de l'Imperi d'Àustria), una de les més famoses del món occidental. Després van passar un parell de dies a Tetschen, a casa del comte de Thun, aristòcrata que Frédéric havia conegut a París.^[7] D'altra banda, entre pares i fill sempre van mantenir una correspondència per carta activa.

• Gabriel Ladaique. Les Ancêtres paternels de Frédéric Chopin, tesi doctoral de la universitat de Paris, 1987.
• Gabriel Ladaique. Les Origines lorraines de Frédéric Chopin, Ed. Pierron, 1999
• Wincenty Łopaciński. "Chopin, Mikołaj," Polski słownik biograficzny, vol. III, Kraków, Polish Academy of Learning, 1937, p. 426–27.
• Adam Zamoyski. Chopin: a Biography, Nova York, Doubleday, 1980, ISBN 0-385-13597-1.
• Kazimierz Wierzyński. The Life and Death of Chopin, trad. a l'anglès de Norbert Guterman, pròleg d'Arthur Rubinstein, Nova York, Simon and Schuster, 1949.
• Piotr Mysłakowski; Andrzej Sikorski. Rodzina ojca Chopina: migracja i awans (La família del pa re de Chopin: Migració i progrés social), Varsòvia, Familia, 2002, ISBN 83-914861-1-7.
• Tadeusz Miller, Fryderyk Chopin: ród i nazwisko jakiego nie znamy (Fryderyk Chopin: Cognoms i família desconeguda), Bielsk Podlaski, Tadeusz Miller, 2002, ISBN 83-910388-4-X.

Totes les biografies de Frédéric Chopin parlen més o menys llargament de Nicolas, a destacar:

• Marie-Paule Rambeau, Chopin L'enchanteur autoritaire, Paris, L'Harmattan, 2005, chapitre 1: «Les origines, Lorraine et Kujavie»
• Tadeusz Zieliński, Chopin, Paris, Fayard, 1995, «Prologue» i capítol 1 «Enfance»
• Adam Zamoyski, Chopin: a New Biography, 1980 ISBN 0385135971