Llengües arawanes

Llengües arawanes

Tipus	família lingüística
Ús
Parlants nadius	4.300  (2009 )
Autòcton de	Amazònia del Perú
Estat	Brasil i Perú
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud llengües macroarawak
Codis
ISO 639-5	auf
Glottolog	araw1282
Linguist List	arau
IETF	auf

Les llengües arawanes o arauanes són una família de llengües indígenes de la selva amazònica de l'occident del Brasil i una part limítrofa del departament d'Ucayali, al Perú (selva amazònica sud-occidental). La família pren el seu nom d'una llengua actualment extinta de la família, l'arawá.

Les llengües i dialectes coneguts de la família arawá es poden agrupar en 6 idiomes diferenciats (les xifres entre parèntesis són el nombre de parlants):^[1]

A. Paumarí c. 870 parlants (1984).^[2]

B. Madi, c. 480 (2005),^[3] del que es coneixen tres dialectes estretament emparentats:

1. Jarawara (c. 180) (també conegut com Jaruára, Yarawara)

2. Jamamadí (c. 190) (també conegut com Yamamadi)

3. Banawá (c. 100)

C. Sorowahá c. 130 (1995).^[4] (també conegut com Suruahá o Zuruahá)

D. Dení-Kulina

1. Dení c. 750 (2002).^[5]

2. Kulina c. 780-1.265 (1997);^[6] 2.940 (2002).^[7] (també conegut com Culina-Madijá, Culina)

E. Arawá (també conegut com Arawá, Arua) (†, extingit el 1877, a causa del xarampió)^[8]

A més d'aquests grups Kaufman (1994) afegeix el Kanamanti com un subrupo de madi, encara que ni Dixon (1999) ni Gordon (2005) llisten aquesta variant, ja que consideren que es tracta d'un nom alternatiu del Jamamadi. Els Zuruahá o Sorowahá, van ser contactats per primera vegada el 1980, per Dan Everett, a una excursió de 3 dies a partir del territori dels Dení. Les primeres dades de la llengua van ser recollits en 1994.

Dixon que ha fet treball de camp sobre aquestes llengües i molts altres lingüistes la consideren com a família independent, no emparentada amb altres famílies veïnes. D'altra banda, sovint s'engloba a les llengües arauanas dins d'una hipotètica família macro-arawakana i alguns com a part d'una macrofamília amb les llengües tucanes. Tanmateix, l'evidència en favor d'aquestes dues últimes hipòtesis és feble.

Dixon (1999) proporciona la següent taula de pronoms personals:

	Dení	Kulina	Madí	Yaruara	Sorowahá	PROTO- ARAWÁ
'jo'	owa	owa	owa	owa	aro	*o-wa
'tú'	tia	tiwa	tiwa	tiwa	taa	*ti-wa
'ell'	poni	poni	hini	hine	ini	*po-ni
'ella'	poa	powa	__	hiwa	__	*po-wa

Els numerals en diferents llengües arauanas són:^[9]

	Dení	Kulina	Yamamadí	Yaruára	Banawá	Sorowahá	Paumarí	PROTO- ARAUANO
'1'	uhari-aru	ohari-	ohari (m)/ ohare (f)	ohari	owaria	wan-zɨ	hoara-na (m) / hoara-ni (f)	*ohari-
'2'	pama-ru	pama-	fame (m)/ fama (f)	ɸama	fama	uhwama-zɨ	ɓami-ki	*pama-
'3'	2-S1 + 1-S₂		2 one 1-S1		2 one 1	2-S1 + 1-S₂	a-hoara-bakosiki	*2+1
'4'	2-S₃ + 2-S₃		2 one 2-S₂		2-S1 2-S1	2 'pares'	aako-ɓama-hakhamaki	*2+2

• R. M. Dixon. «11. Arawá». A: Alexandra Y. Aikhenvald & R. M. Dixon. The Amazoninan Languages (en anglès). 1ª. Cambridge University Press, 1999, p. 293-306. ISBN 0 521 57021 2.