La Vall d'Almonesir

La Vall d'Almonesir

Vall de Almonacid (es)
Bandera de la Vall d'Almonesir Escut de la Vall d'Almonesir
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
39° 54′ 12″ N, 0° 27′ 23″ O / 39.903333333333°N,0.45638888888889°O / 39.903333333333; -0.45638888888889
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Castelló
Comarca	Alt Palància
Capital	Vall de Almonacid
Població humana
Població	286 (2023) (13,54 hab./km²)
Gentilici	Valler, vallera
Idioma oficial	castellà (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	21,12 km²
Altitud	440 m
Limita amb	Algímia d'Almonesir Matet Navaixes Sogorb Gaibiel Almedíxer Castellnou Xèrica
Partit judicial	Sogorb
Dades històriques
Dia de mercat	Dimarts i dissabte
Festa patronal	Inmaculada Concepció 8 de desembre
Organització política
• Alcalde	Antonio José Cases Mollar
Identificador descriptiu
Codi postal	12414
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	12125
Codi ARGOS de municipis	12125
Lloc web	valldealmonacid.es…

La Vall d'Almonesir (en castellà i oficialment, Vall de Almonacid, i en la parla xurra, La Vall d'Almonecir) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Limita amb Algímia d'Almonesir, Almedíxer, Castellnou, Gaibiel, Xèrica, Matet i Navaixes.

El riu Chico, afluent del Palància, és el principal accident geogràfic del terme municipal, que també compta amb un bon nombre de fonts com ara la Fuente Larga (o de la Trinitat), la de la Rodana, la de Anchoy, la de las Balsillas, etc. La localitat està situada en el vessant oriental de la Serra d'Espadà i presenta per això grans desnivells; no obstant això, les altures no són excessivament elevades a causa de la proximitat al mar.

Malgrat haver trobat en el terme restes de l'edat del bronze i iberes, la història de la població actual comença quan els àrabs hi construïren el castell d'Almonesir, del qual de l'actual municipi era una de les 7 alqueries que depenien del castell, el terme del qual rebia el nom de la Vall d'Almonacir. El castell i la seua Vall foren donats, en senyoriu, el 22 de maig de 1238, per Jaume I (1208-1276) al bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou. Aquell territori comprenia els actuals térmens d'Algímia d'Almonesir, Matet, Pavies i La Vall d'Almonesir i els despoblats de l'Alfàndega, Almedinella i Ravanosa, mes l'alqueria d'Aïr, actualment la Vall d'Almonesir. Després d'en Berenguer, el senyoriu passà, almenys, per les mans de Jaume Pérez (1255?-1285) per el seu enllaç amb Sanxa Ferrandis, filla i hereva del senyor d'Almonecir. Posteriorment passà per les mans de les famílies Berenguer de Blanes (el comprà al rei Vidal de Blanes el 1437) i Requesens-Cardona-Anglesola, que ho van vendre (Antoni de Cardona en 1581) a Dionís de Reus, qui el va donar aquell mateix any als comtes d'Aranda. L'any 1582 donaven una nova carta pobla a Pavies i Matet. El seu fill, Pere Ximénez d'Urrea, en maig de 1610, obligat per la despoblació que provocà l'expulsió dels moriscs, donà carta pobla a 65 famílies procedents de l'Aragó que s'establiren a Aïr i l'Algímia. A Posteriorment enparentaren amb les cases de Castel Rodrigo, Lumiares, Pio de Savoia etc. fins que amb l'abolició del feudalisme i els senyorius, Algímia, Matet i Pavies ens constituïren en municipis independents de la Vall d'Almonesir (actualment i oficialment Vall de Almonacid).

L'agricultura, especialment l'olivera i l'excel·lent oli que se n'extrau, és la producció principal de l'economia local, malgrat que ha deixat de ser l'ocupació principal. Artesanalment es fabricaven, fins fa poc, forques i mànecs de fusta per a les eines del camp.

Des de 2004 l'alcalde de la Vall d'Almonesir és José Antonio Cases Mollar del Partit Popular (PP).^[1]

Passejar pel poble és evocar l'època musulmana pels seus carrers estrets i torts.

• Església de la Puríssima Concepció. Del XVII.

Temple barroc d'una nau amb quatre trams, va ser refet a final del segle xix. Es conserva el retaule gòtic de Sant Valer, procedent de la capella homònima del claustre catedralici de Sogorb, donat pel cabild amb motiu de l'incendi sofert l'any 1839 (guerres carlines). Pot datar-se cap a 1436 i segons una anàlisi recent, és obra d'un mestre desconegut.

• Castell d'Almonesir. Del segle xii.

Situat en el terme municipal de la Vall d'Almonesir, és d'origen musulmà. És l'únic cas al País Valencià de ribat (monestir musulmà fortificat) en el qual residien els Murabitins, monjos guerrers.

Exercia influència sobre una vasta zona que incloïa els actuals municipis d'Algímia d'Almonesir, Matet, Pavies i la mateixa Vall d'Almonesir, que depenien del castell; va deixar d'exercir funcions de govern, militars i administratives al segle xvi quan aquestes funcions es traslladaren a la casa-palau d'Aïr, actual Vall d'Almonesir. Encara que sembla de planta irregular a causa de l'accidentalitat del terreny, reconstruccions sobre el paper i fotografies aèries han demostrat que la planta del castell era perfectament rectangular. Sobre estar en ruïnes, conserva grans llenços de la muralla dels dos recintes existents i diversos elements auxiliars. L'element més destacable és la torre de l'homenatge, de quatre altures, recentment restaurada.

• Casa-palau. Del segle xvi.

• Masia La Matuta.

• Torre morisca. Al pati de la Casa Abadia.

• Festes patronals. En honor de la Immaculada Concepció, el 8 de desembre.
• Sant Gil. Festa dels jubilats i pensionistes, l'1 de setembre.
• Sant Pere. Festa de l'associació de dones, el 29 de juny.
• Festes d'estiu. Al mes d'agost, en honor de la Divina Pastora, Crist de la Sang i Verge dels Dolors.

• 
  Carrer típic
• 
  Església de la Puríssima Concepció
• 
  Castell d'Almonesir
• 
  Ajuntament

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Vall d'Almonesir

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..