La Figuera

Per a altres significats, vegeu «La Figuera (desambiguació)».

La Figuera

Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
41° 13′ 00″ N, 0° 43′ 52″ E / 41.21657°N,0.73116°E / 41.21657; 0.73116
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Tarragona
Àmbit funcional territorial	Camp de Tarragona
Comarca	Priorat
Capital	la Figuera
Població humana
Població	119 (2023) (6,36 hab./km²)
Llars	25 (1553)
Gentilici	Figuerenc, figuerenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	18,7 km²
Banyat per	riu de Montsant
Altitud	576 m
Limita amb	Cabassers el Molar el Lloar la Vilella Baixa la Torre de l'Espanyol
Organització política
• Alcalde	Josep Maria Porqueres Giral (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	43736
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	43058
Codi IDESCAT	430580
Lloc web	figuera.altanet.org

La Figuera és un municipi de la comarca del Priorat a una altitud de 575 metres, que li permeten gaudir d'una privilegiada vista sobre la comarca des del Balcó del Priorat, o Coll d'en Solans, i des de la Punta del Guixar, també anomenada l'Escambellet. A més, des de l'ermita de Sant Pau se diu que es poden arribar a veure terres de set províncies.

Lo terme municipal és al centre de l'extrem occidental de la comarca. Limita al nord amb Cabassers, al nord-est amb la Vilella Baixa, a l'est i al sud-est amb lo Lloar, i al sud i sud-oest amb lo Molar, tots ells de la mateixa comarca del Priorat. Lo límit de ponent, esbiaixat de sud-oest a nord-est, és amb la Torre de l'Espanyol, de la veïna comarca de la Ribera d'Ebre.

Aquest topònim prové del mot comú català figuera (l'arbre que fa figues).

Lo nom de la població ja apareix amb aquesta forma al segle xiv, i al llarg de la història ha anat apareixent i desapareixent, segons les èpoques, l'afegitó "de Falset".

• Llista de topònims de la Figuera (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Lo poble de la Figuera -de vegades anomenat la Figuera de Falset- és a l'extrem nord del terme, el qual, com la major part dels de la comarca, és orogràficament molt accidentat. En efecte: el terme és un conjunt de valls separades per serres, obertes per tot de barrancs, que es van ajuntant per anar a formar, la majoria, el barranc de Rec de Bas, que s'aboca a l'Ebre just al nord de Garcia, ja a la Ribera d'Ebre.

Com acabem de dir, lo poble és al nord del terme, i està situat dalt d'una carena, a 578 m. alt., que uneix la Serra de Sant Pau, a ponent, culminada pel turó de Sant Pau, de 628 m. alt., amb la Serra de Llangossets, a llevant, que té el Guixar, de 636 m. alt., com a punt més elevat.

Al nord del poble queda un petit fragment del terme, constituït per la vall del barranc de l'Engollidor, afluent del riu de Montsant, emmarcada a ponent per la Pena Roja, de 458 m. alt., i la carena de los Plans i los Roquerols, a llevant. Lo nord del límit, sinuós, està format pel mateix riu Montsant, fins a la cua del Pantà de la Vilella Baixa. Los voltants de la Pena Roja estan inclosos en lo Parc Natural del Montsant.

La major part del terme està emmarcada per la Serra de Sant Pau i la seva continuació cap al sud-oest, la Serra de les Obagues, unes serres interiors, com la dels Borrossos i la del Collet Redó, que assoleixen los 502 i els 461 m. alt., respectivament, i la dels Llangossets a llevant, que des dels 500 metres va pujant fins al punt del Guixar, ja esmentat.

Enmig d'aquestes serres s'obren les valls dels barrancs de Marga, de les Comes, i de les Faixes, que s'ajunten, i ja en terme del Molar formen lo barranc dels Comuns (després encara s'anirà incrementant amb altres barrancs, fins a abocar-se a l'Ebre). Més a llevant discorre el barranc de Llangossets, en part dins del terme del Lloar a la zona central, que s'adreça cap al Molar, on anirà a parar al riu Siurana, que també s'aboca a l'Ebre.

Aquesta complexa orografia omple el terme de valls, valletes i raconades que enclouen los antics masos, molt abundosos. La major part, però, romanen avui dia o bé deshabitats o abandonats i rònecs.

L'extensió del terme és de 18.75 km², i hi predomina el conreu de la vinya i de l'olivera.

Tal com ja hem dit, un dels principals atractius del poble és la privilegiada vista sobre el seu entorn, a més los esports d'aventura tenen en lo terme un magnífic indret on establir-s'hi, com ara l'escalada, el parapent, lo senderisme i l'espeleologia.

Lo poble data de l'època de la dominació àrab. Amb la conquesta cristiana i la subsegüent repoblació s'incorporà, a la segona meitat del XII, al territori de Cabassers; en 1161 ja hi ha un esment de la Figuera. Lo lloc rebé carta de població del bisbe de Tortosa el 1182, amb lo nom de Gibolhoder, nom que torna a sortir en altres documents d'aquella època. Quedà integrat en la baronia episcopal de Cabassers, del bisbe i capítol de Tortosa. Los comtes de Prades hi tingueren drets senyorials.

Creua el terme una sola carretera, la T-730 (T-714, a Cabassers-el Molar).

Entrant pel nord i sortint per llevant, travessa un tros del terme el GR-171 (Santuari de Pinós-Refugi del Caro), en lo seu tram entre Cabassers i el Molar.

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 29 27 25 90 590 706 740 884 519 558

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 506 508 425 371 293 204 147 138 131 131

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 123 119 121 124 220 165 156 135 128 118

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 105 104 114 123 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Los principals indrets turístics de la població de La Figuera són:

• Nucli històric de La Figuera
• Lo balcó del Priorat (o Coll dels Solans)
• La punta del Guixar (o l'Escambellet)
• La Mola
• L'ermita de Sant Pau
• L'observatori
• L'església de Sant Martí
• La Font Vella

Abellars, els (indret); Borrossos, serra dels (serra); Carabers (indret); Comandant, Mas del (edificació); Comellars, los (orografia); Covilar, lo (indret); Dionísio, Mas del (edificació) Esplanes, les (orografia); Feixes, les (indret); Guixar, lo (cim); Hostalet, l’ (edificació); Llangossets, serra de (serra); Miramar (indret); Miramar, Mas de (edificació); Murallo, Mas del (edificació); Murallo, serra del (serra); Nen, coll del (orografia); Pena Roja, la (cim); Perdigot, coll del (orografia); Plans, los (orografia); Poble, fonts del (hidrografia); Ramon del Blai, Mas del (edificasció); Redó, collet (cim); Sant Pau, serra de (serra); Serveroles, les (indret); Sitja, la (indret); Terrada, Mas del (edificació); Torre, Mas del (edificació); Tossals, los (indret); Traginers, coll dels (orografia); Vilella Baixa, pantà de la (hidrografia).^[1]

• Sant Pau (15 de gener)
• Sant Isidre (15 de maig)
• Festa d'Estiu (2n diumenge d'agost)
• Sant Martí (11 de novembre)

Contràriament al que moltes persones poden pensar, la sardana no és lo ball o la dansa típica d'aquestes contrades, sinó que és importada de la Catalunya Vella.

Lo ball o dansa típica és la jota. I concretament la Figuera té la seva pròpia jota: "La jota de la Figuera".

• Gort Juanpere, Ezequiel. Història de Falset. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2003. ISBN 978-84-2320-659-9. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Figuera

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Institut Cartogràfic de Catalunya