La Bisbal de Falset

La Bisbal de Falset

Tipus	municipi de Catalunya
Localització
41° 16′ 49″ N, 0° 43′ 23″ E / 41.28014°N,0.72303°E / 41.28014; 0.72303
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Tarragona
Àmbit funcional territorial	Camp de Tarragona
Comarca	Priorat
Capital	la Bisbal de Falset
Població humana
Població	207 (2023) (14,68 hab./km²)
Llars	65 (1553)
Gentilici	Bisbalenc, bisbalenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	14,1 km²
Banyat per	riu de Montsant
Altitud	372 m
Limita amb	Flix Cabassers Margalef la Palma d'Ebre
Organització política
Òrgan legislatiu	ESCUT BISBAL.JPG
Identificador descriptiu
Codi postal	43372
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	43027
Codi IDESCAT	430271
Lloc web	labisbaldefalset.altanet.org

La Bisbal de Falset és un poble i municipi de la comarca del Priorat.

Està situat a la vall del riu Montsant, damunt d'una roca, com es diu popularment: "la Bisbal en una roca".

El terme municipal de la Bisbal de Falset és a l'extrem nord-oest de la comarca. Limita al nord amb el terme de Flix i a ponent amb el de la Palma d'Ebre, tots dos pertanyents a la Ribera d'Ebre, però el tros del terme de Flix és una estreta llenca de terreny rere la qual es troba el terme de Bellaguarda, de les Garrigues. Pel sud i per llevant limita amb altres termes del Priorat: Margalef i Cabassers, respectivament.

El nom de la Bisbal de Falset és compost. "La Bisbal" significa "la del bisbe"; en efecte: ja al segle xiv apareix aquesta població com a pertanyent a la jurisdicció del bisbe de Tortosa. El complement "de Falset" va ser afegit l'any 1858, a causa de la modernització de l'administració i que prohibia que hi hagués dos municipis amb el mateix nom. En aquest cas, com que coincidia amb els de La Bisbal del Penedès i La Bisbal d'Empordà, es va optar per afegir-hi el "de Falset", atès que era el partit judicial a què pertanyia.

El 28 d'abril del 2024, l'ajuntament del municipi va impulsar una consulta ciutadana per modificar-ne el nom i passar a anomenar-se "La Bisbal de Montsant". La nova denominació tenia el vist-i-plau previ de l'Institut d'Estudis Catalans. Els arguments per dur a terme aquest canvi eren la vinculació amb la Serra del Montsant amb el Riu de Montsant, que voreja el nucli de població; i la voluntat de distingir-se de Falset. Finalment, el resultat de la consulta, en la qual van participar 159 veïns (més del 80% de la població amb dret a vot) majors de 16 anys empadronats al municipi, va ser d'empat a 78 vots, amb tres vots en blanc.^[1]

Davant d'aquest escenari, el ple municipal compost per 5 regidors de Junts, que era favorable al canvi, va aprovar formalment l'inici dels tràmits per modificar el nom del municipi en un ple el 14 de maig del 2024, que va ser publicat al DOGC el 29 d'aquell mateix mes.^[2]

• Llista de topònims de la Bisbal de Falset (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Termes municipals limítrofs:

	Flix (Ribera d'Ebre)
La Palma d'Ebre (Ribera d'Ebre)		Cabassers
	Margalef

De 14 km² d'extensió, aquest terme és situat a la vall del riu de Montsant, que marca la profunda vall que conforma la meitat sud del terme, venint des de llevant. El Montsant discorre fent amples ziga-zagues, i va rebent al llarg del seu pas per la Bisbal de Falset diversos torrents, tant des del nord com des del sud. Hi destaca el torrent dels Colls Baixos, que baixa de la Serralada del Coll de la Manxa i de la Punta de l'Ereta i el de la Cova d'en Benet. El Montsant discorre entre els 340 metres d'altitud, quan entre en el terme, i els 295, quan en surt.

D'altra banda, la meitat nord està formada per una vall en direcció de nord-est a sud-oest a l'entorn del barranc de les Coves Voltades i els seus afluents, com el barranc de les Parades, que, un cop tots ajuntats, s'anomenen lo Torrent. Aquest torrent neix a les Coves Voltades, al voltant dels 535 metres d'altitud, i s'aboca en el Montsant, just al sud del poble, a 320 m. alt.

El relleu del terme és molt accidentat: al nord, el contraforts de ponent de la Serra de la Llena, entre la Sella, de 502 m., la Punta dels Tous, de 557, la Punta de les Coves Voltades, de 592, i el Tossal del Llicsó, de 591. A llevant, al límit amb Margalef, s'estén un altres dels contraforts de la mateixa serra, amb l'esmentat Tossal del Llicsó, el Tossal del Campàs del Serena i la Punta de l'Àliga, de 591, 576 i 585 metres d'altitud. Cap al sud, al costat esquerre del Montsant, es troben els contraforts de la Serra del Montsant: Punta del Salomó, de 619 m., la Serralada del Coll de Manxa, entre 530 i 550 m., i la Serra de les Pinedes, al voltant dels 490 metres d'altitud. Al costat de ponent, al límit amb la Ribera d'Ebre, trobem uns serrats més suaus, com la Serra de l'Astí, culminats pel Jonquet ("lo Junquet"), de 486 metres d'altitud i la Punta del Camp de Bovera, de 507. Els serralls del Grau, dels Clapers, de la Serrateixa i d'altres constitueixen les divisòries internes de les valls del terme bisbalenc.

El poble de la Bisbal és l'únic nucli de població del municipi. A més del poble, hi ha algunes masies (Mas de l'Asunción, mas de l'Avenc, mas del Coix, mas del Gendret, lo Molí del Sas) i una ermita (Santa Llúcia), però el poblament dispers és molt escadusser, sobretot actualment.

En molts llocs del terme hi ha coves i balmes, que fan pensar que en èpoques llunyanes podien hostatjar una part del poblament del territori. La mateixa ermita de Santa Llúcia és troglodítica.

A la sortida del poble hi ha les restes dels antics trulls, o molins d'oli, anomenats aquí "molins de lliura".

Pascual Madoz es refereix a la Bisbal en el seu Diccionario geográfico...^[3] del 1845. S'hi refereix dient que el poble està aturonat, en un lloc combatut pels vents de ponent i de llevant, cosa que fa un clima propens a febres gàstriques i catarrals. Segons Madoz, en aquell moment tenia 34 cases, una església sufragània de la parroquial de Cabassers, amb un vicari perpetu al seu servei. La terra és argilosa i d'orografia accidentada, amb vinya, extensions d'oliveres i molt bosc i garriga. La producció del terme és blat, ordi, civada, vi, oli, patates, ametlles, seda i tota mena de llegums. Hi havia bestiar de llana, cabres, ases i mules, i s'hi cacen conills i perdius. La indústria existent era una fassina d'aiguardent, i alguns molins de farina i d'oli. La població és de 34 veïns (caps de casa) i 116 ànimes (habitants).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Valentí Gorgori i Alberich		19/04/1979	--
1983–1987	Enric Masip i Gorgori	Independientes	28/05/1983	--
1987–1991	Enric Masip i Gorgori	AE Progrés Rural	30/06/1987	--
1991–1995	Enric Masip i Gorgori	AE Progrés Rural	15/06/1991	--
1995–1999	Enric Masip i Gorgori	AE Progrés Rural	17/06/1995	--
1999–2003	Lluís Masip i Sans		03/07/1999	--
2003–2007	Lluís Masip i Sans		14/06/2003	--
2007–2011	Lluís Masip i Sans		16/06/2007	--
2011–2015	Sergi Masip i Masip		11/06/2011	--
2015–2019	Sergi Masip i Masip		13/06/2015	--
2019-2023	Emília Busquets i Canal		15/06/2019	--
Des de 2023	Òscar Vidal i Rodríguez		17/06/2023	--

A la Bisbal de Falset es troben dues carreteres: la T-702 (C-242, a Cornudella de Montsant-la Palma d'Ebre) i la T-713 (C-242, al Coll del Grau, a Bellaguarda/Margalef-La Bisbal de Falset).

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 16 15 65 51 233 643 757 823 749 832

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 796 707 684 611 547 445 323 312 266 266

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 245 245 242 250 244 266 241 237 227 216

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 208 219 211 219 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

• La Nativitat de Maria de la Bisbal de Falset
• Cova hospital de Santa Llúcia

• Gort Juanpere, Ezequiel. Història de Falset. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2003. ISBN 978-84-2320-659-9. 
• Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Bisbal de Falset

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Institut Cartogràfic de Catalunya
• «La Bisbal de Falset». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.