Bòrax

Bòrax
Cristalls de bòrax procedents de Kramer, Califòrnia, Estats Units
Fórmula química	Na₂[B₄O₅(OH)₄]·8H₂O
Epònim	blanc
Classificació
Categoria	borats
Nickel-Strunz 10a ed.	6.DA.10
Nickel-Strunz 9a ed.	6.DA.10
Nickel-Strunz 8a ed.	Vc/B.05
Dana	26.4.1.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Color	incolor, blanc, gris groguenc
Exfoliació	perfecta
Fractura	concoidal
Duresa	2 a 2,5
Lluïssor	vítria, grassa
Color de la ratlla	blanca
Densitat	1,7 a 1,8
Solubilitat	aigua
Magnetisme	diamagnètic
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Brx
Referències	[1]

El bòrax (de l'àrab buraq, blanc) és un mineral de la classe dels borats compost d'aigua gairebé en un 50%. És una de les principals menes de bor. Va ser descobert el 1546 a Ladakh, Jammu i Caixmir, India. També és conegut pel nom que defineix la seva composició química: Borat de sodi o tetraborat de sodi ; i també és anomenat de vegades tincal, nom que prové del sànscrit.^[2]

És un cristall blanc i suau que es dissol fàcilment en aigua. Si es deixa reposar a l'aire lliure, perd lentament la seva hidratació i es converteix en tincalconita: (Na₂B₄O₇·5H₂O). El bòrax comercial generalment es deshidrata en part.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, el bòrax pertany a «06.DA: Nesotetraborats» juntament amb els següents minerals: tincalconita, hungchaoïta, fedorovskita, roweïta, hidroclorborita, uralborita, borcarita, numanoïta i fontarnauïta.

El bòrax té un comportament amfòter en solució, el que permet regular el pH en dissolucions i productes químics en base aquosa. La dissolució d'ambdues sals en aigua és lenta i a més a baixa concentració (6%). El bòrax té la propietat de dissoldre òxids metàl·lics quan aquest compost es fusiona amb ells. Té un millor comportament dissolt si el pH està entre 12 i 13, formant-se sals de BO^2- en ambient alcalí.

El bòrax s'origina de manera natural en els dipòsits d'evaporites produïts per l'evaporació contínua dels llacs estacionaris. Els dipòsits més importants es troben prop de Boron, Califòrnia i d'altres llocs del sud-oest americà, en les llacunes salines a Bolívia, el Desert d'Atacama a Xile, i el Tibet. El bòrax també es pot sintetitzar a partir d'altres compostos del bor. Es troba associat comunament a ulexita, trona, thenardita, nitratina, hanksita, halita, guix, glauberita, gaylussita, calcita i aftitalita.

El Bòrax és el nom comercial de la sal de bor i se serveix en forma pentahidratada o decahidrada (5-10 mols d'aigua). Aquest producte és usat en manufactures de vidre, components de pintures, soldadures, preservant de fustes, desoxidant i com a ingredient en adobs foliars. El bòrax s'utilitza àmpliament en detergents, suavitzants, sabons, desinfectants i pesticides. S'utilitza en la fabricació d'esmalts, vidre i ceràmica. També es converteix fàcilment en àcid bòric o en borat, que tenen molts usos. Una barreja de clorur de bòrax i amoni s'utilitza com a fundent (flux) en soldar ferro i acer. La seva funció és baixar el punt de fusió de l'òxid de ferro.

El bòrax també s'utilitza barrejat amb aigua com a fondent en soldar or, plata, etc. en joieria. Permet que el metall fos flueixi uniformement sobre el motlle, i conserva la brillantor i el polit de la peça a soldar. Ataca cert tipus de pedres semiprecioses com tota la família de les zirconites, destruint-se aquestes al contacte amb el bòrax i una alta temperatura, necessària per fondre el metall.

També és habitual el seu ús per adulterar l'heroïna.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bòrax