Alfabet arameu
Tipus | abjad, escriptura natural i escriptura de caixa única |
---|---|
Llengües | arameu i Imperial Aramaic (en) |
Creació | 800 aC i segle VI aC |
Període | Des de l'any 800 aC i fins a l'any 600 dC. |
Basat en | alfabet fenici |
Sistema pare | Jeroglífic egipci
|
Sistemes fills | Alfabet àrab Alfabet hebreu Alfabet nabateu Alfabet siríac Alfabet palmireà Alfabet mandeu Alfabet brahmi Escriptura pahlaví Alfabet sogdià Kharosthi |
Sistemes germans | Alfabet hebreu |
ISO 15924 | Armi (124 ) |
Direcció del text | de dreta a esquerra |
Interval Unicode | U+10840–U+1085F |
L'alfabet arameu és un alfabet abjad dissenyat per escriure l'arameu. Com els altres abjads, totes les lletres representen consonants; algunes matres lectionis són consonants que també representen vocals llargues.
Les inscripcions més recents en l'idioma arameu usen l'alfabet fenici. Llavors l'alfabet es desenvolupà en la forma mostrada a sota. L'ús de l'arameu com una lingua franca a través de l'Orient Mitjà des del segle viii aC portà a l'adopció gradual de l'alfabet arameu per escriure l'hebreu. Abans, l'hebreu s'escrivia emprant un alfabet proper al fenici, anomenat l'alfabet paleohebreu.
Els alfabets hebreu i nabateu són una mica diferents en estil amb respecte a l'alfabet arameu. El desenvolupament de versions en cursiva de l'arameu porten a la creació dels alfabets siríac, palmireneà i mandeu. Aquestes escriptures formaren la base dels alfabets àrab, sogdià, orkhon i mongol. Controvertidament és reclamat com el possible origen dels alfabets índis.
Tot i que l'arameu es diferencia considerablement de l'hebreu, és un idioma afí a aquest, l'alfabet del qual consta de les mateixes lletres i gairebé els mateixos noms. Igual que l'hebreu, l'arameu s'escriu de dreta a esquerra i en un principi la seva escriptura era consonàntica. No obstant això, els masoretes afegiren punts vocàlics a l'arameu emprat a la Bíblia igual que ho feren amb l'hebreu. En estar en contacte amb altres llengües l'arameu va rebre llur influència.
Actualment l'arameu bíblic, els dialectes jueus neoarameus i l'idioma arameu del Talmud estan escrits amb alfabet hebreu. L'idioma siríac i els dialectes cristians neoarameus estan escrits amb alfabet siríac.
Alfabet arameu imperial
[modifica]Reescrit de A Grammar of Biblical Aramic de Franz Rosenthal; les formes foren emprades a l'Egipte, segle v aC.
Nom | Lletra | Unicode | Equivalent a l'hebreu | Equivalent al siríac | Equivalent a l'àrab | Equivalent al fenici | Equivalent al iemenita | Equivalent a l'amhàric | El so corresponent |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
'Ālap | 𐡀 | א | ܐ | ﺍ | 𐤀 | 𐩱 | አ | /ʔ/; /aː/, /eː/ | |
Bēṯ | 𐡁 | ב | ܒ | ب | 𐤁 | 𐩨 | በ | /b/, /v/ | |
Gāmal | 𐡂 | ג | ܓ | ج | 𐤂 | 𐩴 | ገ | /ɡ/, /ɣ/ | |
Dālaṯ | 𐡃 | ד | ܕ | د | 𐤃 | 𐩵 | ደ | /ð/, /d/ | |
Hē | 𐡄 | ה | ܗ | ﻩ | 𐤄 | 𐩠 | ሀ | /h/ | |
Wāw | 𐡅 | ו | ܘ | و | 𐤅 | 𐩥 | ወ | /w/; /oː/, /uː/ | |
Zain | 𐡆 | ז | ܙ | ز | 𐤆 | 𐩸 | ዘ | /z/ | |
Ḥēṯ | 𐡇 | ח | ܚ | ح | 𐤇 | 𐩢 | ሐ | /ħ/ /X/ | |
Ṭēṯ | 𐡈 | ט | ܛ | ط | 𐤈 | 𐩷 | ጠ | emfàtic /tˤ/ | |
Yōḏ | 𐡉 | י | ܝ | ﻱ | 𐤉 | 𐩺 | የ | /j/; /iː/, /eː/ | |
Kāp | 𐡊 | כ | ܟ | ك | 𐤊 | 𐩫 | ከ | /k/, /x/ | |
Lāmaḏ | 𐡋 | ל | ܠ | ل | 𐤋 | 𐩡 | ለ | /l/ | |
Mīm | 𐡌 | מ | ܡ | ﻡ | 𐤌 | 𐩣 | መ | /m/ | |
Nūn | 𐡍 | נ | ܢ | ﻥ | 𐤍 | 𐩬 | ነ | /n/ | |
Semkaṯ | 𐡎 | ס | ܣ | - | 𐤎 | 𐩯 | ሰ | /s/ | |
ʿĒ | 𐡏 | ע | ܥ | ع | 𐤏 | 𐩲 | ዐ | /ʕ/ | |
Pē | 𐡐 | פ | ܦ | ف | 𐤐 | 𐩰 | ፈ | /p/, /f/ | |
Ṣāḏē | , | 𐡑 | צ | ܨ | ص | 𐤑 | 𐩮 | ጸ | emfàtic /sˤ/ |
Qōp | 𐡒 | ק | ܩ | ق | 𐤒 | 𐩤 | ቀ | /q/ | |
Rēš | 𐡓 | ר | ܪ | ر | 𐤓 | 𐩧 | ረ | /r/ | |
Šīn | 𐡔 | ש | ܫ | ش | 𐤔 | 𐩦 | ሠ | /ʃ/ | |
Taw | 𐡕 | ת | ܬ | ت | 𐤕 | 𐩩 | ተ | /t/, /θ/ |
Fonts Unicode
[modifica]- Per poder veure els caràcters arameus pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
- Per poder veure els caràcters fenicis pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
- Per poder veure els caràcters sud-aràbics pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
- Per poder veure els caràcters amhàrics pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.