Al-Ikhlàs

*Al-Ikhlàs*
	;
Tipus	sura
Fitxa
Llengua	àrab
Dades i xifres
Tema	sinceritat a l'Islam
Sèrie
Part de	Alcorà
Altres
Identificador Library of Congress Classification	BP129.8
	Fitxer d'àudio parlat (àrab)

La sura *Al-Ikhlas* a un exemplar cal·ligràfic del segle XVIII

Al-Ikhlàs (àrab: الإخلاص, al-Iẖlāṣ, ‘l'Adhesió’, ‘el Lliurament’, ‘la Sinceritat’, ‘la Lleialtat’, ‘la Puresa’^[1]) o L'oració perfecta,^[2] igualment coneguda com a At-Tawhid (àrab: التوحيد, at-Tawḥīd, ‘el Monoteisme’^[3]), és la sura 112 de l'Alcorà.^[4] Tracta de la doctrina de la unitat i unicitat de Déu (tawhid), fonament de l'islam, i consta de quatre versicles (aleies).^[4] Juntament amb la primera sura, Al-Fàtiha (L'obertura) i amb les dues darreres sures, 113 Al-Fàlaq i 114 An-Nas, conegudes com Al-Muawwidhatayn, constitueix una de les més populars de la fe islàmica i sovint forma part de l'oració dels creients.

Text

Text àrab

«	بِسْمِ ٱللَّهِ ٱلرَّحْمَـٰنِ ٱلرَّحِيمِ قُلْ هُوَ اللَّهُ أَحَدٌ ^١ اللَّهُ الصَّمَدُ ^٢ لَمْ يَلِدْ وَلَمْ يُولَدْ ^٣ وَلَمْ يَكُن لَّهُ كُفُوًا أَحَدٌ ^٤	»
— Alcorà 113:1–4

Traduccions

«	¹ Digues [profeta]: Hi ha Déu, és U ² Déu de plenitud ³ Que no engendrà ni fou engendrat ⁴ Que no n'hi ha cap d'igual.	»
— Alcorà 112:1–4, ^[5]

«	En el nom de Déu Únic, Al·là, el Compassiu per excel·lència, el molt Misericordiós! Digues [profeta]: «Ell és Al·là, Déu, l'Únic!¹ Ell és Al·là, Fonamental, Ell és Etern!² Ell no ha engendrat, no és engendrar!³ No hi ha ningú que se li assembli! Ell no té parió, Ell no té igual!».⁴	»
— Alcorà 112:1–4 (traduït per Míkel de Epalza)

Referències

↑ Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. «خلص». ISBN 978-84-412-1546-7.
↑ Míkel de Epalza (trad.). L'Alcorà. Barcelona: Proa, 2001. ISBN 84-8256-958-9.
↑ Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. «وحد». ISBN 978-84-412-1546-7.
↑ ^4,0 ^4,1 Míkel de Epalza (trad.). L'Alcorà. Barcelona: Proa, 2001, p. 977. ISBN 84-8256-958-9.
↑ Espinet i Burunat, Francesc. Religió i política a l'Alcorà i altres assaigs. Barcelona: U.A.B., 1997. ISBN 84-490-0867-0.

Vegeu també

Llista de sures de l'Alcorà

[1] Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. «خلص». ISBN 978-84-412-1546-7.

[2] Míkel de Epalza (trad.). L'Alcorà. Barcelona: Proa, 2001. ISBN 84-8256-958-9.

[3] Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. «وحد». ISBN 978-84-412-1546-7.

[:0-4] 4,0 ^4,1 Míkel de Epalza (trad.). L'Alcorà. Barcelona: Proa, 2001, p. 977. ISBN 84-8256-958-9.

[5] Espinet i Burunat, Francesc. Religió i política a l'Alcorà i altres assaigs. Barcelona: U.A.B., 1997. ISBN 84-490-0867-0.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]