225 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 225 aC (ccxxv aC) |
| Islàmic | 872 aH – 871 aH |
| Xinès | 2472 – 2473 |
| Hebreu | 3536 – 3537 |
| Calendaris hindús | -169 – -168 (Vikram Samvat) 2877 – 2878 (Kali Yuga) |
| Persa | 846 BP – 845 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 26 |
| Ab urbe condita | 529 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC | |
| Dècades | |
| 250 aC 240 aC 230 aC - 220 aC - 210 aC 200 aC 190 aC | |
| Anys | |
| 228 aC 227 aC 226 aC - 225 aC - 224 aC 223 aC 222 aC | |
L'any 225 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Pap i Règul (o també any 529 ab urbe condita). L'ús del nom «225 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
[modifica]Imperi Selèucida
[modifica]- Puja al tron Seleuc III Ceraune a la mort del seu pare Seleuc II Cal·linic. Seleuc III reuneix un gran exèrcit per travessar les Muntanyes del Taure i desposseir Àtal I de Pèrgam de les terres que havia anat incorporant al seu regne. Envia un exèrcit sota el comandament d'Andròmac, oncle de Seleuc III, contra la part de Frígia ocupada per Àtal de Pèrgam. L'exèrcit és derrotat i Andròmac fet presoner i enviat a Egipte.[2]
Antiga Roma
[modifica]- Aquest any són elegits cònsols Luci Emili Pap i Gai Atili Règul.[3]
- Règul va a l'illa de Sardenya que s'havia revoltat. Ràpidament posa fi a la revolta i en tornar a Itàlia lluita contra els gals que s'havien acostat a Etrúria.[4]
- Emili Pap dirigeix la batalla de Fèsules contra els gals cisalpins, que als darrers anys començaven a mostrar hostilitat i havien rebut ajut de l'altre costat dels Alps.[5]
- Pap s'estaciona a Ariminium i un segon exèrcit comandat per un pretor va a Etrúria. Els gals avancen cap a Etrúria i derroten el pretor romà, a qui l'arribada de Pap salva de la destrucció. Els gals avancen cap a la costa de Ligúria, i allí Règul, que tornant de Sardenya ha desembarcat prop de Pisae els ataca. Els gals lliuren una batalla molt ferotge, la batalla de Telamó. Règul mor a la lluita però els gals en surten derrotats. Quaranta mil gals moren en aquesta batalla i deu mil són fets presoners, entre ells el rei gal Concolità. Emili Pap avança cap al país dels bois i el devasta, però al cap de pocs dies retorna a Roma on celebra un triomf.[6][7][8]
Necrològiques
[modifica]- El cònsol Gai Atili Règul mor en la batalla de Telamó, contra els gals.[9]
- Aneroestes, un dels caps dels gals, es suïcida després de la batalla de Telamó desesperat per la derrota.[10]
- Seleuc II Cal·linic, rei selèucida, mor quan cau del cavall i el succeeix el seu fill Alexandre, amb el nom de Seleuc III Ceraune.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ 2,0 2,1 Polibi. Història, IV, 48; V, 40
- ↑ Joan Zonaràs. Compendi d'història, VIII, 20
- ↑ Polibi. Història, II, 27
- ↑ Polibi. Història, II, 25
- ↑ Polibi. Història, II, 23-31
- ↑ Joan Zonaràs. Compendi d'història, VIII, 21
- ↑ Luci Anneu Flor. Epitome de Gestis Romanorum, II, 4
- ↑ Polibi. Història, II, 30
- ↑ Polibi. Història, II, 26
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 225 aC