Nothing Special   »   [go: up one dir, main page]

Vés al contingut

225 aC

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 10:53, 16 nov 2024 amb l'última edició de EVA3.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Infotaula nombre225 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià225 aC (ccxxv aC)
Islàmic872 aH – 871 aH
Xinès2472 – 2473
Hebreu3536 – 3537
Calendaris hindús-169 – -168 (Vikram Samvat)
2877 – 2878 (Kali Yuga)
Persa846 BP – 845 BP
Armeni-
Rúnic26
Ab urbe condita529
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC
Dècades
250 aC 240 aC 230 aC - 220 aC - 210 aC 200 aC 190 aC
Anys
228 aC 227 aC 226 aC - 225 aC - 224 aC 223 aC 222 aC

L'any 225 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Pap i Règul (o també any 529 ab urbe condita). L'ús del nom «225 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Esdeveniments

[modifica]

Imperi Selèucida

[modifica]
  • Puja al tron Seleuc III Ceraune a la mort del seu pare Seleuc II Cal·linic. Seleuc III reuneix un gran exèrcit per travessar les Muntanyes del Taure i desposseir Àtal I de Pèrgam de les terres que havia anat incorporant al seu regne. Envia un exèrcit sota el comandament d'Andròmac, oncle de Seleuc III, contra la part de Frígia ocupada per Àtal de Pèrgam. L'exèrcit és derrotat i Andròmac fet presoner i enviat a Egipte.[2]

Antiga Roma

[modifica]
  • Aquest any són elegits cònsols Luci Emili Pap i Gai Atili Règul.[3]
  • Règul va a l'illa de Sardenya que s'havia revoltat. Ràpidament posa fi a la revolta i en tornar a Itàlia lluita contra els gals que s'havien acostat a Etrúria.[4]
  • Emili Pap dirigeix la batalla de Fèsules contra els gals cisalpins, que als darrers anys començaven a mostrar hostilitat i havien rebut ajut de l'altre costat dels Alps.[5]
  • Pap s'estaciona a Ariminium i un segon exèrcit comandat per un pretor va a Etrúria. Els gals avancen cap a Etrúria i derroten el pretor romà, a qui l'arribada de Pap salva de la destrucció. Els gals avancen cap a la costa de Ligúria, i allí Règul, que tornant de Sardenya ha desembarcat prop de Pisae els ataca. Els gals lliuren una batalla molt ferotge, la batalla de Telamó. Règul mor a la lluita però els gals en surten derrotats. Quaranta mil gals moren en aquesta batalla i deu mil són fets presoners, entre ells el rei gal Concolità. Emili Pap avança cap al país dels bois i el devasta, però al cap de pocs dies retorna a Roma on celebra un triomf.[6][7][8]

Necrològiques

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. 2,0 2,1 Polibi. Història, IV, 48; V, 40
  3. Joan Zonaràs. Compendi d'història, VIII, 20
  4. Polibi. Història, II, 27
  5. Polibi. Història, II, 25
  6. Polibi. Història, II, 23-31
  7. Joan Zonaràs. Compendi d'història, VIII, 21
  8. Luci Anneu Flor. Epitome de Gestis Romanorum, II, 4
  9. Polibi. Història, II, 30
  10. Polibi. Història, II, 26