rival

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /riˈβaɫ/, balear /riˈvaɫ/
Occidental:	nord-occidental /riˈβaɫ/
	valencià /riˈvaɫ/, /riˈβaɫ/

• Rimes: -al
• Homòfon: ribald
• Etimologia: Del llatí rīvālis ‎(«que compateix el mateix corrent d’aigua», literalment «del rierol»), de rivus ‎(«rierol, riera, rec»), segle XVI.

rival inv. ‎(plural rivals)

1. Que rivalitza amb algú o alguna cosa

rival m. f. ‎(plural rivals)

1. Adversari que busca competir amb algú o alguna cosa per assolir un objectiu.

   Dues ciutats rivals. Dues artistes rivals.

2. Algú o alguna cosa que aspira a superar-ne una altra.

   No té rival en la producció audiovisual.

• Síl·labes: ri·val (2)
• Anagrames: vilar, viral

• Obres de referència: DIEC, GDLC

• Pronúncia: /ˈraɪvəl/ àudio (EUA) ^ⓘ

rival ‎(no comparable)

1. rival

• Diccionari Anglès-Català de Codi Obert (DACCO)

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \riˈβal\

Americà: alt /riˈbal/, baix \riˈβal\

• Rimes: -al

rival m. f. ‎(plural rivales)

1. rival

• Síl·labes: ri·val (2)