llàstima
Català
[modifica]- Pronúncia(i): oriental ⓘ, occidental /ˈʎas.ti.ma/
- Etimologia: Del castellà lástima, segle XVI, de lastimar, del llatí vulgar *blastēmāre («blastomar»), del llatí tardà blasphemāre («blasfemar»).
Nom
[modifica]llàstima f. (plural llàstimes)
- pietat
- Allò que inspira pietat.
Traduccions
[modifica]2. Allò que inspira pietat.
- Alemany: Mitleid (de) n.
- Anglès: pity (en)
- Belarús: жаль (be) m. (jal)
- Búlgar: жал (bg) m. (jal)
- Castellà: lástima (es) f., pena (es) f.
- Danès: synd (da) c.
- Esperanto: domaĝo (eo)
- Finès: sääli (fi)
- Francès: peine (fr) f., dommage (fr) m.
- Gallec: pena (gl) f., mágoa (gl) f.
- Georgià: სამწუხარო (ka) (samtsúkharo)
- Hongarès: kár (hu)
- Ídix: שאָד (yi) m.
- Irlandès: trua (ga) f.
- Italià: peccato (it) m.
- Japonès: 残念 (ja)
- Neerlandès: jammer (nl)
- Polonès: szkoda (pl) f.
- Portuguès: pena (pt) f.
- Romanès: păcat (ro) n.
- Rus: жаль (ru) f. (jal)
- Suec: synd (sv) c.
- Txec: škoda (cs) f.
- Ucraïnès: жаль (uk) m. (jal)
- Xinès: 可惜 (zh) (kěxī)