jo

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈʒɔ/^ⓘ, /ˈjɔ/, occidental /ˈjo/, /ˈjɔ/
• Rimes: -ɔ (vegeu la distribució en les notes)
• Etimologia: Del català antic io, del llatí vulgar *eo per reducció semiconsonàntica de la vocal, del clàssic ego per reducció de la consonant, segle XI. Doblet del cultisme ego.

jo

1. Pronom tònic de primera persona del singular.

• La pronúncia formal /ˈʒɔ/ predomina en septentrional, gironí, mallorquí, menorquí i nord-occidental septentrional. Pot alternar amb /ˈjɔ/ en pronúncia relaxada o sintàctica per contacte vocàlic.
• La pronúncia ˈ/jɔ/ predomina en central no gironí, nord-occidental no septentrional, valencià septentrional i eivissenc. Pot alternar amb /ˈʒɔ/ en pronúncia emfàtica o en registres formals.
• La pronúncia ˈ/jo/ predomina en valencià meridional i en la franja de Ponent.

jo m. ‎(plural jos)

1. Identitat de l'ésser.
2. En alguns corrents psicològics, part de la ment entre el superjo (consciència) i l'allò (instint o inconscient).

jo

1. (pilota) Expressió amb què un jugador indica a un company d'equip que li deixi lliure la pista de joc per tornar ell la pilota.

• meua, meva
• canxa (pilota basca)
• fuig (pilota valenciana)
• vaig (pilota valenciana)

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot
• Atles lingüístic del domini català
• jo. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /jo/
• Etimologia: De j.

jo ‎(acusatiu jo-on, plural jo-oj, acusatiu plural jo-ojn)

1. Nom de la tretzena lletra de l'alfabet esperantista.

• j (lletra)
• i (anterior), ĵo (posterior)

• Per a més informació vegeu l'entrada al Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto sobre jo

• Pronúncia: /dʒo/

jo !

1. (pilota basca) va

• jo. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ʒu/, /ju/

jo

1. (gascó) forma alternativa de ieu