forma

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈfor.mə/, occidental /ˈfoɾ.ma/
• Rimes: -oɾma
• Etimologia: Del llatí forma, segle XIII.

forma f. ‎(plural formes)

1. Aspecte que distingeix un objecte d'altres.

   Aquest cotxe té una forma molt especial.

2. manera, tipus
3. Conjunt de característiques externes amb què es pot identificar un grup d'objectes.

   Aquesta finestra té forma rodona.

4. Manera d'actuar.

   No poseu les capses de forma que tapin l'entrada.

• estar en forma = tenir bona salut i fer exercici regularment
• estar en baixa forma = estar abatut
• no haver-hi forma = ser en va

formar, informar, deformar, formació, formatiu, formal, reforma

• camí, manera, mode
• configuració
• estil, guisa, manera, mode
• estructura
• expressió, representació
• figura, silueta
• manera

forma

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de formar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb formar.

• Síl·labes: for·ma (2)
• Anagrama: mofar

• Obres de referència: DIEC, GDLC

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfoɾ.ma/
• Rimes: -oɾma

forma f. ‎(plural formas)

1. forma

• Síl·labes: for·ma (2)

• Pronúncia^ⓘ: /ˈfor.ma/

forma f. ‎(plural forme)

1. forma

• Síl·labes: fór·ma (2)