avenir

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.βəˈni/, balear /ə.vəˈni/
Occidental:	nord-occidental /a.βeˈni/
	valencià /a.veˈniɾ/, /a.βeˈni/

• Rimes: -i(ɾ)
• Etimologia: Verb: del llatí advenīre ‎(«arribar»), segle XIII. Doblet de advenir.
• Etimologia: Nom: de (temps) a venir, calc semàntic del francès avenir o de l’italià avvenire, segle XIV.

avenir pron., trans. ‎(pronominal avenir-se)

1. Fer posar d’acord.
2. (pronominal) Posar-se d’acord, deixar de discrepar.
3. (pronominal) Mantenir una bona relació, entendre’s, coincidir.

   Els dos germans s’avenen molt, tot i ser diferents.

4. (pronominal) Conformar-se.

   S’avenen a qualsevol cosa.

5. (pronominal) Acceptar quelcom, conformar-s’hi.

   No me’n puc avenir de què en Manel s'hagi mort

6. (pronominal) Adaptar-se, harmonitzar.

   Aquests colors no s’avenen.

Paradigmes de flexió: avinc, avé, avenim
Vocal rizotònica: /e/

• no saber-se'n avenir, no poder-se’n avenir

avenir m. ‎(plural avenirs)

1. Temps futur, esdevenidor.
2. Situació futura, que ha d’esdevenir-se.

• Síl·labes: a·ve·nir (3)
• Heterograma de 6 lletres (aeinrv)
• Anagrames: envair, enviar, varien, verina, verinà, viaren, vinera

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot