Participación infantil. Un ejemplo de ejercicio de ciudadanía desde la escuela: los Municipios Escolares en Perú.

38 Educació Social La participació infantil. Marta Martínez E ::1 ｾ＠ a: Un exemple d'exercici de ciutadan ia des de I'escola: els Municipios Escolares al Perú En els últims anys, en el marc del debat sobre I'exercici deis drets de la infancia, ha estat la participació infanti l un deis temes que més interes i desafi aments ha desvetllal. En aquest número monografi c, hem considerat oportú presentar alguna ex periencia que pogués tenir un element il·lustrati u de com fomentar, exercir i enfortir els drets de participació deis nens i nenes en els seus contextos més immediats. És per aixo que hem triat una ex periencia la traj ectori a de laqual ha ti ngutu n impacte altarnent positiu i una perd urabi litatenel temps, digna de sertingudaen compte. Es tracta del Programa Nacional de Mu nicipios Escolares (MMEE), coordinat per I'ONG peruana Acción por los Niiíos. Paraules c1au Ciutadan ia, Democracia, Drets de la in fancia, Participació infantil La participación infantil. Un ejemplo de ejercicio de ciudadanía desde la escuela: los Municipios Escolares en Perú Children 's participation , An example of exercising citizenship from schools: Municipios Escola res (School Municipalities) in Peru En los últimos O/lOS, en el marco del deba/e sobre el ejercicio de los derechos de la in/ancia, ha sido la participación infan/il uno de los lemas que más interés y desafíos ha desvelado. En es/e número monográfico, hemos considerado oportuno presentar alguna experiencia que pudiese tener un elemento ilus/rarivo de como fomentar, ejercer y fo rtalecer los de rechos de participación de niños y nil1as en sus con/ex/os más inmediatos. Es por es/o que hemos escog ido una experiencia cuya trayectoria ha tenido un impacto alramente positiva y una perdurabilidad en el tiempo, d igna de ser tenida en cuenta. Se Ira /a del Programa Nacional de Municipios Escolares (MM EE), coordinado por la ONG peruana Acc ión por los Niños. Recelllly, children 's participa/ion has been one of /h e mas/ in/eres /ing and challenging /opi cs in /h e de ba /e on /he exercise of children 's righ/s. !t/ /his 1Il01l0graphic issue, lVe felr i/ app ropria /e / 0 pres en/ a n exp e ri en ce /h a / co uld illu s /ra /e holV children 's righ/s to participa/e ill /heir I//OS / im m ed ia/e ell vi ronm en/ can b e fos/ered, exercised and s/reng/hened. The expe rience lVe chos e has had a high ly pos i/i ve and las/illg impac/ and offered valuable ill sigh/: /his is /he na /ional 5chool lIl ull icipali/ies prog ramm e, Prog rama Nac ional de Muni cipi os Esco lares ( PNME), coo rd ina/ed by /he Peru vian NGO Acción por los Niños. Palabras clave Ciudada nía, Democ racia, Derechos de la infa ncia, Participac ión infantil Key words Ci/izenship , Delllocracy, Ch ildhood righ/s, Childrell 's participa/ion Autor: Marta Martínez Article: La participació infantil. Un exemple d'exercici de ciutadania des de I'escola: els Municipios Escola res al Perú Referencia: Educació Social, núm. 38 p94-p104. ａ､ｲ･ｾ｡＠ professional: Consultora en Evaluación de Proyectos y Derechos de la Infancia MARTAMARTINEZM @telefonica.net 94 I ｾ＠ Educació Social 38 La situació de la infancia després de la Convenció Introducció En els últim s anys, en el marc del debat sobre I' exercici deis drets de is nens i nenes. ha estat la parti cipac ió infantil un deis temes que més gran interes i desafi aments ha desvetll at. Han estat multitud les ini ciati ves: publicacions, conferenc ies, investi gac io ns, projectes; diversos els contextos: totes les edats, en pálsos de tot el món, vari ades les instituc ions: agencies de Nacions Unides, governs nacionals, autono mics i locals, ONG s nacionals i internac ionals, grups comunitari s, esco les, mov iments socia ls; i encara més di versos e ls enfoca ments i de fini c ions: punts de vista practi cs, argumentac ió des deis drets humans. Aix í, trobem múltiples experiencies que s' inspiren en mares teorics i de referencia més o menys desenvolupats, fin s i tot aquelles que respo nen a importants intu'ic ions pero que no han aconseguit sosten ir-se en mares més formals. Pro li fe ren més les avinenteses/situac ions puntuals, amb ampli resso medi ati c, pero encara són ese as ses les ex periencies sostingudes. En aquest número monogrMic, a més de presentar diferents ex periencies en el marc del nostre país, s' ha considerat oportú presentar alguna experi enc ia que pogués tenir un element il ·lustratiu de com fomentar, exerc ir i enfortir els drets de parti cipac ió de is nens i nenes en els seus contex tos més immedi ats. És per aixo que per a la nostra contribució hem tri at una experi enc ia la trajectori a de la qual ha tingut un impacte altament pos itiu i una perdurabilitat en el temps, digna de sertingudaen compte. Es trac ta del Programa Nacional de Municipios Escolares (M MEE) , coordinat per I' ONG peruana Acción por los Nií70s (www.acc ionporl oninos.org.pe) que cerca desenvolupar. in stitucionalitzar i generalilzar a escala nac ional, un model d ' opinió, parti cipació i organitzac ió de nens, nenes i adolescents 2 • Els municipis escolars. Qué són els Municipis Escolars? Els Municipis Escolars són una forma d'organització de nens, nenes que es desenvolupa en el marc de les escoles, a través de la qual els estudiants duen a terme activitats que contribueixen a la seva formació integral Els Muni cipi s Esco lars són una fo rma d 'organització de nens, ne nes i adolescents que es desenvolupa en e l marc de les escoles, a través de la qual e ls estudi ants duen a terme ac ti vitats que contribuei xen a la se va formac ió integral, pro movent val ors de ciutadani a i democrac ia; a través d ' ell s els nens i nenes troben un espai formatiu on poden opinar, participar i organitzar-se amb els seus companys/es de I'escola en el seu propi benefi ci, el de la seva esco la i e l de les seves comunitats. 1 95 38 Educació Social L'objectiu era bastir un pont que portés la participació des del món tradicionalment tancat de les escoles fins al municipi D'aquesta manera, els ME són un espai , d'aprenentatge, que contribueix a la incorporació activa en la vida escolar i comunitaria dei s nens, des d'edat primerenca. La seva filosofia es basaen els drets recollits en la Convenció sobre Drets del Nen (CDN), fent un especial emfasi en els drets d'opini ó, parti cipació i organització, precisament els drets que més gran resistencia i dificultat han trobat en un món encara adu ltocentric. L 'obj ectiu era bastir un ponl que portés la participació des del món tradicionalment tancat de les escoles fin s al municipi (Terreros, C. i Tibblin, A. circo 2004: 16). Entre els seus principals objectius destaquen (Briceño, 1999; citat a Terrero o.cit): reconeixer els nens com a subjectes socials i la seva capacitat d'assumir responsabilitats,fins i tot des d 'edats primerenques, pel desenvolu pament personal , familiar i comunal fer participar als nens I'aprenentatge, defensa i exercici deis seus drets servir com a exemple sobre com aconseguir el dret a I'organitzac ió, participació i opinió posar els nens com a protagoni stes en el desenvolupament de ci uladani a reconeixer els ME com a organitzacions infantils representar els nens en la presa de decisions que afecten les seves vides canalitzar diferents activitats pedagogiques, dins i rora del currícu lum escolar capacitar els docents en la participació democratica, trencant amb les practiques tradicionals delmón escolar com el paternalisme i autoritari me Els seus inicis es remunten a 1996, qu an I' ONG Save rhe Children Suecia (Oficina Regional per a America L1atina al Perú) després de diversos anys de dictadura militar i els anhels de la poblac ió peruana per un sistema democratic , creaven un escenari apropiat, iniciant-se el programa en 80 escoles de Perú . La idea inicial era crear uns estandards basics, elaborant les normes i reglaments3 per al seu bon funcionament. Hi havia una tasca per a dur a terme: capacilar tots els agents educatius (direcció, professorat i alumnat) produir i di stribuir els material s necessaris (impressió d' estaluts, material educatiu , cartell s així com les urnes de votació -al Perú ánforas-) proporcionades per I'Oficina Nacional de Processos Electorals (ONPE 4 ). Ates que I' ex perienci a ha estat positiva i que ha desvetllat interes, un any més tard s' iniciava el programa a escala nacional com un mitja de millorar la paJticipació democratica; tol i que no va ser exempt de cert descredit d'alguns adults, que consideraven la iniciativa "una perdua de temps". Així, a I'any 1999 el programa continua de manera més solida sota la coordinació nacional d' Acción por los Nií1.os i amb la paJticipació d' una xarxa de set ONG 's5 com a organismes execulors. 96 I Educació Social 38 La situació de la infancia després de la Convenció Com s'organitza un Municipi Escolar? Cada Municipi Escolar compte amb tres instancies de govern : un Consell Escolar a cada centre educatiu ; un Consell d ' Aula present a cada saló (aula al Perú) de c1asse: els nens i nenes e legeixen com a representants; i les Comissions de Treball. El Consell Escolar és I' organ que rec ull els interessos de I'alumnat, és representat per un/a Alcalde/ssa, un/a Tinent d 'Alcalde/ssa (a carrec de les finances que són auditades 6 ) i quatre Regidors: regidor/a d' Educac ió, Cu ltura i Esports, regidor/a de Salut i Ambient, regidor/a de Producc ió i Serveis i regidor/a de Drets del Nen. El ConseLl elabora el Pl a d' Acció i recull les principals acti vitats a desenvolupar. Igualment avaluen e ls pl ans de treball amb I'assessoria i suport deis docents. Entre les funci ons de I' Alcalde/ssa Escolar destaca la de representar la seva institució educativa en acti vitats internes o ex ternes referides a accions propies del ME. De la mate ixa manera, coordina i garanteix la posada en marxa del pla de treball del muni cipi escolar, convoca i coordina les assemblees de l Municipi Esco lar, amb caracter informatiu, quan calgui i sempre que no generi la perdua de c1asses. EIs ME desenvolu pen les seves acti vitats a través de les Comissions de Treball espec ialitzades, integrades pels quatre reg idors de cada líni a d' acti vitats deis COl1sells d 'Aula. Comissió d'Educació, Cultura i Esports. S' hi desenvolupen aCli vilats de molt diversa naluralesa: elaborac ió de la premsa escolar/periodi c mural; posada en marxa d' una radi o esco lar; organitzac ió d'esdeveniments esportiu s; organització de danses fo lkl oriques; equipament de la bibli oteca escolar i aul a informatica; vis ites o passeigs a museus. Comissió de Salut i Ambient. S' hi gestiona la dotac ió de la Farmaciola Escolar, acti vitats de prevenció i control de la salut i prevenció de drogoadd icc ions (neteja i defensa del medi ambient, la plantació d'arbres al pati de l' escola). Comissió Projectes Productius i Serveis. Posa en marxa projectes prod uctiu s com bi o-horts, granges, reciclatge; quiosc escolar; acti vitats pro-fons : com organització d' un bingo, rifes, concursos, fires; tasques de manteniment (pintat de parets, mobiliari , pi ssarres, serveis higieni cs, arees verdes, etc) . Comissió Drets del Nen. Ed ucació ciutadana i capac itació en li deratge ; defe nsori a escolar (de ri vac ió de casos a o rgani smes espec ialitzats Defensori es Municipals de la In fantesa i Adolescencia-DEMUNAS7, Co mi ssa ri es , Defe nso ri a de l Pob le); realització de ca mp a nyes (mallractament, abús sex ual, drets de l nen); promoció de no rmes responsabilitats (puntualitat, modals, ordre, neteja, di sc iplina). 1 97 38 Educació Social Les Comissions són, a més, un vincle entre I'escola i la comunitat o el barri on s'ubiquen Per mitj a deis Municipis Escolars, el conjunt deis alumnes d' una escola, compten amb un vehicle de comuni cació i coordinac ió entre ell s, amb els seus dirigents, professors i tutors. Les Comissions són, a més, un vincle entre I' escola i la comuni tat o el barri on s' ubiquen i els nens i nenes di sposen de les oportunes orientacions de les diferents instituc ions amb les quals cadascuna de les Comissions es pot coordinar per a la posada en practica de les seves activitats (Acción por los Niños, 2002) . Les eleccions estudiantils Per a molts nens i nenes, el di a més significatiu deis MM EE el constitueix la celebració de les eleccions8 . Els processos electorals als col·legis generen una cultura democratica, ja que els alumnes aprenen a organitzar-se i a donar-Ii forma, continuHat i fortalesa a les seves institucions dins I'a mbit escolar. Així, els educands, ｭｩｴｪ ｡ ｮ ｾ｡ ｮｴ＠ I' exerc ici del vot uni versal i secrel, hauran d'eleg ir els seus equips, alcalde o alcaldessa i als membres de la directi va del Municipi Escolar, que exerce ixen el seu carrec durant I' any que dura el curs escolar. Les diferents lIi stes electorals/candidatures al Consell Escolar les componen sis candidats i s'anomenen amb noms diversos, que ell s mateixos elege ixen: Alumnos Democráticos, Ju ventud, Esperanza y Mañana; Chicos del Futuro ; Sigamos Progresando, . .. (Terreros, C. o.cit .). Un cop presentades les candidatures s' inicia una campanya electora l on cada equip presenta les propostes, accions i promeses per a la se va escola. Les lIi stes es registren davant el Comite Electoral i reben capac itac ió prev ia de I'ONPE. Arriba aleshores el dia de les elecc ions, un dia festiu per a I' exerci ci de la democracia el procedimentdel qual és molt sembl ant a les eleccions municipals de la pobl ac ió adulta. La Mesa de Sufragio és presidida per dos alumnes que s'elegeixen per sOl1eig. El di a de les elecc ions, I'ONPE proporciona a les escoles que elegeixen els seus MMEE les ánforas/urnes i les mampares per garantir el vot secret. El Comite Electora l vigila la transparencia del procés, realitza I'escrutini juntament amb un membre de cada lIi sta competidora (a tall d'observadors) i I'escola es converteix en un veritable espai d'exercici de la 98 I Educació Social 38 La situació de la infancia després de la Convenció democrac ia. Després de l recompte, el Comite elabora un Acta les copies de la qual són lliurades a la Direcc ió del centre educatiu i als integrants de l Consell elegit. Posteri orment la candidatura guanyadora és reconeguda ofi cialment en una cerimoni a públi ca, en presencia de representants del Mini steri d' Educació i la comunitat, on reben les se ves credencials. Els nens i nenes, en parti cipar en l' elecc ió deis seus candidats, han d'aprendre a identifi car els líders que van a ser capa<;os de representar-los, sortint, d'aquesta manera, I' exercici de la parti cipac ió de I' espai estri ctament escolar. El Municipio Escolar me abrió una puerta y descubrí lOdo un mundo por explorar. (A lcaldessa, 15 anys. San Juan de Lurigancho-Lima) El municipi escolar és Participatiu: obert a tots els estudi ants del Centre Educatiu Descentralitzat: fun ciona des del ni vell d'aula Nacional: es desenvo lupa en tot e l país Integral: compl ementa el desenvolupament de continguts curricul ars, i aporten al desenvolupament de Valors, Ciutadani a i Democracia. Flexible: permet abordar "qual sevol" tema o acti vitat Racionalitzador: articul a qualsevol acti vitat o projecte des de o envers I' esco la Sostenible: no depen de recursos "especials". Institucionalitzat: té un func ionament permanent i basat en la normati vitat. Font : Acciól/ (Jor los N ili os (200 1) El rol deis adults La direcció deis diferents centres dóna suport al procés de posada en marxa i gesti ó deis MM EE per a la qual cosa conformen un equip de treball integrat pels tuto rs d' aul a, encarregats de reco lzar les accions propies de l' organització i la gesti ó deis Muni cipi s Escolars, així com als candidats en I' elaboració de les se ves pro postes. Entre les tasques de la direcció del Centre, en el marc deis MM EE, es troba I'e laborac ió d' un pl a de trebaJl en coordin ació amb les comi ss ions; promoc ionar la convivencia i di sciplina escolar democrati ca en la institució educati va; acompanyar en e l compliment del pl a de treball del ME així com coordin ar activitats conjuntes amb allres MM EE de la mateixa jurisdicc ió local, de di stri cte, provincial i/o regional. Com es pOI su posar, e l supo n i resposta deis adults en aquesta ex peri encia ha estat molt di versa. TOl i que amb el pas de is anys i en ve ure la responsabilitat amb que e ls nens i nenes ass umeixen els diferents rols, podem assenyal ar que 1 99 38 Educació Social Es tracta d'un programa que contribueix a canviar les imatges i visions que els adults hem tingut tradicionalment sobre la infancia es tracta d' un programa que contribueix a canviar les imatges i visions que els adults hem tingut tradicionalment sobre la in fa ncia; ara és més factib le reconeixer les seves capacitats i recursos en l' exercici deIs seus drets d' ex pressió, participació i organització. Tu vimos muchas dificultades con el director. A veces no nos escuchaha. no tenía tiempo. El lado positivo f ue que tuvimos que aprender a formular nuestras demandas de tal manera que él tu viera que discw irlas (Manuel de Jesús Acosta Delgado, citat a ) Els docents assessors (o una persona o un equi p) donen suport en el dia a dia als integrants deIs MMEE; so l ser ass ignat per la direcció esco lar o pe l mateix Consell Escolar; són carrecs que es renoven cada any, cosa que implica la seva formació amb cada nova elecc ió escolar. Les princi pals di ficultats expressades pels docents en I' exercici d' aquest acompanyament són per un costat la carrega de treball ex istent, que fa di fíc il reunir-se amb els nens en I' horari escolar i la falta general de recursos a les esco les que no permet oferir un incentiu als qui exerceixen aquest carrec. Malgrat aq uestes di ficultats, el balanr; sembla posi tiu , la impressió general és que hi ha un compromís per part deIs docents per assegurar-se que tots els nens puguin partic ipar de l projecte. tot ex pressant les se ves inquietuds i opinions i ha contribu'l"t a una més gran entesa entre alumne, famílies i docents. Creo que esta experiencia nos ha camhiado a lOdos. Padres y niFíos han aprendido mucho trahajando j untos (A na Mad rid, doce nt d' Aza- Hu ancayo) Els docents en aquest sentit se sorprenen dava nt la troball a de les capacitats «oculte.s» deIs nens i nenes. canvien la se va visió sobre I' educació d'educar per al futur (Save the Children Suecia 2003 :30). Així ho expressa una de les docents que participa en el programa: «Lo bueno en el niño es que ya te opinan sin temor si no les sale bien algunas palabras ya no tienen temor, ya aceptan y se corri gen tambi én, opinan libremente, ya no tienen temor de dec irte determinadas cosas que tú puedas tener o tener su compañero que puedan tener los demás, de una ma nera muy libre lo ex presan... » Els pares reconeixen la importancia que els seus fills es formin en I'exerc ici de la ciutadani a. Així també es veuen els efectes importants en el marc de les famílies i com, a partir del creixement personal deIs nois i noies, canvia també la vida famili ar. En alguns deIs estudi s realitzats, els pares de família expressen la seva sorpresa i sati sfacció davant els ex its assolits pels seus fi ll s, i per les actituds que en ell s es van desenvo lupant davant del futu ro En el districte de Surco, a Lima, un pare de família ex pli cava molt entu siasmat com el seu fi ll de 5 anys (que té el carrec de regidor de salut i es port) s' hav ia convert it per iniciati va propi a en I' encarregat de vetllar per la salut de tota la fam íl ia en la seva propi a llar (Save the Children Suecia 2003:30). 100 I Educació Social 38 La situació de la infancia després de la Convenció L'exercici de la formació ciutadana en la practica Després de di versos anys de trajectóri a, els MMEE van demostrant ser una forma viable de que la formació ciutadana i cív ica no es desenvolupa només a tra vés de l di scurs, els conceptes o les teori es . Els MM EE són un exemple real ｾ｡ ｮｴ＠ la practi ca quotidi ana d ' un conj unt de valors i actituds de que ｭｩｴｪ｡ｮ s'enforteix la so lidaritat i la cooperac ió, així com e l treball grupal i en equip ; els MM EE contribueixen a aquest desenvolupament, ja que e ls alumnes aprenen a participar, a elegir els seu s representants i a diri gir in stitucions. Al principio no sabía hablar en público o cómo presentar mis ideas. Ha sido una gran experiencia, he aprendido muchísimo. Mis padres se han vuelto más conscientes y ahora me escuchan más que antes. (A lcaldessa, 15 anys. San Juan de Luri gancho- Lima) ｍｩｴｪ ｡ ｮ ｾ｡ ｮｴ＠ el ME es va posant en practica el dret a la parti cipació tot creant un espai democratic que contribueix , en la practica, a I'acció i a la tasca pedagógica quotidi ana, a la formaci ó d ' una cultura ciutadana, cívica i democratica deis escolars. Considerem que els MMEE són un model deis múltiples beneficis que comporta I' exercici de la pru1icipació deis nens i nenes en els seus entorns més quotidi ans. Amb el seu compromís en el programa, els pru1icipants milloren les seves potencialitats personals: I' exercici de I'autonomia, la posada en practica de la seva creati vitat, la capacitat de rao nament i elecció, la capacitat de pru'lar en públic ... Es desenvolupa a més la seva capacitat d 'escolta de les demandes deis seus companys d 'escola, de negociació amb ells i d 'elecció col·lecti va entre les diferents alternati ves ... D'aquesta manera, els nens i nenes són reconeguts com a subjectes de dret en e lmarc de les seves escoles i parti cipen en un sistema d 'elecc ions sense haver d 'esperar que compleixin la majoria d'edat. Mitjangant el ME es va posant en practica el dret a la participació. D'aquesta manera, els nens i nenes són reconeguts com a subjectes de dret en el marc de les seves escoles i Tarde o temprano el país estará en nuestras manos, y para entonces tendremos participen en un experiencia para administra rlo como ciudadanos responsables. No tenemos que esperar hasta que tengamos J8 aFíos para participar (A lca ldessa 15 anys) sistema d'eleccions sense haver d'esperar que compleixin la majoria d'edat 1 101 38 Educació Social Indlcadors Opinió o o o o o o Es tornen més expressius Expressa les seves emocions amb espontaneHat. Expressa i dóna explicaci ó de fets amb coherencia. Aporta idees o suggeriments al grupo Proposa alternatives de solució o suggeriments al grupo Incrementen les relacions personals i I'intercanvi d'idees i un més gran compromís social ､Ｇ｡ｶｮｾ＠ Participació o o o o o Segueix consign es donades al grupo Mostra iniciativa per relacionar-se amb els altres. Juga amb nens i nenes sense distinció. Frueix i experimenta en les activitats. S'esfor9a i compromet en realitzar el seu treball. Organització o o o o o S'integra al grup i treballa en I'activitat. Coopera en activitats grupals. Proposa alternatives de solució o suggeriments al grupo Aporta idees o suggeriments al grupo Intercanvia experiencies amb altres ME i organitzacions Font : Sa ve Ih e Ch ildrel/ Suec ia (2 003) Alguns assoliments aconseguits Al lIarg d 'aquests anys en els quals e l prog rama segueix e l seu curs, s' ha aconseguit la moti vació, la capacitac ió i el compro mís d ' un nombre significatiu d'autoritats educati ves, docents i nens a escala nac ional. Av ui ex isteix una xarxa nacional de Municipi s Escolars que és acti va en prop de 5.000 Centres Educatius de di versos ni vell s (Inicial, Primaria, Secundaria i Especial) que dóna compte de la instituc ionalització i mostra I' ampli a cobel1ura d ' aq uest programa (hi participen, j a sigui de manera directa o indirecta, prop de 3.5 mjli ons d 'alumnes). En ell s es realitzen di verses acti vitats artic ul ades a esca la nac iona l (tro bades, campanyes, elecc ions i consultes nac ionals) i s' ha aco nseguit la sensibilització i el compromís massiu de les auto ritats educati ves i docents així com la incorporació deIs Muni cipi s Escolars en els ProyeclOs de Desa rrollo In stitucional (POI) i Planes de Trabaj o de los Centros Educativos . Després d ' alguns anys d 'exercici efi ca9, av ui els MMEE al Perú formen part acti va d ' una institució permanent com és el cas de I'escola i no requereixen de granes recursos per al seu funcionament. Potser un deIs principals impactes del projecte que garanti ran la seva sostenibilitat en el futur, és que ha rebut el suport del Mini steri d 'Educac ió. L'any 2002 I'esmentat mini steri, conscient de la importancia que signi fica pro mocionar entre els nens i adolescents peruans les practiques d ' organització i participació democratica, va emetre una resolució per organitzar i impl ementar eIs MM EE als col·legis de primari a i secundari a de fo rma obli gatoria i des de 2003 fo rmen part del currículum escolar. 102 I Educació Social 38 La situació de la infancia després de la Convenció S' ha aco nseguit a més, la construcc ió de xarxes de suport institucional que coordinen i treballen amb e ls Centres Educatius (organi smes i programes públi cs, empreses pri vades, mitjans de comuni cació, ONGs, organi smes soc ials i de base, esg lés ia, etc.). Els ME també poden constituir les Coordinadoras de Municipios Escolares (CODEMES) com a espai de coordinació dins d' un di stricte, provínc ia o departament. Les CODEM E, com a estructures que articul en els MMEE com a espai d' intercanvi, capacitació, execució d' activitats i propostes, són formades pels MM EE d' una mateixa zonageografi ca que, amb la seva participacióen les COMUDEN AS, garanteixen la possibilitat de ser presents i influir en les polítiques muni cipal s relacionades amb la in fa ncia. A través d' aquest article hem mirat de mostrar que l' ex periencia deis Muni cipi s Esco lars al Perú és un model de participació d 'aprendre fe nt , tot participant en un fórum permanent i amb ex its visibles. El seu cost d' implementació no és, a més, mo lt alt i es tracta d' un model d' organització gesti onat pels mateixos nens i nenes. Considerem que és un bon exemple de com l' organització democralica de l' alumnat pot no tan sois millorar la qualitat de l sistema educatiu , sinó fer més vives les escoles, obertes a les seves comunitats i aco nseguir la implicació activa de is nens i nenes en la defensa i exercici deis seu s drets a les se ves escoles, les seves falTIJlies, e l barri i el municipi o Sens dubte, un gran assoliment en el complex transit en que ens trobem per fer efectiu el recone ixement deis nens i nenes com a subjectes de dret. Nens i nenes que són plens d ' un enorme potencial i que es fa visible quan es generen les oportunitats perque aquest aflori . Nens i nenes que són plens d'un enorme potencial i que es fa visible quan es generen les oportunitats perque aquest aflori Marta Martínez Muñoz Soc ió loga Universidad Complutensa de Madrid Bibliografia Acción por los Niños (200 1) Prog rama Nacional de Municipios Escolares. Manual de Organización y Reglamentos. Lima, Acción por los Niños. Acción por los Niños (2002) Programa Nacional de Municipios Escolares. Manual de Gestión de las Reg idurías de los Municipios Escolares . Lima, Acción por los Niños. Save the Children Suecia (2003) Sistematización de los Municipios Escolares en Educación Inicial. Lima, Save the Children Sueci a. Terreros, C. y Tibblin, A. (2004). La experiencia del modelo de Municipios Escolares en el Perú. Democracia en la escuela . Lima, Save the Children Suec ia. www .onpe.gob.pe 1103 38 Educació Social Referencies a la WEB 1. http://www.accionporlosninos.org.pe/publi.htm Hi ha di sponibles les diverses pub licacions que el programa de ME ha generat: Manual de Organización Reglamento del Municipio Escolar; Manual del Municipio Escolar; Estatuto y Reglamento de Elecciones del Municipio Escolar; Guía para el Desarrollo de Acti vidades de Promoción de Salud y Ambiente (entre altres) 2. http ://www. aojoscerrados. blogspol. com/ Es poden veure vídeos de diferents Alcaldes/ses. 2 3 4 5 6 7 8 104 I Soci ologa (U ni versidad Complutense de Madrid) Consult ora en Ava luació de Projec tes i Drets de la Infa ncia. És així mate ix Coordin adora Pedagogica de I'Expert en Polítiques Soc ia ls d' I nfa nc ia-UC M (man a manin ez m @te lefo ni ca. net) Us invito a el1lrar a Goog le Perú (www.goog le.co m.pe) i marcar la rece rca de " Muni cipi os Escolares": un res ultat d 'aproximadamel1l 4.000 pagi nes d' interes, do nen compte de la impl ant ac ió i difu sió d ' aquesta pec uli ar ini ciativa de pani cipac ió infanti l. El Reglamento del Municipio Escolar es rec ull e n un doc ume nt de 56 a n icles amb ci nc apan ats: 1.- Generalidades; 11 .- Fines y atribuc iones ; 111.- Derechos y responsab ilid ades de los mi e mbros; IV.- Orga nizac ió n y fun c io na mi e nt o; v.- Elecc iones de l Co ncej o de Au la. (ve r en www.acc io npo rlos nin os.org) Per co ne ixer e l supo n que brinda I' ONPE a l programa vegeu www.onpe .go b.pe IRES IMA , CED ISA, Ce ntro Mi cae la Bastidas, CODEN I, Asoc iación Proyecc ión . Centro José María Arg uedas. Els ME depenen de les seves propies acti vitats per a la recaudac ió de fons a tra vés de I'organitzac ió de rifes, son eigs ... ; en alg unes esco les, per exe mpl e, les APAFA (Asoc iac io nes de Padres de Fami lia) han dec idit que un a part de les qu otes es des tini al treba ll de l Muni c ipi Esco lar. DEMUNAS centres muni cipa ls que des de 1993 ofereixen ori entació i ajuda gralU'ita, pe r a la reso luc ió de co nfli ctes a I' e nto rn de la prob le mati ca de is dre ts de is ne ns i nenes. Pennet I'accés a la justícia als qui no di sposen de recursos pe r accedir al sistema judic ia l. Av ui ex iste ixe n un es 600 DEM U AS 11 tot e l Perú . CO M UDENAS só n Com ites Muni c ipa ls que enfo rteixe n e l programa de les DEMUNAS . Els M E poden parti cipar a les COMUDE AS i així es troben fo rmalment vinculats a les DEMUNAS . Cal destacar que 1'0 G Transparencia Internacional ha impartit ta ll ers i cursos sobre pract iques e leclO rals netes.