Programa 70’ Miss Saigon, selecció C.L. Schönberg/C. Custer Another day (La, la, Land) J. Hurwitz Titanic J. Horner Tango de Roxanne (Moulin Rouge) E. McGregor Golden Eye (James Bond) Bono La llista de Schindler J. Williams I will always love you (El guardaespatlles) D. Parton Les Miserables C.L. Schönberg/B. Lowden El cicle sense fi (El rei lleó) E. John Star Wars, suite, (episodi 4) J. Williams This is Me (The greatest Showman) B. Pasek Veu: Cor UMA Estudis Arts Escèniques (Nicolás Veloso, dir.) Director: Rubén Gimeno Orquestra Simfònica Illes Balears (Concert sense pausa) Notes al programa cat Música clàssica versus música de cinema Si es demana als adolescents actuals sobre Bàrbara Duran orquestral que no té cap sentit en el seu la música clàssica contestaran de ben segur que l’odien, no poden entendre un repertori dia a dia. Però obliden que beuen d’ella, precisament, en totes les pel·lícules que han vist i veuen, en els jocs per a consoles i en molts productes audiovisuals que consumeixen. Ha nascut un nou gènere simfònic del qual no se’n parla de passada, i que no és més que la composició musical destinada a produccions de cinema. La música per a pel·lícules és inacabable des del punt de vista creatiu. Els compositors veuen una oportunitat per experimentar amb sonoritats llunyanes, atrevint-se a explorar escales i tonalitats estranyes, es veuen en la facultat de manejar els elements sonors d’una manera més oberta a partir dels guions argumentals de les produccions del cinema. Adoptar elements de la música asiàtica o hispanoamericana (per fer esment d’alguns exemples) es converteix, així, en una oportunitat per a explorar terrenys creatius alternatius. I quan les bandes sonores es converteixen en un èxit, sorgeixen arranjaments corals/ orquestrals que permeten interpretar músiques molt estimades dins contextos diferents als originals. En tenim algunes mostres en el programa d’avui, com “Another Day of Sun”, (La La Land). El programa que presenta aquest concert no té pèrdua en aquest sentit. Desplega un grapat de composicions excepcionals que formen part de la memòria sonora de diverses generacions, i ja no cal rebutjar el gènere de música orquestral, o música incidental dissenyada per a un argument concret: una nova modalitat de música simfònica ha començat a formar part indissoluble de l’escolta quotidiana. Aquells que diguin que no els agrada la música clàssica, entesa com a música orquestral/simfònica, s’hauran de plantejar els seus arguments. Miss Saigon, curiosament, prové directament del món de la música clàssica. És un musical de C.M. Schönbert i Baublil que reprodueix l’argument de Madame Butterfly: els protagonistes, aquí, són un soldat americà i una prostituta vietnamita durant la guerra del Vietnam dels anys 70. Estrenada a Londres, fou un dels èxits del Broadway novaiorquès. La selecció dels fragments d’avui és una mescla de ressonàncies puccinianes, jazzístiques i el més pur estil musical que recorden que el món operístic i els dels grans musicals no estan tan allunyats. El “Tango de Roxanne” és una de les escenes culminants de la pel·lícula Moulin Rouge, en què la música juga entre la sensualitat innata del tango amb la capacitat de representar la violència de les passions, la violència contra la condició femenina que es pot copsar en l’escena original de la pel·lícula. cat Golden Eye, de James Bond, va néixer com una maqueta un poc desastrosa de Bono; però la posterior interpretació de Tina Turner i arranjaments instrumentals esplèndids (alguns d’ells, fins i tot, amb tocs de guitarra espanyola) han fet d’aquesta peça un exemple de ritme inspirat i tensió sonora continguda que mantenen l’atenció dels oients. La llista de Schindler resumeix tot un fragment de la història de la Segona Guerra Mundial: la melodia referencia de manera delicada les tonades jueves, i la sonoritat de l’orquestració és magistral. En aquesta translació d’estils i herències musicals, la composició original de Dolly Parton no és recordada per la seva autora, sinó per la extraordinària interpretació que en feu Whitney Houston, absolutament insuperable. Les misérables no necessita presentació: aquest musical s’aguanta sol, encara que sigui pel nombre de les seves representacions des de l’èxit més absolut. Alguns pares s’amaguen darrere el sofà de casa per veure també “The Circle of Life”, el vídeo que els seus fills volen veure cada dia. Si una música parla de l’optimisme, però també del que presenta cada jorn de la nostra existència, aquesta és “The Circle of Life”. Finalment, la cruïlla entre música culta i música per a cinema es fa palesa a Star Wars. No és més que una sublimació de la música per a banda, de la música per a fanfàrria molt popular en els Estats Units, però també en la tradició europea. Star Wars és la banda sonora per excel·lència: inequívoca, única i indestructible. Les criatures estranyes, les que habiten també en el món quotidià, troben la seva expressió en “This Is Me”. Un cant gloriós a la riquesa de l’existència humana, el reconeixement de les diferències i del poder de la música per cantar la llibertat de la vida. Notas al programa Música clásica versus música de cine Bàrbara Duran esp Si se pide a los adolescentes actuales sobre la música clásica contestarán a buen seguro que la odian, no pueden entender un repertorio orquestal que no tiene ningún sentido en su día a día. Pero olvidan que beben de ella, precisamente, en todas las películas que han visto y ven, en los juegos para consolas y en muchos productos audiovisuales que consumen. Ha nacido un nuevo género sinfónico del que no se habla de paso, y que no es más que la composición musical destinada a producciones de cine. La música para películas es inacabable desde el punto de vista creativo. Los compositores ven una oportunidad para experimentar con sonoridades lejanas, atreviéndose a explorar escalas y tonalidades extrañas, se ven en la facultad de manejar los elementos sonoros de una manera más abierta a partir de los guiones argumentales de las producciones del cine. Adoptar elementos de la música asiática o hispanoamericana (por citar algunos ejemplos) se convierte, así, en una oportunidad para explorar terrenos creativos alternativos. Y cuando las bandas sonoras se convierten en un éxito, surgen arreglos corales/ orquestales que permiten interpretar músicas muy estimadas dentro de contextos diferentes a los originales. Tenemos algunas muestras en el programa de hoy, como “Another Day of Sun”, (La La Land). El programa que presenta este concierto no tiene desperdicio en este sentido. Despliega un puñado de composiciones excepcionales que forman parte de la memoria sonora de varias generaciones, y ya no hay que rechazar el género de música orquestal, o música incidental diseñada para un argumento concreto: una nueva modalidad de música sinfónica ha empezado a formar parte indisoluble de la escucha cotidiana. Aquellos que digan que no les gusta la música clásica, entendiendo como música orquestal/sinfónica, se tendrán que plantear sus argumentos. Miss Saigón, curiosamente, proviene directamente del mundo de la música clásica. Es un musical de C.M. Schönbert y Baublil que reproduce el argumento de Madame Butterfly: los protagonistas, aquí, son un soldado americano y una prostituta vietnamita durante la guerra del Vietnam de los años 70. Estrenada en Londres, fue uno de los éxitos del Broadway neoyorquino. La selección de los fragmentos de hoy es una mezcla de resonancias puccinianas, jazzísticas y el más puro estilo musical que recuerdan que el mundo operístico y los de los grandes musicales no están tan alejados. El “Tango de Roxanne” es una de las escenas culminantes de la película Moulin Rouge, en la que la música juega entre la sensualidad innata del tango con la capacidad de representar la violencia de las pasiones, la violencia contra la condición femenina que se puede captar en la escena original de la película. esp Golden Eye, de James Bond, nació como una maqueta un poco desastrosa de Bono; pero la posterior interpretación de Tina Turner y arreglos instrumentales espléndidos (algunos de ellos, incluso, con toques de guitarra española) han hecho de esta pieza un ejemplo de ritmo inspirado y tensión sonora contenida que mantienen la atención de los oyentes. La lista de Schindler resume todo un fragmento de la historia de la Segunda Guerra Mundial: la melodía referencia de manera delicada las tonadas judías, y la sonoridad de la orquestación es magistral. En esta traslación de estilos y herencias musicales, la composición original de Dolly Parton no es recordada por su autora, sino por la extraordinaria interpretación que hizo Whitney Houston, absolutamente insuperable. Les misérables no necesita presentación: este musical se aguanta por sí solo, aunque sea por el número de sus representaciones desde el éxito más absoluto. Algunos padres se esconden detrás el sofá de casa para ver también “The Circle of Life”, el vídeo que sus hijos quieren ver cada día. Si una música habla del optimismo, pero también de lo que presenta cada día de nuestra existencia, esta es “The Circle of Life”. Finalmente, el cruce entre música culta y música para cine se hace patente en Star Wars. No es más que una sublimación de la música para banda, de la música para fanfarria muy popular en los Estados Unidos, pero también en la tradición europea. Star Wars es la banda sonora por excelencia: inequívoca, única e indestructible. Las criaturas extrañas, las que habitan también en el mundo cotidiano, encuentran su expresión en “This Is Me”. Un canto glorioso a la riqueza de la existencia humana, el reconocimiento de las diferencias y del poder de la música para cantar la libertad de la vida. Notas al programa “Classical music” versus “cinema music” Bàrbara Duran eng Should you ask a teenager about Classical music, they will sure respond they hate it: they cannot understand an orchestral repertoire that makes no sense within their everyday lives. They forget, however, that every film they watch draws from it, and that it is also present in their video games and in many of the audiovisual products they consume. A new symphonic genre has been born, and nobody is talking seriously about it: the musical composition for cinema. Film score writing has endless possibilities, from a creative point of view. Composers have the opportunity to experiment with distant sonorities, and dare to explore rare scales and tonalities; they see themselves capable of managing the sound elements with a more open perspective, starting from the plot scripts in film productions. Thus, the adoption of elements from Asian or Hispanic music (for instance) gives them a chance to explore alternative creative territories. So, when a soundtrack becomes a hit, there appear choral/orchestral arrangements which allow them to be interpreted within a context that is different from their original, thanks to the fact that they are very much loved. Some examples of this are found in this evening's programme, such is Another Day of Sun, (La la Land). A programme that can't be missed, because it unfolds a handful of exceptional compositions which belong to the sound memory of several generations, and it does not need to dismiss the genre of orchestra music or incidental music –designed for a specific plot–: a new sort of symphony music is becoming a binding part of our everyday listening activity. Those who claim they do not like “Classical” music, understood as orchestra/symphony music, will need to reconsider their arguments. Miss Saigon curiously comes straight from the world of Classical music. It is a musical by C.M. Schönbert and Baublil, reproducing the plot in Madamme Butterfly, although the stars here are an American soldier and a Vietnamese prostitute, during the Vietnam War of the seventies. Premièred in London, it became one of New York's Broadway successes. The fragments selected for tonight include a blend of Puccinian resonances, jazz and the purest style of the musical –a reminder that the universe of the opera and that of the musicals are not so distant from each other. Roxanne's Tango is one of the key scenes in the film Moulin Rouge, in which music plays with the tango's innate sensuality and its ability to represent the violence in passion –the violence against the female condition we see in the original cut of the film. eng Golden Eye, from James Bond, started as a quite disastrous demo by Bono; but Tina Turner's subsequent interpretation and splendid musical arrangements (some even including strokes of Spanish guitar) turned the piece into an example of inspired rhythm and reserved sound tension which capture the listeners' attention. Schindler's List sums up a chapter in the history of WWII: the melody delicately refers to Jewish tunes, and the sonority in its orchestration is masterful. In this translation of musical styles and heritages, Dolly Parton's original composition is not remembered with the author herself, but through the extraordinary interpretation performed by Whitney Houston –absolutely unsurpassable. Les Miserables does not require any presentations: a musical working on its own, if only thanks to its uncountable of representations with sheer success. Some parents hide behind the sofa to watch The circle of life, which their children would play day after day. If music can talk optimism and explain the feeling before every new day of our existence, this is it. Finally, at the crossroads between cult music and film music, there is Star Wars. The sublimation of a fanfare brass band, very popular in the United States (as well as within the European tradition), Star Wars is the soundtrack par excellence: unequivocal, unique and indestructible. Cor UMA veu Cor UMA cat veu UMA, sigla de "Un Munt d'Artistes". És una productora mallorquina nascuda el 2017, amb la il·lusió d'ajuntar a grans artistes de l’illa relacionats amb la música, el teatre i la dansa. Al llarg d'aquests anys, ha desenvolupat projectes propis, col·laboracions amb artistes reconeguts, i col·laboracions amb simfòniques, bandes i altres formacions i gèneres. En aquesta ocasió aporten 6 veus (Ruth Calitxa, Desiré Durán, Toni Vallés, Zac Loren, Virginia Bordal i Mark Witz) a algunes de les peces mes boniques de la història del cinema. esp UMA, sigla de "Un Montón de Artistas". Es una productora mallorquina nacida en 2017, con la ilusión de juntar a grandes artistas de la isla relacionados con la música, el teatro y la danza. A lo largo de estos años, ha desarrollado proyectos propios, colaboraciones con artistas reconocidos, y colaboraciones con sinfónicas, bandas y otras formaciones y géneros. En esta ocasión aportan 6 voces (Ruth Calitxa, Desiré Durán, Toni Vallés, Zac Loren, Virginia Bordal i Mark Witz) a algunas de las piezas mas bonitas de la historia del cine. eng UMA is the initials for "Un Montón de Artistas" (Spanish for 'a bunch of artists'). UMA is a Majorcan production company founded in 2017, which intends to bring together great artists from the island, working in music, theatre and dance. Throughout their first years of existence, they have developed projects of their own, collaborations with top artists, and collaborations with symphony orchestras, bands and other types of ensembles and genres. On this occasion, they contribute with 6 voices (Ruth Calitxa, Desiré Durán, Toni Vallés, Zac Loren, Virginia Bordal i Mark Witz) to some of the most beautiful pieces in the history of cinema. Rubén Gimeno director Rubén Gimeno cat director Rubén Gimeno (València, 1972) ocupa el lloc de director artístic de la Jove Orquestra de la Comunitat de Madrid (JORCAM) des de 2019, títol que compagina amb el de director de la Jove Orquestra d'Euskadi. Format en violí, els seus inicis al món de la direcció van venir de la mà del professor James Ross, amb el qual va obtenir el Màster en Direcció d'Orquestra a la Universitat de Maryland (Estats Units). Posteriorment va estudiar en el Conservatori d'Estocolm amb el prestigiós mestre Jorma Panula, i va rebre formació de figures com Alan Gilbert i Essa Pekka Salonen, fins a obtenir el Diploma Superior en Direcció d'Orquestra. En la seva trajectòria ha exercit la funció de director titular de l'Orquestra Simfònica del Vallés (2009-2016), a més d'haver exercit com a director artístic de l'Orquestra Jove de la Simfònica de Galícia durant sis anys, labor que va simultaniejar amb el lloc de violinista de l'Orquestra Simfònica de Galícia. Com a director convidat ha col·laborat amb un gran nombre d'orquestres espanyoles com l'Orquestra Nacional d'Espanya, l'Orquestra Simfònica de Tenerife, l'Orquestra Simfònica de Castella i Lleó, l'Orquestra de València i l'Orquestra de Barcelona, entre d’altres. Fora de les nostres fronteres ha dirigit la Norrkoping Symphony Orchestra, la Gavle Symphony Orchestra, l'Orquestra de Cambra de Ginebra, l'Orquestra de l’MMCK (Japó), la SAMI Orchestra (Suècia) i l'Orquestra Nacional de Colòmbia, en col·laboracions amb solistes de la talla de Lang Lang, Violeta Urmana, Steven Isserlis i Dmitri Sitkovetsky, Fazil Say, Gabriela Montero, Behzod Abduraimov, Maria Bayo i Michel Camilo. La seva activitat en el camp de la lírica l’ha dut a dirigir les produccions Marina, La Gran Via i Aigua, sucrets i aiguardent del Teatre Campoamor d'Oviedo. Ha dirigit Cadis, de Federico Chueca, junt amb l'Orquestra Simfònica de Galícia i La del Soto del Parral en el Teatre de la Zarzuela. Així mateix, ha desenvolupat una intensa col·laboració dins el cicle Òpera a Catalunya en dirigir els Contes de Hoffmann, L’elisir d’amore, Nabucco, La bohème, Madama Butterfly i Goyescas, entre altres peces clàssiques. Des de febrer de 2022 és també director de l'Acadèmia Orquestral de la Comunidad de Madrid-Ruesma. Rubén Gimeno esp director Rubén Gimeno (Valencia, 1972) ocupa el puesto de director artístico de la Joven Orquesta de la Comunidad de Madrid (JORCAM) desde 2019, título que compagina con el de director de la Joven Orquesta de Euskadi. Formado en violín, sus inicios en el mundo de la dirección vinieron de la mano del profesor James Ross, con el que obtuvo el Máster en Dirección de Orquesta en la Universidad de Maryland (Estados Unidos). Posteriormente estudió en el Conservatorio de Estocolmo con el reputado maestro Jorma Panula, recibiendo formación de figuras como Alan Gilbert y Essa Pekka Salonen, hasta obtener el Diploma Superior en Dirección de Orquesta. En su trayectoria ha desempeñado la función de director titular de la Orquesta Sinfónica del Vallés (2009-2016), además de haber ejercido como director artístico de la Orquesta Joven de la Sinfónica de Galicia durante seis años, labor que simultaneó con el puesto de violinista de la Orquesta Sinfónica de Galicia. Como director invitado ha colaborado con un gran número de orquestas españolas como la Orquesta Nacional de España, la Orquesta Sinfónica de Tenerife, la Orquesta Sinfónica de Castilla y León, la Orquesta de Valencia y la Orquesta de Barcelona, entre otras. Fuera de nuestras fronteras ha dirigido a la Norrkoping Symphony Orchestra, la Gavle Symphony Orchestra, la Orquesta de Cámara de Ginebra, la Orquesta del MMCK (Japón), la SAMI Orchestra (Suecia) y la Orquesta Nacional de Colombia, en colaboraciones con solistas de la talla de Lang Lang, Violeta Urmana, Steven Isserlis y Dmitri Sitkovetsky, Fazil Say, Gabriela Montero, Behzod Abduraimov, Maria Bayo y Michel Camilo. Su actividad en el campo de la lírica le ha llevado a dirigir las producciones Marina, La Gran Vía y Agua, azucarillos y aguardiente del Teatro Campoamor de Oviedo. Ha dirigido Cádiz, de Federico Chueca, junto a la Orquesta Sinfónica de Galicia y La del Soto del Parral en el Teatro de la Zarzuela. Asimismo, ha desarrollado una intensa colaboración dentro del ciclo Ópera en Cataluña al dirigir los Cuentos de Hoffmann, L’elisir d’amore, Nabucco, La bohème, Madama Butterfly y Goyescas, entre otras piezas clásicas. Desde febrero de 2022 es también director de la Academia Orquestal de la Comunidad de Madrid-Ruesma. Rubén Gimeno eng director Rubén Gimeno (Valencia, 1972) is Artistic director of the Joven Orquesta de la Comunidad de Madrid (JORCAM) since 2019, as well as Conductor of the Joven Orquesta de Euskadi. Trained in violin, he began working as a conductor supported by Professor James Ross, with whom he achieved a Master's Degree in Orchestra Conducting at Maryland University (USA). Later, he studied at the Stockholm Conservatory with renowned maestro Jorma Panula, and was trained by Alan Gilbert and Essa Pekka Salonen, for instance, to achieve his BA in Orchestra Conducting. Throughout his career, he has worked as title conductor of the Orquesta Simfònica del Vallès (2009-2016), as well as artistic director of the Orquesta Joven de la Sinfónica de Galicia for six years, while he was a violinist with the Orquesta Sinfónica de Galicia. He has been guest conductor of a number of Spanish orchestras, such as Orquesta Nacional de España, Orquesta Sinfónica de Tenerife, Orquesta Sinfónica de Castilla y León, Orquesta de Valencia and Orquestra de Barcelona, among others. Beyond Spain, he has conducted the Norrköping Symphony Orchestra, the Gavle Symphony Orchestra, Geneva Chamber Orchestra, MMCK Orchestra (Japan), SAMI Orchestra (Sweden) and Orquesta Nacional de Colombia, in collaboration with soloists like Lang Lang, Violeta Urmana, Steven Isserlis and Dmitri Sitkovetsky, Fazil Say, Gabriela Montero, Behzod Abduraimov, Maria Bayo or Michel Camilo. His activity within the scope of lyrical music has made him lead productions of Marina at the Teatro Campoamor in Oviedo, and Agua, azucarillos y aguardiente at La Gran Vía. He has directed Cádiz, by Federico Chueca, with the Orquesta Sinfónica de Galicia and La del Soto del Parral at Teatro de la Zarzuela. Moreover, he has developed and intense collaboration within the opera cycle in Catalonia, conducting Les Contes d'Hoffmann, L’elisir d’amore, Nabucco, La bohème, Madama Butterfly and Goyescas, among other classics. Since February 2022, he is also Director of the Academia Orquestal de la Comunidad de Madrid-Ruesma. Orquestra Simfònica Orquestra simfònica de les Illes Balears de les illes balears Orquestra Simfònica cat de les Illes Balears L'Orquestra Simfònica Illes Balears va ser creada l'any 1988 a través de la Fundació Pública de les Balears per a la Música, a instàncies del Govern Balear, l'Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca. La història de l'orquestra es remunta a l'any 1946, any en què es va crear l'Orquestra Simfònica de Mallorca, el primer director de la qual va ser el mestre coreà Eaktay-Ahn. L'orquestra, com es coneix avui dia, va iniciar la seva primera temporada de concerts el setembre de 1989 amb el seu titular Luís Remartínez i la solista Teresa Berganza. Actualment el director titular és Pablo Mielgo, des de l'any 2014. L'Orquestra, a part de la seva temporada de concerts en l'Auditòrium de Palma, en el Teatre Principal de Palma, en el Trui Teatre, en l'Auditori de Manacor i a l'estiu en el Castell de Bellver, participa en les Temporades d'òpera de la Fundació Teatre Principal de Palma i dels Amics de l'Òpera de Maó (Menorca). També programa audicions escolars i concerts familiars. Un dels objectius de l'orquestra és donar a conèixer obres de compositors de les Illes Balears, com l'estrena de l'òpera L’arxiduc d'Antoni Parera Fons, amb llibret de Carme Riera, membre de la Reial Acadèmia Espanyola. L'any 2020, l’OSIB va ser la primera orquestra a tornar als escenaris després del confinament del COVID-19. És important esmentar les actuacions altruistes realitzades pels grups de càmera dels músics de l'orquestra al canal de Youtube sota el títol “Sonam per Tu” durant la pandèmia del COVID-19. Ha ofert nombrosos concerts fora de les illes, entre ells a Sant Sebastià, Santander, València, Oviedo, així mateix a l'Auditori Nacional i en el Teatre Reial a Madrid, en el Palau de la Música a Barcelona. Ha actuat a Perpinyà, Canes, Zúric, en el Musikverein de Viena, el Radio Hall France de París i a la Sala de Drets Humans de l'ONU a Ginebra. Des de 1989 l'Orquestra ha acompanyat a solistes de rellevància internacional, com Alicia de Larrocha, Maurice André, Jean Pierre Rampal, Salvatore Accardo, Khatia Buniatishvili, Giuliano Carmignola, Kiri Te Kanawa, Joaquín Achúcarro, Joan Pons, María José Montiel, Lisa Larsson, Francisco Fullana, Maria del Mar Bonet i Raphael, entre d’altres. Premis, distincions: — Premi Rotary Mallorca Humanitats 2010-2011, el maig de 2011. — VI Premis Onda Cero Mallorca 2017, categoria de Música. — Medalla d'Or de les Illes Balears, el 2020, la major distinció de la Comunitat Autònoma. La Simfònica compta amb un segell discogràfic que li permet distribuir els seus enregistraments per diferents plataformes musicals com Spotify, Apple Music, Amazon Music, Google Play Music, entre d’altres. En aquests moments la Simfònica està construint la seva nova seu, la Caixa de Música, que serà un referent internacional com a espai escènic musical, i el primer edifici públic d'una orquestra a Espanya, amb una forta col·laboració publicoprivada. Orquestra Simfònica esp de les Illes Balears La Orquesta Sinfónica Illes Balears fue creada en el año 1988 a través de la Fundació Pública de les Balears per a la Música, a instancias del Gobierno Balear, el Ayuntamiento de Palma y el Consejo de Mallorca. La historia de la orquesta se remonta al año 1946, año en el que se creó la Orquesta Sinfónica de Mallorca, cuyo primer director fue el maestro coreano Eaktay-Ahn. La orquesta, como se conoce hoy en día, inició su primera temporada de conciertos en septiembre de 1989 con su titular Luís Remartínez y la solista Teresa Berganza. Actualmente el director titular es Pablo Mielgo, desde el año 2014. La Orquesta, a parte de su temporada de conciertos en el Auditorium de Palma, en el Teatro Principal de Palma, en el Trui Teatre, en el Auditori de Manacor y en verano en el Castillo de Bellver, participa en las Temporadas de ópera de la Fundación Teatro Principal de Palma y de los Amics de l'Òpera de Maó (Menorca). También programa audiciones escolares y conciertos familiares. Uno de los objetivos de la orquesta es dar a conocer obras de compositores de las Islas Baleares, como el estreno de la ópera L’arxiduc de Antoni Parera Fons, con libreto de Carme Riera, miembro de la Real Academia Española. En el año 2020, la OSIB fue la primera orquesta en regresar a los escenarios después del confinamiento del COVID-19. Es importante mencionar las actuaciones altruistas realizadas por los grupos de cámara de los músicos de la orquesta en el canal de Youtube bajo el título “Sonam per Tu” durante la pandemia del COVID-19. Ha ofrecido numerosos conciertos fuera de las islas, entre ellos en San Sebastián, Santander, Valencia, Oviedo, así mismo en el Auditorio Nacional y en el Teatro Real en Madrid, en el Palau de la Música en Barcelona. Ha actuado en Perpiñán, Cannes, Zurich, en el Musikverein de Viena, el Radio Hall France de París y en la Sala de Derechos Humanos de la ONU en Ginebra. Desde 1989 la Orquesta ha acompañado a solistas de relevancia internacional, como Alicia de Larrocha, Maurice André, Jean Pierre Rampal, Salvatore Accardo, Khatia Buniatishvili, Giuliano Carmignola, Kiri Te Kanawa, Joaquín Achúcarro, Joan Pons, María José Montiel, Lisa Larsson, Francisco Fullana, Maria del Mar Bonet y Raphael, entre otros. Premios, distinciones: — Premi Rotary Mallorca Humanitats 2010-2011, en mayo de 2011. — VI Premios Onda Cero Mallorca 2017, categoría de Música. — Medalla de Oro de las Illes Balears, en 2020, la mayor distinción de la Comunidad Autónoma. La Sinfónica cuenta con un sello discográfico que le permite distribuir sus grabaciones por diferentes plataformas musicales como Spotify, Apple Music, Amazon Music, Google Play Music, entre otros. En estos momentos la Sinfónica está construyendo su nueva sede, la Caixa de Música, que será un referente internacional como espacio escénico musical, y el primer edificio público de una orquesta en España, con una fuerte colaboración público-privada. Orquestra simfònica eng de les Illes Balears The Symphony Orchestra of the Balearic Islands (OSIB) was founded in 1988, by means of a public entity known as “Fundació Pública de les Balears per la Música”, at the request of the Balearic Government, Ajuntament de Palma and Consell de Mallorca. The history of the orchestra dates back to the 1940s, and its first conductor was Korean maestro Eaktay-Ahn. Nevertheless, the OSIB as we know it today performed its première concert season in September 1989, with Principal conductor and Artistic director Luís Remartínez, and soloist Teresa Berganza. Maestro Pablo Mielgo has been the OSIB's Principal Conductor since 2014. Apart from its concert season at Auditorium de Palma, Teatre Principal de Palma, Trui Teatre and Auditori de Manacor and summers at Bellver Castle, the OSIB regularly takes part in the opera seasons with Fundació Teatre Principal de Palma and “Amics de l’Òpera de Maó” (Menorca). Moreover, the OSIB develops a comprehensive educational programme, including school performances and family concerts. One of our main goals is to release the works of Balearic composers. An example of that is the première of Antoni Parera Fons' opera, L'Arxiduc, with libretto by Carme Riera, member of the Real Academia Española. In 2020, the OSIB was the first orchestra to go back on stage after Covid-19 lockdown. It is worth mentioning that the chamber groups formed by the orchestra's musicians had performed a series of voluntary concerts under the title “Sonam per Tu” (We play for you), through the OSIB's YouTube channel, during the pandemics. The OSIB has performed in concert beyond the Balearic Islands, in places like San Sebastián, Santander, Valencia, Oviedo, the Auditorio Nacional and Teatro Real in Madrid and Palau de la Música in Barcelona, among others; as well as in Perpignan, Cannes, Zurich, Musikverein Vienna, Radio Hall France in Paris and at The Human Rights and Alliance of Civilizations Room in Geneva. Since 1989, the OSIB has accompanied renowned international solo acts such as Alicia de Larrocha, Maurice André, Jean Pierre Rampal, Salvatore Accardo, Khatia Buniatishvili, Giuliano Carmignola, Kiri Te Kanawa, Joaquín Achúcarro, Joan Pons, María José Montiel, Lisa Larsson, Francisco Fullana, Maria del Mar Bonet and Raphael, among others. Awards and recognitions: - “Rotary Mallorca” Prize in Humanities 2010/2011. - VI “Onda Cero Mallorca” Awards, Music category 2017. - Gold Medal of the Balearic Islands 2020 (the most important award from the autonomous Government). The OSIB has a label which allows us to distribute our recordings across a number of music platforms, such as Spotify, Apple Music, Amazon Music and Google Play Music, among others. The new headquarters of the OSIB are currently under construction. Once finished, Caixa de Música will be the first public building for an orchestra in Spain, with a strong collaboration of public and private funding, and will become an international reference for music hall spaces. Propers concerts Octubre #1 CICLE TRUI TEATRE 4 OCTUBRE 20.00 h Z. Kodály, Danses de Galanta R. Szentpáli, Concert per a tuba A. Dvorak, Simfonia núm. 4, op. 13 Tuba: Tobías Isern Directora: Beatriz Fernández #2 CICLE TRUI TEATRE 19 OCTUBRE 20.00 h M. Ravel, Ma Mère L'Oye M. de Falla, El Amor Brujo (1925) M. Ravel, Le tombeau de Couperin M. de Falla, El sombrero de tres picos (suite núm. 2) Director: Pablo Mielgo Novembre #3 CICLE TRUI TEATRE 30 NOVEMBRE 20.00 h M. À. Aguiló, Microsimfonies (selecció) F. Chopin, Concert per a piano, núm. 2, op. 21 A. Dvorak, Simfonia núm. 9 "del nuevo mundo", op. 95 Piano: Iván Martín Director: Pablo Mielgo Plantilla OSIB PRIMERS VIOLINS OBOÈ/CORN ANGLÈS Smerald Spahiu, concertino Gina Nicola, concertino associat Jennifer Peck, solista, ajudant de concertino Paula Marqués Gloria Grati Gabriel Martí Andrei Melkumov Maria Luisa Payeras Christine Schedukat Marc Nogués Víctor Ros Cristina Sánchez Carlos Fortea, ajudant de solista SEGONS VIOLINS José Vicente Tatay, solista Gerard Beltran, ajudant de solista Barbara Walus, solista Sebastià Pou, ajudant de solista Carmen Fullana Roberto Moragón Beth Super Francisco Sard Ariadna Ferrer Benjamin Payen VIOLES Sonia Krasnova, solista Marta Hatler, ajudant de solista Miguel Arola Filippo Maschio Lluís Oliver Elisabeth Romero Hanga Zsofia Féher Clara Mascaró CLARINETS Eduardo Bernabeu, solista Juan José Pardo, ajudant de solista CLARINET/CLARINET BAIX Sílvia Insa, ajudant de solista FAGOTS FAGOT/CONTRAFAGOT Joana Rullan, ajudant de solista TROMPES Nigel Carter, solista José Fortea, solista Miriam Merino, ajudant de solista Joan Barceló, ajudant de solista César Guillem, ajudant de dolista TROMPETES Michel Herment, solista Cyril Pouillet, ajudant de solista Samuel García, ajudant de solista TROMBONS VIOLONCELS Emmanuel Bleuse, solista Ibolya Rózsás, ajudant de solista Felipe Temes Manuela Torres Llorenç Rosal Jean Christophe Brunet, solista Vicente M. Cascales, ajudant de solista Miquel Sáez, ajudant de solista TUBA Tobies Isern, solista CONTRABAIXOS TIMPANI Martin Gregg, solista Jozef Szafrañski, ajudant de solista Philip Dawson Wojciech Sobolewski FLAUTES David Montoya, solista PERCUSSIÓ Susana Pacheco, ajudant de solista Juan C. Murgui, ajudant de solista Josep Miralles, solista Laura Leena Pauni, ajudant de solista ARPA FLAUTA/FLAUTÍ Cristina Badía, solista Enrique Sánchez, ajudant de solista REFORÇOS OBOÈS Javier Arnal, solista Jordi Miralles, ajudant de solista Sabela Castro (percussió) Llorenç Prats (piano/celesta) GERÈNCIA Pendent nomenament EQUIP ARTÍSTIC Pablo Mielgo Carrizo, director titular EQUIP TÈCNIC Cristina Martínez, cap de producció Bartolomé Riera, cap d'administració Katalin Szentirmai, arxiu i documentació musical Samara Salinas, tècnica jurídica Gloria Grati, secretaria tècnica Juan Ramon Garcia, faristoler Maria del Mar Furió, serveis artístics Aina Gayart, auxiliar Francisca Pallicer, auxiliar Gustavo Riutort, serveis generals Patronat de la fundació OSIB PRESIDENT Jaume Bauzà Mayol, conseller de Turisme, Cultura i Esports VICEPRESIDENT Pedro Vidal, director general de Cultura VOCALS NATS Pendent nomenament VOCALS ELECTES Pendent nomenament