El món de Juju: Begudes

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Begudes. Mostrar tots els missatges

dimarts, 26 de maig del 2020

Llet merengada

Recordo perfectament la 1ª vegada que vaig tastar la llet merengada com a beguda. Era un estiu que vàrem anar uns dies a Menorca, amb els meus pares i la Moni, a passar les vacances. El meu pare tenia a Ciutadella un bon amic que havia estat company de la mili i ens va dir que havia quedat amb ell, que tenia 2 fills i que passaríem la tarda plegats. Vam passar una estona agradable tots junts i l’amic del meu pare (que no recordo el nom) ens va dir que havíem de tastar la llet merengada, que ens agradaria molt. Doncs bé, des d’aquell moment va ser amor a 1ª vista. Va ser la sensació de l’estiu, juntament amb unes espardenyes “de cunya” de color verd que em varen comprar els meus pares.

Des d’aquella primera vegada s’ha tornat una de les begudes indispensables a prendre durant l’estiu. Tenim la sort de viure a un barri on hi ha una de les millors geladeries de Barcelona, i us haig de dir que la fan molt bona, juntament amb el millor gelat de llet merengada que he tastat mai. Quan hi vaig semblo monotemàtica, o demano llet merengada per beure o en gelat, i mira que tenen un bon assortiment de gelats, granissats, orxata, etc.

En aquests dies de confinament estic aprofitant per fer moltes receptes que fa anys que tenia al cap fer-les però, per una causa o una altra, no havia fet. Segurament sigui perquè, com ja sabeu els que fa temps seguiu aquest bloc, m’agrada experimentar a la cuina i hi ha receptes tradicionals que són bones seguint la recepta original i no fa falta experimentar massa.

Ara sembla que m’he proposat actualitzar el bloc bastant sovint (alguna cosa hem de treure del confinament), així que la recepta de llet merengada em sembla una bona opció per aquests dies on la calor ja comença a fer acte de presència. Us haig de dir que es una beguda molt senzilla i que li podeu donar molta sortida. Partint de la recepta original podeu fer gelat, granissat o simplement presentar-la com una beguda refrescant per fer passar la calor.

Espero que us agradi i us animeu a fer-la. És una recepta ideal per fer-la amb els més petits de la casa o, simplement, per passar l’estona.

 Ingredients:

4 clares d’ou

1 l de llet

1 branca de canyella

La pell d’una llimona

90 g de sucre

10 g de sucre de postres

Canyella en pols

 Preparació:

En una cassola posem la llet, la pell de llimona (només la part groga) i la branca de canyella. Ho posem a foc mig i ho deixem fins que comenci a bullir. En aquest moment ho retirem del foc i ho deixem reposar durant uns 30 minuts perquè infusioni correctament i agafi bé els gustos. Un cop passat aquest temps, muntem les clares d’ou amb l’ajuda d’unes barnilles elèctriques i, un cop estiguin ben muntades, afegim el sucre de postres fins obtenir una merenga ben ferma. Per últim afegim a poc a poc la llet, prèviament colada, a la merenga i ho incorporem amb l’ajuda d’unes barnilles manuals. Un cop hagi quedat una barreja ben integrada ho deixem refredar durant un mínim de dues hores a la nevera. Si preferim que la beguda sigui molt escumosa, afegirem la merenga just abans de prendre-ho. Abans de servir, li tirarem un polsim de canyella en pols.

dilluns, 2 de juny del 2014

Llimonada de gerds

Per fi sembla que hem entrat de ple al bon temps o, almenys, ja fa dos dies seguits que ha sortit el sol, així que diumenge la família Bolet vam decidir anar a la platja. Crec que ja us ho he comentat en algun altre post que sóc molt fredolica, sóc de les que em puc passar un munt d'hores a la tovallola, però en canvi el Boletet i l'Yves són un parell de peixos i no sortirien de l'aigua mai, tot i que s'estiguin morint de fred i els llavis ja els tinguin de color violeta.

Durant el bon temps necessitem hidratar-nos molt i, sobretot, refrescar-nos amb alguna beguda ben freda. Creieu que hi ha res millor en un dia de calor que beure un bon got de llimonada ben freda? El Boletet és molt fan dels sucs i si, a sobre, aconseguim que siguin casolans doncs encara millor. A part és una bona manera de cuinar amb ell una recepta ben senzilla que la podem fer amb poc més de 5 minuts. En moltes ocasions ja us he comentat que quan veu que preparo el mini-pimer ve corrents! Tant se val si hi ha dibuixos, està fent una obra d'art o està llegint un conte, la satisfacció que té de prémer el botó és superior a qualsevol altra activitat que pugui estar fent. Creieu-me quan us dic que tenim un xef en potència al Bolet.

Ara fa molt de temps que no li feia fotos amb les receptes que publico, així que quan em va demanar que volia sortir ja us podeu imaginar la meva felicitat. El meu dit no parava de disparar fotos i ell estava molt divertit, realment li agradava que li fes fotos -tot el contrari a mi quan era petita-, així que aquí teniu el resultat d'una sessió molt divertida. Com sabeu només poso una foto per recepta, però us asseguro que aquest cop en podria haver posat unes quantes més ja que hi havien un munt d'aprofitables, i es que el Boletet a part de ser un xef en potència és un futur trenca cors.

Us deixo amb la recepta, aquest cop no hi ha excuses pels més negats a la cuina, ja veieu que és ben fàcil, o no?

Ingredients per a 1l.:

5 llimones grans

200 g de gerds

600 ml d'aigua mineral

4 c/s de sucre

Gel

Preparació:

Exprimim el suc de les llimones, el passem per un colador i reservem. En un bol posem l'aigua mineral -és recomanable que estigui freda- el suc de la llimona, 4 cullerades soperes de sucre, encara que si la preferiu més dolça hi podeu afegir més, i els gerds ben nets i ho triturem amb un robot de cuina. Un cop tinguem la barreja la tornem a passar per un colador i la posem a una gerra amb molt de gel i, si ho desitgem, amb unes fulles de menta.

dimecres, 27 de juny del 2012

Batut de mel i mató

Per fi podem dir que l’estiu ha arribat! Quina calor que fa últimament -i la que farà segons les previsions meteorològiques-. És molt recomanable hidratar-nos molt per no tenir cap ensurt amb les altes temperatures i al Bolet ens ho hem pres al peu de la lletra, tot i que a uns ens costa més que a d'altres.

Resulta que el Boletet ha sortit a la mama, és un fredolic -a part d’un dormilega que no vol llevar-se pel matí-. Ja fa dos caps de setmana que hem anat a la platja, i us haig de confessar que al principi és un drama, tot i que cada cop li costa menys. Serà perquè l’Yves l’ha posat a l’aigua gelada sense consulta prèvia? Sort de la mama que l’entén i tardem 3 hores en entrar.

Des de sempre m’ha agradat banyar-me amb aigua calenta -gairebé bullint-; i això també em passa a la platja i a la piscina. Ara és quan us preguntareu que com em refresco si em banyo amb aigua calenta, no? Doncs bé, a l’estiu al Bolet no falten els gelats i les begudes refrescants que ens ajuden a suportar millor la calor.

Aquest més a Memòries d’una cuinera us hem proposat fer una recepta amb mel i mató. Al bloc podeu trobar ja publicades diverses receptes amb aquesta combinació, com per exemple els maquis d’arròs amb albergínia i mel i mató o el timbalet de mató i xocolata. Vaig estar pensant molt quina proposta presentar i, finalment, m’he decantat per un batut ben refrescant que ens ha servit per començar el dia amb molta energia. I vosaltres, us animeu a presentar la vostra versió de mel i mató? Ens agradaria molt que ens ajudéssiu a fer un bon recopilatori d’aquestes postres tan tradicionals, tant si teniu bloc com si no.

Ingredients:

500 ml de llet
150 g de mató
3 c/s de mel de taronger
Nous
Crocant d’ametlla

Preparació:

A un bol posem les nous i les triturem fins obtenir una textura de pols i ho reservem. A un recipient afegim la llet, el mató, 3 cullerades soperes de mel de taronger, o la que més us agradi -aquesta quantitat dependrà de la dolçor que vulgueu obtenir-, afegim una mica de pols de nous i ho triturem tot amb l’ajuda del minipimer. Ho deixem refredar 1 hora a la nevera i, abans de servir, ho remenem. Per a la presentació podem posar una mica de crocant d’atmella.

divendres, 15 de juny del 2012

Blue tropic lover

No és cap secret que els integrants del Bolet som fans dels còctels, encara que normalment ens acabem decantant per la caipirinha. I més ara que fa tanta calor.

Aquest mes els nois de La recepta del 15 ens han proposat cuinar amb còctels, així que m’ho han posat ben fàcil. En aquest bloc podeu trobar-hi un munt de plats on els còctails han deixat de ser una beguda de festa per passar a ser quelcom més sofiscticat. Podeu trobar des d’unes simples gominoles de caipirinha a una mousse de mojito amb tàrtar de salmó.

Fa uns anys que s’ha tornat a instaurar la moda de prendre un còctel, i pocs són els llocs on no te n’ofereixin un. Els reis de la nit són els mojitos i les caipirinhes, però ja fa un parell d’anys que el més xic és, altre cop, el Gin-tonic. No sé si només em dóna a mi aquesta sensació, però avui en dia si no t’agrada el Gin-tonic no ets fashion. Doncs bé, des d’aquí vull fer un crit a l'originalitat i dir que no a tothom ens ha d’agradar el mateix, i menys si fa gust a colònia! Per això crec que és bo que hi hagi un bon repertori al mercat. I millor si aquests beuratges tan preuats són dolços!

Aquest cop, al Bolet hem volgut brindar pels 400 relats d'Amb idees a la llengua -el bloc de l’Yves- amb un còctel ben dolç i un color blau intens que et convida a beure-te’l d’un glop. Vigileu que si en preneu massa potser no acabeu sent conscients del que feu.

Gaudiu molt del cap de setmana i animeu-vos a experimentar amb els còctels, és una bona opció per gaudir de la companyia dels amics, no us sembla?

Ingredients:

Llimes
Blue Curaçao
Cachaça
Sucre
Gel

Preparació:

Tallem les llimes per la meitat i exprimim el seu suc. En un recipient, afegim el suc de les llimes, una part de Blue curaçao, dues parts de cachaça i una mica de sucre –dependrà del nivell de dolç que el vulguem-, afegim gel picat i ho sacsegem fins que ens quedi una barreja homogènia.

dimecres, 31 d’agost del 2011

Suau

Sembla mentida com les persones podem arribar a associar un gust amb una edat o unes persones determinades. Precisament, això és el que em passa amb el cafè. Quan us vaig presentar, ja fa un temps, la recepta del tiramisú, us vaig explicar que el cafè no m'agrada, però que hi ha dues excepcions on el tolero: el tiramisú i el Suau.

El Suau és una beguda a base de cafè que em fa viatjar en el temps. Recordo les sobretaules després d'un bon àpat de cap de setmana, els iaios, la padrina, els papes i la Moni tots a taula fent petar la xerrada i de sobte algú pregunta: qui vol un cafè?. La Moni i jo aixequem la mà i diem: nosaltres! Però és clar, és ben sabut per tothom que el cafè no es una beguda per a nens, igual que el cava. Però sempre hi ha l'excepció que confirma la regla, i aquesta es produïa si era Festa Major. A casa hi havia unes copes molt i molt petites on amb prou feines hi cabia un ditet de cava, suficient per mullar-nos els llavis i sentir-nos una miqueta més importants. A l'hora de prendre cafè -per sort en cap moment se'ns va passar pel cap demanar un cigaló- demanàvem un suau. La padrina ens va ensenyar, que si al cafè amb sucre l'hi afegíem gasosa obtenim una escuma molt i molt llaminera, i era moment de ser una miqueta més grans…

El temps ha passat i, tot i tenir edat de prendre cafè, no en prenc mai; ja que no m'agrada el gust amarg que té. Fa temps que em rondava pel cap publicar aquesta recepta, però no ha estat fins aquest cap de setmana, mentre veia com el meu petit príncep feia la migdiada, que m'he animat a fer-la. Us recomano que si sou amants del cafè us animeu a tastar el Suau, una manera diferent de prendre'l.

Ingredients:

Cafè

Gasosa

Sucre

Canyella en pols

Glaçons de gel

Preparació:

En un got posem un cafè, a ser possible espresso, dues cullerades de sucre, remenem i afegim la gasosa. Veureu que l'escuma comença a pujar. Un cop haguem obtingut l'escuma desitjada, afegim uns glaçons -si voleu donar-li un toc més especial, aquests es poden fer amb el licor que més us agradi- i un polsim de canyella. És important que es begui immediatament.

dimarts, 23 d’agost del 2011

Llimonada caribenya

Que curtes poden arribar a ser les vacances, no? Els dies passen volant... però avui no toca parlar d’això, ja que en realitat fins el proper dia 29 no torno a publicar. La recepta d’avui és l’aportació que cada mes fa l’Yves -el monstre culinari- a Memòries d’una cuinera. Aquest més ha decidit preparar una llimonada amb un toc de rom que combinen perfectament, encara que us haig de confessar que el que més li ha agradat, aquest cop, és fer la foto. No us podeu arribar a imaginar les proves que ha fet, i és que ja us he comentat en alguna ocasió que, a casa, qui realment sap fer fotos és ell! Així doncs, sense allargar-me més us deixo amb la seva recepta perquè seguiu, els que podeu, gaudint d’uns dies de platja. Mentrestant jo aniré pensant amb quina recepta torno el proper dilluns...

Voldria acabar aquesta entrada comentant-vos que el web 3cat24 ahir va recomanar aquest bloc. Aquest portal té com a objectiu fer difusió dels blocs en català, per això cada dia recomanen un. Aquest mes tinc el privilegi d'haver sortit juntament amb la Moni -Coses de Llàbiro- i l'Yves -Amb idees a la llengua- tot un honor.

Bon cap de setmana a tothom i ens veiem la popera setmana amb les piles carregades!

Ingredients:

200 ml d’aigua mineral freda

 2 c/s de sucre 

5 llimones 

100 ml de rom

 Gel 

Preparació:

Exprimim el suc de 4 llimones i el posem en una coctelera. Afegim el sucre, l’aigua, uns talls de llimona i el rom. Ho remenem bé i ho posem als gots o copes on ho vulguem servir. Per acabar afegim uns quants glaçons de gel.

divendres, 5 d’agost del 2011

Llimonada

Aquest estiu està sent una mica especial, i és que el temps que estem tenint no és precisament el desitjat. Passem d’un dia calorós amb molta xafogor a tenir el diluvi universal en 5 minuts. El dissabte passat a Barcelona, en un tres i no res, va caure una tromba d’aigua impressionat. Aquell mateix dia era l’escollit per celebrar l’aniversari del Boletet. Ja feia molts dies que ho estàvem preparant i no sabeu la il·lusió que ens feia. Havíem convocat els amics a les 4 de la tarda i 10 minuts abans havíem acabat de guarnir el jardí i parar la taula, amb l’ajuda de la família Llàbiro, els avis i les minines de Porto. Ja des del matí vèiem que el sol no ens acompanyaria, però el que no ens imaginàvem era que caigués la que va caure. Per sort, els convidats van fer possible que el nostre petit príncep tingués la festa que es mereixia, i el temps va quedar en segon lloc... El van omplir de regals, petonets i sobretot: molt d'amor. M’hagués encantat que li haguéssiu vist la cara mentre tots cantàvem el moltes felicitats i li acostàvem el pastís amb 1 espelma, en aquell moment es va adonar que era el protagonista de la festa.

Avui m’encantaria agrair a tots els amics, petits i grans, que van fer possible que un dia gris i plujós es convertís en un dia inoblidable pel Boletet!!! Gràcies, gràcies i gràcies, sou els millors. Ah! i estigueu tranquils que prometo publicar les receptes que vareu tastar i que no estan publicades encara al bloc, i també els vostres suggeriments...

Aquest mes molts dels blocaires ja estan de vacances, i altres no tardarem massa en estar-ho, però com ja us vam avançar fa uns dies a Memòries d’una cuinera no tanquem per vacances. Teniu fins el proper dia 28 per presentar les vostres propostes de llimonada, una beguda molt refrescant que s’ha utilitzat des de fa molts anys per intentar pal·liar els efectes nocius de les altes temperatures. Esperem que us animeu a deixar la vostra recepta! De moment us deixo la meva, que espero que us agradi molt. Molt bon cap de setmana.

Ingredients:

750 ml d’aigua mineral
3 c/s de sucre
3 llimones
3 llimes
Menta fresca
Flors de lavanda
Gel

Preparació:

Exprimim el suc de 2 llimes i dues llimones i el posem en una gerra. Afegim el sucre, l’aigua, les fulles de menta senceres, uns talls de llima i de llimona i les flors de lavanda. Ho remenem bé i ho posem a la nevera durant 1 hora. Abans de servir afegim uns quants glaçons de gel.

divendres, 8 de juliol del 2011

Els rul·los de la Fletcher II

Teniu por als vampirs? Doncs espero que no, perquè el còctel d’avui està inspirat en ells. Quan era petita m'agradaven molt els contes de bruixes, vampirs i fantasmes, de fet la meva mare em va regalar una col·lecció de llibres amb unes il·lustracions fantàstiques i molt divertides d’aquests sers sobrenaturals que ara ocupen un lloc privilegiat a l'habitació del Boletet. Ja fa uns anys que els vampirs s’han tornat a posar de moda gràcies a la saga literària "Crepuscle", escrita per Stephenie Meyer. No sé si alguns de vosaltres haureu llegit alguna de les novel·les o vist les adaptacions cinematogràfiques que s’han fet a Hollywood, però si no ho heu fet us recomano que, si us agrada la novel·la romàntica, no les deixeu de llegir, a mi em van enganxar!

Els vampirs els he trobat uns personatges molt interessants que desprenen un aire romàntic irresistible. No heu somiat mai que un vampir us mossegava mentre dormíeu i passàveu la resta de les vostres vides plegats? Si no és així, potser vol dir que sóc una mica rara -que no seria d’estranyar-. Us asseguro que no té res a veure que Brad Pitt protagonitzés la pel·lícula Entrevista a un vampir...

La decoració barroca dels seus castells, amb els tèxtils més rics i nobles com el vellut o les sedes naturals -amb el negre, el vermell i el violeta com a colors predominants- fan que fins i tot una interiorista minimalista com jo se senti a gust en un espai com aquest; això sí, crec que em passaria com la família Cullen i m’aniria adaptant a les tendències de cada època, ja ho diu el refrany: renovar-se o morir.

El mes passat la Sandra -Els fogons de la Bordeta-, la Moni -Coses de Llàbiro- la Paula - Bon Tiberi- i jo us presentàvem un nou repte que ens havíem proposat: Els rul·los de la Fletcher. Aquest cop les rul·leres majors de la blocosfera estàvem remenant per la xarxa i va aparèixer el mot vampir; aleshores els nostres caparrons van començar a funcionar... la cosa es va anar embolicant fins que ens vam proposar un nou repte: fer una recepta vampírica. No sé si elles estan a favor o en contra d'aquests sers tan especials. Si han fet una recepta per espantar-los o per compartir una vetllada plegats, però això ho sabrem ben aviat, només les heu d’anar a visitar i el misteri estarà resolt... De moment aquí teniu una de les 4 propostes vampíriques, un còctel que podeu compartir amb qualsevol persona o vampir en una vetllada romàntica, us aviso que té poders afrodisíacs... Bon cap de setmana a tothom, porteu-vos bé, o no!

Ingredients:

100 ml de rom negre

75 ml de tequila

2 taronges

2 llimes

30 g de cireres

50 g de sucre morè

6 fulles de menta

Gel picat

Preparació:

Rentem les cireres, els hi traiem el pinyol i les triturem. A continuació exprimim el suc de les taronges i les llimes, ho posem a una coctelera i afegim el rom, el tequila, el sucre i ho remenem bé durant un minut. Per acabar afegim les fulles de menta i el gel picat, ho tornem a remenar a la coctelera i ho servim.

dimecres, 18 de maig del 2011

Red love cocktail

Avui, amb el vostre permís, m’encantaria compartir un petit conte que va publicar l’altre dia l’Yves al seu bloc. És un relat sobre l’amor entre el Sol i la Lluna i el vaig trobar entranyable, de fet espero que ben aviat, quan el nostre Boletet demani un conte, sigui aquest el que li llegim... Espero que us agradi, mentrestant us deixo la recepta d’aquest còctel ideal per gaudir-lo en bona companyia...

“La Lluna sortia, com cada vespre, a buscar el Sol. La lluna eixia esperançada i treia el cap pel fons de l'horitzó. Un immens camp de blat primaveral reflectia un verd silenciós, només trencat pel rumor del vent, que empenyia, amb suavitat, les espigues trempades.

El Sol, en veure la lluna, corria a amagar-se. Avergonyit de la seva admiració enrogia i feia desaparèixer el seu color groguenc. El cel captava aquesta vergonya i envermellia per ajudar al gran astre a amagar-se amb cautela.

Cada dia succeïa el mateix. Cada vespre la mateixa història, la mateixa il·lusió per part de la Lluna i el mateix rubor per part del Sol. Els núvols, quan hi eren, s'ho miraven somrient; fins que un dia, un Cumulonimbus va voler jugar amb ells i es va col·locar estratègicament a sobre del recorregut de la Lluna. Aquesta va sortir, com cada vespre, buscant el Sol; però es va trobar ennuvolada i no va veure on era. Va seguir pujant i pujant, com sempre, esperant trobar per fi, l'astre solar.

El Sol, més pendent d'il·luminar els camps de la Terra que d'altra cosa, va perdre la noció del temps i no se n'adonà que ja feia estona que hauria d'haver començat a marxar.

Finalment, Sol i Lluna, al cap de molta estona, es trobaren dins del núvol. Primerament ell s'avergonyí tant que creà un àuria rogenca que escalfà el núvol i el feu pujar encara més, deixant-los al descobert. La Lluna, en canvi, es posà tant contenta que el seu blanc passà de ser radiant a tenir un aspecte més càlid, un fet que ajudà al Sol a sentir-se més còmode.

Els dos, junts, miraven com tota la natura els observava, i la Lluna li preguntà per què escapava cada dia. Ell li respongué que se sentia perseguit, i que no li volia donar falses expectatives. Ella, en sentir-ho, rigué i rigué, fent-lo envermellí encara més. I després li digué que no s'havia de preocupar; ja que ella no podia estar enamorada d'ell, ella no sentia amor per ningú, sinó que només emmirallava l'amor dels qui la miren”

Ingredients per a 4 persones:

300 g de síndria

150 g de maduixes

4 llimes

Sucre morè

Limoncello

Cachaça

Gel

Preparació:

Agafem la síndria, li traiem les llavors i la pell i la tallem a trossets. Triturem la polpa juntament amb les maduixes i ho reservem. Exprimim el suc de les llimes, ho afegim a la barreja anterior i, a continuació, afegim un raig de limoncello i cachaça (això dependrà del gust que cadascú vulgui obtenir). Per finalitzar la presentació, posem les restes de llima tallades a trossets, unes quants trossos de maduixa i gel picat.

divendres, 6 de maig del 2011

Pink shake

A Catalunya el dia 23 d'abril és molt especial, és Sant Jordi. La llegenda explica que un poble estava amenaçat per la presència d'un drac. El rei, cada cert temps, per pal·liar l'ira d'aquest monstre, li oferia la vida d'una innocent donzella. El temps va anar passant i les donzelles es van acabar. L'última que el rei podia oferir era la seva bella filla. Aquest, molt musti, va demanar a tots els cavallers de la cort si hi havia algun valent que es volgués enfrontar al drac. Un jove cavaller anomenat Jordi va dir que ell s'encarregaria de salvar a la jove i bella princesa. Es va armar de valor i va anar a matar el drac. Després d'una lluita molt sagnant, en Jordi li va clavar la seva espasa al cor del drac, aquest va caure desplomat al terra i es va dessagnar. De la seva sang va néixer una rosa, i en Jordi i la bella princesa van viure feliços per sempre més.

Sé que aquesta entrada ve amb una mica de retard, però aquest any Sant Jordi va caure en plena setmana Santa, i els integrants del Bolet vàrem aprofitar per marxar fora i passar uns dies de descans. És tradició que aquest dia els homes regalin una rosa vermella a les seves enamorades, i les dones regalin un llibre als seus enamorats. Aquest any ha estat molt especial perquè era el primer cop que ho podíem celebrar amb l'Àitor. Com marca la tradició els vaig compar un llibre a cada un. Ells em van regalar una rosa blanca molt maca que l'Yves va collir d'un camp mentre quedava xop per culpa d'una tempesta -aquell dia vam fer ruta per pobles petits on no vam trobar cap floristeria-. La meva sorpresa va venir quan, el dimarts següent, vaig tornar de la feina i em vaig trobar sobre la taula del menjador un ram preciós de roses vermelles amb un escrit molt maco. Sembla que sí, les coses bones es fan esperar, i les meves roses vermelles no van faltar.

Amb aquesta recepta participo al concurs "Mamas cocineras y especiales", que organitza el bloc Food, travel & wine . Fa temps que no participo en cap concurs, però aquest cop el més important no és guanyar. M'encanta que les receptes serveixin per ajudar a mares a crear diversos menús pels seus fills. Us animo a tots a participar, a veure si entre tots aconseguim donar bones idees. Molts petonets i bon cap de setmana!

Ingredients:

500 ml de llet de coco

250 g de pinya natural

250 g de maduixes

Sucre morè

Preparació:

En un bol posem les maduixes, prèviament rentades, i els trossets de pinya. Ho passem per la batedora i, quan sigui un puré ben fi, afegim la llet de coco. Per aquestes quantitats és aconsellable afegir dues cullerades soperes de sucre morè, però això va a gust de cadascú. Ho deixem refredar 1 hora a la nevera i, abans de servir, ho remenem. Per a la presentació podem posar una maduixa i un polsim de sucre.

dimecres, 23 de març del 2011

Caipiroska de maduixa

Fa poquet que hem entrat a la primavera, i personalment és una estació que m’agrada molt. El dia s’allarga, les flors floreixen i no sé si us heu adonat, però la gent sembla que està més feliç, menys els pobres que tenen al·lèrgia, que ho passen un xic malament. A casa ens encanta gaudir dels dies i estar xerrant una bona estona, així que aprofitant que estem en la millor època de les maduixes, se’m va ocórrer l’altre dia fer unes caipiroskes de maduixa mentre preparàvem el sopar i celebràvem que feia 4 anys que havíem estrenat el Bolet. Aquesta beguda, juntament amb les caipirinhes, són els cocktails que més m’agraden. La diferència entre la caipirinha i la caipiroska és el licor que emprem per fer la recepta. Mentre que en la primera utilitzem cachaça –licor extret de destil·lar la canya de sucre-; per la caipiroska utilitzem vodka. Us deixo amb aquesta recepta que és ideal per passar una bona vetllada en bona companyia...

Ingredients:

Llimes

Maduixes

Sucre morè

Vodka

Gel picat

Preparació:

Agafem les maduixes, les netegem i les triturem fins que ens quedi un puré ben fi. A continuació, s'han de partir les llimes i treure el suc. Afegim 2 o 3 cullerades de postres de sucre morè per a cada got, una mica de vodka (segons com es vulgui de forta, es posa més o menys quantitat) i el gel picat. Remenem bé i ja estarà llesta per beure.

dimecres, 6 d’octubre del 2010

Caipirinha

No sé quan va ser el primer cop que vaig tastar una caipirinha, però us puc ben assegurar que des d'aquell moment s'ha tornat una beguda molt apreciada pels meus! No fa falta tenir un motiu especial per degustar-ne una, així que tan se val si és un dinar amb 30 persones o un sopar romàntic... De forma que la primera entrada d'aquest bloc serà la recepta d'aquesta beguda tan refrescant! Espero que us agradi tant com a mi.

Ingredients:

Llimes

Sucre*

Cachaça

Gel

* Jo utilitzo sucre blanc, encara que hi ha molta gent que utilitza sucre morè.

Preparació:

Primer s'han de partir les llimes i treure el suc, després tallar-les a trossets i posar-les al got. Afegir dues cullerades de postres per a cada got, una mica de cachaça (segons com es vulgui de forta, es posa més o menys quantitat) i el gel picat. Remenar i ja està llesta per degustar-la!