| dbo:abstract
|
- El kanat karakitai, imperi kara-kitan o imperi de l'Est (en mongol Хар Хятан; Kara Kidan; en xinès 西遼; en pinyin Xī Liáo) fou un imperi fundat pels mongols kitan de l'Àsia Central del 1124-1218. Després del govern dels kitan (Liao) al nord de la Xina (936-1122), els tungús Jurchen (Kin) van formar un nou regne; la majoria dels kitan va continuar vivint sota domini de la nova dinastia, però una part dels kitan va marxar a Occident; alguns es van establir al nord del Tarim, on els turcs uigurs de Turfan, de Bashbaligh i de Kudjha els van reconèixer un paper dominant. Després un segon grup de kitan va entrar a Kashgària, però fou rebutjada pels kan dels karakhànides de Kaixgar Arslan Ahmed; un altre grup dirigit per un príncep de nom fou més afortunat i es va crear un principat al , on van fundar la ciutat d'Imil. A l'oest de l'Issiq Kul, el karakhànida que governava a Balasagun, estava amenaçat en aquesta època pels turcs karluks del baix Ili i pels turcs kankhli del nord de la mar d'Aral, i va demanar l'aliança de Yelü Dashi, però aquest va aprofitar el moment per deposar al kan karakhànida i va ocupar el seu lloc en 1128. Ta-che va prendre el títol imperial turc de gur-khan (rei del món) que també van portar els seus descendents. El 1137 va derrotar els dos kans qarakhànides occidentals que governaven a Kaixgar i a Khotan que el van reconèixer com a sobirà després que els seljúcides foren derrotats decisivament el setembre de 1141 a la marcant l'inici del final de l'Imperi Seljúcida. Els seus dominis són coneguts a la història com Imperi Kara-khitai (Khitai o Kitan Negres). Els kara-khitai foren refractaris a la religió musulmana i més orientats cap al budisme i el confucianisme; tenien baixos impostos (sobre el valor de les propietats) i no creaven feus pels familiars dels kans (seguint el sistema administratiu xinès); fins i tot la llengua administrativa fou potser el xinès. El cristianisme va florir a aquest imperi sense ser religió d'estat i un bisbe cristià és esmentat a Kaixgar, i s'han trobat inscripcions cristianes a Tchu. El sobirà que vivia a Balasagun, portava el títol de gur khan (kan universal). Tenien com a vassalls a l'est als sobirans uigurs (turcs de religió budista i nestoriana) que portaven el títol de iduq qut o idiqut (santa majestat); els karlucs eren nestorians al segle xii i s'havien sotmès als kara khitai. Ta-che va governar des de vers el 1130 al 1143. Després de dominar tres kanats karakhànides orientals va atacar als occidentals de la Transoxiana i darrere aquest, el kanat seljúcida governat per Sandjar del Khurasan. El maig o juny del 1137 va derrotar a (a Ferganà) al Karakhànida de Samarcanda, Rokn al-Din Mahmud. Sandjar va córrer en ajut del seu vassall però fou al seu torn derrotat a Qatwan o , al nord de Samarcanda (9 de setembre de 1141). Bukharà i Samarcanda van passar a la sobirania del gur-khan, que va deixar subsistir a la segona d'aquestes ciutats, a títol de vassalls, una branca karakhànida representada per Tamghatx Khan Ibrahim (1141-1156), al que va seguir Tchagrhri Khan Djalal al-Din Ali (1156-1163) i el fill d'aquest Kilidj Tamgatx Khan Masud (1163-1178). El mateix 1141 els kara-khitai van envair Khwarazm, i el senyor local, Atsiz, es va haver de reconèixer vassall i pagar tribut. El seu successor Arslan (1156-1172) va restar quasi tot el seu regnat tributari dels kara-khitai. A Ta-che el va succeir la vídua Ta-pu-yen com a regent amb el nom de regnat de Hsien-tch'ing (1142-1150) i després el seu fill Ye-liu Yi-lie amb el nom de regne de Shao-hsing (1150-1163), a la mort del qual la seva germana Pu-su-wan (nom de regne Tch'eng-t'ien) va exercir la regència (1163-1178) durant la qual un exèrcit kara-khitai va saquejar Balkh (1165). El 1178 el fill de Yi-lie, Ye-liu Tche-lu-ku (nom de regne Tchi-lu-ku) va assolir personalment el govern com a gurkhan (1178-1211) i en el seu govern l'imperi Kara Khitai va entrar en decadència. A l'estat kara khitai s'havia refugiat Kutchlug, fill de Tayang el kan dels naimans mongols. L'acompanyaven fidels naiman i alguns markit; aquests es van anar a instal·lar a Uigúria però en foren expulsats pel sobirà dels uigurs; en canvi Kutchlug fou acollit al país kara khitai per Tche lu-ku, a Balasagun, i li va donar la mà de la seva filla (1208). Els kara khitai eren una aristocràcia mongola però governaven sobre les poblacions turques islamitzades el que els feia vulnerables; al sud-oest tenien als xas o shahs (després sultans) de Khwarizm (Coràsmia), turcs musulmans de la Transoxiana, que de moment eren els seus vassalls. Kutchlug aviat va planejar usurpar el tron del seu sogre i es va aliar al vassall d'aquest, el shah Muhammad de Khwarizm, per enderrocar al sobirà i repartir-se els territoris kara khitai. El 1209 el idiqut Bartchuq dels uigur va rebutjar reconèixer la sobirania del gur khan i va acceptar la de Genguis Khan; el comissari del gurkhan a Uigúria, Chaukam, que residia a Turfan o a Kara-Khodja, fou assassinat. El 1210 el khwarizmshah, d'acord amb Kuchtlug, es va revoltar i va atacar territori dels kara khitai; aquests van contraatacar i van ocupar Samarcanda un kanat karakànida vassall al seu torn de Khwarizm Mentre Kutchlug es va revoltar a la zona de l'Ili, va entrar a Uzkend on el gur khan tenia el seu tresor i es va dirigir contra Balasagun; el gur khan el va anar a combatre i el va derrotar a prop de Balasagun, però al mateix temps el seu general Tayanqu era derrotat pel khwarizmshah prop de Talas.L'exèrcit kara khitai es va replegar cap a Balasagun però els habitants, turcs d'origen, els van tancar les portes; els soldats kara khitai van conquerir la ciutat a l'assalt i la van saquejar. Però en el mig d'aquesta anarquia, Tche-lu-ku va ser fet presoner per Kutchlug (1211); el va tractar amb deferència i fins a la seva mort el 1213 el va considerar el nominal sobirà, però Kutchlug va assolir personalment les regnes del poder efectiu. El 1211 el sobirà dels carlucs, Arslan, que tenia capital a Qayaligh, va desconèixer també als kara khitai i va reconèixer igualment a Genguis Khan; el mateix va fer l'aventurer turc Buzar, que s'havia creat un regne (el regne d'Almaligh, prop de la moderna Kuldjha a l'Ili superior). Entre 1211 i 1213 Kuchtlug es va enfrontar amb el seu antic aliat Muhammad de Khwarizm per la delimitació de les fronteres entre ambdós; Khwarizm va governar per un temps al nord de la línia del Sirdarià cap a Otrar, Chah (Taixkent), i Sairam (Ishidjab), però finalment es va retirar al sud del riu. Kutchlug va governar l'imperi del 1211 al 1218. A la Kashgària els reietons turcs musulmans de la família dels karakhànides, eren encara els seus vassalls. Quan governava, el gur khan Teche-lu-ku havia empresonat al fill del kan karakhànida de Kaixgar Arslan khan Abul Modzaffer Yusuf, i a la seva mort el 1205 el seu fill Arslan khan Abul Fath Muhammad el va succeir però estava presoner; el 1211 Kutchlug el va alliberar i el va enviar com el seu representant (governador) als territoris karakhànides de Kaixgar, però els emirs de la zona van refusar acceptar-lo i el van matar (1211 o 1212). Kutchlug va fer assolar llavors la Kashgària durant tres o dos anys (1211 o 1212 a 1213 o 1214), fins que la fam provocada per les lluites va obligar els emirs a reconèixer l'autoritat de Kutchlug. Va seguir una persecució religiosa. Kutchlug era probablement nestorià (com els naiman) i la seva dona, filla del gur khan, era budista, i ambdós volien fer renunciar als musulmans de Kaixgar i Khotan de la seva fe, i els van deixar escollir entre budisme i cristianisme; quan l'imam principal de Khotan va protestar, fou crucificat a la porta de la seva madrassa. Aquestes persecucions van abocar a la Kashgària a simpatitzar amb els mongols. En una data desconeguda el rei d'Amaligh, Buzar, que s'havia declarat vassall de Genguis Khan, fou sorprès per gent de Kutchlug mentre casava i va ser assassinat. Quan va atacar la ciutat d'Amaligh, la vídua, Salbak-Turkan, la va defensar i Kutchlug no la va poder ocupar. El fill del difunt Suqnaqtegin, va conservar el tron i va esdevenir un enemic de Kutchlug i un fidel aliat de Genguis Khan El 1218 Genguis Khan va decidir enviar contra Kutchlug al general Djebé (fletxa), amb 20.000 homes. En principi fou enviat per protegir Almaligh però quan hi va arribar ja Kutchlug s'havia retirat cap a la Kashgària. Balasagun i totes les ciutats de l'actual regió de Semirechie, van obrir les portes al general mongol. Djebé es va dirigir a Kashgària on la població musulmana el va acollir com a alliberador. Djebé va impedir el pillatge amb amenaces de càstigs severs i fou saludat com una benedicció.Kutchlug va fugir cap al Pamir però fou atrapat i mort a la vora del riu Sariq-qol. Així tot el Turquestan oriental i el país de l'Ili, Issiq Qul, i Talas va passar a Genguis Khan, i a l'imperi dels khwrizmshahsque va esdevenir terra de frontera, una frontera que era també religiosa doncs del costat mongol quedaven els pobles nestorians, budistes i xamanistes, i només la Kashgària era de religió musulmana (encara que de cultura turca). (ca)
- الدولة القراخطائية أو كارا خيتاي (تُعرف أيضًا بخيتاي السوداء، بالمنغولية: Хар Хятан؛ 1124–1128)، أو لياو الغربية (بالصينية: 西遼)، أو لياو العظمى (大遼) هي إمبراطورية منغولية ذات طابع صيني كانت تقع في آسيا الوسطى، وكانت تحكمها عشيرة خيتان يلو. تأسست الإمبراطورية على يد الإمبراطور يلو داشي الذي قاد ما تبقى من سلالة لياو الحاكمة إلى آسيا الوسطى بعد هروبهم من غزو قبائل الجورشن لموطنهم الأصلي في شمال وشمال شرق ما يُعرف حاليًا بالصين. استولت قبيلة النايمان على الإمبراطورية بقيادة كشلو خان في عام 1211، وتقول المصادر الصينية والفارسية والعربية أن هذا الحدث يمثل نهاية الأسرة الحاكمة، ورغم ذلك لم تسقط الإمبراطورية حتى الغزو المغولي عام 1218. يرى المؤرخون الصينيون أن كارا خيتاي أسرة صينية حاكمة شرعية تمامًا مثل أسرة لياو. (ar)
- La Kara-Ĥitana Ĥanato aŭ Kara-Ĥitai Ĥanato (en mongola Хар Хятан; en farsia خانات قراختایی), konata ankaŭ kiel Okcidenta Liao (en ĉina 西遼 aŭ 西辽 Xī Liáo) (1124–1218), oficiale la Granda Liao (en ĉina 大遼 aŭ 大辽 prononce Dà Liáo), estis ĉinigita Ĥitana Imperio en Centra Azio. La dinastio estis fondita de Yelü Dashi, kiu kondukis la restantojn de la Dinastio Liao al Centra Azio post eliri el la konkero fare de la Dinastio Ĝin (1115–1234) de ties hejmo en la nordo kaj nordoriento de moderna Ĉinio. La imperio estis kondukita de Naimanoj sub Kuĉlug en 1211; tradiciaj ĉinaj, persaj, kaj arabaj fontoj konsideris la enpovigon kiel fino de la regado de Kara-Ĥitano. La imperio estis poste konkerita de la Mongola Imperio en 1218. (eo)
- Die Kara-Kitai oder Kara-Chitai (DMG Qara-Ḫitai, deutsch „schwarze Kitai“) oder Westliche Liao-Dynastie (chinesisch 西遼, Pinyin Xī Liáo) waren eine Dynastie, die ein Großreich in Zentralasien – vom Süden des heutigen Kasachstans bis zum heutige Xinjiang – gründete und die Epoche von 1128 bis 1218 entscheidend mitgestaltete, bis ihr Reich von Dschingis Khan erobert wurde. (de)
- El kanato de Kara-kitai, los Kara-kitai (en mongol, Хар Хятад; alternativamente conocidos como «Kitanos Negros» o «Catai Negra», y también como Liao Occidental (en chino tradicional, 西遼; en chino simplificado, 西辽; pinyin, Xī Liáo), y oficialmente el Gran Liao (en chino tradicional, 大遼; en chino simplificado, 大辽; pinyin, Dà Liáo),) fue un imperio (1124-1218) sinizado en Asia Central, un Estado sucesor de la dinastía Liao gobernado por el clan kitano de Yelü. La dinastía fue fundada por (emperador Dezong de Liao), quien guio a los remanentes de la dinastía Liao desde Manchuria a Asia central después de huir de la conquista de su tierra natal por los yurchen de la dinastía Jin en el norte y noreste de la China actual. El imperio fue usurpado por los naimanos bajo Kuchlug en 1211. Las fuentes tradicionales chinas, persas y árabes consideran que la usurpación fue el final de la dinastía, aunque el imperio no caería hasta la conquista de los mongoles en 1218. Los historiadores chinos consideran que Kara-kitai es una , como es el caso de la dinastía Liao anterior. (es)
- The Qara Khitai, or Kara Khitai (Chinese: 喀喇契丹; pinyin: Kālā Qìdān; lit. 'Black Khitan'), also known as the Western Liao (Chinese: 西遼; pinyin: Xī Liáo), officially the Great Liao (Chinese: 大遼; pinyin: Dà Liáo), was a Sinicized dynastic regime based in Central Asia ruled by the Khitan Yelü clan. The Qara Khitai is considered by historians to be an orthodox dynasty of China, as is the case for its predecessor the Liao dynasty. The dynasty was founded by Yelü Dashi (Emperor Dezong), who led the remnants of the Liao dynasty from Manchuria to Central Asia after fleeing from the Jin dynasty conquest of their homeland in northern China. The empire was usurped by the Naimans under Kuchlug in 1211; traditional Chinese, Persian, and Arab sources consider the usurpation to be the end of the dynasty, even though the empire would not fall until the Mongol conquest in 1218. The territories of the Qara Khitai corresponded to parts of modern-day China, Kazakhstan, Kyrgyzstan, Mongolia, Tajikistan, and Uzbekistan. The Anushtegin dynasty, the Karluks, Qocho, the Kankalis, and the Kara-Khanid Khanate were vassal states of the Qara Khitai at some point in history. (en)
- Les Kara-Khitans ou Qara Khitaï (Khitans noirs) sont une branche du peuple proto-mongol des Khitans qui avait créé en Chine la dynastie des Liao (907-1125). (fr)
- Kekhanan Kara-Khitan, atau Liao Barat (Mongol Хар Хятад; Kara Kitad; Hanzi tradisional: 西遼; Hanzi: 西辽; Pinyin: Xī Liáo, 1124-1218) adalah sebuah kekhanan bangsa Khitan di Asia Tengah. Sebelumnya mereka menguasai daerah Utara dan Timur Laut China, tetapi di sana mereka diserang oleh Dinasti Jin sehingga terpaksa mengungsi. Kekaisaran ini ditaklukan oleh Naiman yang dipimpin oleh Kuchlug pada tahun 1221; sumber-sumber China, Persia, dan Arab menganggap penaklukan ini sebagai akhir dari kekaisaran Kara-Khitan. Kekaisaran ini benar-benar hancur oleh serangan Kekaisaran Mongol pada tahun 1218. (in)
- I Kara Khitay, o Kara-Khitan ("Khitan neri") - mongolo Хар хятан; Kara Kitad; cinese tradizionale 西遼 cinese semplificato 西辽 Xī Liáo - (1124-1218), furono una branca del popolo proto-mongolo dei Khitan, che aveva creato in Cina la dinastia dei Liao (907-1125).La dinastia fu fondata da Yelü Dashi, che guidò ciò che restava della Dinastia Liao in Asia Centrale dopo aver evitato la conquista da parte dei Jurchen (o Manciù) della loro madrepatria in Manciuria. L'impero fu usurpato dai Naiman di Kuchlug nel 1211. Le fonti tradizionali cinesi, persiane e arabe concordano nel ritenere che tale usurpazione costituisse di fatto la fine dell'impero, il quale fu definitivamente distrutto dai Mongoli nel 1218. Alla caduta dei Liao, i Kara-Khitan crearono in Asia centrale un khanato che talvolta è definito dei Liao dell'Ovest (Xi Liao) e che sopravvisse dal 1124 al 1218. (it)
- 西遼（せいりょう、拼音：Xī Liáo）は、1132年から1218年までトルキスタンに存在した国。1124年に、金に滅ぼされた遼の皇族である耶律大石が中央アジアに逃れて建てた国家である。 中国史料では遼の皇族による国家であるために「西遼」と呼ばれている。ペルシア語などのイスラーム史料からはカラ・キタイ（ قرا ختاى Qarā Khitā'ī：カラー・ヒターイー）と呼ばれる。この語は「黒い契丹」「強力な契丹」の意味とされるが、正確な意味は明らかになっていない。明代に成立した類書『三才図会』では、西遼を指す名称として「黒契丹」という語が使われている。 西遼の君主はグル・ハン（ كور خان Kūr khān ＜ Gür χan 「世界のハン」、「ハンの中のハン」、「大いなるハン」、「勇敢なハン」などの意味）の称号を名乗り、イスラームの史家も西遼の君主をグル・ハンと呼んだ。 首都はクズオルド（虎思斡耳朶、quz ordu /غزباليغ Ghuzz-Balïγ グズオルド、フスオルド。契丹語で「堅固なオルド」の意。 (ja)
- 서요(중국어 간체자: 西辽, 정체자: 西遼, 병음: Xī Liaó) 혹은 카라 키타이(Kara Khitai)는 요의 왕족인 야율대석(西遼의 德宗)이 요가 멸망한 후 당시 요의 주요 군인 계층이던 위구르의 지원을 받아 몽골 서쪽으로 이동하여 세운 나라이다. '카라 키타이'는 국호로 대거란이라는 의미이다. '서요'는 중국식 국호이다. 1124년에 건국되고 1132년에 야율대석이 황제를 칭하고 연호를 사용했으며 수도는 "호사알이타(虎思斡耳朵)"이다. 1211년 나이만의 왕자 쿠츨루크에게 멸망하였다. 이후 의 잔당들은 지금의 이란 땅에서 를 세우고 이슬람화되어가다가 셀주크 왕조한테 자연스럽게 흡수되어 페르시아인에게 복속되었다. 동요, 후요를 세웠던 동쪽의 거란 유민들은 동요와 후요가 멸망당하자 야율씨는 양씨로 바꿨고, 요련씨(구 )는 지금의 신장 위구르 자치구, 내몽고 자치구, 만저우리, 치치하얼, 자무쓰 등지에 흩어져 다우르족이 되었다. (ko)
- Het kanaat van Kara-Kitan, Kara-Kitai of de Westelijke Liao (Mongools: Хар Хятад; Char Chjatad; traditioneel Chinees: 西辽; vereenvoudigd Chinees: 西辽; pinyin: Xi Liao, 1124 - 1218) was een Kitanrijk in Centraal-Azië. De dynastie was in 1124 gesticht door Yelü Dashi, die de overgeblevenen van de Liao-dynastie naar Centraal-Azië leidde na te zijn gevlucht voor de inval van de Jurchen in hun vaderland in Mantsjoerije in 1125. De macht over het rijk werd in 1211 overgenomen door de Naimanen onder leiding van . In traditioneel Chinese, Perzische en Arabische bronnen wordt dit als het einde van het Kara-Kitan rijk beschouwd. Het rijk werd uiteindelijk in 1218 door het Mongoolse Rijk verwoest. (nl)
- Chanat Kara Kitajów (albo Karakitajów, Karakitanów) (mong. Хар Хятад – Czarni Kitanowie) albo Zachodnia dynastia Liao (chiń. upr. 西辽; chiń. trad. 西遼; pinyin Xī Liáo) – państwo w Turkiestanie z ośrodkiem w dolinie rzeki Czu i Siedmiorzeczu, istniejące w latach ok. 1130 do 1218, założone przez Kitanów, którzy uciekli na zachód po upadku dynastii Liao. Nazwa Czarni Kitanowie była używana przez kronikarzy muzułmańskich i została następnie przejęta przez Mongołów. Natomiast dla Chińczyków państwo Kara Kitajów było Zachodnią dynastią Liao, kontynuacją pierwotnej, „wschodniej”, dynastii Liao. (pl)
- O Canato Caraquitai (em mongol: Хар Хятан; em persa: خانات قراختایی), também conhecido como Liao Ocidental (chinês tradicional: 西遼, chinês simplificado: 西辽, pinyin: 'Xī Liáo') (1124–1218), oficialmente Grande Liao (chinês tradicional: 大遼, chinês simplificado: 大辽, pinyin: Dà Liáo), foi um império quitai na Ásia Central. A dinastia foi fundada por , que conduziu o pouco que restava da dinastia Liao para a Ásia Central depois de fugir do seu território na Manchúria após os jurchéns o conquistarem. O império foi usurpado pelos naimanos sob o comando de em 1211; fontes tradicionais chineses, persas e árabes consideram esta usurpação como determinante para o fim do império. O reino foi mais tarde tomado pelo Império Mongol em 1218. (pt)
- Каракитайское (Кара-киданьское) ханство (монг. Хар Хятан) — средневековое феодальное государство, существовавшее в Средней и Центральной Азии в 1140—1212 гг. Было основано киданьским принцем Елюем Даши в 1125 году после падения империи Ляо. Мусульмане называли страну Каракитайским (Кара-киданьским) ханством, китайцы — Западным Ляо (кит. трад. 西遼, упр. 西辽, пиньинь Xī Liáo, палл. Си Ляо); правитель носил сразу два титула — император и гурхан. Столицей ханства был город Хусыфдо (Баласагун) на реке Чу. Империя занимала территорию от Амударьи и Балхаша до Куньлуня и нагорий Бэйшаня. В 1211 году ханство было покорено найманами во главе с Кучлуком. В 1218 году оно было завоёвано Чингисханом и вошло в состав Монгольской империи. (ru)
- Kara-Khitan eller Qara-Khitan eller Västra Liaodynastin (西辽) var ett khitanskt rike som varade 1124 till 1218. Efter att Liaodynastin fallit efter erövringen från Songdynastin och Jindynastin flydde khitanerna under ledning av Yelü Dashi (kejsar ) väster ut till Turkestan och bildade Västra Liandynastin / Kara-Khitan Huvudstaden sattes upp i Balasagun i dagens Kirgizistan. Från 1211 styrdes Kara-Khitan av Naimanerna. Riket erövrades 1218 av mongolerna. (sv)
- 西辽（1124年-1218年），又称後遼、喀喇契丹、哈剌契丹或黑契丹，是辽朝宗室重臣耶律大石在辽朝灭亡之际重新建立的以“辽”为国号的王朝。耶律大石原本效力于辽天祚帝，在辽朝即将灭亡之际出奔。1124年，耶律大石在辽朝西北边陲镇州可敦城（今蒙古国布尔干省青托罗盖古回鹘城）称王，改元延庆，史学界一般以此作为西辽政权的开始。1132年，耶律大石在叶密立（今新疆额敏县）上突厥汗号「菊儿汗」及汉尊号“天佑皇帝”，西辽正式建立。之后，耶律大石向今蒙古高原、新疆、中亚及西亚地区扩张，先后击败统治当地的高昌回鹘和东喀喇汗国，并于1134年建都于虎思斡鲁朵（今吉尔吉斯斯坦托克马克东南）。随后，西辽继续向西部的西喀喇汗国扩张，并在1141年的卡特万之战中击败塞尔柱帝国联军，征服河中地区和花剌子模，从此成为中亚霸主，威名也远播至欧洲。耶律大石死后，西辽历经萧塔不烟、耶律夷列、耶律普速完三代君主统治；到第五任君主耶律直鲁古时期，西辽由于长期对外战争，国力走向衰落，附属国多次叛乱，并最终被外戚乃蛮部屈出律篡国。最终，新崛起的蒙古帝国于1218年发起攻辽战役，西辽灭亡。 (zh)
- Каракитайське ханство — середньовічна феодальна держава, що існувала у Середній та Центральній Азії в 1124—1218 роках. Засновано киданським принцем Єлу Даші. На середину 12 століття каракитаї поширили свою владу на всю Середню Азію на південь від Балхашу і на схід від Ферганської долини, утворивши Каракитайське ханство. 1211 року наймани, що втікали під натиском Чингізхана захопили гурхана, а через сім років Каракитайське ханство ввійшло до складу Монгольської імперії. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- الدولة القراخطائية أو كارا خيتاي (تُعرف أيضًا بخيتاي السوداء، بالمنغولية: Хар Хятан؛ 1124–1128)، أو لياو الغربية (بالصينية: 西遼)، أو لياو العظمى (大遼) هي إمبراطورية منغولية ذات طابع صيني كانت تقع في آسيا الوسطى، وكانت تحكمها عشيرة خيتان يلو. تأسست الإمبراطورية على يد الإمبراطور يلو داشي الذي قاد ما تبقى من سلالة لياو الحاكمة إلى آسيا الوسطى بعد هروبهم من غزو قبائل الجورشن لموطنهم الأصلي في شمال وشمال شرق ما يُعرف حاليًا بالصين. استولت قبيلة النايمان على الإمبراطورية بقيادة كشلو خان في عام 1211، وتقول المصادر الصينية والفارسية والعربية أن هذا الحدث يمثل نهاية الأسرة الحاكمة، ورغم ذلك لم تسقط الإمبراطورية حتى الغزو المغولي عام 1218. يرى المؤرخون الصينيون أن كارا خيتاي أسرة صينية حاكمة شرعية تمامًا مثل أسرة لياو. (ar)
- La Kara-Ĥitana Ĥanato aŭ Kara-Ĥitai Ĥanato (en mongola Хар Хятан; en farsia خانات قراختایی), konata ankaŭ kiel Okcidenta Liao (en ĉina 西遼 aŭ 西辽 Xī Liáo) (1124–1218), oficiale la Granda Liao (en ĉina 大遼 aŭ 大辽 prononce Dà Liáo), estis ĉinigita Ĥitana Imperio en Centra Azio. La dinastio estis fondita de Yelü Dashi, kiu kondukis la restantojn de la Dinastio Liao al Centra Azio post eliri el la konkero fare de la Dinastio Ĝin (1115–1234) de ties hejmo en la nordo kaj nordoriento de moderna Ĉinio. La imperio estis kondukita de Naimanoj sub Kuĉlug en 1211; tradiciaj ĉinaj, persaj, kaj arabaj fontoj konsideris la enpovigon kiel fino de la regado de Kara-Ĥitano. La imperio estis poste konkerita de la Mongola Imperio en 1218. (eo)
- Die Kara-Kitai oder Kara-Chitai (DMG Qara-Ḫitai, deutsch „schwarze Kitai“) oder Westliche Liao-Dynastie (chinesisch 西遼, Pinyin Xī Liáo) waren eine Dynastie, die ein Großreich in Zentralasien – vom Süden des heutigen Kasachstans bis zum heutige Xinjiang – gründete und die Epoche von 1128 bis 1218 entscheidend mitgestaltete, bis ihr Reich von Dschingis Khan erobert wurde. (de)
- Les Kara-Khitans ou Qara Khitaï (Khitans noirs) sont une branche du peuple proto-mongol des Khitans qui avait créé en Chine la dynastie des Liao (907-1125). (fr)
- Kekhanan Kara-Khitan, atau Liao Barat (Mongol Хар Хятад; Kara Kitad; Hanzi tradisional: 西遼; Hanzi: 西辽; Pinyin: Xī Liáo, 1124-1218) adalah sebuah kekhanan bangsa Khitan di Asia Tengah. Sebelumnya mereka menguasai daerah Utara dan Timur Laut China, tetapi di sana mereka diserang oleh Dinasti Jin sehingga terpaksa mengungsi. Kekaisaran ini ditaklukan oleh Naiman yang dipimpin oleh Kuchlug pada tahun 1221; sumber-sumber China, Persia, dan Arab menganggap penaklukan ini sebagai akhir dari kekaisaran Kara-Khitan. Kekaisaran ini benar-benar hancur oleh serangan Kekaisaran Mongol pada tahun 1218. (in)
- 西遼（せいりょう、拼音：Xī Liáo）は、1132年から1218年までトルキスタンに存在した国。1124年に、金に滅ぼされた遼の皇族である耶律大石が中央アジアに逃れて建てた国家である。 中国史料では遼の皇族による国家であるために「西遼」と呼ばれている。ペルシア語などのイスラーム史料からはカラ・キタイ（ قرا ختاى Qarā Khitā'ī：カラー・ヒターイー）と呼ばれる。この語は「黒い契丹」「強力な契丹」の意味とされるが、正確な意味は明らかになっていない。明代に成立した類書『三才図会』では、西遼を指す名称として「黒契丹」という語が使われている。 西遼の君主はグル・ハン（ كور خان Kūr khān ＜ Gür χan 「世界のハン」、「ハンの中のハン」、「大いなるハン」、「勇敢なハン」などの意味）の称号を名乗り、イスラームの史家も西遼の君主をグル・ハンと呼んだ。 首都はクズオルド（虎思斡耳朶、quz ordu /غزباليغ Ghuzz-Balïγ グズオルド、フスオルド。契丹語で「堅固なオルド」の意。 (ja)
- 서요(중국어 간체자: 西辽, 정체자: 西遼, 병음: Xī Liaó) 혹은 카라 키타이(Kara Khitai)는 요의 왕족인 야율대석(西遼의 德宗)이 요가 멸망한 후 당시 요의 주요 군인 계층이던 위구르의 지원을 받아 몽골 서쪽으로 이동하여 세운 나라이다. '카라 키타이'는 국호로 대거란이라는 의미이다. '서요'는 중국식 국호이다. 1124년에 건국되고 1132년에 야율대석이 황제를 칭하고 연호를 사용했으며 수도는 "호사알이타(虎思斡耳朵)"이다. 1211년 나이만의 왕자 쿠츨루크에게 멸망하였다. 이후 의 잔당들은 지금의 이란 땅에서 를 세우고 이슬람화되어가다가 셀주크 왕조한테 자연스럽게 흡수되어 페르시아인에게 복속되었다. 동요, 후요를 세웠던 동쪽의 거란 유민들은 동요와 후요가 멸망당하자 야율씨는 양씨로 바꿨고, 요련씨(구 )는 지금의 신장 위구르 자치구, 내몽고 자치구, 만저우리, 치치하얼, 자무쓰 등지에 흩어져 다우르족이 되었다. (ko)
- Chanat Kara Kitajów (albo Karakitajów, Karakitanów) (mong. Хар Хятад – Czarni Kitanowie) albo Zachodnia dynastia Liao (chiń. upr. 西辽; chiń. trad. 西遼; pinyin Xī Liáo) – państwo w Turkiestanie z ośrodkiem w dolinie rzeki Czu i Siedmiorzeczu, istniejące w latach ok. 1130 do 1218, założone przez Kitanów, którzy uciekli na zachód po upadku dynastii Liao. Nazwa Czarni Kitanowie była używana przez kronikarzy muzułmańskich i została następnie przejęta przez Mongołów. Natomiast dla Chińczyków państwo Kara Kitajów było Zachodnią dynastią Liao, kontynuacją pierwotnej, „wschodniej”, dynastii Liao. (pl)
- O Canato Caraquitai (em mongol: Хар Хятан; em persa: خانات قراختایی), também conhecido como Liao Ocidental (chinês tradicional: 西遼, chinês simplificado: 西辽, pinyin: 'Xī Liáo') (1124–1218), oficialmente Grande Liao (chinês tradicional: 大遼, chinês simplificado: 大辽, pinyin: Dà Liáo), foi um império quitai na Ásia Central. A dinastia foi fundada por , que conduziu o pouco que restava da dinastia Liao para a Ásia Central depois de fugir do seu território na Manchúria após os jurchéns o conquistarem. O império foi usurpado pelos naimanos sob o comando de em 1211; fontes tradicionais chineses, persas e árabes consideram esta usurpação como determinante para o fim do império. O reino foi mais tarde tomado pelo Império Mongol em 1218. (pt)
- Каракитайское (Кара-киданьское) ханство (монг. Хар Хятан) — средневековое феодальное государство, существовавшее в Средней и Центральной Азии в 1140—1212 гг. Было основано киданьским принцем Елюем Даши в 1125 году после падения империи Ляо. Мусульмане называли страну Каракитайским (Кара-киданьским) ханством, китайцы — Западным Ляо (кит. трад. 西遼, упр. 西辽, пиньинь Xī Liáo, палл. Си Ляо); правитель носил сразу два титула — император и гурхан. Столицей ханства был город Хусыфдо (Баласагун) на реке Чу. Империя занимала территорию от Амударьи и Балхаша до Куньлуня и нагорий Бэйшаня. В 1211 году ханство было покорено найманами во главе с Кучлуком. В 1218 году оно было завоёвано Чингисханом и вошло в состав Монгольской империи. (ru)
- Kara-Khitan eller Qara-Khitan eller Västra Liaodynastin (西辽) var ett khitanskt rike som varade 1124 till 1218. Efter att Liaodynastin fallit efter erövringen från Songdynastin och Jindynastin flydde khitanerna under ledning av Yelü Dashi (kejsar ) väster ut till Turkestan och bildade Västra Liandynastin / Kara-Khitan Huvudstaden sattes upp i Balasagun i dagens Kirgizistan. Från 1211 styrdes Kara-Khitan av Naimanerna. Riket erövrades 1218 av mongolerna. (sv)
- 西辽（1124年-1218年），又称後遼、喀喇契丹、哈剌契丹或黑契丹，是辽朝宗室重臣耶律大石在辽朝灭亡之际重新建立的以“辽”为国号的王朝。耶律大石原本效力于辽天祚帝，在辽朝即将灭亡之际出奔。1124年，耶律大石在辽朝西北边陲镇州可敦城（今蒙古国布尔干省青托罗盖古回鹘城）称王，改元延庆，史学界一般以此作为西辽政权的开始。1132年，耶律大石在叶密立（今新疆额敏县）上突厥汗号「菊儿汗」及汉尊号“天佑皇帝”，西辽正式建立。之后，耶律大石向今蒙古高原、新疆、中亚及西亚地区扩张，先后击败统治当地的高昌回鹘和东喀喇汗国，并于1134年建都于虎思斡鲁朵（今吉尔吉斯斯坦托克马克东南）。随后，西辽继续向西部的西喀喇汗国扩张，并在1141年的卡特万之战中击败塞尔柱帝国联军，征服河中地区和花剌子模，从此成为中亚霸主，威名也远播至欧洲。耶律大石死后，西辽历经萧塔不烟、耶律夷列、耶律普速完三代君主统治；到第五任君主耶律直鲁古时期，西辽由于长期对外战争，国力走向衰落，附属国多次叛乱，并最终被外戚乃蛮部屈出律篡国。最终，新崛起的蒙古帝国于1218年发起攻辽战役，西辽灭亡。 (zh)
- Каракитайське ханство — середньовічна феодальна держава, що існувала у Середній та Центральній Азії в 1124—1218 роках. Засновано киданським принцем Єлу Даші. На середину 12 століття каракитаї поширили свою владу на всю Середню Азію на південь від Балхашу і на схід від Ферганської долини, утворивши Каракитайське ханство. 1211 року наймани, що втікали під натиском Чингізхана захопили гурхана, а через сім років Каракитайське ханство ввійшло до складу Монгольської імперії. (uk)
- El kanat karakitai, imperi kara-kitan o imperi de l'Est (en mongol Хар Хятан; Kara Kidan; en xinès 西遼; en pinyin Xī Liáo) fou un imperi fundat pels mongols kitan de l'Àsia Central del 1124-1218. Després del govern dels kitan (Liao) al nord de la Xina (936-1122), els tungús Jurchen (Kin) van formar un nou regne; la majoria dels kitan va continuar vivint sota domini de la nova dinastia, però una part dels kitan va marxar a Occident; alguns es van establir al nord del Tarim, on els turcs uigurs de Turfan, de Bashbaligh i de Kudjha els van reconèixer un paper dominant. Després un segon grup de kitan va entrar a Kashgària, però fou rebutjada pels kan dels karakhànides de Kaixgar Arslan Ahmed; un altre grup dirigit per un príncep de nom fou més afortunat i es va crear un principat al , on van f (ca)
- El kanato de Kara-kitai, los Kara-kitai (en mongol, Хар Хятад; alternativamente conocidos como «Kitanos Negros» o «Catai Negra», y también como Liao Occidental (en chino tradicional, 西遼; en chino simplificado, 西辽; pinyin, Xī Liáo), y oficialmente el Gran Liao (en chino tradicional, 大遼; en chino simplificado, 大辽; pinyin, Dà Liáo),) fue un imperio (1124-1218) sinizado en Asia Central, un Estado sucesor de la dinastía Liao gobernado por el clan kitano de Yelü. La dinastía fue fundada por (emperador Dezong de Liao), quien guio a los remanentes de la dinastía Liao desde Manchuria a Asia central después de huir de la conquista de su tierra natal por los yurchen de la dinastía Jin en el norte y noreste de la China actual. El imperio fue usurpado por los naimanos bajo Kuchlug en 1211. Las (es)
- The Qara Khitai, or Kara Khitai (Chinese: 喀喇契丹; pinyin: Kālā Qìdān; lit. 'Black Khitan'), also known as the Western Liao (Chinese: 西遼; pinyin: Xī Liáo), officially the Great Liao (Chinese: 大遼; pinyin: Dà Liáo), was a Sinicized dynastic regime based in Central Asia ruled by the Khitan Yelü clan. The Qara Khitai is considered by historians to be an orthodox dynasty of China, as is the case for its predecessor the Liao dynasty. The dynasty was founded by Yelü Dashi (Emperor Dezong), who led the remnants of the Liao dynasty from Manchuria to Central Asia after fleeing from the Jin dynasty conquest of their homeland in northern China. The empire was usurped by the Naimans under Kuchlug in 1211; traditional Chinese, Persian, and Arab sources consider the usurpation to be the end of the dynasty, (en)
- I Kara Khitay, o Kara-Khitan ("Khitan neri") - mongolo Хар хятан; Kara Kitad; cinese tradizionale 西遼 cinese semplificato 西辽 Xī Liáo - (1124-1218), furono una branca del popolo proto-mongolo dei Khitan, che aveva creato in Cina la dinastia dei Liao (907-1125).La dinastia fu fondata da Yelü Dashi, che guidò ciò che restava della Dinastia Liao in Asia Centrale dopo aver evitato la conquista da parte dei Jurchen (o Manciù) della loro madrepatria in Manciuria. (it)
- Het kanaat van Kara-Kitan, Kara-Kitai of de Westelijke Liao (Mongools: Хар Хятад; Char Chjatad; traditioneel Chinees: 西辽; vereenvoudigd Chinees: 西辽; pinyin: Xi Liao, 1124 - 1218) was een Kitanrijk in Centraal-Azië. Het rijk werd uiteindelijk in 1218 door het Mongoolse Rijk verwoest. (nl)
|