| dbo:abstract
|
- Lucien Bonaparte, narozen jako Luciano Buonaparte, princ z Canina (21. března 1775, Ajaccio, Korsika – 29. června 1840, Viterbo, dnes Itálie), byl mladší bratr Napoleona Bonaparte. (cs)
- Lucien Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 21 de març de 1775 - Viterbo, Estats Pontificis, 29 de juny de 1840) príncep de Canino i segon germà de Napoleó I. Després de fer els estudis a França retornà a Còrsega el 1792, i acompanyà Pasquale Paoli en la seva campanya, però no tardà a separar-se d'ell, anant a Marsella amb tota la s'ha família. Dotat de tanta audàcia com ambició i d'una ardent eloqüència, no trigà a distingir-se fent esperar que seria la il·lustració de la família. El 1793 aconseguí una plaça de guarda-magatzem en l'administració militar, i un any després casà amb , filla del seu hostaler. Havent perdut la seva feina, denuncià a l'agent nacional Berne amb objecte de suplantar-lo, però aquest fou més astut que ell i hagué d'abandonar Toló, sent empresonat, no obstant, va romandre sis setmanes tancat. En recobrar la llibertat passà a París, on trobà al seu germà, que el nomenà comissari de Guerra de l'exèrcit del Rin, càrrec que no tardà a abandonar, ja que el seu temperament no s'avenia amb la disciplina militar. Novament fou a cercar Napoleó, el qual li censurà per haver deixat el seu lloc sense permís. Més tard fou membre del i president de l', i preparà, junt amb el seu germà Josep, el cop d'estat que hauria de cimentar a tota la família. Al retornar Napoleó de la campanya d'Egipte trobà ja preparat el moviment, que va saber aprofitar en el seu favor i que degué principalment a Lucien, ja que aquest, amb la seva audàcia i ambició sense límits, sabé fer front a contingències que haguessin descoratjat a un altre home. I no tan sols això, sinó que quan Napoleó, compromès per les seves vacil·lacions i imprudències abandonà el seu lloc, Lucien reuní les tropes i arengant-les va poder dominar el tumult i salvar la vida al seu germà. En establir-se el consolat provisional Lucien aconseguí la cartera d'Interior, recompensa que jutjava molt inferior als seus mereixements, ja que aspirava a compartir amb Napoleó la supremacia civil. Napoleó es mostrà poc disposat això i encara procurà allunyar-lo del seu costat creient-lo un perill. El 1800 l'envià a Madrid com ambaixador, però en realitat això no era més que un desterrament, que Lucien aprofità captant-se les simpaties del dèbil Carles IV, de la seva esposa i de Godoy, així és que no li costà gran treball concloure un tractat d'aliança contra Portugal. Malgrat tot, Godoy després signà amb el Govern de Lisboa la (1801, que irrità Napoleó i obliga a Lucien a dimitir del seu càrrec. Quan retornà a París mercès la liberalitat del govern espanyol i algunes afortunades operacions portades a terme, reunia una renda de 300.000 o 400.000 francs que li permeteren viure com un príncep. Napoleó, sempre gelós del seu germà, el feu entrar al Senat i volgué casar-lo amb Maria Lluïsa, vídua de Lluís I de Borbó-Parma rei d'Etrúria, ja que Cristina Boyer ja havia mort, fet al que Lucien s'hi negà, ja que estava bojament enamorat d', vídua d'una agent de borsa, i amb la qual acabà casant-se precisament quan Napoleó transformava el consolat en Imperi. Aquest enllaç tirava per terra els plans de l'emperador, que desitjava emparentar la seva família solament amb prínceps o reis, i fou el motiu de ruptura entre els dos germans. Lucien, no jutjant-se segur a França, partí vers Roma (1804), on visqué protegit pel papa Pius VII que li professava un verdader afecte. Allà es dedicà a les seves aficions favorites, el luxe i la literatura. En va Napoleó li oferí el tron d'Espanya a canvi de l'anul·lació del seu matrimoni, i, irritat, feu prohibir al seu germà que visqués a Roma (1808), llavors Lucien passà a Tusculum i embarcant-se vers els Estats Units, però, capturat en alta mar pels anglesos, fou conduït a Plymouth. La pau general li va permetre tornar a Itàlia el 1814, i, reconciliat ja amb el seu germà, cooperà al seu retorn a França, i després de Waterloo marxà novament a instal·lar-se a Roma, on encara durant molts anys continuà alimentant plans de conquesta, per als quals comptava amb els seus germans Josep i Napoleó. A la mort de Napoleó semblà abandonar tots els seus projectes dedicant-se exclusivament a l'astronomia i a les matemàtiques, fins que la revolució de Juliol feu renàixer en ell algunes esperances. S'agità encara durant alguns anys, protestant el 1834 del manteniment de la llei de desterrament de la seva família i publicant un projecte de Constitució a la vegada democràtic i cesarià, però les intrigues del seu nebot Louis Bonaparte el disgustaren de tal manera que acabà per retirar-se a la vida privada. (ca)
- لوتشيانو بونابرت (بالفرنسية: Lucien Bonaparte ) (و. 1775 – 1840 م) هو سياسي، ودبلوماسي، وكاتب، من فرنسا، ولد في أجاكسيو، وكان عضوًا في أكاديمية اللغة الفرنسية (منذ 28 يناير 1803)، والمعهد الألماني للآثار، توفي في فيتيربو، عن عمر يناهز 65 عاماً، بسبب سرطان المعدة. (ar)
- Ο Λουκιανός Βοναπάρτης (γαλλικά: Lucien Bonaparte (Λυσιέν Μποναπάρτ), 21 Μαΐου 1775 – 29 Ιουνίου 1840), πολιτικός, αδελφός του αυτοκράτορα της Γαλλίας Ναπολέοντα Βοναπάρτη. Έγινε γερουσιαστής της Γαλλικής Αυτοκρατορίας, πρόεδρος του Συμβουλίου των Πεντακοσίων, Υπουργός Εσωτερικών και μέλος του Tribunat. Χρίστηκε πρίγκιπας του Κανίνο και του Μουζινιάνο από το Βατικανό, τίτλους που κράτησε η οικογένειά του μέχρι το 1924. (el)
- Lucien Bonaparte aŭ Luciano Buonaparte, Prince Français (franca princo), 1a Princo de Canino kaj Musignano (21a de Majo 1775 – 29a de Junio 1840), estis franca ŝtatestro, la tria survivanta filo de Carlo Buonaparte kaj de lia edzino Letizia Ramolino. Lucien estis pli juna frato de Jozefo kaj Napoleono Bonaparte, kaj pli aĝa frato de Elisa, Louis, Pauline, Caroline kaj Jérôme Bonaparte. Lucien tenis aŭtentajn revoluciajn vidojn, kiuj kondukis al ofte arda rilato kun sia frato Napoleono, kiu ekkontrolis la regadon de Francio en 1799, kiam Lucien estis ankoraŭ 24jaraĝa. (eo)
- Lucien Bonaparte (geboren als Luciano Buonaparte am 21. Mai 1775 in Ajaccio, Korsika, seit 1814 Principe di Canino e ; † 29. Juni 1840 in Viterbo, Italien) war Angehöriger der Familie Bonaparte und Bruder des französischen Kaisers Napoleon I. (de)
- Lucien Bonaparte (Ajaccio, 1775eko maiatzaren 21a - Viterbo, 1840ko ekainaren 29a) Napoleon I.aren anaia izan zen eta Luis Luziano Bonaparte printze eta euskalariaren aita. Bostehunen Kontseiluko lehendakaria izan zen; Brumairearen 18ko estatu-kolpea prestatzen parte hartu zuen, eta funtsezkoa izan zen estatu-kolpeak aurrera egin zezan. Barne ministroa (1799), Enbaxadore Espainian (1800), Frantziako Tribunat biltzar bereziko lehendakaria izan zen 1802tik aurrera. Napoleonen gehiegizko ahalmenaren aurka agertu ondoren, Erromara jo zuen eta gero Caninon hartu zuen egoitza: bertako printze izan zen. Bere oroitzapenak biltzen dituen liburu bat idatzi zuen. (eu)
- Lucien Bonaparte, né à Ajaccio le 21 mai 1775 et mort à Viterbe le 29 juin 1840 est le troisième fils de Charles-Marie Bonaparte et de Maria-Létizia Ramolino et le deuxième frère de Napoléon Bonaparte. Homme politique français, il est député puis président du Conseil des Cinq-Cents en 1799, ministre de l'Intérieur (1799 – 1800) puis tribun (1802). Il est prince romain de Canino, prince français en 1815, puis prince (romain) de Musignano en 1824 et prince (romain) Bonaparte en 1837. Il a douze enfants de son second mariage, dont Charles-Lucien Bonaparte (1803 – 1857), Louis-Lucien Bonaparte (1813 – 1891) et Pierre Bonaparte (1815 – 1881). (fr)
- Lucien Bonaparte, 1st Prince of Canino and Musignano (born Luciano Buonaparte; 21 May 1775 – 29 June 1840), was French politician and diplomat of the French Revolution and the Consulate. He served as Minister of the Interior from 1799 to 1800 and as the final president of the Council of Five Hundred in 1799. The third surviving son of Carlo Bonaparte and his wife Letizia Ramolino, Lucien was the younger brother of Napoleon Bonaparte. As president of the Council of Five Hundred, he was one of the participants of the Coup of 18 Brumaire that brought Napoleon to power in France. (en)
- Luciano Bonaparte, I Príncipe de Canino y Musignano (Ajaccio, 21 de mayo de 1775 - Viterbo, 29 de junio de 1840), fue el tercer hijo de Carlo María Buonaparte y de María Leticia Ramolino y hermano de Napoleón Bonaparte. Fue asambleario primero y presidente después del Consejo de los Quinientos durante la Revolución. Poeta, miembro de la Academia Francesa, político y diplomático (Embajador de Francia en Madrid). Tuvo un papel relevante en la Guerra de las Naranjas entre Portugal y España, con la posterior redefinición de la frontera España/Portugal, utilizando la rivera del río Guadiana, con la consiguiente recuperación de Olivenza para España tras la firma del tratado de Badajoz en 1801. (es)
- Lucien Bonaparte, Pangeran Prancis, Pangeran pertama Canino dan Musignano (lahir sebagai Luciano Buonaparte; 21 Mei 1775 – 29 Juni 1840), putra ketiga Carlo Buonaparte yang selamat dan istrinya Letizia Bonaparte, merupakan seorang negarawan berkebangsaan Prancis, yang menjabat sebagai Presiden terakhir Dewan Lima Ratus pada akhir Revolusi Prancis. Lucien adalah adik Joseph dan Napoleon Bonaparte, dan merupakan kakanda Elisa, Louis, Pauline, Caroline dan Jérôme Bonaparte. Lucien memegang teguh pandangan revolusioner, yang menyebabkan hubungan dengan kakandanya Napoleon merenggang, yang menguasai pemerintahan Prancis pada tahun 1799, ketika Lucien berusia 24 tahun. (in)
- Luciano Bonaparte (Ajaccio, 21 maggio 1775 – Viterbo, 29 giugno 1840) è stato un politico e nobile francese, fratello minore dell'imperatore Napoleone Bonaparte. (it)
- 뤼시앵 보나파르트(Lucien Bonaparte),(1775년5월 21일~1840년6월 29일)는 보나파르트 가의 한 혈족이자, 프랑스의 정치가이다. 그는 코르시카에 있는 아작시오에서 아버지 카를로 보나파르트( Carlo Buonaparte)와 어머니인 밑에서 3남으로 태어났으며,형으로는 조제프 보나파르트와, 나폴레옹 보나파르트2명이 있었으며,동생으로는 루이 보나파르트(Louis Bonaparte)와, 제롬 보나파르트(Jérôme Bonaparte)가 있고, 여자형제로는, 엘리자, 폴린, 등 3명이 있었다. (ko)
- リュシアン・ボナパルト（Lucien Bonaparte, 1775年5月21日 - 1840年6月29日）は、フランスの政治家。シャルル・マリ・ボナパルトとマリア・レティツィア・ボナパルトの息子。カニーノ公。ブリュメール18日のクーデターの功労者。フランス皇帝ナポレオン・ボナパルトの実弟。 (ja)
- Lucien Bonaparte, 1e vorst van Canino en , (Ajaccio, 21 mei 1775 - Viterbo, 29 juni 1840), was de tweede broer van Napoleon Bonaparte. (nl)
- Lucjan Bonaparte, Lucien Bonaparte fr: lyciɛ̃ bonapaʀt (ur. 21 maja 1775 w Ajaccio, zm. 29 czerwca 1840 w Viterbo), książę rzymski, książę Canino i . Brat Józefa – krótkotrwałego króla Neapolu, późniejszego króla Hiszpanii, Napoleona I – cesarza Francuzów, Ludwika – króla Holandii i Hieronima, króla Westfalii, polityk i pisarz francuski. (pl)
- Luciano Bonaparte (em francês: Lucien; Ajaccio, 21 de maio de 1775 – Viterbo, 29 de junho de 1840) foi o príncipe de Canino e de , tendo recebido os títulos do Papa Pio VII. Filho de Carlo Maria Bonaparte e de Maria Letícia Ramolino, foi o segundo dos irmãos de Napoleão Bonaparte. Poeta, membro da Academia Francesa, político e diplomata, teve um papel de grande relevância no desencadear da Guerra das Laranjas entre Portugal e Espanha e na consequente perda de Olivença para Espanha. (pt)
- Lucien Bonaparte, född 21 maj 1775 i Ajaccio, död 29 juni 1840 i Viterbo, var en fransk statsman. Han var son till Carlo Buonaparte och Laetitia Ramolino samt yngre bror till Napoleon I. (sv)
- Люсье́н Бонапа́рт (фр. Lucien Bonaparte, итал. Luciano Buonaparte; 21 мая 1775, Аяччо — 29 июня 1840, Витербо, Лацио) — первый принц Канино с 1814 года, французский министр внутренних дел (1799—1800), младший брат Наполеона Бонапарта. (ru)
- 吕西安·波拿巴，卡尼诺和穆西格纳诺亲王（Lucien Bonaparte, 1st Prince of Canino and Musignano，1775年5月21日－1840年6月29日）法国政治家，科學家。屬於拿破崙家族貴族，是约瑟夫·波拿巴和拿破仑·波拿巴的弟弟。卡洛·波拿巴和他的妻子瑪麗亞·萊蒂西亞·拉莫利諾第三个尚存的儿子。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Lucien Bonaparte, narozen jako Luciano Buonaparte, princ z Canina (21. března 1775, Ajaccio, Korsika – 29. června 1840, Viterbo, dnes Itálie), byl mladší bratr Napoleona Bonaparte. (cs)
- لوتشيانو بونابرت (بالفرنسية: Lucien Bonaparte ) (و. 1775 – 1840 م) هو سياسي، ودبلوماسي، وكاتب، من فرنسا، ولد في أجاكسيو، وكان عضوًا في أكاديمية اللغة الفرنسية (منذ 28 يناير 1803)، والمعهد الألماني للآثار، توفي في فيتيربو، عن عمر يناهز 65 عاماً، بسبب سرطان المعدة. (ar)
- Ο Λουκιανός Βοναπάρτης (γαλλικά: Lucien Bonaparte (Λυσιέν Μποναπάρτ), 21 Μαΐου 1775 – 29 Ιουνίου 1840), πολιτικός, αδελφός του αυτοκράτορα της Γαλλίας Ναπολέοντα Βοναπάρτη. Έγινε γερουσιαστής της Γαλλικής Αυτοκρατορίας, πρόεδρος του Συμβουλίου των Πεντακοσίων, Υπουργός Εσωτερικών και μέλος του Tribunat. Χρίστηκε πρίγκιπας του Κανίνο και του Μουζινιάνο από το Βατικανό, τίτλους που κράτησε η οικογένειά του μέχρι το 1924. (el)
- Lucien Bonaparte aŭ Luciano Buonaparte, Prince Français (franca princo), 1a Princo de Canino kaj Musignano (21a de Majo 1775 – 29a de Junio 1840), estis franca ŝtatestro, la tria survivanta filo de Carlo Buonaparte kaj de lia edzino Letizia Ramolino. Lucien estis pli juna frato de Jozefo kaj Napoleono Bonaparte, kaj pli aĝa frato de Elisa, Louis, Pauline, Caroline kaj Jérôme Bonaparte. Lucien tenis aŭtentajn revoluciajn vidojn, kiuj kondukis al ofte arda rilato kun sia frato Napoleono, kiu ekkontrolis la regadon de Francio en 1799, kiam Lucien estis ankoraŭ 24jaraĝa. (eo)
- Lucien Bonaparte (geboren als Luciano Buonaparte am 21. Mai 1775 in Ajaccio, Korsika, seit 1814 Principe di Canino e ; † 29. Juni 1840 in Viterbo, Italien) war Angehöriger der Familie Bonaparte und Bruder des französischen Kaisers Napoleon I. (de)
- Lucien Bonaparte (Ajaccio, 1775eko maiatzaren 21a - Viterbo, 1840ko ekainaren 29a) Napoleon I.aren anaia izan zen eta Luis Luziano Bonaparte printze eta euskalariaren aita. Bostehunen Kontseiluko lehendakaria izan zen; Brumairearen 18ko estatu-kolpea prestatzen parte hartu zuen, eta funtsezkoa izan zen estatu-kolpeak aurrera egin zezan. Barne ministroa (1799), Enbaxadore Espainian (1800), Frantziako Tribunat biltzar bereziko lehendakaria izan zen 1802tik aurrera. Napoleonen gehiegizko ahalmenaren aurka agertu ondoren, Erromara jo zuen eta gero Caninon hartu zuen egoitza: bertako printze izan zen. Bere oroitzapenak biltzen dituen liburu bat idatzi zuen. (eu)
- Lucien Bonaparte, né à Ajaccio le 21 mai 1775 et mort à Viterbe le 29 juin 1840 est le troisième fils de Charles-Marie Bonaparte et de Maria-Létizia Ramolino et le deuxième frère de Napoléon Bonaparte. Homme politique français, il est député puis président du Conseil des Cinq-Cents en 1799, ministre de l'Intérieur (1799 – 1800) puis tribun (1802). Il est prince romain de Canino, prince français en 1815, puis prince (romain) de Musignano en 1824 et prince (romain) Bonaparte en 1837. Il a douze enfants de son second mariage, dont Charles-Lucien Bonaparte (1803 – 1857), Louis-Lucien Bonaparte (1813 – 1891) et Pierre Bonaparte (1815 – 1881). (fr)
- Lucien Bonaparte, 1st Prince of Canino and Musignano (born Luciano Buonaparte; 21 May 1775 – 29 June 1840), was French politician and diplomat of the French Revolution and the Consulate. He served as Minister of the Interior from 1799 to 1800 and as the final president of the Council of Five Hundred in 1799. The third surviving son of Carlo Bonaparte and his wife Letizia Ramolino, Lucien was the younger brother of Napoleon Bonaparte. As president of the Council of Five Hundred, he was one of the participants of the Coup of 18 Brumaire that brought Napoleon to power in France. (en)
- Luciano Bonaparte, I Príncipe de Canino y Musignano (Ajaccio, 21 de mayo de 1775 - Viterbo, 29 de junio de 1840), fue el tercer hijo de Carlo María Buonaparte y de María Leticia Ramolino y hermano de Napoleón Bonaparte. Fue asambleario primero y presidente después del Consejo de los Quinientos durante la Revolución. Poeta, miembro de la Academia Francesa, político y diplomático (Embajador de Francia en Madrid). Tuvo un papel relevante en la Guerra de las Naranjas entre Portugal y España, con la posterior redefinición de la frontera España/Portugal, utilizando la rivera del río Guadiana, con la consiguiente recuperación de Olivenza para España tras la firma del tratado de Badajoz en 1801. (es)
- Luciano Bonaparte (Ajaccio, 21 maggio 1775 – Viterbo, 29 giugno 1840) è stato un politico e nobile francese, fratello minore dell'imperatore Napoleone Bonaparte. (it)
- 뤼시앵 보나파르트(Lucien Bonaparte),(1775년5월 21일~1840년6월 29일)는 보나파르트 가의 한 혈족이자, 프랑스의 정치가이다. 그는 코르시카에 있는 아작시오에서 아버지 카를로 보나파르트( Carlo Buonaparte)와 어머니인 밑에서 3남으로 태어났으며,형으로는 조제프 보나파르트와, 나폴레옹 보나파르트2명이 있었으며,동생으로는 루이 보나파르트(Louis Bonaparte)와, 제롬 보나파르트(Jérôme Bonaparte)가 있고, 여자형제로는, 엘리자, 폴린, 등 3명이 있었다. (ko)
- リュシアン・ボナパルト（Lucien Bonaparte, 1775年5月21日 - 1840年6月29日）は、フランスの政治家。シャルル・マリ・ボナパルトとマリア・レティツィア・ボナパルトの息子。カニーノ公。ブリュメール18日のクーデターの功労者。フランス皇帝ナポレオン・ボナパルトの実弟。 (ja)
- Lucien Bonaparte, 1e vorst van Canino en , (Ajaccio, 21 mei 1775 - Viterbo, 29 juni 1840), was de tweede broer van Napoleon Bonaparte. (nl)
- Lucjan Bonaparte, Lucien Bonaparte fr: lyciɛ̃ bonapaʀt (ur. 21 maja 1775 w Ajaccio, zm. 29 czerwca 1840 w Viterbo), książę rzymski, książę Canino i . Brat Józefa – krótkotrwałego króla Neapolu, późniejszego króla Hiszpanii, Napoleona I – cesarza Francuzów, Ludwika – króla Holandii i Hieronima, króla Westfalii, polityk i pisarz francuski. (pl)
- Luciano Bonaparte (em francês: Lucien; Ajaccio, 21 de maio de 1775 – Viterbo, 29 de junho de 1840) foi o príncipe de Canino e de , tendo recebido os títulos do Papa Pio VII. Filho de Carlo Maria Bonaparte e de Maria Letícia Ramolino, foi o segundo dos irmãos de Napoleão Bonaparte. Poeta, membro da Academia Francesa, político e diplomata, teve um papel de grande relevância no desencadear da Guerra das Laranjas entre Portugal e Espanha e na consequente perda de Olivença para Espanha. (pt)
- Lucien Bonaparte, född 21 maj 1775 i Ajaccio, död 29 juni 1840 i Viterbo, var en fransk statsman. Han var son till Carlo Buonaparte och Laetitia Ramolino samt yngre bror till Napoleon I. (sv)
- Люсье́н Бонапа́рт (фр. Lucien Bonaparte, итал. Luciano Buonaparte; 21 мая 1775, Аяччо — 29 июня 1840, Витербо, Лацио) — первый принц Канино с 1814 года, французский министр внутренних дел (1799—1800), младший брат Наполеона Бонапарта. (ru)
- 吕西安·波拿巴，卡尼诺和穆西格纳诺亲王（Lucien Bonaparte, 1st Prince of Canino and Musignano，1775年5月21日－1840年6月29日）法国政治家，科學家。屬於拿破崙家族貴族，是约瑟夫·波拿巴和拿破仑·波拿巴的弟弟。卡洛·波拿巴和他的妻子瑪麗亞·萊蒂西亞·拉莫利諾第三个尚存的儿子。 (zh)
- Lucien Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 21 de març de 1775 - Viterbo, Estats Pontificis, 29 de juny de 1840) príncep de Canino i segon germà de Napoleó I. Després de fer els estudis a França retornà a Còrsega el 1792, i acompanyà Pasquale Paoli en la seva campanya, però no tardà a separar-se d'ell, anant a Marsella amb tota la s'ha família. Dotat de tanta audàcia com ambició i d'una ardent eloqüència, no trigà a distingir-se fent esperar que seria la il·lustració de la família. El 1793 aconseguí una plaça de guarda-magatzem en l'administració militar, i un any després casà amb , filla del seu hostaler. Havent perdut la seva feina, denuncià a l'agent nacional Berne amb objecte de suplantar-lo, però aquest fou més astut que ell i hagué d'abandonar Toló, sent empresonat, no obstant, va romandre s (ca)
- Lucien Bonaparte, Pangeran Prancis, Pangeran pertama Canino dan Musignano (lahir sebagai Luciano Buonaparte; 21 Mei 1775 – 29 Juni 1840), putra ketiga Carlo Buonaparte yang selamat dan istrinya Letizia Bonaparte, merupakan seorang negarawan berkebangsaan Prancis, yang menjabat sebagai Presiden terakhir Dewan Lima Ratus pada akhir Revolusi Prancis. (in)
|