| dbo:abstract
|
- تشير التسمية إيميليانو إلى مجموعة من اللغات المحلية وتسمى أيضًا لهجات شعبيًا والتي هي جزء من المجموعة الجالوإيطاليقية ويتحدث بها في منطقة إميليا التاريخية. على الرغم من أنه يشار إليها على أنها لهجة إيطالية (حتى من قبل المتحدثين بها)، فإنها لا تنحدر من اللغة الإيطالية. (ar)
- L'emilià és una llengua romànica del grup gal·loitàlic parlada a l'Emília, la part occidental de la regió Emília-Romanya, comprenent el sud de Llombardia i Vèneto, la part oriental de Ligúria i Piemont, i nord de Toscana. Juntament amb el forma el continuum lingüístic emilià-romanyol. És una llengua diferenciada de l'italià, tot i que les nombroses interferències lingüístiques amb aquest, el fet de no tenir reconeixement oficial i que tots els seus parlants usen també habitualment la llengua majoritària al país com a llengua culta i de relació pública, posen en perill la seva supervivència com a llengua. L'àmbit territorial d'aquesta llengua s'estén des de Tortona a Ferrara, i entre el riu Po, l'Adriàtic i els Apenins, a la regió lingüística d'Emília. Se'n distingeixen diversos dialectes, sense que es pugui dir que hi hagi una estandardització precisa o un dialecte central, encara que fa poc alguns lingüistes e apassionats han desenvolupat una koiné emiliana. (ca)
- Emilianisch bezeichnet eine Gruppe von sprachlichen Varietäten des Galloitalischen, die umgangssprachlich Dialetti (=Dialekte) genannt werden und die dem padanischen Zweig angehören. Diese Sprachvarietäten werden in der historischen Region Emilia gesprochen, die grob geschätzt das Gebiet der Provinzen Piacenza, Parma, Reggio Emilia, Modena, Ferrara und einen Teil der Metropolitanstadt Bologna (diesseits des Flusses Sillaro) umfasst. Jenseits des Sillaros beginnt die Region Romagna. Beide historischen Regionen bilden die Verwaltungsregion Emilia-Romagna. Die emilianische Sprache, wie alle anderen Sprachen des padanischen Zweigs, wurde als europäische Minderheitssprache durch den Europarat anerkannt und ist sowohl in den von der UNESCO abgefassten (Red Book on endangered languages) als schutzwürdige Sprache als auch in den Sprachatlas Ethnologue aufgenommen worden. In der gegenwärtigen Forschung zählt Emilianisch zu den westlichen romanischen Sprachen, wie Französisch, Okzitanisch, Katalanisch, Ligurisch, Lombardisch, Piemontesisch und Romagnol, während Italienisch dem Zweig der östlichen romanischen Sprachen angehört. Eine emilianische Koinesprache existiert nicht. Die Grenzen zu den anderen padanischen Dialekten sind auf der Ebene der Phonetik und des Wortschatzes ziemlich fließend, so dass manche Dialektologen einige Grenzvarietäten des Lombardischen wie etwa die von Mantua, Pavia oder Voghera als Übergangsformen zwischen dem Lombardischen und dem Emilianischen, andere sogar als echtes Emilianisch bezeichneten. Auch der Dialekt der Lunigiana, einer Region in der nordwestlichen Toskana, gehört dem emilianischen Zweig an. (de)
- La esprimo emiliaj lingvoj plusendas al grupo de lokaj lingvoj, populare ankaŭ vokitaj al dialektoj. La dialektoj grupiĝas en la emilia-romanja dialektaro, estas parto de la gaŭlo-itala lingvaro, kaj estas parolataj en la historia regiono de Emilio. Kvankam ofte referita kiel itala dialekto (eĉ fare de ĝiaj parolantoj), ĝi (respektive ili) ne descendas de la itala lingvo. Gaŭlo-italaj lingvoj estas okcidentlatinidaj lingvoj (ili konservas novigajn fonetikajn kaj sintaksajn ecojn), kiel la franca, la okcitana kaj la kataluna, dum la itala estas parto de orientlatinidaj lingvoj. Fonetika kaj vortproviza limoj inter emiliaj kaj la aliaj gaŭlo-italaj lingvoj ne estas ekzakte difinitaj. (eo)
- Emilian (Emilian: emigliàn, emiliân; Italian: emiliano) is a Gallo-Italic language spoken in the historical region of Emilia, which is now in the northwestern part of Emilia-Romagna, Northern Italy. There is no standardised version of Emilian. Emilian-Romagnol has a default word order of subject–verb–object and both grammatical gender (masculine and feminine) and grammatical number (singular and plural). There is a strong T–V distinction, which distinguishes varying levels of politeness, social distance, courtesy, familiarity or insult. The alphabet, largely adapted from the Italian (Tuscan) one, uses a considerable number of diacritics. (en)
- Bahasa Emilia atau Dialek Emilia (bahasa Italia: emiliano, Bahasa Emilian: emigliân) adalah sekelompok dialek yang berkaitan erat dengan bahasa Emilian-Romagnol yang dituturkan di daerah bersejarah di Emilia, bagian barat daerah Emilia-Romagna saat ini di Italia Utara. Tidak ada bentuk baku bahasa Emilian.Urutan kata dalam bahasa ini adalah subjek–predikat–objek. Ada dua gender, serta perbedaan antara jamak dan tunggal. Bahasa Emilian memiliki untuk membedakan berbagai tingkat kesopanan, jarak sosial, sopan santun, keakraban atau maki-makian. Alfabetnya menggunakan banyak diakritik. (in)
- L’émilien est une langue gallo-italique parlé dans les régions historiques de l'Émilie. Il constitue avec le romagnol l'ensemble émilien-romagnol. (fr)
- エミリア語（エミリアご、エミリア語: Emigliân、英: Emilian）は、エミリア・ロマーニャ語の方言である。 (ja)
- La lingua emiliana (in reggiano, parmigiano e modenese: léngua emiliâna; in bolognese längua emiglièna; in ferrarese léngua emigliana; in comacchiese ləngua amigliena; in piacentino leingua emiliana ) è una lingua romanza comprendente un gruppo di varietà linguistiche locali, dette anche dialetti, parlati nell'Italia Settentrionale. Tali varietà sono diffuse prevalentemente nella regione storica dell'Emilia, ma si estendono anche in territori circostanti di Lombardia, Piemonte, Liguria, Toscana e Veneto. Insieme al romagnolo, l'emiliano costituisce il continuum emiliano-romagnolo, appartenente al gruppo gallo-italico delle lingue galloromanze, a loro volta facenti parte, secondo una delle classificazioni proposte, delle lingue romanze occidentali. Infatti, come le altre lingue gallo-italiche, il francese, l'occitano ed il catalano, presenta fenomeni fonetici e sintattici innovativi che lo distinguono dall'italiano. Una koinè emiliana non esiste, tuttavia studi più recenti e mirati hanno individuato alcune koiné locali intorno a singole città o piccole aree. È assente anche un’ortografia comune, pertanto i testi scritti, a stampa o on line, si servono di parecchi sistemi provinciali presentati da vocabolari o altre opere dei secoli XVIII e XIX; inoltre, molti amministratori di gruppi sui social network e di siti collaborativi concedono agli utenti la facoltà di scrivere a proprio piacimento. (it)
- Emiliaans is een Romaanse taal, die vooral wordt gesproken in Emilia, de historische naam van het westelijke en noordelijke deel van de regio Emilia-Romagna in het noorden van Italië). Ook in enkele aangrenzende delen van andere regio's wordt Emiliaans gesproken. Samen met het verwante Romagnools wordt het ook wel als Emiliaans-Romagnools aangeduid. (nl)
- Emilianska syftar på en grupp lokala språk, populärt kallade dialekter, i den historiska regionen , västra delen av moderna Emilia-Romagna. Unesco, utgivare av , uppskattar att språket har 2 miljoner talare och att Emiliano-Romagnolo, Emilianskans släktspråk, är "definitivt hotad". SIL International sätter siffran till cirka 3 miljoner. (sv)
- O dialeto emiliano é, ao lado do romagnolo, uma das variedades linguísticas da língua emiliano-romanhola. É falado na região histórica da Emilia, na Itália setentrional, nas províncias de Placência, Parma, Reggio Emilia, Módena, Ferrara e parte da província de Bolonha. Notam-se, contudo, diferenças dialetais dentro dessa variedade linguística nas diversas partes da Emilia-Romagna.
* Italiano: Il corvo aveva rubato da una finestra un pezzo di formaggio; appollaiato sulla cima di un albero, era pronto a mangiarselo, quando la volpe lo vide; era davvero affamata. (Fedro)
* Bolonhês: Al côrv l avêva rubè da una fnèstra un pzulén ed furmâi; apugè in vàtta a un âlber, l êra drî par magnèrel, quand la våulp al le vésst; l’avêva pròpi una gran sghéssa.
* Argentano: Al corv l'aveva ciavè da 'na fnèstra un còn ad furmai; pugè in vètta a 'n èrbul, l'ira dria a magneral, quènd la volp al vedd; l'ira purassè afameda.
* Carrarese: 'l corv i avev robat da 'na fnè 'n toc d' formai; sitat 'n t' la zima d' 'n alber, i er lì lì p'r magnars'l, ma po' la golpa i l'ha vist, al avev propi fama.
* Ferrarese: Al còrav l'eva rubà da na fnèstra un pcon ad furmaj; pugià ad sóra n'àrbul, l'era pront par magnàrsal, quànd la vòlp al l'ha vist; la gh'eva propria fam.
* Mantovano: Al crov l'eva rubà da 'na fnèstra 'n tòch ed formàj; pustà insìma a 'na pianta, l'éra prunt par magnàrsal, quand la vólp l'al vist; la gh'eva propria fàm.
* Casalasco e Viadanese (zonas limítrofes com o dialeto cremonese): Al còrv l'ìva rubà da 'na fnèstra 'n tòch ad formàj; pugià insìma a 'na pianta, l'éra lì lì par magnàrsäl, quand la vólp l'al véda; la gh'ìva propria fàm.
* Modenese: Al còrv l'avìva rubê da 'na fnéstra un tòch ed furmàj; apolaiê in d'la żéma d'un èlber, l'éra lè lè da magnèrel, quànd la vôipa al vádd; l'éra di mòndi famèda.
* Finalese e zonas limítrofes (fronteira entre Módena e Ferrara): Al còrav l'iva rubà da na fnestra un pcon ad furmaj; pugià in vetta a n'arbul, l'era pront a magnarsal, quand la volp la l'ha vist; la gh'iva propria fàm.
* Parmigiano: Al còrv l'äva robè da 'na fnéstra 'n tòc äd formàj; pozè insìma a 'na piànta, l'éra lì lì par magnärsèl, quanda la vólpa l'al vèda; la gh'äva fàma dabón.
* Pavese: Al crov l'aviva rubà da una finestra un toc ad furmàg; pugià in s'la sima d'un'àlbra (d'una pianta) l'era lì par mangiàsal, quand la vulp al l'hà vist; la gh'aviva propi fàm (la gh'aviva dabón fàm).
* Piacentino: Al crov l'äva rubä da 'na finestra un toc ad furmäi; pugiä insima (também: insüma) a una pianta (também: un ärbul), l'era lé (também: lì) par mangiäl, quand la vulp al l'ha vist; la gh'äva dabon fam a bota.
* Reggiano: Al crōv l'îva rubê da 'na fnèstra un pès ed furmâj; pularê in sém'a un êlber, l'éra lé lé per magnêrel, quànd la vòulpa al vèd; la gh'îva prôpria la lóva.
* Guastallese e zonas limítrofes (ao norte da província de Reggio Emilia na fronteira com Mantovano): Al curnàch l'eva ciavà da na fnestra an toc ad furmai; pustà insèma a na pianta, l'era prunt par magnàsal, quand la vulp la l'à vest, la gh'èva dimondi fam. (pt)
|
| rdfs:comment
|
- تشير التسمية إيميليانو إلى مجموعة من اللغات المحلية وتسمى أيضًا لهجات شعبيًا والتي هي جزء من المجموعة الجالوإيطاليقية ويتحدث بها في منطقة إميليا التاريخية. على الرغم من أنه يشار إليها على أنها لهجة إيطالية (حتى من قبل المتحدثين بها)، فإنها لا تنحدر من اللغة الإيطالية. (ar)
- Bahasa Emilia atau Dialek Emilia (bahasa Italia: emiliano, Bahasa Emilian: emigliân) adalah sekelompok dialek yang berkaitan erat dengan bahasa Emilian-Romagnol yang dituturkan di daerah bersejarah di Emilia, bagian barat daerah Emilia-Romagna saat ini di Italia Utara. Tidak ada bentuk baku bahasa Emilian.Urutan kata dalam bahasa ini adalah subjek–predikat–objek. Ada dua gender, serta perbedaan antara jamak dan tunggal. Bahasa Emilian memiliki untuk membedakan berbagai tingkat kesopanan, jarak sosial, sopan santun, keakraban atau maki-makian. Alfabetnya menggunakan banyak diakritik. (in)
- L’émilien est une langue gallo-italique parlé dans les régions historiques de l'Émilie. Il constitue avec le romagnol l'ensemble émilien-romagnol. (fr)
- エミリア語（エミリアご、エミリア語: Emigliân、英: Emilian）は、エミリア・ロマーニャ語の方言である。 (ja)
- Emiliaans is een Romaanse taal, die vooral wordt gesproken in Emilia, de historische naam van het westelijke en noordelijke deel van de regio Emilia-Romagna in het noorden van Italië). Ook in enkele aangrenzende delen van andere regio's wordt Emiliaans gesproken. Samen met het verwante Romagnools wordt het ook wel als Emiliaans-Romagnools aangeduid. (nl)
- Emilianska syftar på en grupp lokala språk, populärt kallade dialekter, i den historiska regionen , västra delen av moderna Emilia-Romagna. Unesco, utgivare av , uppskattar att språket har 2 miljoner talare och att Emiliano-Romagnolo, Emilianskans släktspråk, är "definitivt hotad". SIL International sätter siffran till cirka 3 miljoner. (sv)
- L'emilià és una llengua romànica del grup gal·loitàlic parlada a l'Emília, la part occidental de la regió Emília-Romanya, comprenent el sud de Llombardia i Vèneto, la part oriental de Ligúria i Piemont, i nord de Toscana. Juntament amb el forma el continuum lingüístic emilià-romanyol. L'àmbit territorial d'aquesta llengua s'estén des de Tortona a Ferrara, i entre el riu Po, l'Adriàtic i els Apenins, a la regió lingüística d'Emília. (ca)
- La esprimo emiliaj lingvoj plusendas al grupo de lokaj lingvoj, populare ankaŭ vokitaj al dialektoj. La dialektoj grupiĝas en la emilia-romanja dialektaro, estas parto de la gaŭlo-itala lingvaro, kaj estas parolataj en la historia regiono de Emilio. Kvankam ofte referita kiel itala dialekto (eĉ fare de ĝiaj parolantoj), ĝi (respektive ili) ne descendas de la itala lingvo. Gaŭlo-italaj lingvoj estas okcidentlatinidaj lingvoj (ili konservas novigajn fonetikajn kaj sintaksajn ecojn), kiel la franca, la okcitana kaj la kataluna, dum la itala estas parto de orientlatinidaj lingvoj. (eo)
- Emilian (Emilian: emigliàn, emiliân; Italian: emiliano) is a Gallo-Italic language spoken in the historical region of Emilia, which is now in the northwestern part of Emilia-Romagna, Northern Italy. There is no standardised version of Emilian. (en)
- Emilianisch bezeichnet eine Gruppe von sprachlichen Varietäten des Galloitalischen, die umgangssprachlich Dialetti (=Dialekte) genannt werden und die dem padanischen Zweig angehören. Diese Sprachvarietäten werden in der historischen Region Emilia gesprochen, die grob geschätzt das Gebiet der Provinzen Piacenza, Parma, Reggio Emilia, Modena, Ferrara und einen Teil der Metropolitanstadt Bologna (diesseits des Flusses Sillaro) umfasst. Jenseits des Sillaros beginnt die Region Romagna. Beide historischen Regionen bilden die Verwaltungsregion Emilia-Romagna. (de)
- La lingua emiliana (in reggiano, parmigiano e modenese: léngua emiliâna; in bolognese längua emiglièna; in ferrarese léngua emigliana; in comacchiese ləngua amigliena; in piacentino leingua emiliana ) è una lingua romanza comprendente un gruppo di varietà linguistiche locali, dette anche dialetti, parlati nell'Italia Settentrionale. Tali varietà sono diffuse prevalentemente nella regione storica dell'Emilia, ma si estendono anche in territori circostanti di Lombardia, Piemonte, Liguria, Toscana e Veneto. Insieme al romagnolo, l'emiliano costituisce il continuum emiliano-romagnolo, appartenente al gruppo gallo-italico delle lingue galloromanze, a loro volta facenti parte, secondo una delle classificazioni proposte, delle lingue romanze occidentali. Infatti, come le altre lingue gallo-italic (it)
- O dialeto emiliano é, ao lado do romagnolo, uma das variedades linguísticas da língua emiliano-romanhola. É falado na região histórica da Emilia, na Itália setentrional, nas províncias de Placência, Parma, Reggio Emilia, Módena, Ferrara e parte da província de Bolonha. Notam-se, contudo, diferenças dialetais dentro dessa variedade linguística nas diversas partes da Emilia-Romagna. (pt)
|