| dbo:abstract
|
- Nícies o Nícias (Nicias, Nikías Νικίας) (470 aC-413 aC) fou un general atenenc de la guerra del Peloponès. Era fill de del que va heretar una gran fortuna provinent de les mines de plata de Laurion, on treballaven un miler d'esclaus, fortuna valorada en cent talents. Fou membre del partit aristocràtic. Va ser descrit com un tímid, característica que va ser ridiculitzada per alguns poetes. Va estar diverses vegades associat a Pèricles com estrateg i per la seva prudència va guanyar considerable influència. A la mort de Pèricles fou un dels principals opositors de Cleó i altres demagogs, però sempre mirat amb respecte per la seva suavitat de tracte, la seva reputació militar i l'ús liberal que feia de la seva riquesa. Fou choregus, i va exercir la corègia amb màxima eficàcia, destacant el seu transport de la a Delos on va desplegar gran magnificència. Era religiós i feia un sacrifici diari i cada dia consultava als déus sobre afers públics i privats. El 427 aC va dirigir una expedició contra l'illa de Minoa, al front de Mègara, i la va ocupar. El 426 aC amb 60 trirrems i dos mil soldats, va atacar l'illa de Melos que va assolar, però no va poder conquerir la ciutat i com que les tropes eren necessàries per atacar Tanagra es va retirar, atacant pel camí la costa de la Lòcrida. El 425 aC va participar en la batalla d'Esfactèria i va encarregar al seu enemic Cleó per reduir l'illa on havien quedat els espartans. Tot seguit va atacar Corint, va derrotar els corintis i es va retirar quan van arribar esforços per l'enemic, però van quedar dos cadàvers que no van poder ser trobats i va renunciar als honors de la victòria i va enviar un delegat per demanar la seva entrega. Després va anar a , va devastar el territori i tot seguit va passar a Epidaure; va construir una muralla a l'istme que connectava Metone amb terra ferma i va deixar guarnició a la ciutat, retornant a Atenes. El 424 aC amb dos col·legues, va fer una expedició a la costa de Lacònia i va ocupar l'illa de Citera, amb facilitat, ja que gaudia del suport entre els habitants de l'illa, on va deixar guarnició. Durant set dies va assolar les costes lacònies i, a la seva tornada, el territori d'Epidaure, ocupant , on els espartans havien establert als expulsats de la seva pròpia illa. Els eginetes foren portats a Atenes i executats. El 423 aC Nícies i Nicòstrat foren enviats amb un exèrcit a la Calcídia per inspeccionar els moviments de Bràsides i va ocupar Mende i bloquejar ; quan va acabar de bloquejar Esció va tornar a Atenes. La mort de Cleó li va obrir les portes al poder suprem i va iniciar moviments per la pau. S'havia guanyat el favor dels espartans pel seu bon tracte als presoners d'Esfactèria i va poder exercir com a mediador entre Atenes i Esparta aconseguint la pau del 421 aC coneguda com a pau de Nícies per la part important que hi havia tingut. L'oposició de beocis, corintis i altres, i l'hostilitat d'Argos fou contrarestada per un tractat d'aliança defensiva entre Atenes i Esparta. Però l'amistat fou de curta durada i Alcibíades no va trigar a excitar els ànims; el 420 aC una ambaixada atenenca fou enviada a Argos, a proposta d'Alcibíades, per establir una aliança; els ambaixadors espartans que havien anat a la ciutat pel mateix objectiu i fou necessària tota la influència de Nícies per evitar un trencament. Nícies fou enviat com ambaixador a Esparta per intentar aclarir les coses, però només va poder obtenir una ratificació dels tractats ja existents i a la seva tornada es va formalitzar l'aliança amb Argos. Les disputes entre Nícies i Alcibíades es van incrementar, i es va començar a parlar de la necessitat d'enviar a un d'ells a l'ostracisme, especialment per l'actuació del demagog Hipèrbol. Però llavors Nícies i Alcibíades es va unir contra els seus comuns enemics i el que va anar a l'ostracisme fou Hipèrbol. El 415 aC els atenencs van decidir enviar la gran expedició a Sicília amb el pretext d'assistir a Segesta i Leontins. Nícies, Alcibíades i Làmac foren nomenats comandants; Nícies era contrari a l'expedició però no va aconseguir evitar-la. Quan l'exèrcit atenenc va arribar a Rhègion, Nícies va proposar demanar a Segesta el pagament sinó del cost total de l'expedició si almenys d'una part, i romandre a Rhègion fins que el pagament fos fet, però fou el pla d'Alcibíades el que fou adoptat. Més tard quan Alcibíades fou cridat a Atenes, Nícies va obtenir el suport de Làmac; llavors la flota era a Catana, aliada atenenca, i amb totes les forces els atenencs van anar a Segesta (pel camí van ocupar Hyccara) on només van poder obtenir el pagament de trenta talents; a la seva tornada va romandre inactiu, i a la tardor va començar a preparar l'atac a Siracusa i amb un estratagema van ocupar una posició propera a l' al port de Siracusa; una batalla es va lliurar l'endemà els siracusans foren derrotats; curts de diners i cavalleria els atenencs van anar a passar l'hivern a Naxos, i durant un temps van tractar d'aconseguir l'aliança de Camarina i algunes ciutats dels sículs, fracassant en la primera, però aconseguint l'aliança de diverses ciutats dels sículs; també algunes ciutat etrusques d'Itàlia van prometre ajut; Nícies va enviar ambaixadors a Cartago. Nícies es va traslladar de Naxos a Catana on la primavera del 414 aC van arribar reforços atenencs; Nícies va preparar la conquesta d'Epípoles en la que va tenir èxit, i va bloquejar Siracusa. En una batalla als aiguamolls, Làmac va morir, però Nícies, afectat d'una malaltia a la vista, va aconseguir evitar la pèrdua d'Epipoles. Quan el bloqueig pràcticament havia acabat l'espartà Gilip arribà a Siracusa. Nícies, segur de l'èxit, no va actuar per impedir la seva entrada a Siracusa. Nícies va fer erigir tres fortaleses al , però quan va intentar impedir la construcció d'una contra muralla dels siracusans, les seves forces foren derrotades; això va animar als siracusans que van rebre reforços dels seus aliats; Nícies va demanar reforços a Atenes; les forces atenenques i els seus aliats van patir desercions i Nícies va demanar el seu relleu. Atenes va decidir enviar reforços dirigits per Demòstenes i Eurimedó d'Atenes, però no van permetre a Nícies deixar el comandament. Gilip mentre va convèncer els siracusans de buscar la seva victòria a la mar. Primer va atacar i ocupar els fortins atenencs al Plemmyrium; l'arribada de reforços pels siracusans procedents de Corint va provocar una confusió a les files siracusans que fou aprofitada per Nícies per atacar i obtenir una victòria; van seguir altres lluites al port i en una gran batalla els atenencs foren derrotats amb fortes pèrdues, però just llavors van arribar els reforços dirigits per Demòstenes i Eurimedó. A la nit es va fer un intent de recuperar Epípoles que s'havia perdut i encara que inicialment els atenencs foren victoriosos, al final foren rebutjats amb fortes pèrdues. Demòstenes va proposar llavors abandonar el setge i tornar a Atenes, però Nícies no ho va consentir. Les lluites que van seguir, en general favorables als siracusans, van fer canviar a Nícies de parer i es van donar ordes secretes d'embarcar a la nit, però llavors, quan tot estava a punt, es va produir un eclipsi de lluna i Nícies ho va interpretar com un avís dels déus contra la retirada i va anul·lar aquesta. Els siracusans van començar una sèrie d'atacs i en una batalla naval decisiva van derrotar els atenencs i apoderar del port. Els atenencs havien de fer ara un intent desesperat per marxar i van atacar el port però no van tenir èxit. La retirada s'havia de fer cap a l'interior de l'illa. Finalment Nícies i Demòstenes, amb la resta de les forces, es van haver de rendir. Gilip volia enviar a Nícies a Esparta, però els siracusans van imposar la seva execució. Segons Pausànies el seu nom fou eliminat del monument construït a Atenes a aquells que havien caigut a Sicília, ja que s'havia rendit voluntàriament. Descendència El fill de Nícies, Nicerat (Niceratus, Nikératos Νικήρατος) era considerat un home de maneres suau, benvolent i respectuós. Demòstenes diu que era de constitució feble. Fou executat per ordre dels Trenta tirans que se suposa foren temptats per la seva notable riquesa de la que es volien apoderar. Teràmenes el va defensar i va al·legar que la seva mort alienaria a qualsevol persona moderada del govern dels trenta. Després de la seva execució la vídua es va suïcidar per evitar caure en mans del govern dels tirans. (ca)
- نيكياس هو جندي وسياسي من أثينا. ورث ثروة هائلة من والده نيكيراتوس جنى أغلبها في مناجم الفضة في ، وهناك دلائل على ثروته من حقيقة أنه امتلك ما لا يقل ألف عبد يخدمونه. انضم للحزب الارستقراطي وكان زميلا لبريكليس، وعند موت الأخير أصبح نيكياس قائدا للحزب الارستقراطي ضد حزب كليون المتقدم واستخدم ثروته لشراء الأعداء (بالذات المخبرين) واكتسب شعبية عن عن طريق الخدمات العامة بالذات المتعلقة بالدين حيث كان مساندا قويا له. أظهر حذرا شديدا في ميدان المعركة وحقق عدة انتصارات صغيرة قبل الحملة الصقلية، وفي عام 421 قبل الميلاد كان له دور بارز في سلام نيكياس والذي أنهى أول عقد من الحرب البيلوبونيسية، ودخل في منافسة سايسية مع ألكيبيادس وأحرز عدة نجاحات. تفاصيل هذا النزاع غير معروفة تماما لكنها كانت قاسية بحيث أن تحتم في في النهاية نفي أحدهما ولكن تحالفا مؤقتا وتمكنا من إبعاد زعيم الغوغاء هيبربولوس في عام 417 قبل الميلاد. في عام 415 ق م، تم تعيينه مع ألكيبيادس ولاماخوس ليقودوا الحملة الصقلية، ثم أصبح القائد الوحيد بعد هروب ألكيبيادس وموت لاماخوس، وأرسل ديموسثينيس العون لمساعدته. منيت الحملة بفشل ذريع، ولكن لا يُعرف إن كان السبب حذره الشديد أم إيمانه الأعمى بالخرافات، لكن من الواضح أن هذه المغامرة كانت أكبر من جهده. تكلم عنه في كتابه عن الحرب البيلوبونيسية وتكلم عنه بلوتارخ وكذلك ديودورس. تظهر شعبيته مع الحزب الأرستقراطي في أثينا بشكل لافت في رثاء ثوسيديدس على وفاته: «من بين جميع اليونانيين في زمني، فبالتأكيد كان أقل من يستحق هذا الحظ السيئ، اعتبارا لتفانبه في أداه لواجباته نحو للآلهة». (ar)
- Ο Νικίας (περίπου 469-413 π.X.) ήταν αρχαίος Αθηναίος πολιτικός και στρατηγός κατά την περίοδο του Πελοποννησιακού Πολέμου. Ο Νικίας ήταν μέλος της Αθηναϊκής αριστοκρατίας καθώς είχε κληρονομήσει μία τεράστια περιουσία από τον πατέρα του, Νικήρατο. Μετά τον θάνατο του Περικλή το 429 π.Χ., έγινε ο κύριος ανταγωνιστής του Κλέωνα και των δημοκρατών στην προσπάθεια για την πολιτική ηγεσία του αθηναϊκού κράτους. Ο κύριος στόχος του ήταν να επιτύχει μια ειρήνη με την Σπάρτη με παράλληλα ευνοϊκούς όρους για την Αθήνα. Εκλέχτηκε για να υπηρετήσει ως στρατηγός την Αθήνα κατά τη διάρκεια του Πελοποννησιακού πόλεμου. Οδήγησε διάφορες αποστολές που επέτυχαν λίγα. Εντούτοις, ήταν κατά ένα μεγάλο μέρος αρμόδιος για τις επιτυχείς διαπραγματεύσεις που οδήγησαν στην ειρήνη του Νικία (ή Νικίειος ειρήνη) στα μέσα του 421 π.Χ. η οποία όμως κράτησε 6 χρόνια. Μετά από την ειρήνη,το 415 π.Χ. αντιτάχθηκε στα φιλόδοξα σχέδια του Αλκιβιάδη για την προώθηση των ενδιαφερόντων της Αθήνας.Παρά το γεγονός αυτό,ο Νικίας διορίστηκε για να συμμετέχει στην αθηναϊκή εισβολή στη Σικελία. Η αθηναϊκή πολιορκία στις Συρακούσες ήταν σχεδόν επιτυχής μέχρι την άφιξη του Σπαρτιάτη στρατηγού Γυλίππου, που γύρισε την κατάσταση γύρω έτσι ώστε οι Αθηναίοι ήταν οι ίδιοι κάτω από την πολιορκία.Ο Νικίας οδήγησε τις δυνάμεις του σε μια απελπισμένη προσπάθεια να δραπετεύσει από το έδαφος. Εντούτοις,και αυτός και ο αθηναϊκός στρατός του συντρίφθηκαν και νικήθηκαν. Στη συνέχεια,ο Νικίας εκτελέσθηκε. Το όνομα του Νικία απουσίαζε από τη στήλη με τα ονόματα των στρατηγών που είχαν πολεμήσει στη Σικελία. Αυτή ήταν η μεταθανάτια τιμωρία που του επέβαλαν οι Αθηναίοι για τις ευθύνες του στο οικτρό τέλος μιας επιχείρησης την οποία ο Νικίας έκανε ό,τι μπορούσε για να αποτρέψει. (el)
- Nikio (Nicias/Nikias), Atena generalo dum la peloponesa milito (470 a.K. — 413 a.K.). Dum la unua fazo de la milito li sukcese komandis mararmeojn. En 423 a.K., li estis unu el la signantoj de armistico inter Ateno kaj Sparto, kaj, du jarojn poste, li konkludis kvindek-jaran traktaton inter la du urboj - la "Paco de Nikio". Li klopodis persvadi la atenanojn observi la preskribojn de la traktato, sed sensukcese. En 415 a.K. la atenanoj decidis sendi ekspedicion kontraŭ Siracusa. Kvankam Nikio malaprobis la decidon, oni devigis lin iĝi unu el la komandantaj generaloj, tamen li sin montris timida kaj nedecidema. Parte pro tio la afero fiaskis: la sirakusanoj tute malvenkigis la atenanojn en 413 a.K., kaj mortigis Nikion. (eo)
- Nikias (altgriechisch Νικίας Nikías; † 413 v. Chr. in Sizilien) war ein athenischer Politiker und Heerführer. Er war einer der maßgeblichen Akteure des Peloponnesischen Krieges (431–404 v. Chr.). (de)
- Nicias (en griego: Νικίας; c. 470-413 a. C.) fue un general y estadista de la Antigua Atenas que vivió durante la época de la guerra del Peloponeso, uno de los personajes más notables de la Atenas posteperíclea. Demócrata moderado y adversario, en este sentido, de Cleón, fue responsable de notables victorias en la mencionada guerra y también, junto a otras causas, responsable de la derrota final debido a su escaso talento estratégico y a su carácter dubitativo y supersticioso. Sus hechos de guerra están redactados con imparcialidad por Tucídides en los libros III y IV de su Historia de la guerra del Peloponeso. Éxitos reseñables, por citar algunos, fueron la toma de Minoa en Megara en el año 427 a. C., la ocupación de Citera en el 424 a. C., y la campaña de Tracia en el 423 a. C. Tras la muerte de Pericles en el 429 a. C., se convirtió en el principal rival político de Cleón y de los demócratas en la lucha por el poder en el estado ateniense. Su principal objetivo era acordar una paz con Esparta tan pronto como ésta pudiera obtenerse bajo condiciones favorables para Atenas. Fue elegido de forma frecuente para servir como stratego (general) para Atenas durante la guerra del Peloponeso. Dirigió varias expediciones, aunque sus logros fueron escasos. No obstante, tuvo gran responsabilidad en las negociaciones que concluyeron con éxito en la paz que lleva su nombre la Paz de Nicias, del año 421 a. C., y que divide la guerra del Peloponeso en dos partes: la guerra arquidámica y la guerra de Decelia (con el «entreacto» entre ambas de la expedición a Sicilia). Tras la Paz, se opuso a los ambiciosos planes de Alcibíades para obtener mayores beneficios para Atenas. A pesar de ello, Nicias fue elegido para participar en la invasión ateniense de Sicilia. El sitio de Siracusa casi logró su objetivo, pero la llegada del general espartano Gilipo revirtió de tal modo la situación que los atenienses se vieron de repente asediados ellos mismos. Nicias dirigió a sus tropas en un intento de escapar por tierra, pero fueron interceptadas y derrotadas. Nicias fue ejecutado por las tropas del general espartano Gilipo, pese a su oposición, en las latomías de Siracusa. Los historiadores consideran que el fracaso de la intervención ateniense en Sicilia fue debida en gran parte a la poca capacidad militar de Nicias. (es)
- Nicias (en grec ancien Νικίας, né vers 470 av. J.-C., mort en 413 av. J.-C.) est un homme politique et général athénien durant la guerre du Péloponnèse. Il œuvre pendant le conflit afin de mettre un terme aux combats et d'établir une paix entre les belligérants, puis en tant que général après la reprise des hostilités. Après la mort de Périclès, il devient l'un des plus importants meneurs d'Athènes, à la suite de la mort de Cléon, et est élu stratège à plusieurs reprises. Modéré, il s'oppose à l’impérialisme agressif des démocrates athéniens, et préside aux négociations avec Sparte après la bataille de Pylos. La paix déclarée en 421 av. J.-C. est nommée paix de Nicias en référence à son action, et met fin à la première partie de la guerre du Péloponnèse.Après la reprise des hostilités, il commande l'armée d'Athènes en Sicile et est défait par les troupes de Syracuse commandées par le général lacédémonien Gylippos. La vie de Nicias et son action pendant la guerre du Péloponnèse sont notamment connues grâce à l'une des Vies parallèles de Plutarque, qui lui est consacrée, et l'Histoire de la guerre du Péloponnèse rédigée par son collègue et contemporain, Thucydide. (fr)
- Nicias (/ˈnɪʃiəs/; Νικίας Nikias; c. 470–413 BC) was an Athenian politician and general during the period of the Peloponnesian War. Nicias was a member of the Athenian aristocracy and had inherited a large fortune from his father, which was invested in the silver mines around Attica's Mt. Laurium. Following the death of Pericles in 429 BC, he became the principal rival of Cleon and the democrats in the struggle for the political leadership of the Athenian state. He was a moderate in his political views and opposed the aggressive imperialism of the democrats. His principal aim was to conclude a peace with Sparta as soon as it could be obtained on terms favourable to Athens. He was regularly elected to serve as strategos (general) for Athens during the Peloponnesian War. He led several expeditions which achieved little. Nevertheless, he was largely responsible for the successful negotiations which led to the Peace of Nicias in 421 BC. Following the Peace, he objected to the ambitious plans of Alcibiades for advancing Athens' interests. Despite this, Nicias was appointed to participate in the Athenian invasion of Sicily. The Athenian siege of Syracuse was nearly successful until the arrival of the Spartan general Gylippus, who turned the situation around so that the Athenians were themselves under siege. Nicias led his forces in a desperate attempt to escape by land. However, they were cut off and he and his Athenian army were overwhelmed and defeated. His army was almost wiped out, and though Nicias was respected by Gylippus who wanted to bring him back to Sparta, Nicias was nevertheless assassinated by allies of Syracuse. (en)
- Nikias (/ˈnɪʃiəs/; Νικίας; skt. 470–413 SM), merupakan seorang politisi dan jenderal Athena selama periode Perang Peloponnesos. Nikias adalah anggota aristokrasi Athena dan telah mewarisi kekayaan besar dari ayahandanya, yang diinvestasikan di sekitar Attika Gunung . Setelah kematian Perikles pada tahun 429 SM, ia menjadi saingan utama Kleon dan kaum demokrat di dalam perjuangan untuk kepemimpinan politik negara bagian Athena. Ia moderat di dalam pandangan politiknya dan menentang imperialisme agresif kaum demokrat. Tujuan utamanya adalah untuk mengakhiri kedamaian dengan Sparta segera setelah dapat diperoleh dengan syarat yang menguntungkan Athena. Ia secara teratur dipilih untuk menjadi Strategos (jenderal) untuk Athena selama Perang Peloponnesos. Ia memimpin beberapa ekspedisi yang sedikit diraih. Meskipun demikian, ia sebagian besar bertanggung jawab atas keberhasilan negosiasi yang menyebabkan Perdamaian Nikias pada tahun 421 SM. Setelah perdamaian, ia keberatan dengan rencana Alkibiades untuk memajukan kepentingan Athena. Meskipun demikian, Nikias ditunjuk untuk berpartisipasi di dalam serangan Athena ke Sisilia. Pengepungan Athena terhadap Sirakusa hampir berhasil sampai kedatangan Jenderal Spartan, , yang mengubah situasi sehingga orang-orang Athena mengepung diri mereka sendiri. Nikias memimpin pasukannya dengan putus asa untuk melarikan diri melalui darat. Namun mereka terputus, ia dan tentara Athena kewalahan dan kalah. Pasukannya hampir musnah, tetapi ia mengingatkan Gylippus sepanjang masa bahwa Nikias telah menyelamatkannya, dan pada gilirannya terhindar. (in)
- Nicia, figlio di Nicerato del demo di Cidantide (in greco antico: Νικίας, Nikías; Atene, 470 a.C. – Siracusa, 413 a.C.), è stato un militare e politico ateniese.Membro del partito aristocratico, ricoprì più volte la strategia ed è noto per aver stipulato la pace che concluse la guerra archidamica, prima fase della guerra del Peloponneso oltre che per aver guidato la Spedizione ateniese in Sicilia, in cui trovò la morte. (it)
- 니키아스(고대 그리스어: Νικίας Nikias, 기원전 470년경 - 기원전 413년)는 펠로폰네소스 전쟁 기간에 활약한 고대 아테나이의 정치인, 장군이다. 아테나이의 귀족으로 아버지로부터 많은 재산을 물려받았으며, 이것을 아티카의 산 주변에 은광에 투자를 했다. 기원전 429년 페리클레스의 죽음 이후에, 정치 지도자의 자리를 놓고 클레온과 민주정 파벌의 주요 경쟁자가 되었다. 그의 정치적 견해는 온건적이었고, 민주정 지지자들의 과격한 제국주의를 반대했다. 그의 주요 목표는 아테나이에 유리한 조건으로 가능하면 빨리 스파르타와 평화롭게 지내는 것이었다. 그는 펠로폰네소스 전쟁 기간 아테나이의 스트라테고스 직에 자주 선출되었다. 그는 성과없는 여러번의 원정을 이끌었다. 그럼에도 불구하고, 기원전 421년 니키아스 평화조약으로 이끈 성공적인 협상을 담당할 수 있었다. 그 뒤 기원전 415년 시켈리아 원정의 지휘관을 맡았으나 패배하였고, 기원전 413년 포로로 붙잡혀 시라쿠사이 인근의 채석장에서 처형당했다. (ko)
- ニキアス（希: Νικίας、紀元前470年 - 紀元前413年）は、ペロポネソス戦争の時代に活躍した古代アテナイの将軍（ストラテゴス）、政治家。 (ja)
- Nicias (Νικίας; ca. 470 – oktober 413 v.Chr.) was een Atheens politicus en generaal, zoon van de schatrijke Niceratus, van wie hij een zilvermijn met duizend slaven erfde. Hij was de leider van de hoofdzakelijk uit gezeten boeren bestaande pacifistische partij, die in de Peloponnesische Oorlog een eervolle vrede met Sparta nastreefde. Deze houding bracht Nicias in conflict met de aanhangers van de radicale, oorlogszuchtige Cleon. Na diens dood kreeg hij zijn kans, sloot in 423 een wapenstilstand met de Spartanen en bewerkte in 421 de naar hem genoemde Vrede van Nicias. Toen daarna in 415 Alcibiades de Siciliaanse Expeditie propageerde, verzette Nicias zich heftig in de volksvergadering, maar aanvaardde plichtsgetrouw, toen het volk hem dat opdroeg, een commando in deze expeditie, samen met Alcibiades en Lamachus. Alcibiades liep na betichting van heiligschennis over naar Sparta en Lamachus sneuvelde vóór Syracuse, zodat Nicias alleen overbleef. Tot overmaat van ramp werd hij tijdens de vijandelijkheden ernstig ziek door moeraskoorts. Toen het duidelijk werd dat de hele onderneming, mede door zijn weifelende houding, op een fiasco zou eindigen, aarzelde Nicias het bevel tot de terugtocht te geven, uit angst voor een als slecht voorteken opgevatte maansverduistering (27 augustus 413 v.Chr.), tot het hopeloos te laat was. Hij werd gevangengenomen en begin oktober door de Syracusanen ter dood gebracht. Zijn zwakte zou geweest zijn dat hij zich te bezadigd en terughoudend toonde om echt te inspireren. (nl)
- Nícias (ca. 470 a.C. — 413 a.C.) foi um general e político de Atenas durante a guerra do Peloponeso. O seu nome (que significa vitorioso) é uma alusão à deusa grega Nice, da vitória. Nícias era filho de Nicérato, um dos homens mais ricos de Atenas, cuja fortuna advinha da exploração das minas de prata do . Nícias utilizou este dinheiro para ajudar Atenas, sendo descrito como um homem bastante religioso. Após a morte de Péricles, em 429 a.C., Nícias tornou-se líder da oposição a Cléon, político favorável à guerra do Peloponeso. Foi eleito estratego em várias ocasiões, tendo alcançado várias vitórias. Em 427 a.C. ocupou a ilha de Minoa, perto de Mégara e em 425 a.C. a ilha de Citera, próxima a Esparta. Nícias procurava resolver a guerra pela via da diplomacia. Com a morte de Cléon em 421 a.C. Nícias seria responsável por fazer a paz com os Espartanos. Nos termos desta paz, chamada Paz de Nícias, Atenas e Esparta comprometiam-se a restituir as suas conquistas. A paz deveria durar cinquenta anos, mas foi quebrada em 414 a.C.. Apesar de se ter oposto à expedição à Sicília, aceitou ser um dos seus chefes, junto com Alcibíades, o principal instigador da expedição. Alcibíades acabará entretanto por desertar e Lamachus, outro dos chefes, seria morto, tendo Nícias ficado sozinho à frente das forças. No Outono de 415 a.C., Nícias começa o cerco de Siracusa, mas foi obrigado a render-se, tendo sido executado pelos siracusanos. Nesta expedição à Sicília, Nícias e os atenienses capturaram e a venderam como escrava em Corinto; Laís se tornaria uma das mais famosas cortesãs da antiguidade. No século II d.C. havia, no cemitério de Atenas, um monumento em honra de todos os atenienses que caíram em batalha, com exceção dos mortos em Maratona, honrados no local desta batalha. Uma exceção notável é Nícias, pois Pausânias acredita que o motivo para isto é que Nícias se rendeu, sendo considerado um soldado indigno. (pt)
- Nikiasz (Νικίας trb. Nikias trl. Nikíáś; ur. ok. 470 p.n.e., zm. 413 p.n.e.) – wódz i polityk ateński okresu wojny peloponeskiej. Słynął z wielkiej religijności i bogactwa, którego dorobił się wynajmując niewolników do pracy w kopalniach srebra. Po śmierci Peryklesa przywódca obozu umiarkowanego i kontynuator jego defensywnej doktryny wojennej. Przeciwnik polityczny radykała Kleona. Stał na czele rolników i kupców, dla których wojna peloponeska i zamknięcie za murami Aten oznaczały ruinę majątkową. Po jego śmierci doprowadził do zawarcia pokoju ze Spartą (pokój Nikiasza 421 p.n.e.). Pomimo sprzeciwu Nikiasza wobec planów opanowania Syrakuz został wybrany wraz z Alkibiadesem i na wodza wyprawy sycylijskiej. Było to największe przedsięwzięcie militarne Aten podczas całej wojny peloponeskiej. Po ucieczce Alkibiadesa, a później po śmierci Lamachosa, został jedynym dowódcą. Jego niezdecydowanie i przesądność uniemożliwiły ewakuację armii ateńskiej z Sycylii (413 p.n.e.). Ateńczycy zostali okrążeni na lądzie i morzu. Schorowany Nikiasz usiłował przedrzeć się drogą lądową do najbliższego sojuszniczego miasta. W drodze wojsko zostało zmasakrowane, a sam Nikiasz dostał się do niewoli, gdzie został zamordowany przez Syrakuzan. (pl)
- Никий (греч. Νικίας; приблизительно 475/470 — 413 год до н. э., Сиракузы) — афинский государственный деятель и военачальник. Принадлежал к незнатной семье из сельского дема. Использовал своё огромное богатство (вероятно, унаследованное от отца) для исполнения общественных повинностей и благодаря своей щедрости стал со временем популярным политиком. На передний план Никий выдвинулся после смерти Перикла (429 год до н. э.). Он руководил умеренно демократическим крылом и противстоял радикальным демократам во главе с Клеоном, а во внешней политике выступал за прекращение Пелопоннесской войны. Тем не менее, командуя афинскими войсками в качестве стратега, Никий одержал ряд побед и зарекомендовал себя как осторожный полководец, не знающий поражений. После смерти Клеона он добился заключения мирного договора, получившего его имя. В 415 году до н. э. выступил против планов Сицилийской экспедиции, которые отстаивал Алкивиад, но проиграл и был назначен против своей воли одним из трёх командующих (наряду с Алкивиадом и и Ламахом). Первый из его коллег был отозван, второй погиб, так что Никий получил единоличное командование, хотя не верил в успех. Два года он осаждал Сиракузы. Довольно долго афиняне были близки к победе, но после того, как Спарта прислала их врагам помощь, потерпели поражение. В 413 году до н. э. афинская армия полностью погибла, Никий попал в плен и был казнён. (ru)
- Nikias (grekiska Νικίας, latin Nicias) var en grekisk fältherre och statsman i Aten under senare delen av 400-talet f.Kr., son till Nikeratos. Hans bror var även han fältherre. Nikias, som tillhörde en förnäm släkt, ägde stora rikedomar, vilkas frikostiga användande bidrog till den inflytelserika ställning han intog som en bland detaristokratiska och konservativa partiets ledare i Aten. Han utmärkte sig genom ett i hög grad redbart och fosterlandsälskande sinnelag. För övrigt saknade han i militäriska och statsmannavärv varken insikter eller duglighet, men väl felades honom snabbhet i uppfattningen och rask beslutsamhet, vilket i förening med vidskeplig tillit till orakelprästers och teckentydares förutsägelser utövade förlamande inverkan på alla hans företag och vållade, att det gynnsamma tillfället oftast gick honom ur händerna. Han hade under Peloponnesiska kriget flera gånger höga befäl, men hans strävan gick framför allt ut på att bilägga stridigheterna mellan Aten och Sparta, och efter den hänsynslöse och lidelsefulle folkledaren Kleons död lyckades han verkligen 421 f. Kr. åvägabringa avslutandet av en fred ("Nikias fred") på femtio år. Motpartiets stämplingar vållade dock, att de stadgade fredsvillkoren – återställandet av status quo – aldrig fullständigt uppfylldes, och efter få år utbröt kriget igen. Nikias motsatte sig av alla krafter den genom Alkibiades förespeglingar framkallade äventyrliga expeditionen till Sicilien (415); men när den en gång var beslutad, lät han förmå sig att vid sidan av Alkibiades och Lamachos mottaga överbefälet. Meningsskiljaktighet mellan anförarna inverkade redan från början ofördelaktigt på krigshändelsernas gång. Efter Alkibiades hemkallande (414) och Lamachos död vann emellertid Nikias, som genom klokt bedrivna underhandlingar bragt åtskilliga sicilianska stater på sin sida, betydande fördelar. Han erövrade (en högt belägen stadsdel i Syrakusa), inneslöt den övriga staden både till lands och sjöss samt bragte den i det yttersta trångmål, då kriget genom ankomsten av en spartansk här och flotta under Gylippos tog en för atenarna avgjort ogynnsam vändning. Nikias' vidskepliga, av en månförmörkelse föranledda, tvekan vållade, att återtåget allt för sent anträddes, och under detsamma måste den 40 000 man starka attiska hären på nåd och onåd ge sig fången. Nikias och den till hans undsättning komne fältherren Demosthenes avrättades i Syrakusa (413). (sv)
- 尼西阿斯（古希臘語：Νικίας，羅馬化：Nikias；英語：Nicias，/ˈnɪʃiəs/；约前470年－前413年）是伯罗奔尼撒战争期间雅典的一位政治家和将军，威名遠播。 前421年，代表雅典与斯巴达达成十年和约，史称尼西阿斯和约。 前413年，在民意壓力下遠征西西里，全軍覆滅，尼西阿斯被俘虜後自殺。 (zh)
- Нікій (близько 469 до н. е., Аттика — 413 до н. е., Сиракузи) — афінський державний діяч, стратег, багатий рабовласник. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Nikio (Nicias/Nikias), Atena generalo dum la peloponesa milito (470 a.K. — 413 a.K.). Dum la unua fazo de la milito li sukcese komandis mararmeojn. En 423 a.K., li estis unu el la signantoj de armistico inter Ateno kaj Sparto, kaj, du jarojn poste, li konkludis kvindek-jaran traktaton inter la du urboj - la "Paco de Nikio". Li klopodis persvadi la atenanojn observi la preskribojn de la traktato, sed sensukcese. En 415 a.K. la atenanoj decidis sendi ekspedicion kontraŭ Siracusa. Kvankam Nikio malaprobis la decidon, oni devigis lin iĝi unu el la komandantaj generaloj, tamen li sin montris timida kaj nedecidema. Parte pro tio la afero fiaskis: la sirakusanoj tute malvenkigis la atenanojn en 413 a.K., kaj mortigis Nikion. (eo)
- Nikias (altgriechisch Νικίας Nikías; † 413 v. Chr. in Sizilien) war ein athenischer Politiker und Heerführer. Er war einer der maßgeblichen Akteure des Peloponnesischen Krieges (431–404 v. Chr.). (de)
- Nicia, figlio di Nicerato del demo di Cidantide (in greco antico: Νικίας, Nikías; Atene, 470 a.C. – Siracusa, 413 a.C.), è stato un militare e politico ateniese.Membro del partito aristocratico, ricoprì più volte la strategia ed è noto per aver stipulato la pace che concluse la guerra archidamica, prima fase della guerra del Peloponneso oltre che per aver guidato la Spedizione ateniese in Sicilia, in cui trovò la morte. (it)
- 니키아스(고대 그리스어: Νικίας Nikias, 기원전 470년경 - 기원전 413년)는 펠로폰네소스 전쟁 기간에 활약한 고대 아테나이의 정치인, 장군이다. 아테나이의 귀족으로 아버지로부터 많은 재산을 물려받았으며, 이것을 아티카의 산 주변에 은광에 투자를 했다. 기원전 429년 페리클레스의 죽음 이후에, 정치 지도자의 자리를 놓고 클레온과 민주정 파벌의 주요 경쟁자가 되었다. 그의 정치적 견해는 온건적이었고, 민주정 지지자들의 과격한 제국주의를 반대했다. 그의 주요 목표는 아테나이에 유리한 조건으로 가능하면 빨리 스파르타와 평화롭게 지내는 것이었다. 그는 펠로폰네소스 전쟁 기간 아테나이의 스트라테고스 직에 자주 선출되었다. 그는 성과없는 여러번의 원정을 이끌었다. 그럼에도 불구하고, 기원전 421년 니키아스 평화조약으로 이끈 성공적인 협상을 담당할 수 있었다. 그 뒤 기원전 415년 시켈리아 원정의 지휘관을 맡았으나 패배하였고, 기원전 413년 포로로 붙잡혀 시라쿠사이 인근의 채석장에서 처형당했다. (ko)
- ニキアス（希: Νικίας、紀元前470年 - 紀元前413年）は、ペロポネソス戦争の時代に活躍した古代アテナイの将軍（ストラテゴス）、政治家。 (ja)
- 尼西阿斯（古希臘語：Νικίας，羅馬化：Nikias；英語：Nicias，/ˈnɪʃiəs/；约前470年－前413年）是伯罗奔尼撒战争期间雅典的一位政治家和将军，威名遠播。 前421年，代表雅典与斯巴达达成十年和约，史称尼西阿斯和约。 前413年，在民意壓力下遠征西西里，全軍覆滅，尼西阿斯被俘虜後自殺。 (zh)
- Нікій (близько 469 до н. е., Аттика — 413 до н. е., Сиракузи) — афінський державний діяч, стратег, багатий рабовласник. (uk)
- نيكياس هو جندي وسياسي من أثينا. ورث ثروة هائلة من والده نيكيراتوس جنى أغلبها في مناجم الفضة في ، وهناك دلائل على ثروته من حقيقة أنه امتلك ما لا يقل ألف عبد يخدمونه. انضم للحزب الارستقراطي وكان زميلا لبريكليس، وعند موت الأخير أصبح نيكياس قائدا للحزب الارستقراطي ضد حزب كليون المتقدم واستخدم ثروته لشراء الأعداء (بالذات المخبرين) واكتسب شعبية عن عن طريق الخدمات العامة بالذات المتعلقة بالدين حيث كان مساندا قويا له. (ar)
- Nícies o Nícias (Nicias, Nikías Νικίας) (470 aC-413 aC) fou un general atenenc de la guerra del Peloponès. Era fill de del que va heretar una gran fortuna provinent de les mines de plata de Laurion, on treballaven un miler d'esclaus, fortuna valorada en cent talents. Fou membre del partit aristocràtic. Va ser descrit com un tímid, característica que va ser ridiculitzada per alguns poetes. El 423 aC Nícies i Nicòstrat foren enviats amb un exèrcit a la Calcídia per inspeccionar els moviments de Bràsides i va ocupar Mende i bloquejar ; quan va acabar de bloquejar Esció va tornar a Atenes. (ca)
- Ο Νικίας (περίπου 469-413 π.X.) ήταν αρχαίος Αθηναίος πολιτικός και στρατηγός κατά την περίοδο του Πελοποννησιακού Πολέμου. Ο Νικίας ήταν μέλος της Αθηναϊκής αριστοκρατίας καθώς είχε κληρονομήσει μία τεράστια περιουσία από τον πατέρα του, Νικήρατο. Μετά τον θάνατο του Περικλή το 429 π.Χ., έγινε ο κύριος ανταγωνιστής του Κλέωνα και των δημοκρατών στην προσπάθεια για την πολιτική ηγεσία του αθηναϊκού κράτους. Ο κύριος στόχος του ήταν να επιτύχει μια ειρήνη με την Σπάρτη με παράλληλα ευνοϊκούς όρους για την Αθήνα. (el)
- Nicias (en griego: Νικίας; c. 470-413 a. C.) fue un general y estadista de la Antigua Atenas que vivió durante la época de la guerra del Peloponeso, uno de los personajes más notables de la Atenas posteperíclea. Demócrata moderado y adversario, en este sentido, de Cleón, fue responsable de notables victorias en la mencionada guerra y también, junto a otras causas, responsable de la derrota final debido a su escaso talento estratégico y a su carácter dubitativo y supersticioso. Sus hechos de guerra están redactados con imparcialidad por Tucídides en los libros III y IV de su Historia de la guerra del Peloponeso. Éxitos reseñables, por citar algunos, fueron la toma de Minoa en Megara en el año 427 a. C., la ocupación de Citera en el 424 a. C., y la campaña de Tracia en el 423 a. C. (es)
- Nicias (/ˈnɪʃiəs/; Νικίας Nikias; c. 470–413 BC) was an Athenian politician and general during the period of the Peloponnesian War. Nicias was a member of the Athenian aristocracy and had inherited a large fortune from his father, which was invested in the silver mines around Attica's Mt. Laurium. Following the death of Pericles in 429 BC, he became the principal rival of Cleon and the democrats in the struggle for the political leadership of the Athenian state. He was a moderate in his political views and opposed the aggressive imperialism of the democrats. His principal aim was to conclude a peace with Sparta as soon as it could be obtained on terms favourable to Athens. (en)
- Nikias (/ˈnɪʃiəs/; Νικίας; skt. 470–413 SM), merupakan seorang politisi dan jenderal Athena selama periode Perang Peloponnesos. Nikias adalah anggota aristokrasi Athena dan telah mewarisi kekayaan besar dari ayahandanya, yang diinvestasikan di sekitar Attika Gunung . Setelah kematian Perikles pada tahun 429 SM, ia menjadi saingan utama Kleon dan kaum demokrat di dalam perjuangan untuk kepemimpinan politik negara bagian Athena. Ia moderat di dalam pandangan politiknya dan menentang imperialisme agresif kaum demokrat. Tujuan utamanya adalah untuk mengakhiri kedamaian dengan Sparta segera setelah dapat diperoleh dengan syarat yang menguntungkan Athena. (in)
- Nicias (en grec ancien Νικίας, né vers 470 av. J.-C., mort en 413 av. J.-C.) est un homme politique et général athénien durant la guerre du Péloponnèse. Il œuvre pendant le conflit afin de mettre un terme aux combats et d'établir une paix entre les belligérants, puis en tant que général après la reprise des hostilités. Après la mort de Périclès, il devient l'un des plus importants meneurs d'Athènes, à la suite de la mort de Cléon, et est élu stratège à plusieurs reprises. Modéré, il s'oppose à l’impérialisme agressif des démocrates athéniens, et préside aux négociations avec Sparte après la bataille de Pylos. La paix déclarée en 421 av. J.-C. est nommée paix de Nicias en référence à son action, et met fin à la première partie de la guerre du Péloponnèse.Après la reprise des hostilités, il (fr)
- Nicias (Νικίας; ca. 470 – oktober 413 v.Chr.) was een Atheens politicus en generaal, zoon van de schatrijke Niceratus, van wie hij een zilvermijn met duizend slaven erfde. Hij was de leider van de hoofdzakelijk uit gezeten boeren bestaande pacifistische partij, die in de Peloponnesische Oorlog een eervolle vrede met Sparta nastreefde. Deze houding bracht Nicias in conflict met de aanhangers van de radicale, oorlogszuchtige Cleon. Na diens dood kreeg hij zijn kans, sloot in 423 een wapenstilstand met de Spartanen en bewerkte in 421 de naar hem genoemde Vrede van Nicias. (nl)
- Nícias (ca. 470 a.C. — 413 a.C.) foi um general e político de Atenas durante a guerra do Peloponeso. O seu nome (que significa vitorioso) é uma alusão à deusa grega Nice, da vitória. Nícias era filho de Nicérato, um dos homens mais ricos de Atenas, cuja fortuna advinha da exploração das minas de prata do . Nícias utilizou este dinheiro para ajudar Atenas, sendo descrito como um homem bastante religioso. Nesta expedição à Sicília, Nícias e os atenienses capturaram e a venderam como escrava em Corinto; Laís se tornaria uma das mais famosas cortesãs da antiguidade. (pt)
- Nikiasz (Νικίας trb. Nikias trl. Nikíáś; ur. ok. 470 p.n.e., zm. 413 p.n.e.) – wódz i polityk ateński okresu wojny peloponeskiej. Słynął z wielkiej religijności i bogactwa, którego dorobił się wynajmując niewolników do pracy w kopalniach srebra. Po śmierci Peryklesa przywódca obozu umiarkowanego i kontynuator jego defensywnej doktryny wojennej. Przeciwnik polityczny radykała Kleona. Stał na czele rolników i kupców, dla których wojna peloponeska i zamknięcie za murami Aten oznaczały ruinę majątkową. Po jego śmierci doprowadził do zawarcia pokoju ze Spartą (pokój Nikiasza 421 p.n.e.). (pl)
- Никий (греч. Νικίας; приблизительно 475/470 — 413 год до н. э., Сиракузы) — афинский государственный деятель и военачальник. Принадлежал к незнатной семье из сельского дема. Использовал своё огромное богатство (вероятно, унаследованное от отца) для исполнения общественных повинностей и благодаря своей щедрости стал со временем популярным политиком. На передний план Никий выдвинулся после смерти Перикла (429 год до н. э.). Он руководил умеренно демократическим крылом и противстоял радикальным демократам во главе с Клеоном, а во внешней политике выступал за прекращение Пелопоннесской войны. Тем не менее, командуя афинскими войсками в качестве стратега, Никий одержал ряд побед и зарекомендовал себя как осторожный полководец, не знающий поражений. После смерти Клеона он добился заключения мирн (ru)
- Nikias (grekiska Νικίας, latin Nicias) var en grekisk fältherre och statsman i Aten under senare delen av 400-talet f.Kr., son till Nikeratos. Hans bror var även han fältherre. Nikias, som tillhörde en förnäm släkt, ägde stora rikedomar, vilkas frikostiga användande bidrog till den inflytelserika ställning han intog som en bland detaristokratiska och konservativa partiets ledare i Aten. Han utmärkte sig genom ett i hög grad redbart och fosterlandsälskande sinnelag. För övrigt saknade han i militäriska och statsmannavärv varken insikter eller duglighet, men väl felades honom snabbhet i uppfattningen och rask beslutsamhet, vilket i förening med vidskeplig tillit till orakelprästers och teckentydares förutsägelser utövade förlamande inverkan på alla hans företag och vållade, att det gynnsamm (sv)
|
.jpg?width=300)
.jpg){kind=link}