| dbo:abstract
|
- المنصف باي أو محمد المنصف باي أو محمد المنصف باشا أو محمد المنصف باشا باي، هو ابن محمد الناصر باي، ولد في 4 مارس 1881 وتوفي في 1 سبتمبر 1948 بمنفاه في فرنسا. من آخر البايات الحسينيين في تونس. سُمّيَ وليا للعهد يوم 30 ابريل/نيسان 1942 واعتلى العرش الحسيني يوم 19 يونيو/حزيران من نفس السنة خلفا لابن عمه أحمد باي. واستمر في الحكم أحد عشر شهراً حتى تنحيته في مايو 1943. (ar)
- Muhàmmad VII al-Múnsif (àrab: محمد المنصف باي الحسيني, Muḥammad al-Munṣif Bāy al-Ḥusaynī), conegut pels francesos com Moncef Bey (Tunis, 4 de març de 1881 - Pau, França, 1 de setembre de 1948), fou bei de Tunis de la dinastia husaynita, del 1942 al 1943. Era el fill gran del bei Muhàmmad V an-Nàssir. Es va destacar donant suport al Destur en els esdeveniments d'abril de 1922 i fent que membres destacats del moviment fossin rebuts pel seu pare Muhàmmad V an-Nàssir. Fou declarat príncep hereu el 30 d'abril de 1942, després de la mort successiva de dos prínceps hereus fills de Muhàmmad IV al-Hadi (Muhàmmad at-Tàhir i Muhàmmad al-Baixir), i va succeir el seu cosí Àhmad II ibn Alí quan va morir el 19 de juny següent. Quan va pujar al tron va deixar clares les seves preferències per les idees del i va assolir de facto la direcció del moviment nacionalista, ja que Habib Burguiba havia estat exiliat a França el 1940 i més tard enviat a Itàlia (esperant que pogués ser utilitzar per dividir els suports dels aliats a l'Àfrica del nord) i no hi havia cap líder nacionalista rellevant al país. Immediatament el bei Muhàmmad, per mitjà del seu primer ministre va presentar una sèrie de reivindicacions al govern de Petain, en la direcció d'una millor representació política dels tunisians (2 d'agost de 1942): creació d'un consell consultiu legislatiu on totes les capes de la societat tunisiana fossin representades; igualtat en el tractament dels funcionaris francesos i tunisians incloent l'abolició del terç colonial pel qual els funcionaris francesos estaven millors pagats que els tunisians; creació de llocs de treball pels tunisians; escolarització obligatòria per tots els tunisians amb ensenyament en àrab com a llengua nacional al costat del francès; ampliació de les competències de les institucions judicials tunisianes; implicació nacional en el control del pressupost de l'estat; i nacionalització de les empreses d'interès general com les d'electricitat o transport. El 8 d'agost de 1942 Burguiba va llençar una crida a donar suport als aliats al considerar als francesos uns explotadors del país però no uns exterminadors com els feixistes. I en concordança amb Burguiba el bei va proclamar la neutralitat del país en la guerra, el que era equivalent a estar contra el govern de Vichy. El 12 d'octubre en una cerimònia al palau de la Marsa, el bei va expressar el seu desencant perquè cap tunisià estava entre els caps de l'administració arribats amb el resident general almirall , que va respondre que només els francesos eren aptes pels llocs de comandament. Moncef Bey va reaccionar enviant un telegrama al mariscal Pétain, cap del govern de Vichy, on exigia el cessament d'Esteva, que no es va produir. La tensió va augmentar entre el bei i el resident. Les tropes italoalemanyes van desembarcar a Tunísia el 19 de novembre i la lluita amb les forces britàniques i americanes va transformar el país en camp de batalla. Moncef Bey en aquestes circumstàncies, va refusar l'oferta dels italians d'accedir a la independència a canvi de la participació de Tunísia a la guerra al costat de l'Eix. Al consell de ministres de finals de desembre de 1942, es va produir un incident entre el resident general Jean-Pierre Esteva i el ministre de Justícia Si Abdeljelil Zaouche, que havia fet algunes reserves en relació a l'atribució de crèdits per la gendarmeria. L'almirall Esteva es va enfrontar al ministre del bei i va declarar que no podia admetre cap retret contra la gendarmeria nacional que era un cos d'elit (però que els tunisians veien com el cos que substituïa progressivament la sobirania nacional per la francesa). Quan el bei ho va saber va fer dimitir a tots els ministres al·legant que havia d'entrar gent més jove i competent. El gener de 1943 el bei va nomenar nou primer ministre a M'hamed Chenik en un gabinet amb gent del Neo Destur com Mahmoud Materi i Salah Farhat. Quan els aliats van entrar a Tunis, van veure al bei com un element hostil, més pel seu nacionalisme que per haver col·laborat amb el règim de Vichy. El 13 de maig de 1943 sota ordes dels generals i Alphonse Juin, representants de les Forces Franceses Lliures, se li va demanar d'abdicar que no va acceptar, i el dia 14 es va informar de la decisió de destituir-lo cosa que es va produir de fet el dia 15. Formalment va abdicar el 6 de juliol. Fou enviat a l'exili a Ténès, a Algèria, i després a Pau on va viure fins a la seva mort l'1 de setembre de 1948. Es va casar el 1900 amb una cosina, la princesa (Lalla) Traki (morta el 1919) amb la que va tenir quatre fills:
* Príncep Salaheddine Bey (1902-1938)
* Príncep Mohammed Raouf Bey (1903-1977)
* Príncep Omar Bey (1904-1938)
* Princesa (Lalla) Farida (1911- ) En segones noces es va casar amb Lalla Zoubaida de la que es va divorciar aviat, i després amb una altra cosina, Lalla Habiba (1888-1969), de la qual es va divoricar el 1942; la seva quarta i darrera esposa (agost de 1942) fou Lalla Arbiya (morta el 1974) que el va acompanyar a l'exili. El va succeir el seu cosí Muhàmmad VIII al-Amín, fill de Muhàmmad VI al-Habib. (ca)
- Muhammad al-Munsif Bey (auch Moncef Bey, arabisch محمد المنصف باي , DMG Muḥammad al-Munṣif Bāy; * 4. März 1881; † 1. September 1948 in Pau, Frankreich) war von Juni 1942 bis Mai 1943 Bey von Tunis und vorletzter Vertreter der husainidischen Dynastie. Nach dem Tod von am 19. Juni 1942 folgte er diesem als Bey nach. Obwohl er sich zwischen den deutschen und italienischen, die Tunesien ab November 1942 besetzten, und den Alliierten neutral verhielt, bezichtigten ihn die Franzosen Kollaborationsversuchen mit den Achsenmächten und zu schonenden Umgangs mit der nationalistischen Destour-Partei und strebten seine Absetzung. Nachdem er sich zunächst erfolgreich diesem Vorgehen verweigern konnte, wurde er am 14. Mai 1943 von Generalresident Giraud aus dem Amt entfernt und durch Lamine Bey ersetzt. Moncef Bey wird heute als eine der Hauptfiguren der nationalistischen Bewegung anerkannt, die später zur Unabhängigkeit Tunesiens (1956) führte. Seine kurze Regierungszeit war vom Kampf gegen die Korruption sowie von der Verteidigung der verfolgten Juden geprägt. (de)
- Muhammad VII al-Munsif conocido por los franceses como Moncef Bey (árabe محمد المنصف باي الحسيني), Túnez, 4 de marzo de 1881 - Pau (Francia), 1 de septiembre de 1948) fue bey de Túnez de la de Túnez, de 1942 a 1943. Era el hijo mayor del bey Muhammad V al-Nasir. Antes de su subida al trono, se destacó apoyando al Destur en los acontecimientos de abril de 1922 y consiguió que miembros destacados del movimiento fueran recibidos por su padre Muhammad V al-Nasir. Fue declarado príncipe heredero el 30 de abril de 1942, tras la muerte sucesiva de dos príncpes herederos hijos de Muhammad IV al-Hadi (Muhammad al-Tahir y Muhammad al-Bashir), y sucedió a su primo Ahmad II ibn Ali cuando murió el 19 de junio siguiente. Cuando subió al trono dejó claro sus preferencias por las ideas del Neo Destur y logró de facto la dirección del movimiento nacionalista, ya que Burguiba había sido exiliado en Francia en 1940 y más tarde enviado a Italia (esperando que pudiera ser utilizado para dividir los apoyos de los aliados en África del norte) y no había quedado líder nacionalista relevante en el país. (es)
- Moncef Bey, nom simplifié de Mohamed el-Moncef Bey (arabe : محمد المنصف باشا باي), né le 4 mars 1881 à Tunis et mort le 1er septembre 1948 à l'hôtel de Cadaval à Pau (France), est bey de Tunis du 19 juin 1942 à sa destitution le 14 mai 1943. Il est l'avant-dernier représentant de la dynastie husseinite. Durant son règne, marqué par la Seconde Guerre mondiale, il tente d'affirmer son indépendance vis-à-vis des autorités vichystes dont dépend la Tunisie, tout en protégeant sa population des conséquences du conflit. Il est dans le même temps l'un des principaux soutiens au mouvement nationaliste. Roger Casemajor résume cette position en ces termes : « Par cette attitude de bascule entre les diplomates étrangers et les autorités du protectorat, le bey de Tunis fit preuve d'une grande souplesse politique qui lui permit de servir les intérêts de ses sujets et la cause de son pays ». (fr)
- Muhammad VII al-Munsif, (Arabic: محمد السابع المنصف; 4 March 1881 in La Manouba – 1 September 1948 in Pau)) commonly known as Moncef Bey (Arabic: المنصف باي) was the Bey of Tunis between 19 June 1942 and 14 May 1943. He was the penultimate ruler of the Husainid dynasty. (en)
- Muhammad VII al-Munsif (4 Maret 1881 – 1 September 1948) (bahasa Arab: محمد المنصف باي, Muḥammad al-Munṣif Bāy) adalah antara 19 Juni 1942 dan 14 Mei 1943. Ia lahir di dan merupakan putra dari Pasha. Ia ditunjuk sebagai pewaris tahta Beylik Tunis dengan gelar pada tanggal 30 April 1942.
* l
* b
* s (in)
- Muhammad VII al-Munsif, in arabo: محمد المنصف باي (La Manouba, 4 marzo 1881 – Pau, 1º settembre 1948), è stato Bey di Tunisi dal 1902 alla propria morte. Detto Moncef Bey, fu bey di Tunisi dal 19 giugno 1942 al 14 maggio 1943. Fu il penultimo sovrano della Tunisia. Tentò di liberare la Tunisia dal controllo francese, ma fu accusato di essere un fiancheggiatore del regime di Vichy e deposto dalle Forze Armate della Francia libera alla liberazione di Tunisi nel maggio 1943. Fu esiliato prima nel sud dell'Algeria, poi in Francia, a Pau, dove morì nel 1948. (it)
- Muhammad VII al-Munsif conhecido pelos franceses como Moncef Bei (em árabe: محمد المنصف باي, Muḥammad al-Munṣif Bāy; Manouba, 4 de março de 1881 - Pau, 1 de setembro de 1948) foi um Bei de Tunis de 19 de junho de 1942 até a sua deposição no dia 14 de maio de 1943, sendo o penúltimo bei da dinastia Husseinita a governar a Tunísia, foi nomeado príncipe herdeiro em 30 de abril de 1942 e foi deposto em 14 de maio de 1943 pelas Forças armadas da França Livre sob a acusação de ser um colaborador da França de Vichy, um estado fantoche da Alemanha Nazista que governava a França na época. De ascedência turca, nasceu em Manouba e é filho de . Morreu na cidade de Pau, na França em 1948. (pt)
- Muhammad VII (ur. 4 marca 1881, zm. 1 września 1948, arab. محمد المنصف باي) − bej Tunisu, panował od 19 czerwca 1942 do 15 maja 1943 roku. Urodził się jako syn beja . Muhammad objął władzę po śmierci kuzyna Ahmada II. W 1942 roku poparł usuwanie władz francuskich. Współpracował z rządem Vichy, za co został 15 maja 1943 roku zdetronizowany przez Francuzów, gdy ci odzyskali kontrolę nad Tunezją. Abdykował 6 lipca. Jego następcą został kuzyn, Muhammad VIII. Muhammad został zesłany do jednej z rezydencji w południowej Algierii, a następnie w 1945 roku do Pau we Francji. Tam też zmarł w 1 września 1948 roku. (pl)
- Мухаммед VII аль-Мунсиф, также известен как Монсеф-бей (4 марта 1881, Мануба — 1 сентября 1948, По) (араб. محمد المنصف باي, Muḥammad al-Munṣif Bāy) — бей Туниса в период между 19 июня 1942 и 14 мая 1943; предпоследний правитель из династии Хусейнидов. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- المنصف باي أو محمد المنصف باي أو محمد المنصف باشا أو محمد المنصف باشا باي، هو ابن محمد الناصر باي، ولد في 4 مارس 1881 وتوفي في 1 سبتمبر 1948 بمنفاه في فرنسا. من آخر البايات الحسينيين في تونس. سُمّيَ وليا للعهد يوم 30 ابريل/نيسان 1942 واعتلى العرش الحسيني يوم 19 يونيو/حزيران من نفس السنة خلفا لابن عمه أحمد باي. واستمر في الحكم أحد عشر شهراً حتى تنحيته في مايو 1943. (ar)
- Muhammad VII al-Munsif, (Arabic: محمد السابع المنصف; 4 March 1881 in La Manouba – 1 September 1948 in Pau)) commonly known as Moncef Bey (Arabic: المنصف باي) was the Bey of Tunis between 19 June 1942 and 14 May 1943. He was the penultimate ruler of the Husainid dynasty. (en)
- Muhammad VII al-Munsif (4 Maret 1881 – 1 September 1948) (bahasa Arab: محمد المنصف باي, Muḥammad al-Munṣif Bāy) adalah antara 19 Juni 1942 dan 14 Mei 1943. Ia lahir di dan merupakan putra dari Pasha. Ia ditunjuk sebagai pewaris tahta Beylik Tunis dengan gelar pada tanggal 30 April 1942.
* l
* b
* s (in)
- Muhammad VII al-Munsif, in arabo: محمد المنصف باي (La Manouba, 4 marzo 1881 – Pau, 1º settembre 1948), è stato Bey di Tunisi dal 1902 alla propria morte. Detto Moncef Bey, fu bey di Tunisi dal 19 giugno 1942 al 14 maggio 1943. Fu il penultimo sovrano della Tunisia. Tentò di liberare la Tunisia dal controllo francese, ma fu accusato di essere un fiancheggiatore del regime di Vichy e deposto dalle Forze Armate della Francia libera alla liberazione di Tunisi nel maggio 1943. Fu esiliato prima nel sud dell'Algeria, poi in Francia, a Pau, dove morì nel 1948. (it)
- Мухаммед VII аль-Мунсиф, также известен как Монсеф-бей (4 марта 1881, Мануба — 1 сентября 1948, По) (араб. محمد المنصف باي, Muḥammad al-Munṣif Bāy) — бей Туниса в период между 19 июня 1942 и 14 мая 1943; предпоследний правитель из династии Хусейнидов. (ru)
- Muhàmmad VII al-Múnsif (àrab: محمد المنصف باي الحسيني, Muḥammad al-Munṣif Bāy al-Ḥusaynī), conegut pels francesos com Moncef Bey (Tunis, 4 de març de 1881 - Pau, França, 1 de setembre de 1948), fou bei de Tunis de la dinastia husaynita, del 1942 al 1943. Era el fill gran del bei Muhàmmad V an-Nàssir. Es va destacar donant suport al Destur en els esdeveniments d'abril de 1922 i fent que membres destacats del moviment fossin rebuts pel seu pare Muhàmmad V an-Nàssir. Es va casar el 1900 amb una cosina, la princesa (Lalla) Traki (morta el 1919) amb la que va tenir quatre fills: (ca)
- Muhammad al-Munsif Bey (auch Moncef Bey, arabisch محمد المنصف باي , DMG Muḥammad al-Munṣif Bāy; * 4. März 1881; † 1. September 1948 in Pau, Frankreich) war von Juni 1942 bis Mai 1943 Bey von Tunis und vorletzter Vertreter der husainidischen Dynastie. Moncef Bey wird heute als eine der Hauptfiguren der nationalistischen Bewegung anerkannt, die später zur Unabhängigkeit Tunesiens (1956) führte. Seine kurze Regierungszeit war vom Kampf gegen die Korruption sowie von der Verteidigung der verfolgten Juden geprägt. (de)
- Muhammad VII al-Munsif conocido por los franceses como Moncef Bey (árabe محمد المنصف باي الحسيني), Túnez, 4 de marzo de 1881 - Pau (Francia), 1 de septiembre de 1948) fue bey de Túnez de la de Túnez, de 1942 a 1943. Era el hijo mayor del bey Muhammad V al-Nasir. Antes de su subida al trono, se destacó apoyando al Destur en los acontecimientos de abril de 1922 y consiguió que miembros destacados del movimiento fueran recibidos por su padre Muhammad V al-Nasir. (es)
- Moncef Bey, nom simplifié de Mohamed el-Moncef Bey (arabe : محمد المنصف باشا باي), né le 4 mars 1881 à Tunis et mort le 1er septembre 1948 à l'hôtel de Cadaval à Pau (France), est bey de Tunis du 19 juin 1942 à sa destitution le 14 mai 1943. Il est l'avant-dernier représentant de la dynastie husseinite. (fr)
- Muhammad VII (ur. 4 marca 1881, zm. 1 września 1948, arab. محمد المنصف باي) − bej Tunisu, panował od 19 czerwca 1942 do 15 maja 1943 roku. Urodził się jako syn beja . Muhammad objął władzę po śmierci kuzyna Ahmada II. W 1942 roku poparł usuwanie władz francuskich. Współpracował z rządem Vichy, za co został 15 maja 1943 roku zdetronizowany przez Francuzów, gdy ci odzyskali kontrolę nad Tunezją. Abdykował 6 lipca. Jego następcą został kuzyn, Muhammad VIII. (pl)
- Muhammad VII al-Munsif conhecido pelos franceses como Moncef Bei (em árabe: محمد المنصف باي, Muḥammad al-Munṣif Bāy; Manouba, 4 de março de 1881 - Pau, 1 de setembro de 1948) foi um Bei de Tunis de 19 de junho de 1942 até a sua deposição no dia 14 de maio de 1943, sendo o penúltimo bei da dinastia Husseinita a governar a Tunísia, foi nomeado príncipe herdeiro em 30 de abril de 1942 e foi deposto em 14 de maio de 1943 pelas Forças armadas da França Livre sob a acusação de ser um colaborador da França de Vichy, um estado fantoche da Alemanha Nazista que governava a França na época. De ascedência turca, nasceu em Manouba e é filho de . (pt)
|