El Yestay es el protector de les vicunyes i dels guanacs , aquest seria com un guanac però més bell.
Es el cap de tots ells , apareix i desapareix en els moments més inesperats. Es el fill de la Pachamama
la mare terra.

 Es l`encarregat de protegir altres de la seva especie sobretot els caçadors dieun que quan apareix contra ells el seu cap té forma d´un dimoni i llança boles de foc por la boca no hi ha res que pot amb ell ni las bales , ni menys la força humana.

No obstant això si percep amabilitat a l`acostarse a la rajada , es transforma en un rostre angelical servint fins i tot de guia enmig del desert hostil.

Els que volen caçar han demanar permís al Yestay deixant una ofrena entre les pedres del turó, si són pagesos que només caçen per alimentar-se el Yestay el protegeix, peró si són caçadors que ho fan amb altres fins ells els castigará . També adopta la forma humana per fer tractes amb les persones .
Concretament com una persona gran de barba blanca que porta un gorro amb orelleres (Chujillo)  i una flauta per amansir les feres. També es conegut com Coquena. Aquest post es per el Pietro.





http://es.wikipedia.org/wiki/Coquena

       Al final Licancabur i Quimal poden estar junts algunes vegades a l`any


        Al final Lascar es penedeix i fa que l`ombra del Licancabur i Quimal s´uneixin


           Lascar s`enfada amb Licancabur i Quimal



         Jurikes decapitat per el seu germà Licancabur


         Licancabur enfadat


          Jurikes rapta a Quimal


           Licancabur i Quimal


         Licancabur, Jurikes i Quimal


            Cerro Quimal
   


                Volcà Licancabur









En el nord de Xile a Atacama havia dos germans Licancabur i Jurikes que eran forts i eran al mateix temps uns volcans van enamorar-se de la doncella Quimal que era una serralada .

Quimal estimava a Licancabur , llavors el seu germà Jurikes la va raptar això va enfurismar a Licancabur , aquest va llançar una pedra amb la seva fona i va decapitar a Jurikes , això va fer que Lascar (El pare dels volcans) amb el suport dels altres volcans, destarres a Licancabur a la serralada de Domenko al costat de Jurikes, per recordes el que havia fet.

Però al cap d`un temps Lascar es  penedeix i va fer que el febrer i l`agost l`ombra del Licancabur estigui sobre el Quimal i estiguin junts , una altre versió de la llegenda diu que va ser Lascar que es va enfrontar a Licancabur i Lascar va ser el que va decapitar a Jurikes , llavors Lascar al veure que alguns dies es veuen els dos enamorats , s´enfada i llença fum i foc..



http://eltoconar.cl/el-amor-entre-licancabur-y-quimal

            La leyenda de Ñusta Huillac o "La Tirana"






La legenda de Ñusta Huillac o La Tirana va comença el 1548 quan Diego de Almagro recorrent el que ara es Xile cap a Cuzco (Perú) portava al cap inca Huillac Huma el darrer sacerdot inca Inti i la seva bella filla Ñusta Huillac . El seu nom Ñusta vol dir princesa

Quant l`exercit estava a la vora del poble de Pica molts inques van fugir entre ells Ñusta i el seu pare cap a la planura de Tamarugal al nord de l`actual Xile on va dirigir la resistencia contra els invasors espanyols ser temuda pels seus adversaris que l`anomenaven "La Tirana" per la duresa contra el seus adversaris.

Fins que va arribar un expedicionari de Portugal anomenat Vasco de Almeida , ella es va enamorar i va fer demorar la seva mort , ell el va convencer perque es convertis al catolicisme i reneixa després de la seva mort, el seu poble no li va agradar aquesta conversió i els va matar amb una pluja de fletxes. En 1570 un misionari mercedari Antonio Rendón enterat del que va passar , va fer construir un aesglesia dedicada a "Nuestra Señora del Carmen de la Tirana".





http://es.wikipedia.org/wiki/Ñusta_Huillac,_La_Tirana























                                      - Leyenda de la Laguna del Inca-





                    Legenda de la laguna del inca






La leyenda de la laguna del inca es una llacuna que està situada a la provincia de Los Andes a Chile.

La legenda es quan l`inca Illi Yupanqui plora a la seva estimada princesa Kora-iie va morir en un accident fent una tradició en el seu matrimoni . Allá va ser deixat el cos de la princesa i la llacuna es va transformar en color esmeralda.

Aquest post és per l`aniversari de la Gianella..

Post número 555


http://es.wikipedia.org/wiki/Laguna_del_Inca

     Illa de Chiloe








La Pincoya és una criatura imaginària marina pertenyent a la mitologia de Chiloe , al sud de Xile.
Té l`aspecte d`una dona jove i bonica amb una llarga caballera rossa . A diferència de la sirena chilota (que posseix cua de peix) ella té un aparença humana .

La llegenda diu que apareix des de les profunditats del mar amb un vestit de sargazo a dansar a les platges i que per mitja de l`orientació de la seva dansa senyalitza si la pesca será abundant o escassa en la temporada que s´acosta. Si dansa cap al mar la pesca será abundant si dansa cap a la costa la pesca els peixos s`allunyaran cap a zones més necessitades, Ella esta lligada a la fecundació dels essers vius del mar. Aquest post es per l`aniversari de la Fiamma




http://es.wikipedia.org/wiki/Pincoya

http://en.wikipedia.org/wiki/Pincoya

          La flor del Calafate













El Calafate es una legenda de la Patagònia (Argentina i Xile) que explica com es va originar la fruita del mateix nom Es un mite del poble Aoinkenk (Tehuelche).

Fa molt de temps els éssers humans i les aus de la Patagònia havien d`emigrar cap al nord tots l`hivern per l`escassesat d´aliment. En una tendaleria Tetuelche havia una dona gran xaman anomenada Koonex que no era capaç d`empendre un llarg viatge de manera que els seus parents li van fer un tendal amb pells de guanac , li van deixar estris i aliments i van marxar.

L`avia es va quedar dormida en un somni profund . a la primavera següent alguns ocells es van posar en el tendal de Koonek i van sentir com la veu de l`anciana els reprendia per haver abandonat.
Ella va dir que els entenia i que per això faria alguna cosa perquè mai més haguessin de marxar i deixar-la allà . Quan el tendal va volar , els ocells van poder veure que a sota no era Koonex sinó una
planta espinosa de flors grogues.

Quan maduraren  els fruits , persone si animals s´adonaren que eren comestibles i que eren bons .
Per això no va ser necessari emigrar cap al nord . S`explica que els Tehueltxes escamparen les llavors de Calafate (Koonek en la seva llengua) per la seva Patagònia i que qui provi els seus fruits ja no necessitavdn anar-se´n. Aquest post esta dedicat a la senyora Maruja pel seu aniversari.





http:/es.wikipedia.org/wiki/Calafate_(mito)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Calafate_(mite)

https://www.patagonia.com.ar/El+Calafate/527E_The+legend+of+the+calafate.html

               Illa de Moto nui















Rapa Nui es el nom de la etnia habitant de l`illa de Pasqua (Xile), són descendents dels primers pobladors provenents de la Polinesia.

La societat rapanui o pascuenses eran governada per Anki, amb ascendència atribuïda directament desl déus i estava dividida en tribus (mata) amb classes molt estratificades . Cada tribu ocupava una zona sempre una franja costanera (kainga). La major part de la poblacio vivia cap a l`interior al costat de les àrees de cultiu. Al litoral es van establir els centres religioses , polítics  i cerimonials
(Anakena, Akahanga) on adoraven als ancestres gairebé deïficats amb els Moai.

Es creu que en el segles XVII i XVIII , el que hauria provocat guerres entre les tribus , amb la
consegüent destrucció dels altres altars cerimonials i abandonament de les pedreres que es tallaven els maois. Eks nadius van viure en les coves i van patir periòdicament l`escassesat d`aliments .
Llavors va sorgir un nou cerimonial el del Tangata Manu (Home-ocell).


                                    - Tangata Manu-


Era el guanyador d´una competició anual en què l`objectiu era obtenir el primer ou de l´estació del xafrac ombrivol (Manu Tara) un ocell que vivia a Moto nui (gran illot).
Nedar de tornada a Rapa Nui i enfilar el penya segat mari de Rano Kau fins al cim proper del poble d`Orongo. Aquesta cerimonia honrava al déu Make-Make començava amb ocasió del primer ou i culminava amb la triunfal investidura del Tangata Manu , el sagrat home-ocell de l`illa de Pasqua.






http://ca.wikipedia.org/wiki/Illa_de_Pasqua

http://es.wikipedia.org/wiki/Rapanui_(etnia)

http://fr.wikipedia.org/wiki/Rapanui_(peuple)

http://en.wikipedia.org/wiki/Rapa_Nui_people




http://es.wikipedia.org/wiki/Tangata_Manu

http://en.wikipedia.org/wiki/Tangata_manu

http://fr.wikipedia.org/wiki/Tangata_manu