Politica

La politica^{[nòta 1]} designa l'ensems d'activitats e modalitats que son associadas a la presa de decision comunitària, o autras formas de relacion de poder en grop, coma l'autoritat d'un Estat. ^[1] Lo mot proven del grèc ancian polis, es a dire la ciutat; dins un sens mai estreit, lo tèrme politica remanda a la ciutadanetat, l'execucion del poder o l'oposicion politica.^[2]

Las sciéncias politicas son una branca de las sciéncias socialas qu'estúdian particularament los cambiaments relatius a l'Estat.^[3] La politica es ligada a la compreneson del poder qu'inclutz la promocion d'un punt de vista politc, la negociacion amb un autre partit, la creacion de leis, e l'exercici intèrn o extèrn de la fòrça sus sos opausants.^[4][5]

La doctrina politica es un concèpte de principis e de valors de basa que defendon que s'apièjan una estrategia e dels plans d'accions.^[6]

Dempuèi la Revolucion Francesa, las ideologias politicas e lors simpatisants se reconeisson coma apartenissent a una posicion de dreita o d'esquèrra. Totas las concepcions politicas s'estructuran a l'entorn de dos axes principals: l'economia e la societat. L'axe economic se dividís en doas ideologias opausadas, esquèrra e dreita, formant aital una linha orizontala. Tot parièr, l'axe social se compausa de doas autras ideologias opausadas, l'autoritarisme e lo libertarisme,^{[7][8][9][10]} creant una linha verticala. Aqueles dos axes combinats forman una carta ideologica ont emergent quatre sistèmas màgers: lo totalitarisme, lo conservatisme, lo socialisme e lo liberalisme. Lo punt d'interseccion d'aquelas doas linhas es generalament considerat coma lo centre politic.

1. ↑ Del latin polīticus, del grèc ancian πολιτικός politikós, masculin de πολιτική politikḗ, significant «de, per o relatiu als ciutadans».

1. ↑ De Cantalausa, Joan. Diccionari General Occitan a partir dels parlars lengadocians. ISBN 978-2-912293-04-6. 
2. ↑ Schmidt, Manfred G.. Wörterbuch zur Politik. 2a edicion. Stuttgart: Alfred Kröner Verlag, 2004, p. 538. ISBN 9783520404022. 
3. ↑ Surrel, Yves. La science politique et ses méthodes. Armand Colin, 2015, p. 23-26. ISBN 9782200603823. 
4. ↑ Brady, Linda P.. The Politics of Negotiation: America's Dealings with Allies, Adversaries, and Friends. University of North Carolina Press., 2017, p. 47. ISBN 978-1-4696-3960-4. 
5. ↑ Blanton, Shannon L.; Kegley, Charles W.. World Politics: Trend and Transformation, 2016–2017. Cengage Learning. ISBN 978-1-305-50487-5. 
6. ↑ Duharte Díaz, Emilio. Teoría y Procesos Políticos Contemporáneos (Tom. I). L'Abana (La Havana): Editorial Félix Varela, 2006. ISBN 959-07-0169-8. 
7. ↑ Lakkof, George. What Conservatives Know that Liberals Don't, University of Chicago Press, 1996 (Moral politics). ISBN 978-0-226-46805-1. 
8. ↑  How Liberals and Conservatives Think. University of Chicago Press, 2001 (Moral Politics). ISBN 978-0-226-46771-9. 
9. ↑  European Politics Into the Twenty-First Century: Integration and Division. Westport: Praeger, 2000. ISBN 0275968146. 
10. ↑ «David Nolan - Libertarian Celebrity». Advocates for Self Government. Archiu de l'original del 2003-02-17.