Boers

Los Boers (del neerlandés « boer », AFI: [buːr], significant « païsan », plural « Boeren », o « Boere » en afrikaans) son los pionièrs blancs d'Africa del Sud, originaris, gaireben totes, de las regions neerlandofònas d'Euròpa, de las províncias independentas del nòrd, nomenadas Províncias Unidas (actuals Païses Basses), que de las províncias del sud jos dominacion espanhòla, nomenadas Païses basses espanhòls, mas venent atal d'Alemanha e de França.

Al sègle XIX tanben se debanèt, a mendre escala, una migracion dels Païses Basses cap a la colonia de Guaiana neerlandesa (actual Surinam). Los descendents d'aquestes colons son encara nomenats Boeroe's (se prononce [bu:ru:]).

Al sègle XX, lo tèrme de Boers, designant sovent los abitants de las zonas ruralas de lengas afrikaans, ont prenguèt la plaça d'Afrikaners, englobant totes los Sudafricans blancs, urbans o rurals, de lenga mairala neerlandesa e afrikaans.

Los Boers son los descendents dels colons d'origina neerlandesa, alemanda e francesa que, a partir del sègle XVII, van progressivament ocupar la region del cap de Bona Esperança.

Lo 6 d'abril de 1652, al comandament de cinc naus de la companhiá neerlandesa de las Índias orientalas (nomenats Reijer, Oliphant, Goede Hoop, Walvisch, Dromedaris), lo capitani Jan van Riebeeck desembarca dins la baia de la Taula près de la peninsula del Cap de Bona Esperança, a la punta sud oèst d'Africa. Es amb noventa pionièrs amb pas que uèit femnas que fonda Lo Cap, la ciutat maire de la futura Republica d'Africa del Sud, alara simple establiment comercial sus la rota de las Índias.

Jan van Riebeeck devià pas establir una colonia mas un etabliment relais per las naus cap a las Índias orientalas. Pasmens, per aumentar la produccion agricòla de la colonia per noirir la populacion e assegurar l'avitalhament de las naus, recomanda que de colons sián liberats de lors obligacions al vejaire de la companhiá e autorizats a s'installar coma bordièrs al Cap e a començar. Es en febrièr de 1657 que la companhiá desluirarà atal sas primièras autorizacions de nòus (ex-)emplegats per s'establir liurament lo long del riu Liesbeek. Aqueles anavan crear una classa de proprietairs neerlandeses de bordièrs liures (vrijburgher) nomenats simplament burghers e mai tard Boers.

La societat dels Boers se desvelopa d'en primièr dins l'encastre d'una economia agricòla, fondada sus la cultura de la vinha e del blat e l'esclavatge. En 1688, 238 uganauds, percaçat en França per la revocacion de l'Edicte de Nantas, rejonhon los 800 abitants neerlandeses de la colonia del Cap e desvelopan la viticultura sus de tèrras ricas en alluvions, dins la val d'Olifantshoek.

En 1706, los colons neerlandeses exprimisson pel primèr còp lor fisança contra lo govèrn colonial. Lo jove Hendrik Bibault refusa par exemple d'obesir a las injonccions d'un jutge arguissent del fach que pas mai èra Neerlandés mas African (Afrikaner). La Compahiá decidís alara d'arrestar l'immigracion neerlandesa dins la colonia e d'impausar una administracion civila, comerciala e fiscala sempre mai pledejaira per planificar l'economia locala. Aquesta politica restrictiva encoratja sens o voler l'esperit libertarian dels colons liures e dels païsans neerlandeses natius de la colonia, ara nomenats Boers. Aquestes cercan alara a escapar al contraròtle de la Companhiá e passan las frontièras per s'establir fòra sa jurisdiccion. Rejetan los Khoïkhoï e desvelopan sus las espandidas del Karoo una cultura originala, fortament banhada de calvinisme e isolada dels grands corrents de pensada que passa per l’Euròpa del sègle XVIII.

Los Boers caban per trencar definitivament amb lors raïces europèas presicant entre eles un egalitarisme total e al non de lors valors crestianas e protestantas, afirman lor superioritat suls Negres.

A partir de 1779, l'espandiment dels Boers es alentida pels conflictes que se desvelopan sus la frontièra orientala amb las populacions de lenga banto, los Xhosa, obligant las autoritats de la Colonia del Cap a intervenir annexiant de districtes novèls e imposant als Boers de frontièras novèlas.

En 1795, una revòlta boer a Graaff-Reinet contra las autoritats colonialas fa fracàs e en 1806, los Britanics succedisson als Neerlandeses al govèrn de la colonia del Cap. Aquesta s'espandís alara sus 194 000 quilomètres carrats e compta un pauc mai de 60 000 abitants amb 25 000 Blancs, majoritàriament de Boers d'origina francogermanoneerlandesa, 15 000 Khoisans, 25 000 esclaus e un milièr d'òmes liures (ancians esclaus liberats). Un estudi portant sus las originas de la populacion afrikaner en 1807 destrian aquesta a l'epòca en neerlandés (36,8 %), Estats de lenga alemanda (35 %), francés (14,6 %), non blancs (7,2 %), autres (2,6 %), indeterminats (3,5 %) e britanics (0,3 %).

Al començament del sègle XIX, se calla, dins la ment dels Boers, la presa consciéncia d'un destin comun, favorizada per l'isolament geografic al respècte del poder de la Colonia du Cap. Una cultura especifica emergís, fondada sus un dialècte, eissit del neerlandés: l’afrikaans, una religion: lo calvinisme, un territòri: los vastes espacis del Karoo, e subretot l’intima conviccion d’apartenir a un grop privilegiat comparable a aqueles des Ebrieus de la Bíblia, dins l'encastre d’una societat encara esclavagista.

La comunautat afrikaner es pasmens partejada entre un grop urbanizat, sensibla al prestigi cultural dels conquerents angleses, e un grop rural, gelós de son independéncia e de sos privilègis, ostil a la novèla administracion britanica.

Jos l’influéncia de las missions protestantas, las autoritats britanicas prenon d'en primièr de mesuras per apara los Mestisses e los Hottentots, per exemple en impausant de contrats de trabalh en facilitant los pledejaires dels salariats contra lors emplegaires. Un episòdi que longtemps marcarà los esperits de la comunautat afrikaner e alimentar lor acrimoniá contra los Britanics. En 1815, un jove boer de l'interior, Frederic Bezuidenhout, es tuat per un policièr hottentot après aver refusat d'obtemperar a una convocacion judiciària e resistat a son arrestacion. Son fraire capita a levar un seisentenat de bordièrs, decidits a venjar Frederic Bezuidenhout. Percebuts coma de rebèls, son percaçats e butats a la rendeson. Jutjats, cinc d'entre eles son condamnats a mòrt e penjats a Slachters Neck, lo 9 de març de 1816. Quatre lo son per dos còps, la còrda s'essent  rompuda.

En 1822, las autoritats imperialas lèvan als neerlandeses son estatut de lenga oficiala dins los tribunals e servicis de govèrn. Un procediment d'anglicizacion camina alara que lo patés neerlandés, l'afrikaans, es descridat. En 1828, l'anglés ven la sola lenga oficiala dels afars administratius e religioses.

En 1833, après aver reconegut l'egalitat dels dreches entre Hottentots e blancs, los Angleses abolisson l’esclavatge, provocant atal l’exòdi d’una partida dels elevaires Afrikaners de la frontièra. Un de lors caps, Piet Retief, redigís un manifèt ont enoncia sos grèuges contra l'autoritat britanica, incapable de provesir la mendre proteccion als bordièrs dins las zonas frontalièras, injusta per aver emancipat los esclaus sens pas cap d'indemnizacions equitablas dels proprietaris. Acaba evocant una tèrra promesa ont los boers serián fin finala liures.

A partir de 1835, los Trekboers passan lo fluvi Orange e la sèrra de Drakensberg, e fondan al còr del país zolo, la republica de Natalia. Lo chaple de Retief, de son filh e de sos companhs pel rei zolo Dingane es seguit del chaple de mai d'un centenat de familhas boers a Blaauwkrans e Boesmanspruit. Lo 16 de decembre de 1838, après aver fach la jurada a Dieu, una centena de Boers trencan una victòria decisiva suls impius (regiments) zolos del rei Dingane: es la batalha de Blood-River, fondament istoric de la nacion Afrikaner.

En 1843, percaçats dins lo Natal (republica de Natalia) pels Britanics, los Voortrekkers tornan passar lo Drakensberg, s’installan sus plans austèrs del Veld, espotisson los Ndebeles del cap Mzilikazi e asservisson los Sotho. Atal se constituisson las republicas boers de l’Etat liure d’Aurenja e del Transvaal, que los Angleses reconeisson l’indepenéncia dins los ans 1850. Aquestas republicas demorèron ruralals e arreirats fins a las descobèrtas minièras (diamants en 1867, aur en 1886) al còr del Transvaal, ont va s’auçar la metropòli de Johannesburg.

En 1875, un grop d'ensenhaire e de pastors de la Glèisa reformada olandesa formant a Paarl dins la colonia del Cap un movement de revendicacion cultural, Die Genootskap van Regte Afrikaners (l'« Associacion dels Afrikaners verais»), que l'objectiu es d'aparar e d'impausar l'afrikaans al costat de l'anglés coma lenga oficiala de la colonia. S'agís per eles d'enlusir la lenga parlada pels Boers per que venga uma aisina veraia de comunicacion escricha^[1].

En 1876,es dins aquesta tòca que lo movement dirigit per Du Toit lança una revista en afrikaans, Die Afrikaanse Patriot, per desrevelhar la consciéncia nacionala dels Boers e dels locutors de lenga afrikaans e los liberar de lor complèxe d'inferioritat culturala fàcia als Angleses. Alara, la defensa de la lenga se confond amb aquesta de l'identitat afrikaans^[2].

En 1877, SJ Du Toit publica lo primièr libre d'istòria dels Boers-Afrikaners en mai escrich en afrikaans, Die Geskiedenis van ons Land in die Taal van ons Volk (L'istòria del país nòtre dins la lenga de son pòble) que pareis a un manifèst politic dels Afrikaners banhat de misticisme. Conta la lucha d'un pichon pòble elegit per demorar fidèl a desenh de Dieu, de la revòlta de 1795 a la execucions de Slagter's Neck en 1815, del Grand Trek de 1836 identificat a l'exòdi d'Egipte al murtre de Piet Retief e al trionf de Blood River^[3].

Lo 26 de julhet de 1882 es creada la pichona e efemèra republica del Stellaland.

A la fin dels ans 1880, lo Transvaal dintra subte dins l'èra del capitalisme industrial a la seguida de la descobèrta de gigantescs jaces d'aur dins lo Witwatersrand. De decenas de milièrs d'aventurièrs e de prospectaires, venent en majoritat de Grand Bretanha, afluisson cap a la region amb grand perilhs dels païsans boers e de president del Transvaal, Paul Kruger. Aquestes uitlanders (estrangièrs) passèron lèu en nombre los Boers sul jaç central del Witwatersrand, mas demorant minoritaris sus l'ensemble del territòri de la republica del Transvaal. Lo govèrn de Paul Kruger, irritat per lor preséncia, lor refusa lo drech de vòte et taxa fòrça l'industria aurifèra. Volent pren los jaces d'aur e tanben unificar tota l'Africa del Sud jos l'Union Jack, las autoritats britanicas del Cap amb al cap Cecil Rhodes provoquèron una seriá d'incidents que menèron en 1899 al desencadenament la guèrra angloboer.

Après de combats acarnits, lo conflicte acaba per la victòria del Reialme Unit, per l'emprisonament de 120 000 civils boers (femnas, enfants e vièlhs boers e zolos amolonats dins de camps ont las condicions sanitàrias e de detencion èran inumanas, menant a un taus de mortalitat naut) e la mòrt de mai de 27 927 d'entre eles (amb 22 074 enfants de mens de 16 ans) dins 45 camps de concentracion bastits per las tropas britanicas e cogerits pels Britanics e los Canadians. Aquesta importanta mortalitat tòca 10 % de l'ensemble de la populacion afrikaner èran la consequéncia en mai de malautiás contagiosas coma la sarrampiu, la fèbre tifoïda e la dissentariá tanben d'un manca de material e de provesiment medical^[4],[5].

Aqueste episòdi de l'istòria afrikaner que marca la dissolucion de las republicas boers solidifica lo resson antibritannic, le republicanisme, e enfortís lo movement identitari dels Afrikaners que marca pendent tot lo sègle XX. Vencuts militàriament, los Afrikaners deguèron s'adaptar per subreviure coma entitat destriada al sen d'un Estat modèrne, industrial e urbanizat. Se d'unes renoncian a leur identitat culturala, fasent espelir los angloafrikaners, d'autres cerquèron a gardar lor especificitat culturala sus fons d'esperit de reconciliacion entre los enemics d'ièr^[6]. Van alara començar una lenta reconquista del poder politic per de garantir la perennitat de lors drechs istorics, linguistics e culturals sux l'Africa del Sud.

En 1910, l’Union sudafricana es proclamada e ven dominion de la Courona britanica. Louis Botha, un ancian general boer, es lo primièr cap de govèrn sudafrican.

Al sègle XX, lo tèrme de « Boer » (¨bordièr) passèt d'usatge al benefici d'« Afrikaner » englobant a l'encòp una populacion rurala e urbanizada de lenga afrikaans e establida dins las quatre províncias sudafricanas.

Lo tèrme de Boer a podut contunhal a designar lo bordièrs en zona rurala. Pendent lo periòde d'apartheid, l'eslogan « un boer, une bala » (one boer, one bullet) èra fòrça popular d'entre los militants radicals dels moviments negres de liberacion.

Dins los ans 1980, es dins aqueste climat particular qu'un vintenat de bordièrs del nòrd Transvaal foguèron assassinats. Dempuèi 1994 e l'aveniment d'una Africa del Sud non raciala, mai d'un milièr encara foguèron assassinats.

• Guèrra dels Boers (Primièra Guèrra dels Boers - Segonde Guèrra dels Boers)

• Poultney Bigelow, Au Pays des Boers, F. Juven, Paris, 1900, 316 p.
• Henri Dehérain, L'Expansion des Boers au sègle XIX, Hachette, Paris, 1905, 433 p.
• Auguste Geoffroy, La fille des Boers : roman d'actualité, impr. Renvé-Lallemant, Verdun, 1900
• Henry de Goesbriand, Les boers au Congo un essai sur l'art de coloniser, Impr. J. Desmoulins, Landerneau, 1900
• Jules Joseph Leclercq, À travers l'Afrique australe: voyage au pays des Boers, E. Plon, Paris, 1900 (3^e éd.), 334 p.
• Pierre Mille, Les Boers : essai de psychologie sociale, Service de Documentation Bibliographique, Bruxelles, 1900
• Emmanuel Pétavel-Olliff, Appel aux chrétiens boers, par un membre de l'Alliance évangélique, C.-E. Alioth, Genève, 1901, 14 p.
• Mayne Reid, Les vacances des jeunes Boërs, L. Hachette, Paris, 1868 (3^e éd.), 356 p. (réédité ultérieurement dans la Bibliothèque rose illustrée)
• Mayne Reid, Les exploits des jeunes Boërs : les chasseurs de girafes, J. Hetzel, Paris, 1882, 372 p.
• Eugène H. G. Standaert, Une mission belge au pays des Boers, Bloud & Gay, Paris, 1916, 383 p.
• Eugène Verrier, Les races primitives de l'Afrique australe et les Boers, Daix frères, Clermont, 1900, 15 pages

• (en) Brian Murray Du Toit, The Boers in East Africa : ethnicity and identity, Bergin & Garvey, Westport Conn., 1998, 212 p. ISBN: 0-89789-611-4
• (en) Martin Meredith, Diamonds, Gold, and War: The British, the Boers, and the Making of South Africa, PublicAffairs, New York, 2007, 570 p. ISBN: 978-1-58648-473-6

• (en) Los Boers
• (en) "With the Boer Forces", par Howard C. Hillegas (1900)