Antonio Skármeta
| |||||||||
Biografia | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naissença | 7 de novembre de 1940 Antofagasta | ||||||||
Mòrt | 15 d'octobre de 2024 (83 ans) Santiago de Chile | ||||||||
Foncions
| |||||||||
Donadas personalas | |||||||||
Nacionalitat | Chiliana | ||||||||
Formacion | Institut Nacional General "José Miguel Carrera" educacion secondària Universitat de Chile filosofia Universitat de Columbia | ||||||||
Activitat | |||||||||
Profession | director de cinèma, scenarista, diplomat, escrivan, actor de cinèma, filosòf e realizador | ||||||||
| |||||||||
Trabalha per | Universitat de Chile | ||||||||
Òbras principalas | El Cartero de Neruda | ||||||||
Prèmis | |||||||||
|
Estebán Antonio Skármeta Vranicic (Antofagasta, 7 de novembre de 1940 – Sent Jaume de Chile, 15 d'octobre de 2024 ) era un escrivan, escenarista de cinema, actor, contaire, romancier, ensajaire, scenarista de cinema e de television, realizator chilen d'origina croata (dau vilatge de Bobovišća, sus l'illa de Brač). Venguet escrivan en granda partida gràcias a sa grand, que li faguet inventar de las istòrias per ela e puei las li contar.
Es un dels escrivans chilens e ispanics contemporaneus mai importants. Daus temas ligats a la cultura croata apareisson dins diversas de sas òbras: Blancaneu a San Francisco, La nòça dau poeta (que consacret a sos aujòus) etc.
Emigret de Chile dins las annadas 1970 a causa de la dictatura de Pinochet. Fuguet ambaissador de Chile en Alemanha de 2000 a 2003.
Òbras
[modificar | Modificar lo còdi]- Entusiasme, 1967.
- Desnudo en el tejado, 1969.
- Tiro libre, 1973.
- Soñé que la nieve ardía, 1975.
- Novios y solitarios, 1975.
- No pasó nada, 1980.
- La insurrección, 1982.
- Ardiente paciencia, 1985.
- El cartera de Neruda, 1985.
- Matchball, 1989.
- La composicion, 1998.
- La boda del poeta, 1999.
- La chica del trombon, 2001.
- El baile de la victoria, 2003.
- Un padre de filme, 2010.
- Los días del arco iris, 2011.
- Libertat de movimiento, 2015.