Cera d'abelha
La cera d'abelha es la cera naturala particulara secretada per las abelhas de mèl. Utilizan per construire las brescas de lor bornat per i gardar los mèl, pollèn e lor coüm.
Quimicament, la cera d'abelha se compausa subretot d'estèrs d'acids grasses e de diferents alcoòls de cadena longa.
Istòria
[modificar | Modificar lo còdi]L'utilizacion de la cera d'abelha es atestat a partir de milenari VI AbC, per exemple sul site arqueologic de Dikili Tash.
Descripcion
[modificar | Modificar lo còdi]
La cera d'abelha (nom scientifica: cera alba) es realizada a partir de las escatas blancas e transparentas qu'apareisson a dobertura de las quatre glandulas cerièras situadas de cada costat de l'abdomèn de l'abelha.
La novèla cera es d'en primièr clara e incolora, venent opac après la masticacion et l'adulteracion amb lo pollèn per las abelhas obrièras del bornat. E, la cera ven pauc a pauc mai jauna a brun per l'incorporacion d'òli de pollèn e de propòlis . Las escatas de cera an una talha de 3 mm sus 0,1 mm, e gaireben 1100 son necessària per formar un grama de cera.
Per que las abelhas cerièras secretan de cera, la temperatura ambianta dins lo bornat deu èsser de 33 ° C a 36 ° C. Las cerièris consoman 8 kg de mèl per poder produire 1 kg de cera mas aqueste quilo de cera permetrà enseguida de bastir pro d'alveòls per conténer 27 quilogramas de mèl.
« Estranha susor gaireben tan blanca que la nèu e mai leugièra que lo borrilh d'una ala », que la produccion se realiza per un aument de temperatura « al mai prigond de la fola » aglomerada en un còn (Maurice Maeterlinck, La vida de las abelhas, libre III, cap 12 e 13)[1].
Extraccion
[modificar | Modificar lo còdi]
La cera d'abelha se pòt extraire dels quadres del bornat (de 100 a 200 g de cera per quadre fondut), o dels operculs dels alveòls de mèl, al mèsme temps que l'extraccion d'aqueste.
Los rèstes de cera eissits d'operculs avent estat produchs per las abelhas dins l'annada son coneguts per produire una mai bèla cera qu'aquesta, mai vielha, eissida dels quadres.
La cera d'abelha (per exemple aquesta dels operculs) es recuperada pels apicultors par fusion a 64 °C, amb un cerificator (electric o solar) o d'un forn solar[2] que permet de separar la cera del brutici e dels rèste de mèl.
La cera pòt encara se clarifiicar per caufatge al banh maria o plaçant de troces de cera dins l'aiga, çò que permetrà de netejar las ceras enegridas amb lo temps. La cera fondent a 64° C, es inutil de far bolh que la cera tròp caufada ven trencada e pèrd son elasticitat. Se daissar venir freg la mescla d'aiga e cera fins a solidificacion de la cera. A desmotlatge, i a 3 fasas: la cera solida al dessús; de l'aiga "bruta" en dejós; e entre las 2, una fasa de brutici non soluble (amb la propòlis, de troces d'abelhas, de poscas, etc. ), que se raspa per lo levar. Se recomanda de tronar realizar la procedura 2 o 3 còps amb la cera atal culhida, per la purificar sempre mai. Atencion, la cera serà malaisida de netejar sus las aisinas e vestits utilizats pendent son filtratge.
Per poder èsser reciclada en cera gofrada dins un bornat, sola la cera d'operculs fresca pòt èsser utilizada qu'es encara verge de totas pollucions. En efièch, la cera es un còrs gras que reten fòrça moleculs. Reciclant la vièlha cera de las brescas, se gardariá de moleculas toxicas per las abelhas.
Per l'utilizacion en candèla o autre, se pòt esterilizar a 130°C pendent 20 minutas. Atencion a pas passar los 180° C, temperatura d'evaporacion e risc d'inflamacion de la cera d'abelha.
Utilizacion
[modificar | Modificar lo còdi]La cera d'abelha es comestibla e es aprobada coma aditiu alimentari dins gaireben totes los païses e en Union europèa jol numèro E901. Pasmens, los monoestèrs de cera de la cera d'abelha son mal idrolizats dins los intestins umans (e d'autres mamifèrs), de biais qu'an una valor nutritiva insignificanta. La cera es utilizada per exemple coma revestiment pel formatge. L'estancada a l'aire limita sa deterioracion (creissença de las mosiduras).
La cera d'abelha foguèt l'ingredient principal de las ceras utilizadas dins las tauletas de cera e los sagèls e tanben per las candèlas, etc (la cera d'abelha es fòrça inflamabla).
Per l'apicultura, es confiada a un « gofraire » que va la transformar en cera gofrada, fuèlhas preestampadas d'alveòls que se fixa sus de quadres mobils que se limpa dins los bornats. Los alveòls preiniciats invitan las abelhas del bornat a tornar bastir lors brescas a l'interior d'aquestes quadres, çò que facilita la gestion del bornat per l'apicultor.
La cera d'abelha es tanbne utilizada pels industrials de la cosmetica per los produchs de beutat coma las crèmas, las locions, los ongants e los roges de pòts. Es tanben utilizada per la fabricacion de medicaments, e avegada per l'impermeabilizacion e lo tractament d'entreten d'unes materials coma la fusta, lo Cuer e tanben lo metal. Sas proprietats idrofòbas e antibacterianas ne fasent un dels principals ingredients de la momificacion pels embaumaires de l'Egipte antica.
S'utiliza tanben la cera d'abelha per tractar las batas fenduda pels animals. En Asia e en Africa, la cera d'abelha servís a tintar los teissuts de batik. Es tanben utilizada per far l'encaustica.
Caracteristicas
[modificar | Modificar lo còdi]| Composicion tipica de la cera | Percentatge |
| idrocarburs | 14 % |
| monoestèrs | 35 % |
| diestèrs | 14 % |
| triestèrs | 3 % |
| idroximonoestèrs | 4 % |
| idroxipolyestèr | 8 % |
| acid d'estèrs | 1 % |
| acid de poliestèrs | 2 % |
| acids | 12 % |
| alcoòl | 1 % |
| non identificat | 6 % |
La cera d'abelha se pòt se gardar plan fòrça temps. Sa transformacion es simpla, un procediment de caufatge e de filtratge sufís a remandar la cera, que se pòt vendre en trocets sens proteccion particulara. Pasmens aqueste procediment simple assegura pas que la cera siá neta d'impuretat: en efièch, la cera d'abelha presenta un fòrt atrech pels polluents industrials e los pesticids.
Produccion mondiala
[modificar | Modificar lo còdi]| 1964 | 1969 | 1974 | 1979 | 1984 | 1989 | 1994 | 1999 | 2004 | 2009 | 2013 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 30 | 37 | 41 | 44,5 | 47,5 | 47 | 52 | 57,5 | 60 | 60,6 | 64,8 |
Pollucions de las ceras d'abelhas
[modificar | Modificar lo còdi]Vejatz tanben
[modificar | Modificar lo còdi]Nòtas e referéncias
[modificar | Modificar lo còdi]- ↑ La vie de la nature, par Maurice Maeterlinck, Jacques Lacarrière, Paul Gorceix
- ↑ borrolhon de document de certificacion/estandardizacion dels forns solars de fonda de cera d'abelha per l'Africa de l'Èst (East african standard, n° CD/K/664:2010 - ICS 65.140), 1e ed. 2010, dins l'encstre d'un sistèma de qualitat Apiary Industry Products ; Draft East African Standards for Apiculture and and Derived Products