Barcelona Poesia 2012 (Poemes D'amor)
Barcelona Poesia 2012 (Poemes D'amor)
Barcelona Poesia 2012 (Poemes D'amor)
Un sonet per a tu que em fas ms clar tant el dolor fecund com l'alegria, un sonet amb els mots de cada dia, amb els mots de conixer i estimar. Discretament l'escric, i vull pensar que el rebrs amb discreta melangia, com si es tracts d'alguna melodia que sempre s agradable recordar. Un sonet per a tu, noms aix, per amb aquell toc lleu de fantasia que fa que els versos siguin de deb. Un sonet per a tu que m'ha perms de dir-te clarament el que volia: ms enll de tenir-te no hi ha res
Lequip de lassass
Entre els desastres apilats com sacs, la vida m'ha deixat el teu amor. Tant se val el silenci de la nit, el cotxe negre que ha apagat els fars i el saxo que se sent, fluix, a la rdio. El que ha de ser impecable s el dispar: perills i certer. Com tu en la meva vida.
Joan Margarit
Verger
Et sembraria de besos perqu et florira en la pell tota l'estima dels segles. Maria Josep Escriv (A les palpentes del vidre, 1998)
Tu destino est en los dems tu futuro es tu propia vida tu dignidad es la de todos. Otros esperan que resistas que les ayude tu alegra tu cancin entre sus canciones. Entonces siempre acurdate de lo que un da yo escrib pensando en ti como ahora pienso. Nunca te entregues ni te apartes junto al camino, nunca digas no puedo ms y aqu me quedo. La vida es bella, t vers como a pesar de los pesares tendrs amor, tendrs amigos. Por lo dems no hay eleccin y este mundo tal como es ser todo tu patrimonio. Perdname no s decirte nada ms pero t comprende que yo an estoy en el camino. Y siempre siempre acurdate de lo que un da yo escrib pensando en ti como ahora pienso.
Aniversari
Ets un oasi en el desert d'on ve l'oratge en que t'escric. Ets una snia de colors on gira i gira el meu desig. Ets art i part de mi... Ets el meu temps que va passant qui dna ritme al meu respir. En el meu dubte ets la llum, combat dolcssim al meu llit. Deu anys i sembla ahir.. Si ha fet calor, m'he capbussat en una platja dels teus ulls. I si fa fred, trobo recer a la vall dola que duu just al centre del teu pit. Que els dus ens deixin veure'ns envellir.
Joan Isaac
Mester damor
A Enric Casanoves Si en saps el pler no estalvis el bes que el goig d'amar no comporta mesura. Deixa't besar, i tu besa desprs que s sempre als llavis que l'amor perdura. No besis, no, com l'esclau i el creient, mes com vianant a la font regalada. Deixa't besar -sacrifici ferventcom ms roent ms fidel la besada. Qu hauries fet si mories abans sense altre fruit que l'oreig en ta galta? Deixa't besar, i en el pit, a les mans, amant o amada -la copa ben alta. Quan besis, beu, curi el veire el temor: besa en el coll, la ms bella contrada. Deixa't besar i si et quedava enyor besa de nou, que la vida s comptada.
Els amants
La carn vol carn (Ausis March) No hi havia a Valncia dos amants com nosaltres. Feroment ens amvem del mat a la nit. Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses. De sobte encara em pren aquell vent o l'amor i rodolem per terra entre abraos i besos. No comprenem l'amor com un costum amable, com un costum pacfic de compliment i teles (i que ens perdone el cast senyor Lpez-Pic). Es desperta, de sobte, com un vell hurac, i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. Jo desitjava, a voltes, un amor educat i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te, ara un muscle i desprs el peo d'una orella. El nostre amor es un amor brusc i salvatge i tenim l'enyorana amarga de la terra, d'anar a rebolcons entre besos i arraps. Qu voleu que hi faa! Elemental, ja ho s. Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses. Les Estances de Riba i les Rimas de Bcquer. Desprs, tombats en terra de qualsevol manera, comprenem que som brbars, i que aixno deu ser, que no estem en l'edat, i tot aix i all. No hi havia a Valncia dos amants com nosaltres, car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs. Vicent Andrs Estells
Larbre incandescent
Hem caminat solcuits per graves remorejants, hem flairat els matins de vent salobre i d'espgol, hem tocat els vermells enfervorits del vespre, hem ressonat com cisternes buides que es van omplint amb aigua de pluges ancestrals. Hem explorat, hem descobert escales molt dretes, de cargol, les hem pujat; a cada gra perdent-nos per un altre temps, cap a renixer. Hem arribat a dalt del campanar: penjant-nos de les cordes, hem tocat a destemps. Hem afollat les libes i d'altres aus. Hem travessat les nits plenes d'espai, obertes, hem mirat abismes, profunditats transparents. Hem penetrat en coves de cristall de roca. Un gil foc se'ns entortolliga com una serp per tot el cos i fa de tu i de mi un sol arbre incandescent, impropi de la terra. Joan Vinyoli (El griu, 1978)